Un altre element al qual crec que encara no hem parat prou atenció és com la decisió del tribunal alemany respecte de Puigdemont desacredita la via violenta.

D’ençà que es va fer pública la resolució alemanya, la classe política espanyola viu en el més gran dels desconcerts. I és que no saben què han de fer. Per això encara no han arribat a llegir el text amb ulls polítics, preocupats com estan per què faran demà. Però finalment s’imposarà la lectura política i això tindrà conseqüències enormes. Perquè s’entén que diu, sobretot, que l’ús de la repressió i de la força contra el moviment independentista no és acceptable de cap manera.

La via de la violència, la via que varen abonar conjuntament PP, PSOE i Ciutadans, ha estat completament desacreditada per la sentència alemanya, i això deixa l’estat espanyol en una situació difícil, molt més difícil de la de l’octubre passat. Aleshores van triar la via de la violència i la repressió, amb la ‘comprensió’ dels socis europeus. Avui, després de la sentència, als socis europeus els serà molt més complicat de callar i d’acceptar si l’estat espanyol decideix d’activar una altra vegada la via de la repressió violenta quan les noves oportunitats de concretar la declaració d’independència del 27 d’octubre s’obren pas.

Podrà Pedro Sánchez reaccionar com Mariano Rajoy, enviant la policia a agredir la població, detenint els dirigents polítics, dissolent el parlament? Sobre el paper ho pot fer, però ara sap que serà molt més complicat que la Unió Europea accepte la repetició d’una situació que ja ha condemnat judicialment com a inadequada. El cap dels socialistes espanyols, a més, ha dit que el conflicte era polític i s’havia de resoldre políticament. Suposem que això significa que espera que la Generalitat no repetesca les accions unilaterals. Però si això passa, cosa que és molt probable, què caram farà aleshores? Què farà si Alemanya, ni més ni menys que Alemanya, s’ha pronunciat recordant que Catalunya perseguia la secessió per vies democràtiques i que això no és condemnable perquè l’única cosa condemnable hauria estat la violència?

L’estat espanyol ha fracassat amb les euroordres i la probabilitat que quatre circumscripcions europees li neguen la principal i li rebutgen contundentment les acusacions de rebel·lió és molt alta. Si això passa, el deixaran amb molt poc marge de maniobra quan la Generalitat prenga la decisió d’activar la República proclamada el 27 d’octubre, perquè el recurs de la violència ha estat desacreditat del tot. I sense el recurs de la violència, Espanya no té manera d’imposar-se.

Podeu llegir els altres editorials d’aquesta sèrie:
La tardor de les oportunitats (1). La força de la gent
La tardor de les oportunitats (2). La crisi de la monarquia, la crisi de l’estat

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb