La cooperació necessària de l’extrema dreta per a poder empresonar la gent del Tsunami

Manuel García-Castellón no va tot sol. Perquè sembla clar que l’Audiència espanyola rema en la mateixa direcció de reactivar la causa del Tsunami Democràtic per terrorisme i anar tan lluny com calgui per rebentar l’amnistia dels encausats, inclosos Carles Puigdemont i Marta Rovira. Això, és clar, tot esperant que la sala penal d’aquest tribunal d’excepció resolgui els recursos d’apel·lació que hi té presentat. Però el jutge té l’acompanyament, a més de la Guàrdia Civil, de l’extrema dreta, que ha esdevingut un actor imprescindible en aquesta ofensiva que va engegar el mes de novembre de l’any passat. La fiscalia li fallava, perquè no hi veia terrorisme enlloc i volia remetre la causa a Barcelona per desordres públics. De manera que el jutge va permetre que s’hi personessin Vox i l’associació ultra Dignidad y Justicia just passat l’estiu perquè hi mantinguessin l’acusació de terrorisme, i així poder retenir la causa a Madrid, a l’Audiència espanyola. Però no és l’únic vincle ultradretà, perquè ha donat entrada en la causa a l’advocat José María Fuster-Fabra.

Fuster-Fabra, conegut advocat ultradretà, amb vincles amb l’antiga Fuerza Nueva i més recentment amb Ciutadans (vegeu-ne aquest perfil), és l’advocat dels dos agents de la policia espanyola que van ser ferits durant les protestes a Urquinaona l’octubre del 2019 i que García-Castellón va acceptar com a part acusadora en la causa contra el Tsunami Democràtic. Aquest advocat és un dels que van participar en la presentació de la guia que uns juristes espanyolistes contraris a l’amnistia han elaborat perquè tots els jutges que ho desitgin la puguin entrebancar.

I, de fet, ha contribuït a crear el nou relat sobre el terrorisme aplicat a les mobilitzacions independentistes creat per García-Castellón i a la Guàrdia Civil amb l’objectiu, precisament, de rebentar l’amnistia. Perquè en la seva petició de personació adreçada al jutge qualificava de “terrorisme urbà” els actes de protesta que van ser durament reprimits per la policia espanyola a la plaça d’Urquinaona de Barcelona i durant els quals els dos agents que ell representa van acabar amb ferides. Un d’ells “va patir un fort impacte a la mà que li va causar una greu fractura oberta en el radi del braç”, i l’altre “va rebre un impacte molt fort al costat dret del casc, va caure a terra desplomat i va perdre el coneixement completament”.

Com que aquests policies van ser ferits durant les protestes a Urquinaona, alguns dels investigats pel Tsunami van presentar un recurs contra la seva personació a la causa al·legant que eren fets diferents, que una cosa eren les mobilitzacions del Tsunami i una altra les protestes de la plaça d’Urquinaona i de la Via Laietana, més espontànies i convocades per vies del tot diferents. Però García-Castellón va desestimar el recurs, perquè considera que tot és el mateix, i li va bé, perquè li permet de connectar els investigats del Tsunami amb les protestes al carrer, allò que Fuster-Fabra en diu “terrorisme urbà”. A més, el jutge fa servir les ferides als dos policies per dir que aquelles accions van posar en risc la seva vida, i que hi havia possiblement “un ànim homicida” per part dels responsables del Tsunami i que això caldrà esclarir-ho.

Finalment, el jutge acaba concloent, gràcies als policies, que aquelles accions de protesta són incompatibles amb el dret de la vida i de la integritat física, recollits en l’article 2 del Conveni Europeu dels Drets Humans. El mateix article que el darrer text de la llei d’amnistia, la que fou rebutjada al congrés espanyol amb els vots de Junts, posava com a excepció de l’amnistia. I el mateix dia que rebutjava els recursos contra la personació dels policies, García-Castellón anunciava que els citaria a declarar, per esclarir precisament si hi havia aquest “ànim homicida”. I ho fa en una lògica –la de l’anomenat “dol eventual”– segons la qual els qui suposadament van llançar la pedra contra el policia són tan responsables de les ferides i del possible “ànim homicida” amb què es van llançar com Puigdemont, Rovira i la resta d’investigats del Tsunami.

I cal esperar que declarin aviat els policies, citats per García-Castellón a l’Audiència espanyola. Però també que ho facin tard o d’hora els investigats, que encara no han estat cridats a declarar. N’hi ha un que no hi anirà, el diputat d’ERC i membre de la mesa del parlament Rubèn Wagensberg, que és a Suïssa per a poder-se defensar d’aquesta investigació. Els citarà a declarar? Els portarà a declarar davant seu de manera forçada perquè són investigats per terrorisme i hi ha risc de fugida o de destrucció de proves o per incompareixença davant una citació judicial? A Clara Ponsatí la van detenir dues vegades per portar-la a declarar, i era investigada per desobediència, que és un delicte que no implica cap pena de presó.

Els detindran per portar-los a declarar? Això García-Castellón ho pot fer, pot ordenar la detenció dels investigats. Però no en pot ordenar l’ingrés a presó preventiva com a mesura cautelar si no ho fa cap de les parts acusatòries personades en la causa. I en aquest cas el magistrat es trobaria que la principal acció acusatòria, la fiscalia, no li ho demanaria. Perquè en la causa del Tsunami el criteri del fiscal de l’Audiència espanyola Miguel Ángel Carballo divergeix del de García-Castellón, perquè no hi veu terrorisme, sinó desordres públics, i la topada entre tots dos ha estat pública, expressada de manera crua i amb retrets mitjançant els darrers escrits de l’un i de l’altre.

De manera que si arribés la situació d’uns detinguts de la causa del Tsunami per a comparèixer davant el jutge, a l’Audiència espanyola, el fiscal probablement es negaria a demanar la presó preventiva. I és ací on prenen importància les acusacions particulars, totes d’extrema dreta: Dignidad y Justicia, Vox i els dos policies personats que són representants per José María Fuster-Fabra. Perquè és segur que tots ells, que mantenen l’acusació per terrorisme, demanarien que els detinguts fossin empresonats en la vista amb les parts que el jutge hauria de convocar abans no transcorreguessin les setanta-dues hores preceptives d’ençà de les detencions, tal com preveu l’article 505 de la llei d’enjudiciament criminal.

Vet ací la importància de la presència de l’extrema dreta en aquest procediment. El jutge els va obrir la porta a la causa de seguida que es va saber que es negociava una amnistia, l’endemà mateix de les eleccions del 23-J. Tots els moviments posteriors, els que ja sabem i els que vindran, són possibles gràcies a aquesta decisió.