Fogons, llevataps, aigüeres i carmanyoles: vocabulari de la cuina

Fa mig segle tothom sabia anomenar espais, estris i aparells de la cuina d’una manera segura, però avui, amb la interferència creixent del castellà i l’adopció de nous termes, ja hi ha més dubtes.

Fem-hi una ullada.

Hi ha qui diu encimera (un castellanisme, derivat d’encima) per a referir-se al taulell (generalment de marbre) o a l’aparell de cuina, que genèricament podem anomenar fogons o foguers (en tenen tant una cuina de gas com una cuina elèctrica o placa de cocció).

El lloc on hi ha les aixetes i hi rentem el menjar, els estris i els atuells (o atifells) és l’aigüera o pica. En algunes cuines, darrere l’aigüera, hi ha unes rajoles especials o bé un plafó rectangular que, segons el TERMCAT, s’anomena davantal de cuina (terme confús, potser) o bé frontal de cuina (no en diguem salpicadero). El rebost és el lloc on es guarden els aliments que no han de menester refrigeració.

Quatre consells per a ensenyar català a la mainada tot cuinant

Entre els estris de cuina per a rentar i fregar (o escurar els plats com es diu en molts parlars), hi tenim els draps, els fregalls i les baietes. I –compte– la baieta de fregar (i no fregona), que el diccionari també anomena pal de fregar. L’escorreplats és el bastiment fet de ranures on deixem els plats que s’escorrin. També hi ha qui en diu escorredora, que pròpiament és l’atuell foradat on escorrem el menjar. De recipients per a escalfar aigua o líquids en general, n’hi ha uns quants. Dos de poc coneguts són el tupí (d’una sola nansa) i el cassó o casset (amb mànec). De l’estri per a pelar fruita i verdura en podem dir peladora i del que serveix per a llevar el tap de les ampolles, llevataps. Una cullera grossa és un culler o cullerot (si ens referim a la més fonda) o una llossa (la de remenar). I aquella altra que és ben plana, ampla i foradada es pot anomenar –pel cap baix– de cinc maneres: bromadora, esbromadora, desbromadora, porgadora i escumadora. Un batedor és l’estri per a batre ous i més aliments; però l’aparell elèctric que fa aquesta funció es diu batedora. I, parlant d’aparells, el que renta els plats es diu, òbviament, rentaplats o llavaplats (el DIEC no admet el calc rentavaixella, tampoc per a anomenar el sabó dels plats, és clar).

El menjar el podeu guardar en una carmanyola (millor que tàper, encara que algun diccionari l’admeti). I el que no guardeu –les triadures– va a la galleda (o cubell) de les escombraries, o al ferrat (o ferrada) de la brossa, o al poal del fem, o qualsevol combinació d’aquests mots…

La idea d’aquest article va ser de Neus de Senespleda, companya de VilaWeb