Els fets s’imposen al relat: ERC no sap negociar

  • Els republicans van vendre que eren capaços d'avançar per la via de la negociació amb els socialistes i cada dia poden amagar menys que el balanç els és molt desfavorable

Vicent Partal
17.01.2023 - 21:40
Actualització: 23.01.2023 - 10:44
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Negociar és una disciplina artística. Has de saber-ne les bases i entendre-les –difícilment ningú farà un bon concert sense saber solfa, per exemple. Però també cal que el dia que et poses davant el públic la teua actuació siga excel·lent. Perquè et jutjaran per les actuacions i el resultat d’aquestes actuacions. Al final, la gent mira l’escenari, i sobre un escenari, amb els focus a la teua cara, si no ets bo, pots dissimular al començament, però es fa molt difícil enganyar-la gaire temps. Un gall és un gall. Quan desafines, desafines. Una mala posada en escena és inoblidable. I quan plouen tomàquets, no hi valen teories ni serveix de res haver comprat els crítics dels diaris.

Ahir vam saber que els fiscals del Tribunal Suprem no en tenen prou amb el manteniment de la malversació agreujada contra els condemnats pel Primer d’Octubre i en el processament contra els exiliats, sinó que volen que la sedició, derogada en la darrera reforma del codi penal, siga substituïda lletra per lletra pels nous desordres públics agreujats. Amb això, els fiscals del Suprem van més enllà que el mateix jutge instructor, Pablo Llarena, en una decisió que és avalada pel fiscal general de l’estat, Álvaro García, un càrrec designat directament pel govern de Pedro Sánchez.

Sembla lògic pensar que, en el procés de revisió de sentència que ha començat Manuel Marchena arran de la reforma del codi penal, els fiscals del Suprem també demanaran que tots els condemnats per sedició siguen condemnats ara per desordres públics agreujats, que impliquen –a més de la pena de presó, ja indultada– unes penes d’inhabilitació de cinc anys. I que en el cas dels de malversació se’ls mantinga la condemna pel tipus més agreujat, cosa que pot voler dir inhabilitacions fins a vint anys.

Aquest és el brillant resultat de la negociació feta per Esquerra Republicana amb el govern espanyol per a reformar el codi penal –i avui és el dia en què cal recordar que Junts i la CUP, i també bona part de la societat civil, es van mostrar obertament en contra d’aquesta reforma i van advertir de les seues conseqüències.

Dit de manera ràpida, i pendents encara de què diga Marchena, ara mateix la negociació entre Esquerra i el PSOE ha aconseguit les següents coses. Primera: que la perspectiva d’una rehabilitació política d’Oriol Junqueras perquè es puga presentar a les eleccions desaparega del tot. Segona: que els exiliats –amb l’única excepció, i molt cridanera, de Marta Rovira– vegen com se’ls complica la situació perquè la reforma dota l’estat d’un arsenal suplementari per a atacar-los –ahir el govern espanyol va anunciar urbi et orbe que ara sí que aconseguiria l’extradició del president Puigdemont, cosa que no és certa però que diu molt de Pedro Sánchez i els socialistes. Tercera: que el sottogoverno, que és pendent de judicis importants que es faran aviat als jutjats 12,18 i al TSJC, no tan sols no troba la solució per a no entrar a la presó, sinó que l’amenaça es fa encara més real i evident per a ells. I quarta: que el nou tipus de desordres públics agreujats fa que objectivament avui siga més perillós protestar que no pas ho era el 2017 i el 2019, perquè pots entrar a la presó molt més fàcilment. I encara podríem afegir-hi una cinquena: una volta aprovada la reforma del codi penal, el govern espanyol diu que ja no té sentit la taula de diàleg i que s’ha acabat.

Els republicans van vendre als ciutadans que ells eren capaços d’avançar per la via de la negociació amb els socialistes i cada dia poden amagar menys que el balanç els és molt desfavorable. No en saben.

El balanç és demolidor per a Esquerra Republicana i el principi de realitat –capgire ara la infame teoria de Jordi Muñoz– sembla que comença a imposar-se, tot i els milions esmerçats en els mitjans i l’agressivitat de les hienes digitals. Els republicans van vendre als ciutadans que ells eren capaços d’avançar per la via de la negociació amb els socialistes. I que aconseguirien triomfs. I no pas petits, precisament. Ara és l’hora de passar comptes.

Recordeu, per exemple, aquest piulet triomfalista de Gabriel Rufián?

És del 2 de gener de 2020. Han passat tres anys i ja no es pot enganyar ningú. Espanya no ha reconegut Catalunya com a subjecte polític. La desjudicialització, ja ho veieu, res. El calendari no va existir mai. No hi ha cap garantia de res ni cap acord final que el poble de Catalunya refrendarà. Però el diputat diu que van guanyar dues eleccions gràcies a aquest programa, i vol dir que en aquell moment prou gent els va creure capaços de fer-ho. Avui ja no és una qüestió de fe, les evidències són sobre la taula.

En el seu moment, concretament el novembre del 2020, vaig explicar en aquest editorial i en aquest altre que l’independentisme havia entrat en una bifurcació que portaria de manera inevitable a la separació radical dels projectes, entre un de rupturista i un de reformista. I que cada dia seria més difícil, per als qui intentaven la via reformista, sobretot ERC però també el PDECat, aixecar la camisa a la gent, perquè la seua opció no donaria cap resultat. Primer, perquè Espanya no faria, ni farà mai, un sol pas per a reconèixer el conflicte que té amb el nostre país, i encara menys per a endreçar-lo. I en segon lloc, perquè per jugar al peix al cove amb un mínim d’èxit has d’estar molt preparat, n’has de saber molt i has de tenir una llarga experiència. I això és molt difícil quan el teu equip només s’ha entrenat a grimpar dins el partit.

Han passat tres anys i no som encara al punt en què el castell de cartes caurà tot sol de manera estrepitosa, però cal estar molt cec, o ser molt fanàtic, per no veure que els símptomes que hi som més a prop que mai es multipliquen i s’acceleren cada dia més. És el preludi d’un gran canvi.

PS. Evidentment, si no saps negociar, no saps negociar. El serial del pressupost va rostint el president Aragonès a foc lent. I què em dieu de la humiliació ja anunciada que rebrà durant la cimera Sánchez-Macron?

 

La nostra feina és ajudar els nostres lectors a pensar i interpretar la realitat que vivim i això ho fem honradament i sense límits ni fronteres. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us en feu subscriptors.

 

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
17.01.2023  ·  21:56

No és només que el resultat de la “negociació” siga demolidor. És que ara es veu ben clar que la ignorància i la prepotència dels grimpaires és còsmica. poster això serà bo, al final. Han quedat nuets a dalt de l’escenari i tindran molt difícil convèncer a ningú de res. Cap d’ells viurà prou per rehabilitar-se. Ni en cent anys.

Daniel Llorca
Daniel Llorca
17.01.2023  ·  22:17

Roma no paga traïdors

Jaume Bonet
Jaume Bonet
17.01.2023  ·  22:20

No sé si és que no saben negociar o si els tenen agafats amb qualque xantatge molt gros i han d’anar claudicant contínuament per evitar que es faci pública la cosa.
Tant si és una cosa com l’altra haurien de dimitir, si poden (podria ser que el xantatjador tampoc no els ho consenti, si el cas fos aquest)

Josep Guia
Josep Guia
17.01.2023  ·  22:24

Que què et diem?
Doncs que el serial del pressuport va rostint l’Aragonès i que la humiliació de la cimera el socarra del tot.
En paral·lel a l’èxit —esperem-ho— de la manifestació per la dignitat i la independència de la nació catalana. Amb un valuós contingent de valencians i tot.

Frederic Varela
Frederic Varela
17.01.2023  ·  22:35

El problema és que els han votat, els voten i els continuaran votant. No hi ha pitjor cec que aquell que no hi vol veure. Llavors el problema no són aquest grapat de ximples que ara manen, el problema cal buscar-lo en la nostra societat.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
17.01.2023  ·  22:50

“Nosaltres estem convençuts que negociar amb l’estat espanyol no té cap sentit, perquè l’estat espanyol sempre incompleix tots els acords a què arriba, no és de fiar.
Nosaltres estem convençuts que parlar amb l’estat espanyol no té sentit i estem convençuts que l’estat espanyol no voldrà parlar i que, si vol parlar, ens enganyarà, perquè ho ha fet sempre.”
Oriol Junqueras. 2012

Maria Lannoye
Maria Lannoye
17.01.2023  ·  22:50

Necessitem una nova fornada de polítics suposo. A curt termini, esperem que dijous siguem molts, moltíssims participants en la protesta a Barcelona.

Anna Linares
Anna Linares
17.01.2023  ·  23:01

ER ha sigut víctima del efecte bumerang, ara tot se’ls gira a la contra, tot i que els que estan dins al partit es van repartin càrrecs públics a dogo, tant criticar els convergents i ells són pitjor!

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
17.01.2023  ·  23:01

Aproximadament la meitat del votants d’ER no son independentistes,es dons l’altre meitat la que ha de deixar de votar-los.

Pauli Morer
Pauli Morer
17.01.2023  ·  23:03

Evidentment que no saben negociar, no tant sols tenen molt males cartes, es que ni les poques que tenen fan servir bé, s’han deixat torejar durant 3 anys i ara que s’acaba la legislatura se’n adonen?.

Albert Noguera
Albert Noguera
17.01.2023  ·  23:15

Potser si que a Erc hi ha un cert problema d’ineptitud: treballo a una administració adscrita a la Generalitat, i excepte una honorosa excepció a nivell de secretari de la Generalitat, no conec altra cosa que arribistes que no han fet altra cosa que grimpar en el partit,tal com deies,Vicent. Ara bé, crec que no només va d’ineptitud. Seríem una mica passarells si creguessim això. Crec que hi ha més!! Crec que els dirigents d’ERC des del primer moment (2012), que NOMÉS han buscat el poder en minúscules (autonòmic) i no han tingut CAP escrúpol en IMPEDIR la unitat independentista ni en mentir-nos a tots sobre les seves veritables intencions, ni en trair-nos a tots per salvar al Règim monàrquic del ‘78!! I com que Roma no paga traïdors, serà Roma qui els llanci als peus del cavall. I ja no queda gaire perquè això passi. Pronostico eleccions al Palament al mes de maig,forçades pel PsoE a Catalunya, amb la voluntat de dil·luir-nos una mica més en la EspaÑa autonòmica de les comunitats no històriques…Bravo pels “savis” d’ERC!!!

Albert T
Albert T
17.01.2023  ·  23:22

El que jo no entenc gaire és el perquè, hores d’ara i ja fa temps, encara hi ha qui no veu que aquesta gentola d’ER només defensen els interessos dels aspanyols, això sí intentant fer-se passar pels més lleials a Catalunya.
Pels motius que sigui…, amenaces, promeses, interès propi, afinitat personal o per totes alhora, i potser alguna més, són uns putus agents dobles collonsus, cal deixar d’enredar al personal i parlar clar d’una vegada, perquè malauradament n’hi ha molts que sinó els hi dius que la pluja mulla no se n’adonen per si mateixos!

jaume vall
jaume vall
17.01.2023  ·  23:35

Amèn.

Però,…..
aviat caldria parlar de les propostes en positiu, actives.
I Vilaweb és un bon altaveu.

MARCEL DALMAU
MARCEL DALMAU
17.01.2023  ·  23:45

Una possible clau interpretativa per entendre la contradicció entre el jutge Llarena i la fiscalia.
Llarena segueix les tesis del PP. El PP li convé vendre el relat que la reforma penal “posa una catifa vermella a Puigdemont”. Donat que el PP interpreten que la reforma penal perjudica electoralment el PSOE (si beneficia a Puigdemont com a símbol diabòlic antiespanyol) Llarena actua legalment il·lustrant la tesi pepera. I la fiscalia del PSOE , com no para de pregonar Pedro Sánchez, vol exemplificar el càstig i extradir Puigdemont abans de les eleccions exactament pel mateix motiu de fons del PP i pel mateix electorat ( ambdós a més de mantenir el respectiu vot espanyolista volen repescar el que va anar els darrers anys a Cs). S’hi juguen el govern de l’estat.

I un comentari a part. ERC es veu obligada en mantenir el relat que la negociació ha sigut positiva quan tot ha sigut un fracàs evident (amnistia, referèndum, infraestructures territorials, reversió del dèficit fiscal, normalització lingüística, …) Es veuen obligats a deixar bé el PSOE mentre ERC queda desacreditada pels pactes i els seus efectes. El PSOE està desacreditant tant com pot a ERC, i ERC al seu torn es veuen obligats a donar crèdit al PSOE per no reconèixer el seu fracàs. No pot ser més lamentable i ridícula la situació d’ERC.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
17.01.2023  ·  23:49

ERC o la plasmació radical del Principi de Peter.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Principi_de_Peter

Comencem a rumiar seriosament en com desballestar i esfondrar el regne d’españa i, amb aquest, els col·laboracionistes aprofitats caiguen, també, amb ell.

Josep Blesa (València)

ps: A mi, que el fill d’Oriol Junqueras confranitzara amb el fill de Bárcenas -el de Taburete” ja em va donar la pista de per on anirien els trets.
Quan tots dos eren a presó i per fets diametralment oposats.

EspaÑa fa companys de llit tot allò que la pot fer desaparèixer del mapa.

Josep Blesa (València)

Albert Poblet
Albert Poblet
17.01.2023  ·  23:55

Només incompetència negociadora?
I si amb el Pegasus els haguessin gravat les converses de la negociació de l’indult d’en Junqueras?

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
17.01.2023  ·  23:57

Fa molt de temps que es veu que ERC no sap negociar. Els exemples són molts (la protecció del català a l’escola per exemple). I només per comparació, fan de Jordi Pujol un geni.
Si ERC tingués dignitat, plegaria perquè a cada bugada perden un llençol.

Robert Mora
Robert Mora
17.01.2023  ·  23:59

A Espanya -i als Països Catalans hi ha molta espanya- ja s’ha entrat en un estrany món irreal i distòpic controlat pel PSOE on la gent viu a cavall del relat de part i aliè als fets, un mont estrany on la raó s’ha esllavissat i se n’anat pel forat de l’aigüera.. Que ara siga el PSOE qui li fa la queixalada més grosa als aliats zombis de ERC i Bildu (però també a Compromís i BNG) era el desenllaç segur que alguns veiem com inevitable. Una queixalada que la farà sense despentinar-se perquè la protagonitzarà la dreta judicial i política que exerceix de gos guardia del PSOE per fer-li la feina bruta..i malgrat tot tornaran a fer-li el gara gara!
Sobre la taula de diàleg només mereix el silenci. Sempre ha estat una broma de mal gust i un insult a la intel·ligència

Lluí Mor
Lluí Mor
18.01.2023  ·  00:01

Carta a Oriol Junqueras:
Voste i jo no ens coneixem i espero que no ho fem mai, perquè quan més inevitable veure’l pels mitjans, deseguida tanco la radio o la tele perque en voiste hi veig un montre.
Que se’l tingui com un botifler, un traidor i un embustero, a mi, no em treu de pollaguera; el que si que ho fa és que voste va jugar i aprofitar-se dels seus fills mediatizan-lo’s desde la presso amb els seus comptes i falandories amb la única intenció i estrategia molt pensade per empatitzar amb els catalans de bon cor, jugar amb els seus sentiments perquè interioritzeçen que voste és molt bona persona.
Voste te taules amb el joc sentimental, s’ha de reconeixer perquè alhora estae negociant amb els botxins de la nostra nació, fent una feina neta i precisa perqué ni cap del seus ni molts dels altres és dignesen a denunciar la seva maniobra tot i saber-ho, clar hi ha molta gent molt ben pagada i voste és un profesional en això.
Voste sempre ha presumid de ser un historiador excels, a part de d’altres coses; Hi ha una dita castellana que diu “dime de lo que presumes i te dire de lo que careces”, donç això, el més bàsic de totes les civilitzacions al llarg de la història, no ho va tenir en compte, no perquè no ho sabes, ho sab, però és creu tan tocat pels Déus que ho va desestimar i és va pensar que se’n sortiria, com el dimoni juga amb els angels bons.
Però el dimoni, l’autentic dimoni, el dimoni Ñol, que sap més per vell que per dimoni, l’ha deixat fer i ara la ficat de cara a la pared i de cul i despullat devant dels seus, tret de quatre il·lussos que sempre hi son.
Puigdemont, el seu malson, va patir la seva maldat en solitari, molts represaliats han patit i patiràn per la seva maldat i moltissima bona gent s’han vist arrosegats per la seva maldat.
Ha arrossegat la seva familia al precipici, per la seva maldat.
Voste, és un peça, molt mala persona, Si hi ha Déu, no tindra Cel.
Lluis Mor Farré

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
18.01.2023  ·  00:17

Certament la situació és complexa i, aparentment, sense sortida. Però, en conjunt, estem fent el que podem fer.
És el moment de treballar mirades llargues i no entrebancar-nos en les contradiccions de cada dia que són molt llamineres però improductives.
Quan arribem al fons del pou, aniria bé tenir algú a fora.

David Mascarella
David Mascarella
18.01.2023  ·  00:19

Quanta saviesa…

Victor Serra
Victor Serra
18.01.2023  ·  00:21

No cal afegir res més. Són molt inútils . No me n’alegro, perquè al final ens perjudiquen a tots.

Oriol Martí
Oriol Martí
18.01.2023  ·  00:32

Penso que darrerament, Vicent, estàs fent balanços molt necessaris per saber què hem fet be, què no tant i què malament.
Però penso també que cal fer els balanços necessaris de com hem derrotat en moltes coses al bàndol unionista oligàrquic. Per exemple, el final de Ciudadanos.
Penso que ens caldria, com avui ho fas i en altres dies, compartir que també hem fet molt mal a la púrria oligàrquic-judicial.
Recomano llegir el magnífic article d’Angels Martínez Castells, a El Nacional, i sobretot, parar-nos a veure que certament hem fet molt mal al nucli dur d’un estat putrefacte.
I ´ànim, que dijous s’ha de parar tot. Som un exèrcit amb molts soldats i pocs generals. La gent anònima !!!
Gràcies, Vicent
Oriol Martí

Isabel M.T. Jordà
Isabel M.T. Jordà
18.01.2023  ·  00:35

Una vegada més dos presidents estrangers, un castellà i un francès, es trobaran per decidir projectes que afecten Catalunya però sense tenir en compte els catalans. Què farà el president Aragonès durant la cimera? Suposo que servir les tasses de tè amb uns guants blancs i un gran somriure mentre els dos estrangers prenen les decisions. Sembla que la capacitat d’ERC de fer-nos sentir humiliats, no té límits.

Josep Jallé
Josep Jallé
18.01.2023  ·  00:47

Jo no em sento humiliat per ningú.
El que si queda palès és que aquesta colla de venuts, i traïdors, son rucs. A mida que passa més temps, mes clar.
Salut!.

Lluis Lopez
Lluis Lopez
18.01.2023  ·  00:48

L’evidencia es dificil de discutir. En Joel Diez la va clavar quan va dir que pensava que en Oriol Junqueras era un estafador. Doncs aixo.

Antoni López
Antoni López
18.01.2023  ·  01:12

Estic enlluernat de tanta llum amorosa que il·lumina el cor dels companys subscriptors envers a ERC. Tantes abrassades la convertiran en Esquerra Rebregada de Catalunya
Ells ho saben que no en saben? Es una punt tant important que justificaria una….ejem! Taula d’analisi per estudiar la relació entre el grau de rebregament i la posibilitat dàprofitar quelcom
Prego que em perdonin per la intromisio.

JOSEP AMILCAR ALBERT
JOSEP AMILCAR ALBERT
18.01.2023  ·  01:15

No en saben i a més els han de tenir agafats amb alguna cosa grossa.
Per això tots bons xics.

Ed Garrido
Ed Garrido
18.01.2023  ·  02:09

Totalment d acord amb el Sr Partal.

Roser Bravo
Roser Bravo
18.01.2023  ·  02:23

Fantàstica editorial, no hi falta cap punt ni coma… Res per afegir!!

Núria Castells
Núria Castells
18.01.2023  ·  04:19

Després d’haver posat l’estat contra les cordes, l’1-O, què es podia esperar d’Espanya?
Una resposta rabiosa, crudelíssima, exemplar. Sense pietat, segons la seva tradició.
Calia fer-nos entendre que no ho tornaríem a fer si ells podien impedir-ho.

I en això estan. En la tasca d’anorrear Catalunya en tots els fronts: cultural, econòmic, polític. En tots.
Ells saben què és tenir poder però també saben que els vam plantar cara molt seriosament. I no volen que es repeteixi.

Que els dirigents d’ERC siguin ineptes, “traïdors”, gamarussos o tot plegat, a hores d’ara, JA no importa gaire. Allò que importa és constatar -com era profecia!- que amb Espanya no es pot NEGOCIAR RES.

Els partits espanyols estan actuant, també, en clau electoral. Com diu el Sr. Dalmau, més amunt, cada bàndol juga a presentar la reforma legislativa d’acord als seus interessos (i ERC, atrapada pels
penjolls!).

Això, però, que és conjuntural, no ens ha de distreure del fons de la qúestió: Espanya serà implacable amb Catalunya. Siguin PSOE o PP.
VAN VEURE L’ESTAT EN PERILL i no ho oblidaran.
És això el que hem de tenir gravat a foc, nosaltres.
I actuar en conseqüència. Primer de tot, amb els “nostres” partits.
Ens veiem el 19G.

Salvador Molins
Salvador Molins
18.01.2023  ·  04:42

Perdoneu, no vull dir males paraules, però ho faré:

ER, una merda! Han esdevingut els TRAÏDORS de torn. No ens ho podíem imaginar, fins ara han destrossat l’estratègia de la unitat rupturista enfront l’enemic secular de Catalunya. Crec que ja va ser l’Irla que va dir que la República espanyola ja ens ho arreglaria. Estultícia total! Una merda! Qui vulgui espaÑa que voti ER.

El 19G 2023 potser no serà un salt, però ha de ser un pas més del “Procés” de recuperació de la nostra independència. Així us ho explico perquè és demà i pel comentari d’Oriol Roig al Manifest respecte del 19G d’Independentistes d’Esquerra.

MxI – Fem-nos propositius !
El jovent a banda mar!
Opció tàctica. Adhesió tàctica.

De qui esperem ordres? 

Rodegem als invasors i atacants! Ja!

Esperar ordres? Demanar permís? Per què?

Convocar, rodejar, completar l’avenç… Ho faran els capitostos, siguin lo humils que siguin, o ho farem nosaltres, el poble menut, el nervi de tot el moviment, del procés d’Independència de Catalunya?

L’exit  de la convocatòria, la manifestació o la plantada contra aquesta cimera provocativa dels ocupants de Catalunya, francès i espanyol amb les seves forces d’ocupació al seu darrera, no s’ ha de basar en la capacitat de fer-los mal físic sinó en la capacitat de fer-nos organització activa i efectiva, sumant i coordinant totes les nostres forces.

Ens cal fer independència, créixer en independència, en organització, en determinació, en mobilització, en acció i eficàcia. Que no ens perdem en estètica, que fem ànima, ànima potent i humil. Crec que era i és l’esperit de ser, pensar i fer que ens va ensenyar Xirinacs.

L’exit d’aquest nou pas en la mobilització independentista del Poble Català comença demà, 19G 2023, o més ben dit, continua demà ja que va començar l’1-O i a través de la Dui del 27-O ha arribat avui.

La nova trobada, intuïtivament prevista, serà la Conferència Nacional de l’independentisme que ens proposa l’ANC.

Però la necessària “mobilització” independentista ens pot cridar al carrer inesperadament abans de l’esmentada Conferència quan vulgui i sigui convenient.

Sé que ja som independents en la incipient República Catalana Independent, a Waterloo o dins nostre i hem de viure-ho! “Nosaltres no som d’aquella gent!”

Té raó: 

Oriol Roig

17.01.2023  |  22:59

La convocatoria d’ANC, OC, CR cobreix el costat “muntanya” de Montjuic. Per que no se li acut a ningú convocar al costat “mar” (per exemple Poble Espanyol, Av. Miramar, etc). Aixi s’envoltaria el MNAC i si som prou gent, es podria arribar a impedir la reunió.

Hi ha una cosa, que jo, vaig aprendre a Catalunya Acció (2004-2017). Vaig aprendre que sumar i coordinar-se es a l’abast de tots nosaltres, els catalans lliures*, només calen dues coses, llum als ulls i humilitat al cor!

Seríem, ara mateix, serem capaços, d’escoltar Oriol Roig i organitzar- os àgilment per fer un canvi tàctic amb només 24 hores? Per fer-ho, per assolir aquesta maniobrabilitat tàctica ens cal organització, determinació concreta i una Plana Major del MxI en la que ens sentim coordinats humil i confiadament.

Aquest és l’envit fonamental d’aquest nou pas, acostar-nos a la “mobilització permanent, decidida i humil. En serem capaços?

-I tant que sí! Això no depèn dels invasors ni de les seves pixaderetes, això tan sols depèn de nosaltres, els independentistes, dones i homes lliures, dones i homes conscients i humils d’arreu de la Nació Catalana.

Avancem, doncs, per mar i muntanya, fins a la Victòria del Poble Català sabent que per a nosaltres de victòria només n’hi haurà una: la Independència de Catalunya la Gran, des de Salses a Guardamar i des de Fraga a Maó fins als confins de la catalanitat.

Bonaventura Casanova
Bonaventura Casanova
18.01.2023  ·  06:22

ERC i Compromís, les dues forces principals d’unes esquerres q es diuen nostres, estan compromeses amb la construcció d’una Espanya q sols existeix als seus somnis. Les seves estratègies cal analitzar-les sota aquesta perespectiva, i sota aquesta perspectiva estan assolint els objectius. No estan per a construïr el País i fer la indepedència. Quan més pronte actuem nosaltres en conseqüència més pronte tornarem al sender de l’alliberament nacional.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
18.01.2023  ·  06:27

Junqueras morirà matant…. Catalunya. Es un luxe per l’ESPAÑA FRANQUISTA DEL PSOE.GAL un home com aquest venut junqueras

Sílvia Panadés
Sílvia Panadés
18.01.2023  ·  06:32

Ho subscric tot excepte una cosa:

No, no es van presentar amb aquest programa com diu en Rufián!!

El Sr Oriol Junqueras es va fer un fart de recórrer el país amb lemes com “doneu-me 60 i escaig diputat i declararen la independència”

En cap cas va parlar de negociar referèndums, ni de taula de diàleg ni similars

I el que no entenc de cap manera es la quantitat de seguidors, dubto que siguin ni militants en actiu al partit, que els defensen a capa i Espasa insultant a qui calgui per les xarxes!!!

També et dic estimat Vicent, si torna a guanyar les eleccions ERC, hi haurà força gent com jo, que es desconnectarà definitivament de la política!

Carme Garcia
Carme Garcia
18.01.2023  ·  07:07

Molt bona editorial.
El que espero de tot aquest desastre, es que els que alguna vegada han votat ER es donin compte del que han fet amb el seu vot.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
18.01.2023  ·  07:19

Un bon editorial Director. A la llarga les comunitats tenen el govern que es mereixen, els ERC no són marcians, són producte de la nostre societat. Salut.

Magdalena Sans
Magdalena Sans
18.01.2023  ·  07:27

Estimat Vicent,
A vegades llegir els titolars dels articles són depriments, trobo a faltar articles més esperançadors i que projectin com podrian ser Països catalans independents.
Un ejemple són els articles sobre el català, està molt bé informar a sobre la discriminació del català però encara seria millor parlar de les petites batalles por conquistar espais per a la nostra llengua, més publicitat de campanyes de Plataforma per la lengua o Mantenim el català, més publicitat d’accions per cambiar la actitud respecte la llengua.
Més articles sobre els grans beneficis que podriem obtenir amb un estat propi…. En definitiva més articles que podriem distribuir i que ens permetrien superar la mediocritat actual per anar cap a un estat d’anim més positiu i encoratjador.
Necessitem projectar-nos, imaginar en nostre millor futur posible.

Francesc Rosell
Francesc Rosell
18.01.2023  ·  07:36

I NO oblidem els FIASCOS gravissims més recents:
1) El fisco del no govern d’Ernest Maragall a BCN.
2) La quota del 6% en català de Netflix.
3) La riota del 25% del castellà a les escoles.
4) El govern in-extremis ERC-Junts de Pere Aragonés.
5) La ruptura del govern amb Junts.
6) El traga-traga del pressupostos amb el PSC.
7) La caca-modificació del codi penal de la refotuda taula del diàleg.
Cal gent llegida, instruida i ben preparada per negociar. A qualsevol empresa són perfils molt buscats. ERC no les té. Moltes piulades ocurrents, però ERC no sap negociar. Aquest és el mal que patim de fa anys!!

Carme Tulleuda
Carme Tulleuda
18.01.2023  ·  07:42

Quan dos s’asseuen a negociar és perquè, els dos, tenen interès en posar-se d’acord en arreglar alguna cosa.
En aquest cas de que parlem, existeix un interès per part de les dues bandes?
El Gobierno del PSOE no té cap interès (ni necessitat) d’arranjar res a Catalunya.
D’Europa han dit alguna cosa sobre diàleg i en Sanchez ha muntat la taula.
Si en Pedro Sánchez té interès en alguna cosa és en modernitzar un codi penal antiquat i en netejat una mica el poder judicial. Europa li està picant el crostó.
La culpa d’ERC? No veure això o no voler veure-ho. No té una altra cosa per posar a la menjadora de l’electorat.
Li interessa conservar el PSOE a Madrid. Amb un altre partit tindria aquest filó d’apariencies i demagògia i retòrica buida i de protocols enganyosos?
És clar que tot té un límit.!! El Sánchez ja ha aconseguit molt i ja veu que potser s’ha acabat. ERC voldria estirar més “Són uns entrebancs que s’ha de superar” diu algun comentarista. Però la corda està arribant al final.
Xantatge? Amb el Catalangate s’han descobert coses d’ERC? Els tenen agafats d’alguna manera? Ho sabrem mai? Quin paper li ha tocat fer a L’Aragonès!! Tot per arribar a poder ser Molt Honorable.

Josep Pericas
Josep Pericas
18.01.2023  ·  08:10

No saben negociar, evidentment, això de dir que els donaran suport sigui com sigui…(Rufián).

Però a més, si la teva prioritat és negociar que Junqueras i Rovira siguin lliures i els treguin la inhabilitació per poder seguir vivint de la política (i el teu interlocutor ho sap), tampoc no aconseguiràs gaire més.

Encara que el defecte principal és que per poder negociar has de tenir alguna força. Si es renuncia a qualsevol acte de força, i s’accepta la constitució espanyola (s’accepta la sobirania castellana sobre Catalunya), no hi ha cap element de pressió. Almenys, per aconseguir alguna cosa trascendent com el reconeixement del dret d’autodeterminació. Per això era millor deixar la taula, i a la comissió bilateral intentar aconseguir Rodalies.

Però ja va dir Tardà que l’interessat en la comèdia de la taula de diàleg era Madrid, i que va concedir els indults parcials i reversibles a canvi que ERC accedís a fer de figurant a la taula.

Joan López
Joan López
18.01.2023  ·  08:18

Gracies sr. Partal,ara si ara ja escriu sense autocensura,le entenc perque ho feia avants,però ja no es podia sostindre mes tot el que està fen aquet partit(erc),ja cuasi ningù parla be de aquets dirigents de esquerra(menys els que tenen un sou es clar) i demà desitjo que siguem moltissims a la manifestaciò i cridem,alt i clar,no som espanyols,no som francessos,som Paisos catalans.
PD.erc tornarà a ser un partit residual

FERRAN FUERTES
FERRAN FUERTES
18.01.2023  ·  08:19

Editorial que ès una lliçó nagistral. El problema és q la gran part del mitjans de comunicació són controlats per sicaris d’Esquerra o directament comprats a cop de talonari pel govern de l’Aragones.. i aqui ès on rao el principal problema.

Antònia Mestre
Antònia Mestre
18.01.2023  ·  08:35

Hi han d´estar cecs per no veure que amb Espanya no s´hi pot negociar.
El que cal és poder regir-nos per nosaltres mateixos.
Fins i tot Àfrica ho ha aconseguit. Nosaltres continuam essent una colònia!
Quina decepció ERC, Junqueres, Rufian i tutti quanti.
Passaran a la Història com el que són!

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
18.01.2023  ·  08:39

Exacte i precís, com sempre, Partal. Ni més ni menys, això és el que hi ha. ERC va de desastre en desastre i ara ja és claríssim: els fets són els fets i són indiscutibles. Els monumentals errors estratègics que ha comés tenen un preu que acabarà sent molt gran i que poden portar al partit a una situació marginal a la llarga. I ara mateix és un tumor maligne en el cos de Catalunya. I quan abans l’extirpem, millor.

Govern, dimissió , i eleccions! És l’únic camí raonable i lògic.

Adrià Arboix
Adrià Arboix
18.01.2023  ·  08:45

“El castell de cartes caurà tot sol de manera estrepitosa” (res mes a afegir-hi)

Albert Miret
Albert Miret
18.01.2023  ·  09:03

És curiós observar com l’estat comença a estrènyer el nus de la corbata a ERc, i més curiós és encara veure com no se n’adonen, o simulen que no se n’adonen. Es va fent evident que el pacte va ser la venda completa de Catalunya amb catalans i tot a canvi de deixar-los fer de Pujolets a la Generalitat, i fer-ho tot sota el mandat de madrit. Els d’allà no han perdut el temps amb xorradetes, sinó que han arrasat Catalunya i tot el que significava. L’ERc que coneixíem ja no existeix. L’ha esclafat el col·laboracionista Junqueras sense compassió pensant que com més favors fes a l’enemic, més favors li farien a ell. I així ha estat durant dos anys, però ara que el Sánchez ja es comença a veure el llombrígol, -perquè ell creu fermament que ja ha acabat amb l’independentisme-, li comença a estrènyer el nus. Sánchez se’n fot de la puta taula d’ERc que tots sabíem que no serviria mai per a res, excepte el comptable. Demà li hem d’ensenyar al Sánchez que no es tant fàcil com es pensava pactant amb el botifler Junqueras, i que encara que falsifiqui l’assistència i publiqui que ha guanyat, ningú el creurà, perquè les imatges són les imatges i tothom sap sumar, i ja el coneix tothom. Tal com deia en Vicent Partal l’altre dia, a ell i a l’amiguet francès els sortirà el tret per la culata, i el presidentet els haurà d’acomiadar abans d’hora.

Carles Serra
Carles Serra
18.01.2023  ·  09:12

Apreciat Vicent, pels subcriptors que ja denunciàvem aquesta deriva d’ER abans de les eleccions, que varen tenir que suportar els adoradors d’aquest partit i del seu guia espiritual, el Judes mossèn Junqueres; ja que dir d’aquells que varen preferir nadar i guardar la roba, com va ser el teu cas i per desgràcia ara ens trobem a la realitat que denúncies.
Com ja fa temps que faig esment, ER la seva botiflera història, plena de traïcions i personalismes.
A on LA MENTIDA està un instaurada per tapar tanta incompetència i traïció.
Conec aquest Rufián i us puc garantitzar que és d’un nivell intel·lectual de barrio bajero, aquest element que és el màxim negociador d’aquest d’ER; és lo que hi ha

Antoni Cuadrench
Antoni Cuadrench
18.01.2023  ·  09:37

Quan tens un conflicte greu i has perdut la xaveta: Et defenses a la desesperada, ho empenyés tot i regales la casa.

Josep Antoni Martínez
Josep Antoni Martínez
18.01.2023  ·  09:44

Vaig militar a ERC gairebé 27 anys, de 1992 a 2018. Vaig desenvolupar càrrecs interns de nivell local, comarcal, regional i nacional. Cada vegada que topàvem amb la possibilitat d´assolir comandament polític o tècnic de qualsevol nivell d´administració, era un malson.
Sempre he pensat, no pas perquè ara sigui fora, que ERC no sap “manar”, o sigui governar, pactar o negociar.
Només cal fer hemeroteca dels anys 30´s, 90´s i 2000´s, per entendre l´atzucac en el que ens han fotut des de 2015.
Si no els arraconem aviat, el desastre actual es convertirà en quelcom irresoluble.

Ferran Moreno
Ferran Moreno
18.01.2023  ·  10:04

ERC no sap negociar, és un fet. És un fet com també ho és que negociar coses transcendents amb els espanyols i que no t’acabin enganyant és pràcticament impossible. ERC en tindrà el rècord però li ha passat abans a altres partits.

Però els RESPONSABLES de tot plegat realment som NOSALTRES per confiar (votant-los) en partits que s’omplen la boca d’independentisme i després es dediquen a participar de la política espanyola mirant de reformar-la, mentre cobren de l’estat espanyol sous ben substanciosos. No ens enganyem, en aquests moments tots tres partits considerats “independentistes” estan fent això.

És molt fàcil criticar a ERC perquè s’ho mereix i és impossible fer-ho pitjor. De moment es poden considerar perduts per a la causa. Però hauríem de ser molt més exigents i considerar que tan criticable és fer-ho malament com veure-ho i no fer res al respecte.

Polítics que ja els està bé fer discursos “independentistes” dedicats als seus palmeros i anar cobrant morterades mensuals de l’estat, ja sigui al Congrés, al Senat, al Parlament o a qualsevol altra menjadora.

Això és el que tenim i amb això no es pot fer la independència. Si és que la volem realment, perquè de vegades penso que només volem que guanyi el nostre partidet les escorrialles autonòmiques.

Lluís Urpí
Lluís Urpí
18.01.2023  ·  10:07

Una dada.
Tots els afiliats de tots els partits polítics que actuen a Catalunya, aplegadets tots ells, omplen justet un quart d’entrada del Camp Nou.
Si a la dada afegim que la imfàmia de la partitocràcia, la solució inequívoca és l’organització civil.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
18.01.2023  ·  10:14

A partir d’ara ja dependrà dels votants d’Er.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
18.01.2023  ·  10:15

ERC ha estat prometent l’impossible i mentint descaradament respecte els resultats assolits.
En nivell de populisme barroer, agressivitat mediàtica i embrutiment general de la seva política ha estat creixent gradualment des de 2017 (però especialment des de les seves victòries electorals espanyoles el 2019 i les catalanes el 2021) i ha enfortit la genètica d’ERC per consolidar-lo com un partit amb totes les característiques pròpies de la política espanyola, incloent aquests tics de caire feixista (xuleria, menyspreu, apologia de la mentida, sectarisme, fanatisme, etc.).
La història d’ERC en el període de fake-democràcia espanyola (el neo-franquisme post 1978) ha estat de vergonya aliena amb totes les seves lluites caïnites pel lideratge (presidents i secretaris generals: Hortalà, Colom, Carod-Rovira, Puigcercós,…) i les seves giragonses estratègiques a tort i a dret. Des de la seva legalització al 1977, no puc recordar cap mèrit remarcable d’ERC. Els períodes de creixement electoral al seu historial estan lligats a l’erosió de CIU més que a les seves contribucions positives a Catalunya, exactament el que ha passat amb el procés.

Espero que la major part dels votants a ERC dels darrers anys puguin veure el nivell de traïdoria i rendició a on ERC ens ha portat amb l’única contrapartida del seu benefici i consolidació hegemònica a Catalunya. Que vegin amb claredat com Oriol Junqueras està batent olímpicament el record de longevitat com a líder amb un mètode despòtic i de culte a la personalitat (una copia barateta de Jordi Pujol). Que se n’adonin que ERC és el principal enemic que tenim a Catalunya, doncs és un càncer per l’Independentisme i no pot arribar a tenir la legitimitat de l’unionisme que el PSC (amb la seva baixada a l’infern durant el procés) s’ha guanyat abastament.

ERC ha de ser escombrada electoralment a les properes eleccions.

El problema és que no hi ha alternativa actualment. JUNTS està confirmant la seva total absència de programa. JUNTS és clarament un altre invent aberrant sortit d’un procés empès pel Poble del que els partits van voler treure profit sense aportar valor. El resultat, com no podia ser d’altra manera, és que els dos partits que van maximitzar la rendibilitat del procés (sense creure-hi) estan pagant (JUNTS) o pagaran aviat (ERC) les conseqüències de la seva infàmia. La CUP, com una gasosa qualsevol, està en fase d’esbravament després de la seva perfomance fins 2017, però la seva credibilitat s’arrossega pel mateix fangar que els altres dos.

Finalment, és molt d’agrair que VW estigui fent un tomb ferm i conseqüent amb el tractament que fa d’ERC. Li ha costat més que a molts subscriptors, però ho ha fet i molt abans que els altres mitjans (la immensa majoria dels quals mai arribaran a la crítica). Del que es tracta ara és d’ajuntar forces per generar més aviat que tard una alternativa als tres partits fake-indepes.

Les eleccions municipals poden ser un bon laboratori per sondejar els ànims dels votants: atenció amb focus en l’abstenció (votants farts de rebre pixades a la boca), en el càstig a ERC (votants farts de mentides i traïdories), en el creixement del PSC (mobilització de l’unionisme i mesura d’una hipotètica reculada de l’Independentisme,…), però ja està. Les municipals no donaran per res més.
És de cara a les properes generals i, especialment, les catalanes a on s’ha de tenir ja una alternativa electoral real com el fruit d’una organització prèvia del món independentista.

Fins demà (ens veiem a Montjuïc)

Llista Cívica ja !!!
(o llistes / agrupacions d’electors sortides de la nova Organització Independentista del Poble en la forma guanyadora que acabi tenint i en el moment oportú…)

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
18.01.2023  ·  10:22

Jo des del 2017 ja no escric ERC, la “C” de Catalunya és algo que no els hi correspon. Com a molt ER o potser ERE, esquerra republicana espanyola.

No he votat mai convergent, no per la animadversió i odi que ha volgut vendre Junqueras contra en Jordi Pujol, odi que molts votants manipulables li havien comprat.
Dit això, la talla política i l’estima per Catalunya d’en Jordi Pujol està a anys llum de la del rancúniòs Junqueras.
Com han dit altres subscriptors, en Junqueras és una mala persona venent-se a si mateix com a mossèn bondadós. HIPÒCRITA!!!

L’únic objectiu seu és servir espanya per a treure profit particular, per a ell i els seus acòlits (Rufian, Sergi Sol, Marta Rovira, Aragonès, Vergés, etc.) . Per això ja per les eleccions del 21-D va trencar la unitat independentista amb l’excusa d’eixamplar la base.
Malauradament molts independentistes honestos però poc crítics, no van veure la jugada i el van votar, aleshores i després al 14-F.
Greu, molt greu error.
No parlo de la colla de grimpaires que el segueixen, que aquests inútils estan només per a viure dels demés, car al món laboral ho tindríen magre.

Llegint algun comentari sobre que amb espanya no es pot acordar res, perquè per sistema ho incompleixen tot, m’ha vingut al cap la cançó de la Trinca, real i premonitòria :
“…. els tractats amb rostres pàl·lids són sempre paper mullat…”
D’això fa 30 anys o més, però no hi ha més sord que aquell que NO VOL escoltar, i el botifler Junqueras n’és un.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
18.01.2023  ·  10:27

Bravo, Josep Antoni Martínez, Ferran Moreno i Víctor Torguet!

Ens veiem demà a Montjüic.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
18.01.2023  ·  10:40

No crec que el problema sigui saber negociar, en tot cas el problema seria saber qui tens davant, perquè si ho saps, si n’ets conscient, saps que et prendrà el pel, que t’enganyarà, és la faula de la granota i l’escorpí. La pregunta que ens hem de fer és si ERC és tan hiperingènua per no conèixer el seu interlocutor, malgrat les tones d’experiències que ens mostra la història, o, si en realitat, el què busca és una sortida personal sense perdre, ans el contrari, ni un mil·límetre de poder, encara que això signifiqui tractar d’ingenus i retardats mentals als seus votants. Qualsevol de les dues respostes porta ERC a la ruïna política i roba al país un temps preciós. Ja va passar amb el tripartit. Si anem més enrere també Jordi Pujol ens va fer perdre temps -molt- quan va tapar l’ampolla de l’independentisme amb tap de suro i ferro com el cava, a canvi del què se n’ha dit peix al cove i al cap del temps ja hem vist que poc peix en un cove també molt petit. La història es va repetint com un malson, com una llei física impossible de canviar. És allò del que “no hi ha res a fer”. Cal un fet extraordinari, una/es persona extraordinària que, com un meteorit molt poderós, xoqui contra aquesta roca que segueix una singladura recurrent i li canviï el rumb. Les propostes més inversemblants són les que poden canviar l’estatus. Esborrar el tauler actual amb una llista cívica de gent molt rellevant disposada anar de cara segur que ens arrossegaria a tots cap a l’embat final.

Francesc Dalmau
Francesc Dalmau
18.01.2023  ·  10:54

A ERC no han entes que fracasar sol és molt pitjor que fer-ho amb coalicions estables.

Ricard Palomar
Ricard Palomar
18.01.2023  ·  11:14

Que els polítics ens menteixin i se’ns enfotin a la cara, ja ho trobo normal. El que no assimilo es que hi hagi votants que, tot i les evidents proves que els (ens) han estat enganyant i mentint de manera continuada, no només segueixin votant el mateix partit sino que el defénssin amb arguments sense cap llògica i ni cap ni peus.
Hi ha casos en que el ser simpatitzant d’un determinat partit polític és dut al nivell del sectarisme cec.

Joan Royo
Joan Royo
18.01.2023  ·  11:33

No saben negociar? I tant que saben negociar, els capitostos d’ERC ja fa mesos que han parlat de la independència en un futur llunyà. La taula de negociació era una mentida pactada amb el PSOE, només buscaven l’indult del Junqueras i companyia i la tornada de les seues exiliades, la Rovira també tornarà fresca com una rosa. És clar que saben negociar senyor director, han aconseguit allò que volien, són bons negociadors.

Carles Benito
Carles Benito
18.01.2023  ·  11:47

Poques vegades s’esdevé que discrepi del vostre parer però en aquesta ocasió me sembla gairebé ingenu.

No són gaire competents, és cert i trobaríem molts d’exemples.

Però, al meu parer, els “blintatges desafortunats” no són errades per incompetència, ans al contrari són un preu exigit per l’imperi que encara està per veure si “paga traïdors”

Els motius de la traïció no els veig clars i poden anar des de l’oportunisme més descarat, passant per la revenja fins al desequilibri mental del líder…

Però les aparents errades no crec que ho siguin i pens que obeeixen a una estratègia perfectament estructurada.

Fernando Oller
Fernando Oller
18.01.2023  ·  11:59

no hi ha més cec que el que no vol veure i més sord que el que no vol escoltar

Valentí Ferran
Valentí Ferran
18.01.2023  ·  12:14

La humiliació del President Aragonès és màxima… Encara que estic segur que la pot aprofundir una mica més, només necessita temps.

Farà el paper de “Ball Boy”, recull-pilotes a la cimera.

Vicenç Cusi
Vicenç Cusi
18.01.2023  ·  12:27

Es evident que “la via reformista per a la independència” és un oximoron.

Núria Coma
Núria Coma
18.01.2023  ·  12:43

Els fets,com molt bé diu l’editorial, mostren la realitat que uns quants fa molt temps que vèiem i uns altres segurament ja no poden aclucar els ulls per molt que els dolgui la vista. Portem anys passant per tots els estats emocionals que es pot passar , alegria, tristesa, incredulitat, ràbia, desconcert… Però el pitjor de tot era que no entenien res perquè no sabíem el que estava passant ja que era molt difícil i dur de creure allò que sospitàvem sospitàvem.
Ara les cartes estan damunt la taula i això és molt positiu per primera vegada sortim de la incertesa i veiem els fets, no les opinions i la realitat que provoca aquests fets.
A partir d’aquí res pot ser igual Aquest lamentable desenllaç, farà que canviï tot i un canvi tal com estan les coses només pot ser per a bé, per tant , comença una altra etapa, aquí no s’ha acabat res,hem après molt i en canvi españa és la mateixa. És un gran avantatge que hem de saber aprofitar.
Desitjo que demà es vegi clar i sigui el començament del final de la via morta que amb molta mala fe, ERC ens ha portat.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
18.01.2023  ·  13:31

El panorama és desolador. El ‘ja t’ho deia’, però, no serveix de res. Fil a l’agulla i endavant! Si cal, que empresonin a tot el poble. Ja n’hi ha prou! Ens veiem dijous.

Josep Soler
Josep Soler
18.01.2023  ·  13:36

Ja fa dies que constato que per fi s’esta prenent consciencia de qui son aquesta gent, comandada pel Sr. Junqueras.
Personalment, com que ja abans del U d’octubre de 2017, ja vaig constatar a traves de diverses pistes, que aquest Sr. era un talp, que ens podria fer molt de mal, al veure que així era i que malgrat aixó, molta gent no s’en adonava, el patiment que he tingut, m’ha estat francament doloròs.
Ara ja veig que s’enceta un nou paradigma on – com l’accident transitori que em tingut amb Ciudadanos – els catalans recupararem de nou, l’ale cap a la llibertat que ens es tant necesaria, bo i suprimint de nou -aquest es el meu parer- els “pals a les rodes” que ens han posat aquesta gent, a totes i a cada una de les “tartanes”, que em tingut a ma, per poder fer camí.
No serà de cop -aquestes coses sempre son lentes- però estic convençut que em entrat novament, dins la nova etapa, cap a la llibertat.

Francesc Rodríguez
Francesc Rodríguez
18.01.2023  ·  13:44

Moltes gràcies Vicent Partal, per escriure els fets tal com són, sense manipulació partidista. Excelsa editorial!

Pere Guarch
Pere Guarch
18.01.2023  ·  14:05

Per trencar una mica l’avorrida adhesió increbantable: Em pregunto si és que, potser, és el PSC que no vol negociar, perquè vol forçar un avançament electoral i aplicar a Catalunya la fórmula basca… Qui faria de PNB? Els mateixos amb qui ja governen a la diputació i podrien governar a la ciutat de Barcelona, i amb qui coincideixen en els famosos punts irrenunciables de la negociació… Hipòtesi infame!

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
18.01.2023  ·  14:29

Malgrat que a aquest article hi podem trobar alguna idea més o menys atractiva, estic en desacord amb La Major.

No és que ERC no sàpiga negociar. La realitat és que no vol fer cap mal a la seva pàtria Espanya…. així de senzill.

Roser Caminals
Roser Caminals
18.01.2023  ·  15:46

Des del seu punt de vista, les negociacions d’ERC han estat un èxit rotund: teòricament, Junqueras podrà presidir la Generalitat i Puigdemont, no. Però han comptat massa amb la ingenuitat dels electors (que és prou gran i no infinita) i acabaran perdent bous i esquelles.

Berta Carulla
Berta Carulla
18.01.2023  ·  16:32

Molt d’acord amb en Josep Maria Martín.

En aquests moments, voldria afegir, aquest engendre de llei empescada per substituir la sedició, és font de suspicàcies allà a l’altiplà, i de rivalitats. Hauríem de no prendre’ns seriosament res del que allà facin suposadament mirant Catalunya, i fer i dir el que sigui menester, des d’aquí, per agreujar aquestes rivalitats entre fiscalies, gobiernos, jutges, etc

Nosaltres no tenim més sortida que l’independència i tota la resta és forat negre. Tota la resta hauria de servir-nos per tant per a crear més zitzània embolics i desconfiança entre ells. Resulta patètic que els prenguem seriosament encara avui.

Perquè podria passar que abans que engarjolar Puigdemont Marchena preferís desbancar el PSOE, o que el PSOE preferís abans que salvar Junqueras salvar el seu cul. Tot depèn de l’aire que els arribi des del Principat. Si aquí anem fent beeee beeeee doncs ells tranquils i l’única sang que artiba al riu és la nostra.

Maite Mora
Maite Mora
18.01.2023  ·  16:49

Els pressupostos que ara estan negociant seran els pressupostos de l’estat Espanyol (Hard Rock, 4rt Cinturo, etc), els hi hauria de caure la cara de vergonya.
Hauria de dimitir ERC del govern i, convocar eleccions a Catalunya.
33 diputats per vendre’ns, a mi no em representant.

Lluis Molist
Lluis Molist
18.01.2023  ·  17:08

L’unic objectiu de les “negociocions) d’ER (realment baixada de pantalons, es afavorir els seus covards dirigents amb el MOLT POC HONORABLE I COVARD JUNQUERAS AL DAVANT, seguit del tillelle ocupa del Palau de la Generalitat per tal de poder entregar el MHP Carles Puigdemont a les clavagueres del estat espanyol.

Aquuesst es el principal motiu del suport que dona a Espanya. Quant aquest fet estigui consumat (detencio de Puigdemont i posterior extradiccio, farant el paper del fariseus i us donareu dops al pit…………..———

Ni oblit ni perdo per vosaltres.

[NdlR: aquest comentari contenia un insult directe que ha estat esborrat d’acord amb les normes del diari]

ENRIC MOLINS
ENRIC MOLINS
18.01.2023  ·  18:54

Uff! Avui, com d’altres vegades, però no menys que cap, s’ha quedat ben descansat Sr. Partal.
Quin plaer les seves editorials. I la seva pissarreta!. Tenen un efecte guaridor, al menys per mi.
Moltes felicitats.

Montse Milian
Montse Milian
18.01.2023  ·  19:33

Estic molt d’acord. Més que mai: foc nou.

PERE SIO
PERE SIO
18.01.2023  ·  20:07

Tots eks que diuen ser independistes i volen la llibertat de Catalunya a les properes eleccions no poden votar mai a ERC. Votar-los vol dir acceptar la venda gratuïta i la submisió de Catalunya que ERC amb la seva política ha fet al govern de l’Estat repressor del PSOE.
Per negociar s’ha de tenir capacitat i talla. I els polítics d’ERC són uns grimpaires ineptes carregats de fums i pretensions.

Agustí Palau
Agustí Palau
18.01.2023  ·  20:14

L’il·lustre fill de Sant Cugat no els vol reclamar per desordres agreujats perquè se li enfotrien a la cara com ja li han fet tots els cops.
Per penjar-se una medalla en té prou que amb la malversació li portin el President a Madrit.

Marià Armengol
Marià Armengol
18.01.2023  ·  21:21

Celebro què el sr. Partal es vagi treient, mica en mica, no fos que corressim més del compte, els guants de cromo-molibdé al tractar assumptes d’ER.
No deixa de ser benèvol, però: Avui, per exemple titlla de Poc hàbils negociadors, o de babaus, la gentola d’ER…
De veritat que algú de la trajectòria i incomparable experiència política del sr. Partal pot ser tan crèdul de pensar que el que han perpetrat és perquè son uns ineptes?… Massa polit, sr. Partal!
Estic en total desacord amb el titular: NO! Han ‘negociat’ aquestes merdes a consciència! ER, per tal de conseguir perjudicar el nostre president legítim, el Molt Honorable President Puigdemont, i alliberar ‘l’home més bó del món’ ha transigit conscientment i voluntariament. El mal que ens causa i, molt pijor, ens causarà l’actuació d’ER no mereix que se’ls qualifiqui de ‘Mals negociadors’. La paraula justa es: TRAIDORS!
PS: Indignat, amb una ràbia immensa pel mal (evitable) que es causarà als 4000 encausats… i als que, a la mínima, ens encausaràn, gràcies a ER i els seus ‘desordres agreujats’.
PS2: Comprenc que el sr. Partal, com a responsable d’una publicació prengui les màximes precaucions a l’hora d’expressar-se, però les paraules tenen, sempre, el significat estricte del que volen dir, i dir unes per unes altres, de vegades fà que el missatge no sigui precís. Massa temps sent massa condescendent amb ER.

Ermenegild LLobet
Ermenegild LLobet
18.01.2023  ·  21:52

Urbi et orbe (a la ciutat i al món)

Fèlix Ritort
Fèlix Ritort
18.01.2023  ·  23:52

Mai he entès com es pot governar així. Independentment de la independència (perdó per la retòrica) jo no hauria donat suport a cap govern espanyol fins que no s’hagués resolt el problema de rodalies.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes