García-Castellón ordena a la Guàrdia Civil que cerqui Ruben Wagensberg

Manuel García-Castellón ha ordenat a la Guàrdia Civil que comprovi si Ruben Wagensberg és al seu domicili habitual i “si va al seu lloc de feina habitual”, que és el Parlament de Catalunya, com a diputat d’ERC i secretari de la mesa. Així consta en les darreres diligències d’investigació que ha ordenat el jutge de l’Audiència espanyola, a les quals ha tingut accés VilaWeb, en la causa sobre el Tsunami Democràtic oberta per terrorisme. I ho justifica perquè ha vist les informacions publicades la setmana passada sobre la decisió de Wagensberg de traslladar-se a Suïssa per poder preparar la seva defensa i per poder-se tractar adequadament de l’afectació en la seva salut mental que li ha causat aquesta persecució judicial.

“Ja que una de les finalitats de la fase d’instrucció és la d’assegurar la disponibilitat de les persones responsables dels fets delictius investigats”, diu en les diligències García-Castellón, cal “determinar la localització de Ruben Wagensberg i assegurar-ne la disponibilitat davant l’òrgan d’instrucció”. Considera que “s’hauria pogut desentendre de l’acció judicial”, de manera que ordena a la unitat policíaca investigadora UCE 3 de la Guàrdia Civil que ho comprovi.

García-Castellón investiga Wagensberg, però no en pot ordenar la detenció perquè, com a diputat al parlament, és aforat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Tanmateix, García-Castellón considera que ha d’investigar-lo el Tribunal Suprem espanyol, tant a ell com al president Carles Puigdemont, i per això té remesa una exposició raonada a l’alt tribunal espanyol perquè assumeixi la investigació per terrorisme contra tots dos i les altres deu persones que són citades, de moment, en aquesta causa i contra qui García-Castellón sí que podria actuar.

El 6 de novembre, el jutge del Tsunami Democràtic va reactivar la causa, tal com ha reconegut ell mateix, en plena recta final de la negociació sobre la investidura de Pedro Sánchez, amb l’amnistia damunt la taula. Entre els investigats hi ha Marta Rovira, la secretària general d’ERC; Josep Lluís Alay, cap de l’oficina de Puigdemont; els empresaris Oriol Soler, Xavier Vendrell i Josep Campmajó; Marta Molina, professora i delegada de l’Intersindical-CSC; el periodista Jesús Rodríguez; l’enginyer Jaume Cabaní; l’ex-directiu d’Òmnium Cultural Oleguer Serra, i el banquer suís d’origen italià Nicola Flavio. L’informe de la Guàrdia Civil també apuntava Ruben Wagensberg, però, de la mateixa manera que Puigdemont, com que és aforat, li ha ofert de comparèixer voluntàriament per declarar.

En una entrevista a RAC 1, Wagensberg explicava que s’havia trobat empès a anar-se’n a Suïssa per la por que li causen els moviments del jutge García-Castellón. “Em fa pànic tornar a Catalunya, veient com va la situació. No n’hauria de tenir, una instrucció ha de tenir garanties, però no en veiem enlloc. Però jo vull tornar al meu país”, va dir arran de la publicació que s’havia traslladat a Suïssa.

El diputat d’ERC va explicar també que havia anat a Suïssa durant les vacances de Nadal per posar-se en contacte amb advocats suïssos i organitzacions de defensa dels drets humans, i va remarcar que, tal com ho veu ell, no es pot parlar d’un exili. “Jo no m’he exiliat. No estic citat ni tinc cap notificació, només me n’he assabentat per filtracions a la premsa”, va dir. Més enllà de les elevades penes de presó que té associades, una de les coses que més el turmentaven és que el relacionin amb el terrorisme, tenint en compte la seva trajectòria de defensa dels drets humans: “Tota la vida he treballat a favor dels drets humans i de defensa de la vida. El terrorisme és el contrari, és la mort. He acompanyat moltíssima gent a escapar del terrorisme a Síria i l’Irac. Quan et veus involucrat en una acusació totalment oposada a allò que has evitat treballant-hi tota la vida, genera una por important.”