La tardor de les oportunitats (1). La força de la gent

«L'Onze de Setembre, si abans no apareix cap oportunitat, serà el començament d'aquesta segona fase del combat per la independència que s'albira amb molta claredat»

Vicent Partal
Vicent Partal
15.07.2018 - 23:38
Actualització: 16.07.2018 - 01:38
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Cada nit els subscriptors de VilaWeb reben a les deu l’edició en pdf, amb els millors articles que trobaran l’endemà al diari. Feu-vos subscriptors per ajudar VilaWeb i la seva visió del periodisme i el país.

Aquest és un país al qual costa molt poc de fer autocrítica, i això està molt bé. Però també li costa massa de reconèixer que fa coses molt ben fetes. I això potser ja no està tan bé. Dissabte passat, 14 de juliol, Barcelona va viure una manifestació impressionant exigint l’alliberament dels presos. Avui cap moviment polític a Europa no seria capaç de fer-ne cap com aquesta un dia com aquest, en un cap de setmana calorós de juliol, encara menys després d’un any tan intens i trepidant com el que nosaltres hem viscut després del 17 d’agost.

La força descomunal de l’independentisme català no és només la gent del carrer, però essencialment és això. L’estat espanyol, després de l’aplicació del 155 ha estat derrotat tres cops que marquen la que serà la tardor de les oportunitats. Dues depenen directament de la gent, qui l’ha vençut a les urnes i al carrer, amb paperetes i manifestants. La tercera, la que li han infringit els advocats, aporta el context necessari per a fer-ho tot possible la tardor vinent, però sense les dues primeres l’abast seria molt limitat.

L’Onze de Setembre, si abans no apareix cap oportunitat, serà el començament d’aquesta segona fase del combat per la independència que s’albira amb molta claredat. I ho marcarà tot. Si és tan massiu i combatiu com s’espera servirà per a posar molt nerviós l’estat espanyol, per a donar molta força al govern i per a reduir el terreny de joc dels independentistes que criden a frenar el procés. En canvi, són gent que tindrà una oportunitat d’or si punxa l’Onze de Setembre.

És evident que els moviments interns dels partits i la mala relació entre ells ha de preocupar i és evident que és una de les nostres febleses més grans. Però abans de desesperar-nos estaria bé de mirar dues coses. La primera, la capacitat sostinguda de mobilització que té l’independentisme, que no té l’unionisme ni amb tota l’estructura del poder. I la segona, els passos que es fan també dins els partits. A ERC les bases han marcat una línia rupturista i han impedit el canvi de discurs proposat per la direcció. I al PDECat la situació és molt complexa, però tot apunta que el rupturisme també s’hi imposarà amb els anomenats crítics o que vindrà de fora a través del nou moviment polític que impulsen avui mateix els presidents Puigdemont i Torra.

Quan el PP, el PSOE i Ciutadans van donar el cop d’estat emmascarat i després van aplicar l’article 155, poc que s’esperaven que els independentistes arribaríem a l’estiu en les condicions que hem arribat. I d’això, no solament cal que en siguem conscients sinó que cal que ho valorem molt. Perquè ha estat difícil i complicat i molt dur. Però també perquè demostra la solidesa d’un moviment que encara la tardor en una situació ara fins i tot millor que fa un any, com intentaré explicar en els pròxims articles d’aquesta sèrie.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
15.07.2018  ·  22:13

Des del principi, la força la té la gent. És el poble qui s’ha convençut de la seua pròpia força. I això és el que ho canvia tot. Aquesta és la base de la revolució catalana. I segurament per això hi ha polítics professionals que la temen Perquè saben que, quan triomfe, no podran continuar amb el seu paper. El que ja s’ha vist és que és imparable; perquè mira que Espanya ha fet esforços de tota mena. I està pitjor que abans de començar. I els catalans ara ho tenen tot de cara. Només un detall. No us oblideu dels catalans del Sud, que ja duem anys recolzant-vos.

jaume vall
jaume vall
15.07.2018  ·  23:41

És així. Exactament així, tenim una altíssima, provada capacitat de resistència. N’hem fet de necessitat, virtud. També estaria molt bé començar a desenvolupar la capacitat de no tenir vertigen a guanyar. I no és fàcil.

Ramon Perera
Ramon Perera
16.07.2018  ·  01:10

Em sembla que no hem d’esperar a la tardor per escometre un nou combat. A mi no m’ha agradat gens la resposta de Roger Torrent a la pretensió del jutge Llarena d’inhabilitar sis diputats del nostre parlament. La defensa del nostre parlament i dels nostres diputats l’ha de començar el seu president, Roger Torrent. Què farem els ciutadans per a exigir-li que actui en conseqüència? Permetrem que cedeixi a la pressió espanyola tal com ho ha fet en ocasions anteriors?

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
16.07.2018  ·  01:13

Recolze la petició de Josep de demanar una visió integral i no donar el trist espectacle dels organitzadors -o eren organistes?- de l’aplec d’ahir al Pi de les Tres Branques. I als partits, que es preparen per cantar El Cant dels Ocells i no el cant dels grills, desafinant cadascú a la d’ell.

Josep Jallé
Josep Jallé
16.07.2018  ·  01:27

A cada demostració de la nostra fermesa, també dites manifestacions, hom es torna a trobar més jove, més il·lusionat per deixar un país, una República, més digne als fills i nets. Dissabte va ser ben clara la síntesi: ni presos, ni exiliats ….. ni oblit, ni perdó. Tornarem a sortir, tant com faci falta, tornarem a patir, tant com faci falta, i tornarem a fer l’1-O, ara sense aturada. Prou de renúncies.

Jordi Pruneda
Jordi Pruneda
16.07.2018  ·  01:28

A més del que movent la gent al carrer, què es mou a l’ombra ara amb l’atac al rei?

Sospito d’un ‘Pla Iceta’:

1) utilitzar Villarejo per carregar-se el rei.
2) Proper referèndum a Espanya:<> (potser a Catalunya amb 3 respostes en comptes de 2 per dividir-nos).
3) nova constitució ‘federal’ per a què tot continuï igual, admetria un ‘Estatut republicà del Principat’ per fer-nos contents. Només hauran sacrificat el rei.
4) Si surt “sí” hi hauria AMNISTIA per a tothom (Villarejo, Undargarin, Juan Carlos, Gurtel i tot el PP, EROs del PSOE, Pujol, Millet, ETC…. i també pels presos polítics catalans, que fins a les hores els tindrien tancats per a ser moneda de canvi).
5) Fer-se l’il.lusió que de que Ñ es regenera i posar el comptaquilometres a zero, però en qualsevol cas com a part de Ñ, sense plena sobirania.
6) EU torna a aplaudir i relaxa la crisi del deute.

RESPOSTA: el poble català vota NO al referèndum, encara que ens critíquin per ‘coincidir amb la monarquia’.

Matilde Font
Matilde Font
16.07.2018  ·  01:28

La manifestació del dissabte va ser impressionant se mire com se mire. En un mes de juliol que molta gent fa vacances o té coses programades fa dies, i una convocatòria feta en poc més d’una setmana, pense que podem estar molt orgullosos.
Endavant la República Catalana!

Jordi Pedemonte
Jordi Pedemonte
16.07.2018  ·  01:28

Tot i que tenim aquesta força, ara mateix tots els passos que poden
fer els polítics estan limitats al caprici del senyor president del
parlament, i fa mes por que una piranya en un bidet.
La suspensió de sis carrecs electes per part del senyor Llarena si ha
de passar pel parlament per fer-se efectiva hauria de ser un punt
d’inflexió dels nostres polítics.
Una cosa que pel que he sentit no te ni cap ni peus legalment parlant,
no pot ser aprovada pel nostre parlament, i menys si és per anar
contra nosaltres mateixos. Com mirarem o podrem confiar en ells si no
son capaços de defensar res de res, ni dins el parlament?

Josep Ramon Alonso
Josep Ramon Alonso
16.07.2018  ·  01:29

Estic molt d’acord amb el que dius, però hem de ser molt conscients que queda molta lluita encara.

És preocupant el moviment ultra, que no hem d’oblidar que va creixent i que gràcies a l’anunci de Pedro Sanchez de traslladar les restes del dictador Franco està ajudant a aquesta creixement, com hem vist avui al TN, persones molt joves, que segurament no el van ni conèixer.

Hem d’estar segurs que l’única manera de guanyar és no defallint i continuar la lluita pacífica al carrer. La mobilització ha de ser permanent.

Eugeni Sànchez
Eugeni Sànchez
16.07.2018  ·  01:29

És molt important, per a tots els independentistes mirar-nos als ulls i dir-nos: tot va molt i molt bé.
Sí, és lògic que siguem auto-crítics amb tot allò que va passar a partir del 10 d’Octubre de l’any passat, però també és lògic que ja comencem a “refer-nos” de tanta autoflagel.lació. Som una nació i dia a dia estem dremostrant al món que Catalunya bé es mereix “una missa” (sí, sí, com París).
Ànims, doncs catalans independentistes doncs cada cop falta molt menys per aconseguir aquella República tant sommiada.

Albert Miret
Albert Miret
16.07.2018  ·  08:13

Els partits poden anar fent les xorrades que vulguin, però han de tenir present, que una vegada s’engegui la república, cap dels que han estat promovent la desunió sobreviurà i només continuaran aquells que hagin promogut la unió. Aquella unió que exigim cada vegada que sortim al carrer a mostrar que tant se’ns en fot de quin partit siguem cada un de nosaltres, però tots amb plena consciència del que volem i tindrem, i això és el que ens uneix i no cap partit del dubte i del tastet perpetus.

Teresa Puig
Teresa Puig
16.07.2018  ·  09:03

Fixeu-vos-hi: la gent no hem fallat, som un poble amb criteri, poc manipulable.

Els partits ERC i PDeCAT i CUP tenen l’obligació absoluta de posar-se al servei de la gent. I ara cal UNITAT, ja tindran temps de guanyar posicions quan tinguem la república. No val a dir, sempre ha estat així, els partits no s’avenen. És clar que no s’avenen! Per això són partits diferents!! El cas que ens ocupa, però, és que ara tenen l’OBLIGACIÓ d’anar JUNTS.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
16.07.2018  ·  09:08

Sí, Vicent anem sumant victòries i escampem-les i repetim-les per tot fins que ningú dubti de la nostra eficàcia!
LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!

jordi Rovira
jordi Rovira
16.07.2018  ·  09:20

Les independències les perden els estats que abans tenien la sobirania del territori en qüestió. Això pot semblar una “boutade”, però indica fins a quin punt cap partit de fútbol de seleccions està guanyat només per besar l’escut patri: el partit s’ha de jugar, i la pilota ha d’entrar. I estem fent gols, aprofitant que amb tantes urgències descuren la defensa, i deixen la porteria ben oberta.
Que la monarquia trontolli, només ens explica l’objectiu: al final, a l’espanyolisme li fa nosa fins i tot el text constitucional del 78. Aquest soroll resta al bell mig d’involucionar la part d’Europa que es deixi.
Avant, coratge i orgull per un moviment que val un imperi: la nova europa del segle XXI

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
16.07.2018  ·  09:30

Completament d’acord amb tu Vicent,
Si per un moment tornem la vista enrere endevinem un seguit de victòries del poble català els darrers mesos, i alguna derrota dels nostres representants polítics. Els nostres polítics , als que cal agrair l’abnegació i els sacrifici, són persones de carn i ossos i que usen mitjons normals com tu i jo, i hi ha moments de dubte, arronsament i desviament, però aquí estem el poble per menarlos en la bona direcció.
També intueixo que passaran moltes coses que ens sorprendran abans de l’onze de setembre i molt abans de les municipals.
Endavant i audàcia. República de Catalunya.

Josep Salart
Josep Salart
16.07.2018  ·  09:30

Si si, tot està molt be i tothom fa la feina, però..

I les estructures d’Estat?
I la Hisenda Catalana?
I el tema dels Mossos?
I el finançament dels primers mesos?
I el porti la’eroport?
I les fronteres?

Va, ara xarrameca: som collonuts, no es guanya ningú, sortim al carrer fent molta calor, els partits polítics es regeneren (alguns), treurem els presos perquè els volem a casa…

Pep Agulló
Pep Agulló
16.07.2018  ·  10:16

SÍ, LA FORÇA DESCOMUNAL DE L’INDEPENDENTISME

Diguem que hi ha una bona part d’ànimes catalanes tocades pel pessimisme de la derrota històrica, que se l’apunten tota sencera (la culpa) atribuint-la al mal fer del país. No es volen deixar il·luminar per les gestes del país, perquè en el seu esquema, només faltaria que reconeguent haver fet coses bé estéssim tan derrotats. Si tot es fa malament, és normal, no fa tant de mal al lluitador vençut abans de la brega. L’error és derrota. Només l’èpica heroica els és admissible. No comparteixo aquest tarannà. Ans al contrari. Dissabte, algú proper ja em va dir, sí, som 200.000 manifestants, què pocs… Doncs això.

A primera vista, com un riu amb corrent, el combat per la llibertat amb la gent mobilitzada amb un fort sentiment d’unitat, s’emporta el que en temps de calma haguessin sigut maniobres de frenada reeixida. I això resta protagonisme al partidisme, el condiciona, i el fa anar a remolc dels esdeveniments. Però això no fa que deixi de ser preocupant. És una feblesa del republicanisme.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Jordi Turró
Jordi Turró
16.07.2018  ·  11:16

La mobilització popular em sembla que és producte també de la inacció partidista.

Els partits grans són motors gripats, rèmores temeroses de la represió estatal.

Com a l’anunci de la CUP, empenyem, empenyem i empenyem. I si han posat el fre de mà, ja desmuntarem les rodes (canviar els líders renuents)

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
16.07.2018  ·  11:28

On son els supports internacionals?
Ens manca una pota del taulell.
A Italia cap mitjà, vull dir cap radio important, cap TV important, cap periodista important, cap, cap, cap.…. ningú ha parlat de la manifestació.

Jo ja tinc el bitllet per l’11 de setembre, com cada any. No he fallat mai. Però és suficient?
Crec que oscil.lem entre l’autocritica ferotge i l’auto-complaença onanista.

anton pascual
anton pascual
16.07.2018  ·  12:45

Potse es veritat que els partits politics ( el homes i las donas) no mes travallant per ells, i catalunya es queda derrera.

Meny egoisme i mes unitad

Antoni Oller
Antoni Oller
16.07.2018  ·  14:03

Sr.Albert Miret, gràcies del comentari; normalment estic molt d’acord amb vostè, però avui no gaire: no em crec que Catalunya pugui estrenar la seva República independent amb els partits actuals encara remenant les cireres. No va passar gaire temps després dels fets d’octubre que vaig arribar a la conclusió (que ja no he abandonat) de que fins que no aconseguim fer desaparèixer ERC i CDC (i em refereixo com ja es pot imaginar, als seus dirigents, els seus quadres “territorials”, els seus “aparells”, etc., no les seves bases socials, es clar) tal com ha desaparescut Unió, i substituir-los per un altre partit central, de base ideològica el més àmplia possible (com ho és la gent que cada any ens trobem a les manis sense preguntar-nos els uns als altres a qui votem), inequívocament independentista, lliure de favors deguts, i sobretot lliure de partidisme antagonista i revengista, un partit a l’estil SNP, no aconseguirem l’objectiu. El meu lema, que m’autorepeteixo sovint a mi mateix, per mentalitzar-me de que va per llarg, és “amb ERC i Convergència no hi haurà independència”. I pel que fa a la CUP, molt m’imagino que seguiran fent el seu paper, i no em fan pas massa por ideològica-econòmica si mai tenen grans responsabilitats; potser m’ho miro malament, però a Berga, p.e., (jo no en soc, que consti) no em sembla pas que hagin anat a pitjor en l’actual legislatura amb l’alcaldessa Venturós i el mediàtic regidor Titot, que jo sàpiga.

Roser Caminals
Roser Caminals
16.07.2018  ·  15:49

Que el motor del moviment es la ciutadania, no n’hi ha dubte, i la veritable lider n’es l’Elisenda Paluzie, que un dia pot arribar a la presidencia.
Pero no oblidem que la ciutadania necessita els partits politics i que, amb totes les seves encepegades, els hem pogut instrumentalitzar perque ens portessin fins a aqui. Uns mes que uns altres, han mostrat capacitat d’evolucionar i trascendir les seves fronteres ideologiques. Si assolim la independencia, es probable que els partits actuals desapareixin i en neixin de nous. Abans, ho dubto.

TEO VIDAL i SOL Vidal
TEO VIDAL i SOL Vidal
16.07.2018  ·  17:01

Josep U. qui son els ‘catalans del sud’, els valencians?
CVonec (be) els del nord, que tampoc heu d’oblidar, però pel ‘sud’ tinc dubtes.

T

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
19.07.2018  ·  23:22

De moment sembla que encara no podem prescindir dels partits polítics, però amb tot, em pregunto si no convindria alleugerir la motxilla amb unes eleccions que deixessin ERC i PDeCAT “tocats” (sobretot el primer) i una CUP amb 15 diputats o més… D’ençà de l’octubre s’ha vist a bastament que els dos grans partits sobiranistes (trobo excessiu anomenar-los independentistes) són, malgrat tot, un gran fre i llast per a l’independentisme autèntic. Són una “casta” que té molt a perdre (a nivell personal com corporatiu) tant en el salt cap a la independència com en la realitat d’una Catalunya ja independent.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies