Una rebel·lió, una tinenta fiscal i el jutge Berdugo: el trencaclosques de la causa de Puigdemont per terrorisme al Suprem

La junta de fiscals del Tribunal Suprem espanyol s’ha rebel·lat en contra del criteri del fiscal general de l’estat, Álvaro García Ortiz, i ha votat per majoria d’investigar Carles Puigdemont per terrorisme en la causa contra el Tsunami Democràtic. La junta, integrada per una quinzena de membres, conté alguns dels elements més conservadors del ministeri públic espanyol, entre els quals hi ha alguns dels fiscals del judici contra el procés: Fidel Cadena, Consuelo Madrigal i Javier Zaragoza.

Amb aquesta decisió, la junta ha rebregat l’informe que va elaborar el fiscal Álvaro Redondo, que en consonància amb la postura del fiscal de l’Audiència espanyola Miguel Ángel Carballo s’oposava al trasllat de la instrucció del Tsunami al Suprem. En aquest sentit, el fiscal deia que no hi havia prou indicis per a perseguir Puigdemont i que les protestes s’havien d’investigar com a desordres públics agreujats.

En les votacions, onze fiscals han considerat que hi havia prou indicis per a procedir contra Puigdemont i el diputat d’ERC Ruben Wagensberg –ambdós són aforats–, mentre que quatre s’hi han oposat. I amb una majoria encara més àmplia, de dotze contra tres, han resolt que pot haver-hi delictes de terrorisme en la causa del Tsunami.

No és un posicionament definitiu

De les votacions no se’n destil·la una decisió vinculant. Per tant, encara no hi ha un informe final de la fiscalia perquè el magistrat Juan Ramón Berdugo decideixi si la instrucció de la causa es queda al Suprem o torna a l’Audiència, a mans del jutge Manuel García-Castellón. El motiu de tot plegat és que els dos caps de la secció primera, Fidel Cadena i Joaquín Sánchez-Covisa, han votat de manera diferent.

El primer és partidari d’estripar l’informe de Redondo i investigar Puigdemont per terrorisme, mentre que el segon ha defensat la contrària. Aquest enfrontament de parers comporta que la superior jeràrquica d’ambdós, la tinenta fiscal del Suprem, María Ángeles Sánchez-Conde, sigui l’encarregada de redactar l’informe final que unifiqui el criteri i poleixi les discrepàncies.

La intervenció de Sánchez-Conde es fa d’acord amb l’article 24 de l’estatut orgànic del ministeri fiscal, que s’aplica en casos comptats arran “d’afers d’especial transcendència o complexitat”. Segons que ha revelat Europa Press, l’article s’ha activat després d’una consulta a Cadena, Sánchez-Covisa i als dos caps de la secció segona, Javier Huete i Pilar Fernández-Valcárcel, que no s’hi han oposat.

La posició definitiva de la fiscalia la marcarà la tinenta fiscal Sánchez-Conde, que és la número dos de la fiscalia general de l’estat i molt pròxima a Álvaro García Ortiz. Així doncs, és probable que l’informe es desentengui del resultat de les votacions de la junta i s’arrengleri novament amb les tesis d’Álvaro Redondo i Miguel Ángel Carballo.

De fet, el fiscal de l’Audiència espanyola, més enllà de descartar el terrorisme, també ha reclamat que la causa salti de Madrid a Barcelona perquè considera que l’òrgan competent és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El seu parer li ha valgut tota mena de batusses a còpia d’escrits amb el jutge Manuel García-Castellón.

Quan decidirà el Suprem?

Una volta Sánchez-Conde signi l’informe final, l’enviarà a la sala penal del Suprem, on el magistrat Juan Ramón Berdugo –un dels jutges de la sentència contra el procés– haurà de decidir si la causa del Tsunami fa el salt definitiu a l’alt tribunal o torna a l’Audiència. El parer de la fiscalia serà clau a l’hora d’inclinar la balança del jutge cap a un costat o un altre.

Ara per ara no hi ha un calendari clar de quan passarà, perquè l’informe no té data de publicació. De totes maneres, si finalment Berdugo considera que el Suprem ha de continuar la investigació per terrorisme, el tribunal haurà de nomenar un nou jutge d’instrucció que es faci càrrec de les diligències de García-Castellón. En aquest sentit, el nou magistrat podrà citar a declarar els investigats si el jutge de l’Audiència encara no ho ha fet abans del traspàs.

En cas de fer-ho, haurà de cursar un nou suplicatori al Parlament Europeu –amb una euroordre per terrorisme– perquè retiri la immunitat a Carles Puigdemont; i en el cas de Ruben Wagensberg, si continua a Suïssa –hi ha anat per recuperar-se de problemes de salut mental i per rebre assessorament jurídic–, haurà de tramitar una ordre internacional de detenció.