05.02.2024 - 08:41
|
Actualització: 05.02.2024 - 11:03
El fiscal del Tribunal Suprem espanyol (TS) Álvaro Redondo ha emès un informe en el qual s’oposa que aquest tribunal investigui Carles Puigdemont per terrorisme. D’aquesta manera, respon a l’exposició raonada que va enviar al TS el jutge de l’Audiència espanyola que instrueix el cas del Tsunami Democràtic, Manuel García-Castellón, que considera que les protestes es poden investigar per un delicte de terrorisme.
Segons que ha avançat El Confidencial i han confirmat fonts fiscals a Europa Press, Redondo fa seva la tesi del fiscal de l’Audiència espanyola Miguel Ángel Carballo, que també es va oposar al moviment del jutge instructor, perquè considerava que no hi havia prou indicis per a procedir contra Puigdemont i que els fets no eren constitutius de terrorisme, sinó de desordres públics greus.
No obstant això, les mateixes fonts expliquen que l’informe encara no és definitiu perquè s’ha de sotmetre a l’examen de la junta de fiscals de la sala penal del Suprem, cosa que és previst que es faci dimarts. En cas que hi hagi criteris oposats, s’imposarà el de la majoria, apunten.
Un cop emès l’informe definitiu de la fiscalia del Suprem, el magistrat Juan Ramón Berdugo, com a ponent de l’assumpte, serà l’encarregat de proposar a la sala penal del tribunal si accepta l’admissió de la causa o no.
Va ser el novembre passat quan el titular del jutjat central d’instrucció número 6 va dirigir la causa contra Puigdemont i, poc després, va elevar una exposició raonada al Suprem demanant que l’encausés per terrorisme, perquè Puigdemont té aforament com a eurodiputat.
Puigdemont, en el “vèrtex”
En un escrit de més de cent pàgines, García-Castellón va argumentar que hi havia “indicis” de la participació de Puigdemont, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i deu persones més en la comissió de fets “susceptibles d’integrar un delicte de terrorisme”.
El magistrat va situar Puigdemont en el “vèrtex més alt de l’organització” del Tsunami Democràtic i indicà que la seva posició com a “ex-president i líder de l’independentisme de Brussel·les estant li atorga una posició d’autoritat inqüestionable”.
Llavors es va basar en uns missatges de mòbil entre el seu cap de gabinet, Josep Lluís Alay, i l’empresari Jesús Rodríguez, però també en les anotacions de l’agenda del primer i els piulets de Puigdemont a favor de la plataforma Tsunami Democràtic.
García-Castellón va dir que, per a “l’aclariment dels fets”, calia fer diligències d’investigació que no podia dur a terme arran de la condició d’aforat, tant de Puigdemont com del diputat del Parlament de Catalunya Ruben Wagensberg.
L’instructor es ratifica
La fiscalia de l’Audiència espanyola va presentar un recurs contra aquesta primera decisió de dirigir les diligències contra Puigdemont, perquè entenia, d’una banda, que no hi havia prou indicis contra ell i, d’una altra banda, que l’Audiència no era competent per a investigar el cas, perquè els fets no eren de terrorisme sinó de desordres públics agreujats.
El mes passat l’instructor va rebutjar el recurs de reforma presentat per la fiscalia contra la sol·licitud al Suprem i va argumentar que les últimes diligències havien permès de “consolidar la hipòtesi inicial”.
