Vinya Marcelino, el vi emblema que va néixer d’haver guanyat el concurs Tast per Parelles

  • L’enòleg Joan Munné ens relata com va guanyar el concurs de Vila Viniteca amb Àlex Peris i com en va sorgir un projecte vinícola ple de valors i emblema dels nous viticultors joves del Penedès

VilaWeb
D'esquerra a dreta: Joan Munné i Àlex Peris.
Montserrat Serra
20.01.2024 - 21:40
Actualització: 21.01.2024 - 10:29

Fa pocs dies es van obrir les inscripcions per al setzè Tast per Parelles de Vila Viniteca. Enguany es farà el diumenge 3 de març a la Llotja de Mar de Barcelona. Hi participen 120 parelles de tastadors i es reparteixen 40.000 euros en premis (30.000 euros per als guanyadors, 7.000 per als segons i 3.000 per als tercers). Les places enguany es van exhaurir en tres minuts. És un esdeveniment conegut i molt popular dins el sector vinícola, perquè té la peculiaritat que és un tast a cegues que s’ha d’acordar entre dos tastadors i es tasten molt bons vins de tot el món.

La convocatòria d’enguany (un any es fa a Barcelona i l’altre a Madrid) ens ha portat a recordar el dotzè tast, el 2019, quan els guanyadors van ser Joan Munné (Sant Pere de Riudebitlles, Alt Penedès, 1984) i Àlex Peris (Sant Pere de Riudebitlles, Alt Penedès, 1982). Amb els 30.000 euros del premi els tastadors van engegar el projecte Munné Peris Viticultors i d’aleshores ençà han elaborat cada any el vi Vinya Marcelino [dit marcelinu], un xarel·lo brisat, un vi ple de valors i d’intencions (pagar bé el quilo de raïm, cuidar el territori, tenir el mínim impacte possible…), que ha marcat el col·lectiu de joves viticultors que d’uns anys ençà sacsegen la viticultura del Penedès i ha contribuït a enfortir-lo.

Hem parlat amb Joan Munné per reconstruir com va ser guanyar el concurs de Tast per Parelles de Vila Viniteca i saber què conté el projecte del vi Vinya Marcelino, que era el nom del primer pagès que va cultivar aquell tros, ara fa dues generacions. Quan respon al telèfon i li demanem com va, ens diu: “Esperant que plogui.” Sortosament, l’endemà les previsions s’acompliren i al Penedès va ploure de gust, després de tres mesos sense fer-ho.

Joan Munné és ordenat en el relat i bon narrador. El deixem parlar i l’interrompem poc:

“Sóc enòleg per la Universitat Rovira i Virgili i treballo des del 2004 a Raventós i Blanc. Vinc de família de pagesos de vinya. També vaig estudiar per sommelier al CETT per tenir més cultura, a banda de la tècnica. Precisament, amb un company del curs de sommelier, en Pere Jané, ens vam apuntar al concurs de Vila Viniteca per primera vegada el 2015 o el 2016 i vam anar concursant-hi els anys següents. El 2019 en Pere ja m’havia dit que no podia participar-hi i jo vaig pensar que també descansaria aquell any. Però sempre hi ha el neguit d’anar al concurs o no anar-hi. I durant un sopar al 8 Cadires d’Igualada amb l’Àlex Peris, que som del mateix poble i amics des de petits, em va dir que li faria gràcia viure l’experiència i ens vam animar.”

“El que més m’agrada del tast a cegues és aprendre i compartir. I quan t’apuntes al concurs, t’has d’entrenar. De manera que formes part d’un grup de tast, tastes vins, els comentes, escoltes què diu l’altra gent, aprens a tastar millor… El nostre grup de tast és el d’en Ramon Jané i en Toni Carbó, que havien guanyat l’any anterior. El 2019, abans d’arribar al concurs, vam fer uns quants entrenaments i m’ho vaig prendre molt seriosament, vaig prendre moltes notes i vaig memoritzar. I hi va haver alguns vins que els vam repetir i aquests vins van sortir al concurs i els vam identificar. Això ens va portar a la final. Tot i que al concurs només hi vam arribar amb l’afany de viure l’experiència, sense cap pretensió ni pressió. L’Àlex és un home de cultura gastronòmica sobretot.”

Joan Munné i Àlex Peris, guanyadors del dotzè Tast per Parelles de Vila Viniteca.

És clar, les parelles s’entrenen per al concurs, comentem, com pensant en veu alta, i Munné diu: “Sí, i cada vegada més. Cada vegada hi ha més grups d’entrenament específics per al concurs a tota Espanya, que tasten pensant en la psicologia de Quim Vila, amb la psicologia del concurs.” Quim Vila és el propietari de Vila Viniteca, una de les distribuïdores de vins més important d’Europa, que organitza el concurs. I com definiríeu la psicologia de Quim Vila per al concurs? Munné respon: “Posa vins representatius de les zones, amb varietats representatives, vins icònics i vins que a ell, o a la seva empresa, li agraden.”

Joan Munné i Àlex Peris van arribar a la final: “A la primera fase se serveixen set vins que poden ser de tot el món i dels quals s’ha d’endevinar el país, la zona d’origen, la DO/AOC, etc., varietat o varietats, anyada, elaborador, marca i comentari de tast. Dels dos darrers vins servits ho vam encertar tot, i això ens va portar a la final, en què tan sols passen deu parelles. I a la final també són set vins i també s’han de respondre totes aquestes preguntes, però tens menys temps. La sensació era que no teníem possibilitats. Va ser una final molt bonica, perquè hi havia molts tastadors del Penedès, la meitat, em sembla, i una parella més també provinent de Catalunya. Quan van dir el nostre nom, va ser una gran sorpresa.”

“Ja de tornada, vam tornar a anar al 8 Cadires, ho vam celebrar amb la família, els amics, amb el grup de tast també vam fer un sopar conjunt, vam tastar vins emblemàtics… I la idea d’invertir bona part dels diners del premi a fer un vi va sorgir de l’Àlex. Al principi no em feia el pes, perquè ja en faig molts, de vins, a Raventós i Blanc. Però van anar passant les setmanes i hi vaig anar pensant.”

Els valors de Vinya Marcelino

“Vaig arribar a la conclusió que valia la pena de fer un vi. Però havia de ser un vi que aportés alguna cosa, encara que fos poca. Havia de reflectir idees i relats bons per al futur del Penedès, que és on som. I a partir d’aquí vam començar a veure com hauria de ser el nostre vi. A l’etiqueta ho indica molt bé: és un vi d’una parcel·la del Penedès d’una varietat autòctona –en aquest cas, vam trobar una vinya de xarel·lo. La parcel·la havia de fer bon raïm, però que es vengués malament. En aquell 2019 el preu del raïm era molt baix, perquè sobrava vi i grans empreses van abaixar el preu d’una manera dràstica. Nosaltres volíem reivindicar que som vinicultors (que vol dir que fem vi, però no tenim vinyes), que paguem bé el preu del quilo de raïm d’una vinya que ens agrada, que és equilibrada, però que fins aleshores es comprava el raïm a preu rebentat, i demostrar que es pot fer un vi agradable, ben pagat i amb un preu de venda al públic de l’ampolla que no valgués molts diners [actualment, té un preu d’uns quinze euros].”

Continua Munné: “Vam pagar un euro el quilo de raïm d’una vinya de xarel·lo emparrada de l’Ordal, de vint anys, cultivada de manera ecològica per la Mar i en Lluís del celler Enlaire Vins. Era un raïm de qualitat que no es valorava i era mal pagat. Vam fer una vinificació de mínima intervenció, perquè el vi expressés el raïm, el territori i la feina del pagès. I, per altra banda, a l’hora de fer l’acabat del vi (l’embotellament, l’embalatge, el suro…), volíem tenir el mínim impacte possible: l’ampolla pesa poc, hi ha una sola etiqueta, suro natural català, cera d’abella com a càpsula (l’Àlex és apicultor experimental, té una cooperativa amb amics, i agafem la seva cera). I aquesta és una mica la idea del projecte.”

Vinya Marcelino 2019.

“A l’etiqueta posem el nom del pagès i posem la llegenda ‘vi honest de raïm blanc’. I també posem que és un vi lliure de certificacions. És una manera de dir que anem al que és important: el que és important és que el pagès es guanyi bé la vida i que cuidi el territori i que tinguem raïm de qualitat. No estem per a fer set-centes ampolles i pagar un segell de la CCPAE [Consell Català de la Producció Agrària Ecològica]. Tampoc ens vam plantejar entrar a la DO Penedès per un volum tan petit i, a més, suposàvem que el panell de tast no l’aprovaria. Els recursos els vam posar en la compra del raïm.”

Del 2019 ençà han elaborat durant cinc anyades el Vinya Marcelino. La del 2023 encara és al dipòsit criant. “Sempre hem fet un vi brisat de xarel·lo, perquè fent una vinificació natural, sense sulfits, fermentar amb les pells i tenir uns dies macerant les pells ens assegura una fermentació més segura. Hem fet un brisat sempre, tot i que els primers anys el contacte amb les pells durava quinze dies i ara ho hem escurçat de cinc a set dies. I sempre hem vinificat la mateixa vinya. És una microparcel·la d’on surten unes set-centes ampolles.”

De moment, tan sols fan aquest vi blanc de xarel·lo, però la intenció és fer-ne un de negre, també. “El 2022 teníem emparaulada una microparcel·la d’ull de llebre, però aquell any el senglar es va menjar tot el raïm. De fet, ens han passat força coses en aquests cinc anys: l’Àlex ha estat pare dues vegades, hi ha hagut la pandèmia pel mig, i en el meu cas, he perdut els pares, que ja eren molt grans. Però volem mantenir el projecte i de cara al futur potser fer dos o tres vins i una producció d’unes dues mil ampolles perquè el projecte sigui sostenible.”

“Estem contents perquè durant aquest temps han nascut molts cellers amb una filosofia semblant amb la nostra. Nosaltres hi hem posat el nostre gra de sorra.” El projecte de Joan Munné i Àlex Peris forma part d’un moviment més gran de joves viticultors que sacsegen la vitivinicultura al Penedès, una renovació que li calia molt. “I per mi el futur del vi i els bons vins passa per una bona agricultura, història (ja sigui per varietat, per exemple), respecte a l’hora de vinificar, respecte per la fruita, que no hi hagi engany i mínim impacte. Són els vins que m’agraden.”

Demanem a Joan Munné, per acabar, si en un futur els vins de Munné Peris Viticultors seran DO Penedès. Respon: “Per mi, sí. Som al Penedès i poder posar ‘Penedès’ a l’etiqueta és una cosa que voldria, per donar valor a aquest territori també. El 2019 potser era més radical amb la DO que ara i, per una altra banda, no tenim celler, fem el vi al celler d’uns amics que no són dins la DO Penedès. Ara, si fem un altre vi, haurem de buscar un altre celler, perquè la Mar i en Lluís d’Enlaire Vins no poden comprar raïm. Si l’altre celler és DO Penedès i entrar a la DO no és un sobrecost molt elevat, aquests altres vins seran DO Penedès.”

“Per mi i per molta gent del Penedès les DO són pensades més per una mentalitat de fa vint anys, però al final només les persones poden canviar aquesta mentalitat. En una DO hi és tothom: els cellers, els viticultors i les institucions. Per contra, les associacions estan molt soles i acostumen a aplegar tan sols els cellers, però no pas els viticultors. La DO és una cosa bonica i de territori, però que s’ha de canviar i només es pot canviar des de dintre. Ara, si la DO Penedès no canvia la normativa, segurament no hi podrem entrar, tot i que ja van canviant algunes coses.”

Joan Munné penja el telèfon i entra a fer un tast d’entrenament pel pròxim concurs, que, ja ho hem dit, serà aquest 3 de març a Barcelona. L’acompanyarà el seu company Àlex Peris. D’ençà del 2019 són una parella emblemàtica.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any