‘1992-1994’: Els anys que van fer la Itàlia d’avui (30)

De Mani Pulite a l'ascens de Berlusconi, la trilogia posa l'ènfasi en la corrupció, el populisme i el poder de la televisió

VilaWeb
Joan Safont Plumed
29.08.2022 - 18:40
Actualització: 29.08.2022 - 20:06

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ara fa trenta anys, Itàlia vivia un moment fundacional. El sistema de partits que havia format la República Italiana després del feixisme, estructurat al voltant dels demòcrata-cristians i els socialistes, s’esfondrava en la corrupció. Els jutges, com ara el magistrat Antonio di Pietro, engegaven Mani Pulite, una persecució esperançadora dels vicis d’un sistema podrit basat en el suborn, conegut com a Tangentopoli. El govern de Bettino Craxi queia, mentre el dirigent socialista era apedregat amb monedes dels manifestants.

Però, tal com diu aquella frase habitualment atribuïda al pensador més destacat de l’esquerra italiana, Antonio Gramsci, quan el vell món desapareix i el nou encara no ha aparegut, és el moment dels monstres. Tal com sabem, d’aquell fang dels primers noranta, en què la vella política es moria i la nova encara era una incògnita, va aparèixer un dels protagonistes principals de la història italiana d’aquests darrers trenta anys, Silvio Berlusconi. Presentat com la gran esperança blanca d’una nova època, l’empresari milanès va arribar a primer ministre i home fort de la policia italiana, abans de caure pels seus escàndols sexuals i de corrupció. De tota manera, continua essent un dels dirigents de la coalició dretana que fa poques setmanes va fer caure el govern de Mario Draghi.

Una sèrie de ficció ben real

Creada per l’actor Stefano Accorsi, que dóna vida al publicista Leonardo Notte, la trilogia dels primers noranta barreja personatges reals, com ara el jutge Di Pietro (Antonio Gerardi), Berlusconi (Paolo Pierobon) i el sicilià Marcello Dell’Utri (Fabrizio Contri), fundador de Forza Italia i considerat el vincle entre el berlusconisme i la Cosa Nostra, amb uns altres de ficció. Entre els quals destaquen Pietro Bosco (Guido Caprino), un ex-militar que torna traumatitzat de la primera guerra del Golf i que formarà part de la Lega Nord, el partit d’extrema dreta creat per Umberto Bossi; la model i showgirl Veronica Castello (Miriam Leone), el policia Luca Pastore (Domenico Diele) i Beatrice “Bibi” Mainaghi (Tea Falco), la rica hereva d’un magnat implicat en la corrupció política i sanitària.

Mitjançant les trames de ficció i aquelles que ressegueixen ben fidelment els fets, podem ser testimonis de les dificultats dels investigadors per a desteranyinar les relacions entre la política i la delinqüència, l’ascens de nous partits populistes i el poder creixent de la televisió, especialment en la creació d’un entreteniment basat en la cosificació de la dona. Tres ingredients ben presents encara avui a Itàlia.

Títol original: Mille nove cento novantadue; Mille nove cento novantatre i Milla nove cento novanta quattro.
País: Itàlia.
Any: 2015-2019.
Director: Giuseppe Gagliardi.
Guió: Alessandro Fabbri, Ludovica Rampoldi i Stefano Sardo.
Repartiment: Stefano Accorsi, Guido Caprino, Miriam Leone, Domenico Diele, Tea Falco, Alessandro Roja i Antonio Gerardi.
Idioma original: Italià.
Subtítols: No disponibles en català.
Plataforma: Movistar Plus.
Format: Tres temporades de vuit episodis.
Període històric: 1992-1994.

La història de l’Europa del segle XX en trenta-una sèries:

1. Vienna blood – Àustria (Movistar Plus)
2. Downton Abbey – Regne Unit (Netflix)
3. Rebellion – Irlanda (Netflix)
4. The last czars – Rússia (Netflix)
5. Mitjanit al Pera Palace – Turquia (Netflix)
6. Badehotellet – Dinamarca (Filmin)
7. Babylon Berlin – Alemanya (Netflix)
8. 14 de abril: La República – Espanya (RTVE)
9. Beauty queen of Jerusalem – Israel (Netflix)
10. Els Durrell – Grècia (Filmin)
11. Temps de silenci – Catalunya (Filmin)
12. El rei de Varsòvia – Polònia (Filmin)
13. Riphagen – Països Baixos (Filmin)
14. El desertor – Alemanya (Filmin)
15. Laberint de pau – Suïssa (Filmin)
16. The defeated – Alemanya (Netflix)
17. The crown – Regne Unit (Netflix)
18. L’amiga estupenda – Itàlia (HBO Max)
19. The restaurant – Suècia (Filmin)
20. Espies a l’ombra – Finlàndia (Filmin)
21. Charité: Guerra freda – Alemanya (Filmin)
22. Glória – Portugal (Netflix)
23. El temps de la felicitat – Noruega (Filmin)
24. Carlos – França (Filmin)
25. A very english scandal – Regne Unit (Prime Video)
26. Ihesaldia – País Basc (Filmin)
27. Fariña – Galícia (Netflix)
28. Chernobyl – Ucraïna (Netflix)
29. El cas Oussekine – França (Disney Plus)
30. 1992/1994 – Itàlia (Movistar Plus)
31. Els últims tres dies – Sèrbia (Filmin)

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes