Pensaments barrocs per a cinc nous vins de finca qualificada

  • Aquesta setmana s’han destacat cinc nous vins de finca qualificada, màxima distinció que atorga la Generalitat de Catalunya al vi català · Més enllà de la qualitat indiscutible dels vins distingits, si el vi és un reflex del moment que viu el país, potser és un país d’ànima barroca

VilaWeb
Imatge del llibre 'Mareperlers i ovaladors' de l'artista Perejaume.
Montserrat Serra
16.12.2023 - 21:40
Actualització: 16.12.2023 - 21:46

Aquesta setmana s’ha fet l’acte de lliurament de les distincions de vi de finca qualificada. Les han rebudes: les Tallades de Cal Nicolau, d’Orto Vins (DO Montsant), elaborat amb la varietat picapoll negre; la Serra Blanc, un vi de garnatxa blanca, d’Herència Altés (DO Terra Alta); Singular Blanc, de Collbaix (DO Pla de Bages), elaborat amb macabeu; Raïms de la Immortalitat, un xarel·lo blanc del celler Torre del Veguer (DO Penedès), i l’Especial Picapoll Negre, d’Oller del Mas (DO Pla de Bages). El vi de finca qualificada és el màxim reconeixement que atorga la Generalitat de Catalunya al vi.

Presidit pel conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Acció Rural, David Mascort, i per la directora general de l’INCAVI, Alba Balcells, va ser un acte formal, molt formal, en què es va associar la formalitat i la distinció que dóna l’escenografia del Palau de Pedralbes a la idea de qualitat i d’excel·lència que vol transmetre aquesta distinció. Va ser rellançada l’any passat, tot i que va començar el 2006 i ja són dinou els vins que l’han aconseguida –us n’oferim la llista completa al final de l’article. Certament, tot i els anys que fa que s’atorguen i el nombre considerable de referències distingides, encara avui són unes distincions desconegudes pel gran públic i, per tant, d’incidència escassa. Tal com comenta el director dels premis Vinari, Ramon Roset, ara cal que l’administració faci l’esforç de comunicar bé aquest projecte i aconseguir que la marca de vi de finca qualificada sigui una distinció de qualitat que tingui un retorn per als vins que la reben.

Els elaboradors distingits amb el segell de vi de finca qualificada.

De fet, segons que va explicar Balcells, aquestes distincions es van rellançar l’any passat bo i coincidint amb la presentació del pla estratègic horitzó INCAVI 2025. I aquestes noves distincions enguany també han anat lligades a la presentació d’una gran campanya de comunicació amb l’eslògan “Catalunya, on el vi és cultura”. I tot i que pot sonar a nou i dinàmic, l’espot publicitari és convencional, poc trencador i s’assembla massa a uns altres que el sector, en l’àmbit privat, ha impulsat durant anys. Ara, diuen que la campanya és la més ambiciosa que s’ha fet mai. Caldrà seguir-la.

Pensaments barrocs

Però la idea que no va deixar de sobrevolar en un núvol de pensaments durant tot l’acte és de caràcter diferent. La va verbalitzar el conseller Mascort amb una altra intenció, quan en el discurs de tancament deia: “No hi ha cap producte al país que ens expliqui tan bé com ens explica el vi.” I què ens van explicar, durant l’acte, els elaboradors i els vins que han estat distingits aquesta setmana?

Ens van explicar que som un país que avui, com en el Barroc, ens agafem a la terra per trobar un eix i deixar de trontollar, i que sobretot som llavor. Hi ha un treball latent al món rural, a la terra, a la vinya, que va amunt. Mirem enrere, valorem l’herència transmesa, la tradició que ens sustenta, però que no ens ofega, que es reinterpreta per avançar, amb eines de coneixement científic i tècnic que no es neguen, però que no són la part més important.

Els vins distingits són vins amb una marcada personalitat, fets de raïm de vinyes velles, algunes de molt velles, com la vinya pre-fil·loxèrica de les Tallades de Cal Nicolau d’Orto Vins al Priorat, a la DO Montsant; la vinya del 1910 d’on surt el Singular Blanc del celler Collbaix del Pla de Bages; o la vinya de la Serra Blanc del celler Herència Altés de la Terra Alta, també plantada a principi del segle XX. Dels cinc vins, tan sols un és de vinya jove, però el mou la voluntat de recuperació d’una varietat antiga, el picapoll negre, que pràcticament s’havia extingit i que el celler Oller del Mas al Pla de Bages ha recuperat aquests darrers quinze anys.

En l’acte del vi de finca qualificada es van dir paraules com ara “reimpuls”, “arrels”, “ancestres”, “resiliència”, “vinyes supervivents”, “vinyes austeres”. I tots els vins, tan diferents com són, aquell dia marcaven sobretot salinitat.

Tots els elaboradors van reivindicar la terra i l’herència, però Joan Asens d’Orto Vins hi va posar també la contemporaneïtat: “Som pagesos que reivindiquem el vincle del pagès amb la terra i amb el cep. És un trinomi. I aquí avui tots tenim un mateix relat, parlem de les mateixes coses: dels avis, de les famílies. Però el meu rebesavi va plantar la vinya per alimentar la seva família i jo ara faig vi per l’arrelament que tinc amb la terra, però també faig vi per alimentar l’ànima. Si no tenim l’ànima ben alimentada, no tirarem el país endavant.” I encara va reivindicar el paper de la dona en el món del vi, que va dir que li ha aportat complexitat. Un projecte, el d’Orto Vins, que treballa la vinya amb els principis de l’agricultura biodinàmica.

L’excés de formalitat i tantes paraules repetides i relats compartits alimentaven un núvol de pensaments que no deixaven d’anar a parar a l’artista Perejaume i les seves reflexions entorn de l’època barroca, aquella època durant tants anys mal anomenada època de la decadència. I Perejaume va tombar el relat al llibre Mareperlers i ovaladors, quan ens va fer veure que la llavor o el “tubercle” de les avantguardes a Catalunya és el món rural de l’època barroca.

En paraules de Perejaume: “La cultura que ens ha anat fent és una cultura gens invasiva, construïda amb una gran naturalitat. És una discreció com la que té el creixement dels boscos. La tradició no la pots tractar com un producte ni publicitar-la. S’ha de deixar viure com ha viscut sempre. Aquestes obres que es mostren al llibre [es refereix a obres d’art creades a l’època del Barroc, segle XVI-XVIII], són obres potents, perquè han patit per sortir. Provenen d’una terra eixuta. S’ha de respectar i no es poden vendre com un actiu, confonent el valor econòmic amb el valor cultural.” Un núvol de pensaments que connectava amb una plàstica més humanista que formal, i amb uns vins que si han d’alimentar l’ànima del país, és potser l’ànima barroca d’un país –del qual també n’ha parlat, brillant, l’escriptor Raül Garrigasaït.

Condicions per assolir la distinció de vi de finca qualificada

Deixant el núvol de pensaments barrocs i tornant a la informació estricta, cal saber que dins una denominació d’origen es considera vi de finca qualificada aquell vi que es produeix en un entorn determinat, d’una extensió inferior a la d’un terme municipal i amb característiques pròpies. El nom ha d’anar lligat a les vinyes de les quals s’obté i ha de tenir l’informe previ del seu consell regulador. Alhora, el vi ha de complir cinc requisits d’excel·lència i d’arrelament i compromís amb el territori: tenir una antiguitat mínima de deu anys en el registre de la denominació d’origen, un rendiment de producció en vinya un 15% inferior a l’establert per la DO, i una nota superior del comitè de tast; el propietari de les vinyes ha de coincidir amb el del celler, i l’elaboració del vi s’ha de fer en un celler situat a la mateixa finca o en les proximitats; el vi s’ha de produir en un entorn específic, amb les seves pròpies característiques edàfiques i microclimàtiques; el celler ha de tenir una trajectòria de prestigi i qualitat en el mercat per un període de deu anys o més i hi ha d’haver una traçabilitat específica integral de la producció a la comercialització.

Els dinou vins de finca qualificada

DO Empordà
  • V d’O2, de Celler Vinyes d’Olivardots.
DO Montsant
  • Les Tallades de Cal Nicolau, d’Orto Vins.
  • Teixar, de Celler Vinyes Domènech.
DO Penedès
  • Avi Ton, de Celler Eudald Massana Noya.
  • Raïms de la Immortalitat, de Torre del Veguer.
  • Vinya Le Havre, de Jean Leon.
  • Vinya Palau, de Jean Leon.
  • Vinya Gigi, de Jean Leon.
  • Vinya La Scala, de Jean Leon.
DO Pla de Bages
  • Arnau Oller, d’Oller del Mas.
  • Especial Picapoll Negre, d’Oller del Mas.
  • Finca 3.9, d’Abadal.
  • Singular Blanc, de Collbaix.
DOQ Priorat
  • Clos Fontà, de Celler Mas d’en Gil.
  • Coma Blanca, de Celler Mas d’en Gil.
  • Mas de la Rosa, de Celler Vall Llach.
  • Clos Mogador, del Celler Clos Mogador.
DO Terra Alta
  • La Serra Blanc, d’Herència Altés.
  • Vi de Finca Edetària, de Celler Edetària.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any