La tardor de les oportunitats (4). Una realitat internacional més positiva

«La reacció espanyola al fracàs de les euroordres ja comença a expressar-se en clau antieuropea. I això, que creixerà i creixerà molt, és la pitjor cosa que li pot passar a Espanya»

Vicent Partal
Vicent Partal
20.07.2018 - 20:01
Actualització: 20.07.2018 - 11:52
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Vinculat a l’explicació de l’article de dimecres, hi ha l’emergència d’una realitat internacional més favorable a les reivindicacions catalanes avui que no pas fa un any. Per tres raons bàsiques: la persistència del projecte, el desmarcatge dels estats respecte de la Unió i, evidentment, les conseqüències de les decisions judicials.

La primera raó és fàcil d’entendre. Si la batalla per la República catalana només tingués un dia i un intent, no seria sinó l’expressió d’una crisi extrema que, en tot cas, s’hauria pogut reconduir sense trencar l’estat espanyol. Però què passa, si els catalans hi insisteixen i tornen a crear les condicions de la ruptura? Què passa si el combat per la independència es fa crònic? Bàsicament, que els estats s’ho miraran d’una manera diferent. Comprovar que la societat catalana es manté en la reivindicació d’una república independent malgrat la violència enorme desencadenada en contra per l’estat espanyol significa, sobretot, per a qualsevol observador internacional, que el problema és molt més greu que no havia avaluat d’antuvi. I això és un al·licient per a implicar-se més de pressa en la recerca d’una solució a una crisi que ja no podran considerar-la com una febrada d’un dia sinó com un problema estructural.

La persistència del projecte és, doncs, condició prèvia per a canviar l’opinió internacional. Però hi ha dos elements clau per a vehicular un canvi de rumb, elements tots dos que l’octubre passat no hi eren i ara sí. L’un és el desmarcatge dels estats respecte de la Unió Europea i el segon, com ja vaig explicar dimecres, les conseqüències del fracàs de les euroordres.

El desmarcatge dels estats és la qüestió determinant. L’octubre passat tot va estar vinculat a una Unió Europea de la qual no podia arribar cap resposta positiva. Avui, la UE és un desastre monumental, una màquina antidemocràtica manipulada per la màfia PP-PS. Uns pocs, entre els quals molts espanyols militants, controlen aquesta màquina insensible a l’opinió pública i al vot ciutadà, com s’ha vist en tants altres moments.

No passa igual amb els estats. I aquests anys s’ha anat evidenciant que n’hi ha diversos d’importants dins Europa que no s’han cregut això de la solidaritat entre els uns i els altres que reclamava l’estat espanyol, i no han dubtat a plantar-li cara en defensa dels drets civils dels catalans. Bèlgica, com a exemple ben clar. L’octubre no hi havia cap contrast sobre això i els rumors servien de poc. Ara la situació és ben diferent i els nervis espanyols, massa evidents per a no tenir en compte què signifiquen.

Què signifiquen i què significaran. Perquè la reacció espanyola al fracàs de les euroordres ja comença a expressar-se en clau antieuropea. I això, que creixerà i creixerà molt, és la pitjor cosa que li pot passar a Espanya. Aquests és el motiu pel qual les declaracions d’uns quants dirigents del PP arran de la decisió alemanya han estat destacades tan profusament en molts països. Aquest és el focus d’atenció que comença a alarmar les capitals europees i, per això mateix, podria esdevenir determinant.

Podeu llegir els altres editorials d’aquesta sèrie:
La tardor de les oportunitats (1). La força de la gent
La tardor de les oportunitats (2). La crisi de la monarquia, la crisi de l’estat
La tardor de les oportunitats (3). La via violenta està desacreditada

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
20.07.2018  ·  22:21

Cada vegada que Espanya s’ha hagut d’enfrontar amb una reforma de veritat de la seua estructura anacrònica, injusta i controlada per la minoria extractora, la solució adoptada ha sigut el retorn al feixisme. Només cal recordar els nombrosos colps militars del segle XIX i les dues dictadures del segle XX. La segona, continuada amb una transició que s’ha vist que era un remake del “viatge enlloc”. I ara, tal i com es veu, ja busquen tancar-se, per defugir una realitat que no suporten, no poden evitar i no estan disposats a reconèixer. Nosaltres ens hem de mantindre ferms. Res més. Alemanya sap que no es pot permetre un veí feixista. I els espanyols, en gran mesura, són franquistes. Al capdavall, ningú els ha dit que els aliats de Franco varen perdre. Les circumstàncies posteriors els van permetre continuar com si res. I ara es troben fora de joc.

eva salas
eva salas
20.07.2018  ·  22:43

També és el pitjor que ens pot passar a nosaltres. Sense Europa Ñ ens hauria liquidat els passats mesos.

jaume vall
jaume vall
20.07.2018  ·  23:05

Sí, fa de bon llegir. Hi ha elements favorables, és natural. Però no oblidem que Europa, i el món s’ha tornat més hostil a la democràcia, i més favorable a la demagògia. I els catalans som experts en democràcia, no som, no volem ser demagogs.
Diem que si la finestra d’oportunitat se’ns obre, també és cert que l’ambient fora no és el més respirable perquè ens acceptin. La força estatal, la manca d’escrúpols espanyols casen millor amb el signe del temps.
Tenim trumfos, però històricament no els hem sabut jugar. Veure’m.

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
20.07.2018  ·  23:37

Res a dir, bona anàlisi (encara que potser un xic massa escorada cap a l’optimisme, com sol ser el cas en el nostre director).

Albert Miret
Albert Miret
21.07.2018  ·  08:15

Comparteixo el teu article Vicent, però no tinc clar del tot que l’antieuropeisme els aparegui ara i es vagi fent gran de mica en mica. Crec que antieuropeus ho han estat sempre, el que passa és que van veure que podien extraure diners de la UE si fingien ser europeistes, i ara els estem despullant no només d’aquesta aberració, sinó de totes les que conformen aquest país imaginari que han creat a base de por i mort. No tenen ni han tingut mai cap projecte de país, només plans destructius i oposats a qualsevol avenç. Viuen en un continu estat de pànic a qualsevol canvi, perquè s’han muntat tot un escenari contrari a una realitat, contra la que van topant un dia darrere l’altre. Com més prosperen els altres països, més enrere van quedant, fins a ser, com són ara, la riota del món. Tot és mentida, tot és fictici, fins i tot les titulacions universitàries, com hem vist darrerament. D’aquí el gran mèrit d’un procés que ha tingut l’habilitat de despullar peça per peça la seva disfressa pseudodemocràtica. Ara, com quan a les pel·lícules de por, a un posseït l’esquitxen amb aigua beneita, es recaragola de ràbia i odi contra nosaltres perquè els desfem la mentida davant de tots i -tot sigui dit- perquè ens creuen més dèbils del que som en realitat. La Unió Europea mentrestant trontolla en descobrir que una de les quatre grans potes que com a badocs van creure segura, ha resultat que era només d’attrezzo, i ara van veient que la gran aposta feta estúpida i descontroladament, no la podran cobrar mai, perquè això és un pou sense fons. Els catalans en tenim molta, moltíssima experiència.

Pep Agulló
Pep Agulló
21.07.2018  ·  09:48

UN APUNT
Europa reacciona amb estupefacció perquè veia en Espanya un soci més o menys democràtic. Sí que crec que cal ressaltar l’antieuropeisme espanyol que va agafant formes agressives arran del fracàs de les euroordres perquè per primera vegada Estats importants d’Europa li qüestionen obertament el règim neofranquista fins ara disfressat de democràcia europea, i això implica un replegament autàrquic antidemocràtic que irà a més.

Aquesta fletxa històrica irreversible que es dibuixa, anuncia el seu final. Recordem que el règim monàrquic i l’esquerra espanyola es van inventar l’engany de la transició, i que va venir beneïda per Europa. Espanya es mostrava moderna i europea i es va adherir a molts tractats. Només cal recordar el paper del grup Friedrich Ebert i per extensió del socialisme alemany en la potenciació del PSOE entre 1975 i 1982.

Joan Arumí
Joan Arumí
21.07.2018  ·  10:04

S’ha de sortir d’Espanya abans que aquesta surti o la fotin fora d’Europa. Si no, passarà com Rússia amb Ucraïna. Ens sotmetran amb l’exèrcit.

Oriol Ribera
Oriol Ribera
21.07.2018  ·  10:16

Llibertat i Republica
🏃🏻🏃🏻🏃🏻🏃🏻🏃🏻🏃🏻🏃🏻🏃🏻 adeu 👑🇪🇸

Enric Emo
Enric Emo
21.07.2018  ·  11:27

D’acord amb el Sr Partal. Jo només hi afegiria que l’independentisme ha de fer una tasca insistent a la que dedicar molts i molts recursos per aconseguir inciorporar més catalants al moviment. Al meu parer, aconseguir-ho és el requisit més important per tenir èxit.

Trisha Dominguez
Trisha Dominguez
21.07.2018  ·  11:28

Si la reaccio a l’Inquisicio va ser Erasme, de nacio catalana; a la Censura i la castellanitzacio va ser Servent, traduit i fet passar com a castella, tambe catala;als Borbons absolutistes, l’aixecament popular; i a les dictadures militars, els republicans; per que posem en dubte la crida per la Republica que neix contra el neofeixisme disfressat de democracia? La nostra historia ens ensenya que des que es varen casar els catolics hem patit repressio, persecucio i castellanitzacio… Unitat! Marxem i que es quedin amb totes les mentides que porten 500 anys repetint.

Josep Salart
Josep Salart
21.07.2018  ·  12:23

No l’entenc prou be l’editorial, però la meva opinió es que això de l’antieuropeisme espanyol no existeix.
Als espanyols, a través dels seus mitjans, els fan opinar com volen, ara europeus, ara anti, ara mireu en Ronaldo i ara la puta nova del rei…

Son gent amb poques ganes de pensar i si els dónes molta informació ( de la que sigui), ho compren tot per tal de no pensar. En general, incults i ganduls.

Europa, com a negoci de les máfies legals, això: guanys o pèrdues (bancs alemans p.e.), subvencions amunt, subvencions avall, i els problemes derivtats de drets humans o llibertats, escolti, això j em parlarem un altre dia sp..

Curiós que parlem sempre molt poc del brexit o de Noruega….

I al menjador de casa? Doncs encara l’estem escombrant..

Si no portem la batuta amb més fermesa, de moment guanyen els espanyols, els europeus i els antieuropeus. Vull dir: presos tancants sense que ningú foti la porta a baix ( o a Europa ens tractaria de violents després dela resolució alemana?), partits empresa fent el possible per avançar cap a l’autonomisme, poca gent al carrer, conformisme de que “ja m’ho faran..”

No ho sé, vaig a preguntar-ho a la Marta Rovira, el President Puigdemont ho te més clar que l’Oriol..

Enric Emo
Enric Emo
21.07.2018  ·  13:32

Casado: vol fer realitat Tabàrnia. Compte, no ens podem despistar. Parlem molt de procès, d’implementar la república sense concretar com qua tenim un repte immens de convèncer a més catalans. El nostre argumentari en favor de la independència porta anys en segon pla. Abandonem a Ciutadans -a qui sobint no conetestem de manera intel·ligent- una part important del país. Parlem per a nosaltres mateixos. Compte, compte, compte!

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
21.07.2018  ·  13:58

Ara, amb dos partits de ciutadans populistes espanyols escorats a l’ultradreta des de fa uns minuts, Europa -en conjunt o per estats- té nous motius de reflexió. Rivera o Casado -juntos o cada uno por su lado- tanto monta, i el faesista d’Aznar de director espiritual.

eva salas
eva salas
21.07.2018  ·  14:30

El terrorisme gihadista no té res a veure amb l’Islam, sinó que té a veure amb tota aquesta colla de desgraciats, Estats totpoderosos que financien armament i guerres ètniques que es ventilen les minories que reclamen els seus territories i la seva cultura. Per això els Mossos no estan a la Interpol. Per això els polis nacionals avisen a cèl.lules gihadistes que tenen Mossos infiltrats. Per això imams que perpetren atemptats a Catalunya són confidents de la PN.

Estats que encarreguen accions puntuals, com la d’ahir a SH?

Europa és un polvorí.

El poder és en les nostres accions responsables.
No a la intimidació. Ni al silenci, ni a les humiliacions. No a les entitats ni riqueses que ho fomenten. No al feixisme. No al bonisme.

Audàcia i coratge és el que ens fa falta.

Roser Caminals
Roser Caminals
21.07.2018  ·  15:01

Es important la distincio entre UE i estats. Si Catalunya acumula carrecs, com esta fent, contra l’estat espanyol, i aquests carrecs es palesen a Europa i a Estrasburg) com s’ha palesat la violencia deL 1-O, una declaracio unilateral tindra mes probabilitats de trobar suport entre multiples estats europeus. Es un cami lent, pero dels mes segurs.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
21.07.2018  ·  15:59

Volviendo a la realidad “nacional” (disculpe Sr. Partal por el fuera de tema), una gran noticia que Pablo Casado sea el nuevo presidente del PP. Una gran noticia porque, Catalunya, que es el eje central de la actual política española, sale ganando. Casado quiere comer votos de Ciudadanos (y los comerá) y Casado quiere salvar al soldado Albiol que, por lo que he leído, ha soltado algunas lágrimas de emoción durante “las primarias” del PP. Y lo salvará, a costa de Ciudadanos. La buena noticia es que Ciudadanos bajará en Cataluña y PP subirá, sin dejar de ser un partido residual.

Está claro, los que trabajan, de verdad, por la consecución de la República de Catalunya son los de la Corte del Reino.

“Ad Maiorem Gloriam” de la República de Catalunya, Casado ha afirmado en “las primarias” que cabe crear Tabarnia pero esta vez de verdad.

Entre tanto, los “sillonistas” (el apego desmesurado al sillón y al condumio asociado a él) en el espectro de los partidos independentistas catalanes, siguen erre que erre perdiéndose por los cerros de Úbeda (o del Monserrat) tratando de encajar como si de un encaje de bolillos se tratara, lo que es obvio: el mandato del 1-0 fue el que fue. Sí con 48% de los votos pero más que suficiente, sobradamente suficiente, para hacer una piña inequívoca por la República. Cosa que a fecha de hoy no han hecho.

Hoy soy más optimista que ayer. Gracias Espajjna, gracias Pablo Casado. Con vosotros, lo conseguiremos. No hay la menor duda.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies