El tribunal que jutjarà els presos polítics té un problema d’imparcialitat. Hi ha uns quants motius per a afirmar-ho, segons que han posat de manifest els advocats Andreu Van den Eynde i Jordi Pina en sengles escrits de recusació que han presentat al Tribunal Suprem espanyol contra els magistrats Manuel Marchena, Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo Gómez i Luciano Varela Castro. La primera raó és que tots quatre (dels set que acabaran integrant el tribunal) ja van participar en la fase d’instrucció, perquè tots ells formaven part de la sala que va admetre la querella de José Manuel Maza –el fiscal general de l’estat aleshores– per rebel·lió, sedició i malversació contra Carles Puigdemont i els consellers i contra Carme Forcadell i alguns membres de la mesa del parlament. Qui va redactar la resolució d’admissió fou Manuel Marchena, president de la sala segona del Suprem i un dels qui, en principi i si els recursos de la defensa són desestimats, s’encarregarà de jutjar els presos.

L’advocat dels exiliats Gonzalo Boye alertava la setmana passada d’aquest fet en un article a ElDiario.es, en què deia: ‘Aquests cinc magistrats (hi inclou Julián Sánchez Melgar, que no serà un dels magistrats del judici per haver estat posteriorment elegit fiscal general de l’estat) es van pronunciar sobre els fets objecte de querella, sobre la possible responsabilitat d’una sèrie de persones i, també, sobre la qualificació jurídica dels fets, arribant a raonar que: “La present resolució no dóna per descomptades totes i cadascuna de les valoracions fàctiques i jurídiques que es desprenen en l’acció penal establerta.” Però d’aquesta sola frase es desprèn que: 1) prenen coneixement de tots els fets objecte de querella, 2) saben la valoració jurídica que l’acusació pretén fer, i 3) no donen per “descomptades totes i cadascuna de les valoracions”, però sí algunes sobre les quals acorda d’admetre a tràmit la querella i justifica la competència del mateix Tribunal Suprem.’

Això contravé, segons els advocats, la jurisprudència del Tribunal d’Estrasburg, la del Suprem i la doctrina del Tribunal Constitucional espanyol sobre el dret del jutge imparcial. Però hi ha més coses que ho evidencien, tal com adverteix Van den Eynde. Per exemple, la relació entre el jutge instructor, Pablo Llarena –que ha arribat a expressar en les seves interlocutòries l’afectació personal de la causa especial contra l’independentisme– amb els magistrats que hauran d’integrar el tribunal que els jutjarà a tots. Això, diu l’advocat, ‘pot generar sospites més que evidents de contaminació dels integrants de la sala del judici, companys de sala de plets i de resolucions amb l’esmentat instructor’.

El jutge que serà ponent de la sentència, Manuel Marchena, és un home que, com a fiscal, durant els anys més durs del govern de José María Aznar, entre el 2003 i el 2004, fou la mà dreta del fiscal general, l’ultraconservador Jesús Cardenal. Uns anys més tard, el van designar magistrat del Tribunal Suprem, en substitució de José Antonio Martín Pallín. I des del 2014, és president de la sala segona del tribunal gràcies a la majoria conservadora del Consell General del Poder Judicial. Marchena també fou el ponent de la condemna contra l’ex-president del parlament basc Juan María Atutxa, que el va inhabilitar per haver-se negat a dissoldre el grup Sozialista Abertzaleak després de la il·legalització de Batasuna.

També sota la seva presidència de sala, el Suprem va arxivar les denúncies de CDC contra l’ex-ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz i l’ex-director de l’Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso per revelació de secrets, prevaricació i malversació en el marc de l’operació Catalunya contra l’independentisme.

Marchena no és l’únic que té un currículum qüestionable. Un altre dels jutges, Andrés Martínez Arrieta, és des del desembre el segon magistrat del Suprem que té competència per a controlar les activitats del CNI. Martínez Arrieta fou un dels jutges que el 2011 van formar part de la sala del Suprem que va absoldre els quatre agents de la Guàrdia Civil que van torturar Igor Portu i Mattin Sarasola, condemnats per l’atemptat de Barajas. Els agents havien estat prèviament condemnats per tortures greus i lesions per l’Audiència de Guipúscoa a presó i inhabilitació, però el Suprem els va absoldre. Enguany, el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar l’estat espanyol a indemnitzar Portu i Sarasola per danys morals i per no haver investigat les tortures que van patir. El magistrat Juan Ramon Berdugo, del sector més conservador de l’Associació Professional de la Magistratura, és un altre dels jutges que va formar part d’aquella sala que va exculpar els guàrdies civils torturadors.

Per la seva banda, Luciano Varela, fundador de l’associació Jueces para la Democracia, va participar en la causa contra Garzón per haver investigat els crims del franquisme. Varela va arribar a indicar les correccions que els advocats de La Falange i de Manos Limpias havien de fer per a poder portar a judici Garzón.

I Antonio del Moral, magistrat del Suprem des del 2012, és conegut per la seva forta vinculació a l’Opus Dei, havent participat en diversos actes de l’organització, com ara la clausura d’unes jornades el 2002 sobre el centenari del fundador de l’Opus Dei. Antonio del Moral ha estat el jutge ponent de la sentència que va condemnar Iñaki Urdangarin a cinc anys i deu mesos de presó, rebaixant la sentència que havia dictat l’Audiència de Palma anteriorment, de sis anys i tres mesos de presó.

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb