Una sentència que deixa clar de què tracta el cas Borràs

  • Hi ha massa elements estranys perquè ningú es puga limitar a apartar la vista i repetir acríticament la cantarella de la corrupció.

Vicent Partal
30.03.2023 - 21:40
Actualització: 31.03.2023 - 10:46
VilaWeb

La sentència emesa ahir pel TSJC és un altre escàndol, un més. Els magistrats consideren Borràs culpable d’un delicte de falsedat en document oficial, i per aquesta raó li imposen quatre anys i mig de presó; i d’un altre de prevaricació administrativa, pel qual li imposen una inhabilitació de nou anys. Però un dels tres magistrats emet un vot discrepant, en què afirma que no va cometre falsedat documental i no hauria de ser inhabilitada, sinó tan sols per a càrrecs amb facultat de contractació. El tribunal, a més, en una decisió poc habitual, demana l’indult de Borràs al govern espanyol, però només per la pena de presó, de manera que la manté inhabilitada. Amb això posa en relleu que la intenció és que no ingresse a la presó –que això seria massa gros–, però que siga inhabilitada per a la vida política. I, per si encara faltava res més, el tribunal eximeix de gairebé tota responsabilitat els altres dos implicats, malgrat que és evident que, si més no, han estat col·laboradors necessaris.

Tenim davant, doncs, una sentència mal concebuda, mal resolta i plena de dubtes com a final d’un trajecte judicial insòlit. No hi ha cap precedent en què un cas semblant a aquest reba una condemna de presó i, de fet, fa tota la sensació que el tribunal, precisament, intenta de no crear-lo. Perquè tot és tan prim i tan agafat pels pèls, que el precedent que es crearia a partir del judici de Laura Borràs podria portar la gran majoria de la classe política a les portes de la presó. D’ací ve la demanda de l’indult.

Temps enrere ja vaig explicar la meua opinió sobre aquest afer: “De Lula a Laura Borràs: la ‘lawfare’ no ataca tan sols els sants“. I aleshores vaig recordar que la lawfare pot servir per a apartar de la vida política persones completament innocents, però també pot servir per a apartar de la vida política persones culpables de conductes irregulars, aprofitant-se d’aquestes conductes. Perquè allò que determina la lawfare no és l’acusació concreta contra algú, sinó si hi ha el propòsit o no d’apartar de la vida política gent que molesta, fent ús de tècniques molt ben definides i concebudes per a coartar la voluntat democràtica de la població. Per a intervenir en els processos electorals i modificar-ne el resultat.

És per aquesta raó que l’equilibri a l’hora de discutir sobre la lawfare és tan difícil. I en definitiva per això a cada ciutadà i a cada país li correspon de reaccionar en cada cas concret posant l’accent sobre allò que considere que és més greu: la possible culpabilitat d’una persona o la possible desviació de les regles més bàsiques de la democràcia. En cas de dubte, la guia que tenim és valorar les proves, valorar la coherència o no del procés i valorar l’excepcionalitat o no de les mesures que es proposen.

I avui cal fer això. Recordar que el cas prové d’una investigació prospectiva i il·legal, una tècnica típica de la lawfare. Que els càrrecs van ser magnificats pels mitjans i pels oponents polítics, també cosa típica de la lawfare i ara molt visible quan es compara la desproporció entre allò que es deia que havia fet i els càrrecs que es demanaven i allò que finalment recull la sentència. Cal recordar també que, seguint la tècnica de la lawfare, l’episodi judicial no ha estat lineal, sinó que s’ha anat allargant durant cinc anys, apareixent i reapareixent segons l’activitat política de Borràs –al congrés espanyol, al Departament de Cultura o a la presidència del parlament. I que ha estat jutjada per un magistrat parcial. I que, en darrera instància, com ha passat arreu del món en tants casos de lawfare, s’ha promogut un pacte amb els altres implicats, amb la sola intenció de condemnar-la, vist que les proves no donaven prou seguretat al tribunal d’aconseguir-ho. Més i tot: La sentència és un autèntic regal enverinat, de caràcter descaradament polític, perquè proposa a Laura Borràs un indult que la salvaria personalment, però en canvi d’arruïnar-la políticament i de tornar a doblegar l’independentisme, ara mitjançant ella, davant les institucions espanyoles. Allò que Josep Casulleras, en aquest article, qualifica d’estrany (i inquietant) joc d’equilibris judicial i polític.

En definitiva, és un cas en què hi ha massa elements estranys que són determinants i substantius, perquè qualsevol persona, especialment si és política –i encara més si es defineix com a independentista–, es puga limitar a apartar la vista i repetir acríticament i només perquè li convé la cantarella de la corrupció, com si no fos capaç de veure que hi ha matèria, i matèria ben clara, més enllà dels fets concrets que s’han jutjat. Però, ep! Cadascú deu saber què fa.

 

PS. Ahir era dijous i, per tant, hi hagué “La tertúlia proscrita”, amb Albano-Dante Fachin, Josep Costa i aquesta setmana, de manera excepcional, amb mi també. Un episodi excepcional, en la línia de la setmana que hem passat, i molt centrat en el retorn de la consellera Clara Ponsatí i en aquesta sentència que es va saber ahir contra Laura Borràs. Podeu veure’n el vídeo.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Maria Boixareu
Josep Maria Boixareu
30.03.2023  ·  22:20

Persecució política pura i dura. I el minso president Aragonès dient que no té res amb la repressió a l’independentisme. Quina barra!

Josep Usó
Josep Usó
30.03.2023  ·  22:21

Sembla un cas de manual. Una sentència, com diu Josep Costa, “made in Barrientos”. Alerta els curts de vista, que tots estem exposats a patir un procés com aquest.

teresa labourdette
teresa labourdette
30.03.2023  ·  22:26

De l’arbre caigut, tothom en fa estelles. Indignant el discurs d’Aragonés, indignant el de la CUP, dels altres, cap sorpresa. I tothom sap que aquesta sentència és perquè la Laura Borràs és independentista, i punt. I qui l’ha jutjada és un antiindependentista rematat i per això en Josep Costa el va recusar.

Jaume Melquiades
Jaume Melquiades
30.03.2023  ·  22:27

avui mateix al coneixer la sentencia m’ha dit un convergent de pedra picada que ,aquest cas el comparava amb anar a 200 km per hora per l’autopista i tot depenia de si t’enxampaven o no mireeu quin parer d’exs al-liats aquest es el nivell. salut i bona nit

Pere Subirana
Pere Subirana
30.03.2023  ·  22:34

L’ensenyament principal del cas Borràs és per a mi que amb Ñ no es pot nedar i guardar la roba, no es pot dir que ets indepe i no fer la independència.

No es pot ser presidenta del parlament (ho escric amb minúscules expressament) i no fer la independència.

O estàs totalment amb ells o totalment contra ells. No respectaran ambigüitats. Des d’aquest punt de vista ens fan un favor, nosaltres hauríem de fer el mateix.

Lamentablement, el nostre poble tolera excessivament les ambigüitats, les traicions, accepta com a normal que una persona digui que està contra ells i faci el contrari.

I així no es pot anar enlloc. Altres vindran que ho tindran clar, ara la majoria no ho veu.

Carles Serra
Carles Serra
30.03.2023  ·  22:34

I pensar Vicent que les juventuts republicanes d’aquest partit de botiflers, traïdors i mentiders que és aquesta ER, fa escarni de la Sra Borràs posant una fotografia d’ella encapçalada dient El padrí.
Ja que dir aquesta blavera valenciana d’ Albiach, coincidint la seva opinió amb VOX, PP, Ciudadanos.
Ja veus Vicent quanta immoralitat i indecència; quant facis un comentar-hi/anàlisi d’aquest polítics/partits espero que no aparegui la paraula democràtics.
És allò Vicent que ja fa molts anys va dir en Pla: el 90% dels espaÑols la seva ideologia es franquista.
Ja que dir que lo més semblant a la dreta espaÑola és l’esquerra espaÑola.

Benjamí Rodríguez
Benjamí Rodríguez
30.03.2023  ·  22:36

És normalíssim que els polítics espanyols facin fàstic, però les declaracions de l’Honorable Aragonès han assolit per mi el màxim de repugnància.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
30.03.2023  ·  22:38

Només la independèncis permeterà restituir a la Sra. Laura Borràs. Amb Espanya els catalans independentistes mai hi trobaran justícia.

Juan Francisco Lopez-Garcia
Juan Francisco Lopez-Garcia
30.03.2023  ·  22:42

És l’hora de fer la granera d’escombrar.

Marc Adell
Marc Adell
30.03.2023  ·  22:43

Un final escrit des de fa tant temps que fa que l’olor de podrit arribi a tots els racons de la política catalana.

Tenim la generalitat segrestada per l’autèntic 155. I ho demostren cada dia.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
30.03.2023  ·  23:18

Fil de fils de Miquelnn en defensa de na Laura Borràs (molt complet i molt bo, i molt llarg, i molt contundent), si un es molesta en llegir, i mirar els videos i escoltar-los queda claríssim que és un cas de lawfare
https://twitter.com/Miquelnn/status/1632027048620314624?s=20
A més a més els qui parlen de corrupció estan mentint i calumniant miserablement, ja que la mateixa sentència infame diu:“… les concretes activitats falsàries desplegades pels acusats, A MÉS DE NO ESTAR ORIENTADES A L’OBTENCIÓ D’UN LUCRE PERSONAL, trobaven el seu únic sentit…”, allò que no diu és que na Laura Borràs aconseguia per uns preus inferiors als habituals uns resultats millors dels habituals, per a benefici de l’ILS i dels doblers públics, com podreu veure a la següent piulada si teniu accés a twitter
https://twitter.com/picrics/status/1632515696771907585?s=2

jordi Rovira
jordi Rovira
30.03.2023  ·  23:58

Jo no em posaria a engegar cap ventilador al respecte de si aquest independentista és “moro o cristià”. Justament, no ho faria per veure ben clara la lectura política que hi ha al darrera d’un enjudiciament que és un clar exemple de lawfare. Ho exposa prou bé l’editorial d’avui. Com exposava també prou bé, l’editorial de la resposta europea a les peticions d’en Llarena: Espanya és també una autonomia d’Europa. I com, afegeixo, Europa mira allà on la deixen les regnes americanes que fan girar una cara tan orientada a orient com la que tenien i somiaven els alemanys.
En canvi, sí voldria fer una reflexió: alguna cosa trontolla al bell mig del totpoderós poder judicial que ja fa que algunes martingales prenguin un abarrocament barroer i confós. I en això també devem donar les gràcies a la Ponsatí. Tantes gràcies com calen donar a tots aquells que van dibuixar un moviment per l’1-O ple de gent amb algun roc a la faixa. Ep! També val a dir que si tots haguessin representat la revolta i ensenyat el roc, la imatge de por forana ens hagués pogut tornar a la història dissortada de la isolada República del 36!
Mai qui pot perdre ha de fer creure que pot guanyar!
Malament van els qui ensenyen que poden guanyar,… ben segur que si no hi ha més en joc, la partida la van perdent.

Joan Benavent
Joan Benavent
31.03.2023  ·  00:27

Com molt bé dius, “allò que determina la lawfare no és l’acusació concreta contra algú, sinó si hi ha el propòsit o no d’apartar de la vida política gent que molesta, fent ús de tècniques molt ben definides i concebudes per a coartar la voluntat democràtica de la població. Per a intervenir en els processos electorals i modificar-ne el resultat.” I no és pas això, tot just, feixisme? I què no ha fet l’esquerra independentista catalana sinó donar, per tant, crèdit al feixisme. La història els jutjarà, per covards, miserables i traïdors. La sentència contra la Laura Borràs és un exemple de manual de lawfare, és a dir, de feixisme desacomplexat dut a la pràctica. La corona de Castella és feixista de mena. I mai no ho deixarà de ser mentre no abandoni i deixi en pau els Països Catalans, les colònies ocupades. L’odi delirant que ens tenen, però, els fa cecs a aquesta realitat. Per això a Castella tots semblen tallats amb el mateix patró, tots vesteixen el mateix uniforme, tots són tan fanàticament anticatalans, siguin comunistes, de podemos, del psoe, del pp, de vox, republicans, franquistes o monàrquics. Per entendre aquesta i les altres sentències cal tenir tot això en compte, cal no oblidar que ells, els castellans, tenen el monopoli de les armes i que els tribunals són de Castella, no pas nostres.

Jaume Riu
Jaume Riu
31.03.2023  ·  00:34

LES CONTRADICCIONS ELS ESPLOTEN A LES MANS
Ja s’ha dit fa unes hores a la tertúlia proscrita i ara, amb molt bon criteri periodístic, ho torneu a dir a l’editorial perquè es tracta d’una dada importantíssima.
– Sembla que no hi ha cap precedent en què un cas semblant a aquest de Laura Borràs rebi una condemna de presó i, de fet, fa tota la sensació que el tribunal, precisament, intenta de no crear-lo. Perquè el precedent que hi hauria a partir del judici de la presidenta del Parlament podria portar la gran majoria de la classe política a les portes de la presó. Per això demanen l’indult.

– Un altre punt de vista que no em vull estalviar consisteix a comprovar la reacció dels líders polítics, dels periodistes, dels analistes, i dels parents, amics, coneguts i saludats, tots ells persones que haurien d’estar informades perquè són políticament actives, però que la servitud partidista no els permet veure les evidències que han destapat dues dones, Ponsatí i Borràs, i les contradiccions els esploten a les mans.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
31.03.2023  ·  00:35

L’únic element objectiu és la quantitat d’irregularitats que envolta el cas. Només per això ja és injusta una sentència que conté molts elements de Lawfare.
Es veurà quan s’arribe a Europa, però el mal ja estarà fet, un element més característic de l’assetjament judicial o estatal.
L’ordre del 3-O del 2017 es segueix fil per randa sense mirar pels drets humans ni per les llibertats col·lectives, una actitud estatal que s’alimenta d’una genealogia arrelada en l’època franquista.

Eduard Clavell
Eduard Clavell
31.03.2023  ·  00:43

Evidentment que és un judici polític. Les irregularitats administratives s’han de sancionar administrativament. Perquè hi hagi corrupció ha d’haver aprofitament econòmic i perjudici per l’administració. No n’hi ha si l’únic que fas és accelerar el procediment sense perjudicar a tercers. Fa riure si ho compares amb el tractament rebut per polítics que han fet matar i torturar persones o que s’enriqueixen des de consells d’administració d’empreses amb les quals es relacionaven quan governaven. Españistan

Josep Bargalló
Josep Bargalló
31.03.2023  ·  00:52

La història es repeteix en aquest país per molts anys que hagin passat. Es va repetir durant la república, en què molts polítics catalans van confiar en les promeses dels nacionalistes espanyols i al final, un cop aconseguit la seva submissió els van deixar a l’estacada. Aquests polítics catalans actuals (CUP, ERC, PSC, COMUNS )els hi fan creure el que no és. Són com marionetes tirades per fils moguts pels actuals components de les cavernes espanyoles a través d’uns jutges prevaricadors que la seva única finalitat és la d’afeblir el catalanisme, escapçant als actius actuals més valuosos tal com estem veient, i el més trist és que ni se n’adonen i sobre els convencen que les seves actuacions són les correctes.
Encara que fossin certes les acusacions que imputen a la sra. Borràs (fets que no estan clars ni demostrats) , quin polític amb poder de decisió no ha comès actes com els que l’acusen, inclòs en molts d’ells hi ha hagut beneficis econòmics. Uns exemples actuals els tenim en el germà de Carod-Rovira donant-li representació de la generalitat a França. El germà de mossèn Junqueres col·locat com a directiu de Ferrovial, en el que se li suposen que li concedeixen concessions administratives de la generalitat. (fets documentats en Viquipedia) Els dos que han sigut directius d’aquesta ERC tan crítica amb la Sra. Borràs. El germà de Pascual Margall, tants i tants casos que existeixen i han existit, que jo personalment les considero normals, perquè qui no afavoreix si es pot, a familiars i a gent volguda, mentre no hi hagi favoritismes il·legals.

Carme Garcia
Carme Garcia
31.03.2023  ·  06:35

Estic molt emprenyada per la sentencia, i no només pel que li han fet a la MHP Laura Borràs (jo si que ho escrig amb majúscules), sinó perquè veien la sentencia et dones conte de que en aquesta “democracia plena”( plena de corruptes), es molt més perillós ser independentísa que no ser un TRAFICANT DE DROGUES.
Quina imatge esta donant tot el poder judicial amb aquesta sentencia.

Mati Sancho
Mati Sancho
31.03.2023  ·  07:09

Tot el meu suport per la MH Presidenta del Parlament de Catalunya pel que està passant pel simple fet de ser independentista i actuar en conseqüència. Dit açò, per a quan auditories externes i reals que posen al descobert totes les males pràctiques d’una gran part de la classe política?

Montserrat Agulló
Montserrat Agulló
31.03.2023  ·  07:33

Per mi ja esta tot dit quan a dos dels acusats se’ls hi diu que sortiràn molt millor tractats si acusen a Laura Borràs. On s’ha vist això? Aragonés s’ha volgut treure de sobre una persona de una talla política de molta més vàlua que ell mateix.
Hagués dit el mateix de la sentència si no hi haguès l’indult? Suposso que veure a Laura Borràs a la presó li haguès fet mal d’ulls. Tot ha sigut una comedia amb el beneplacit de ERC.

Pepita Carlos
Pepita Carlos
31.03.2023  ·  07:37

Espero que la història deixi el seu lloc aquest partits i els seus politics que s’han acarnissat amb les nostres institucions i amb polítics que volia tirar endavant l’independència. Són Tirans només miren per els seus propis beneficis i deixen peu pq els partits unionistes trobin recursos per anar atacant cada vegada amb més intensitat.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
31.03.2023  ·  08:07

És evident que ens governa el 155 i els seus titelles fastigosos. Força presidenta Borràs, a por ellos.

Gerard Palacín
Gerard Palacín
31.03.2023  ·  08:30

Sembla que està clar. Un judici ple d’irregularitats, uns jutge parcial, uns fiscals que pacten amb dos inculpats a fi de que aportin testimoni (vertader o fals) contra Borràs. Segurament hauríem de començar per revisar el que han fet els fiscals. És corrupció? Forma part de la seva feina? La resposta és clara: l’actuació dels fiscals fent tot el que cal (encara que sigui delinquir) per aconseguir la condemna de Borràs mereix la qualificació de delicte. El que Barrientos, un home amb prejudicis contra Borràs, formi part d’aquest tribunal, és irregular. Després venen els temes de les proves, que no s’aguanten. I finalment només ha faltat el desig dels partits catalans, sense cap vergonya, de fer fora a Borràs.
Serà el Procés-2, on els jutges sentencien d’una forma vergonyant, fins al punt en que el TS es planteja si ells ho beneeixen, passarà el filtre del Constitucional?
Massa incògnites, i massa irregularitats per a un sol judici. Això no ho suporta ni la tarada justícia espanyola.

Pep Agulló
Pep Agulló
31.03.2023  ·  08:37

L’EDITORIAL DONA ARGUMENTS PER UNA DOBLE VISIÓ (DELICTE O ATAC). NO PUC ESTAR D’ACORD

1/ No es tracta d’escollir entre un possible delicte o un atac de la “justícia bruta”. El lawfare és una forma de guerra bruta utilitzant els tribunals i les lleis per castigar i anul·lar al dissident. Per tant, parlar de delicte de l’acusada Laura Borrás, és només donar les nostres opinions individuals contra la seva. Això no va de justícia…

2/ I Això, en conseqüència, tampoc no va de dubtar, que és amb el que juga el lawfare: “a cada ciutadà… li correspon de reaccionar en cada cas concret posant l’accent sobre allò que consideri que és més greu: la possible culpabilitat d’una persona o la possible desviació de les regles més bàsiques de la democràcia”. No !! Això és un atac directe a la democràcia. Si volem determinar-ne culpabilitats cal un judici, cal un Estat amb garanties.

2/ La perversió del lawfare o justícia bruta, té un abast molt extens. D’entrada els mitjans i molts de nosaltres discutim de les penes, de si anirà a presó o no, etc. donant per fet que les imposa una Justícia. Blanqueig de la repressió. En conseqüència no hi ha resposta política…

3/ El tema sibil·lí de l’indult. Un torpede per trencar la resistència dins l’independentisme de no reconèixer els tribunals espanyols, i de passar a Sánchez i als col·laboracionistes d’ERC una eina per forçar a Borrás la legitimació de la repressió en cas que acceptés.

4/ Amb l’indult de la presó es minimitza les brutals conseqüències de la inhabilitació no només en l’aspecte polític sinó personal i professional.

xavier solaní
xavier solaní
31.03.2023  ·  09:04

No hi ha cap element estrany, és l’habitual, els advocats no denunciaran per prevaricació, menys els fiscals, i així els jutges tenen les mans 100% lliures. Jo els he denunciat per prevaricació, però, és clar, es necessita la signatura d’advocat i procurador. I la meva denúncia és ben simple, normativa simple i diàfana, i basada en una resolució de Ministeri de Justícia que demostra que els jutges prevaricaven. Però sense denuncia signada per advocat no s’autoimputaran. Els fiscals ja estan prou ocupants perseguint indepes.

Josep Vilà
Josep Vilà
31.03.2023  ·  09:06

Vicent, el teu article anterior i aquest demostren que posant en dubte na Laura has comprat els arguments de l’enemic. I en una guerra vol dir tirar-se bombes a sobre. Cadascú sabrà de quin bàndol està i a qui ajuda amb la seva santa innocència.
D’acord amb el que comenta en Pep Agulló.

Pere Guarch
Pere Guarch
31.03.2023  ·  09:06

Se’n diu trumpisme. La investigació era sobre un traficant de droga. Res de prospectiva.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
31.03.2023  ·  09:15

Avui, més que mai, és urgent desfer-nos del front pro-espanyolista que són els partits “fake-indepes”.

Que ERC és el principal enemic de l’Independentisme és conegut per tothom, les properes eleccions (tot i que les municipals no són les més adients, doncs es centren més en candidats que en partits) serviran per tenir una primera mesura de quina és la força de l’Independentisme convençut i de quin grau de postureig així com de maduresa política i democràtica té el nostre País. ERC hauria de rebre un càstig significatiu a les votacions de poblacions rellevants com Barcelona. Vegem…

Com no podia ser d’altra forma, la CUP ha fet la pitjor lectura de la sentència del cas Borràs i, com ERC, s’han concentrat en l’arbret de la corrupció de la Laura Borràs (d’una pràctica que deu compartir el 95% de l’administració pública i de la classe política que gestiona pressupostos significatius) sense veure que els sicaris de la justícia espanyola estaven calant novament foc a tot el bosc Independentista.

Pel que fa a JUNTS, el fet que la seva estratègia passi exclusivament per esperar que els rivals (ERC especialment) siguin castigats, sense que ells facin absolutament res em sembla d’una irresponsabilitat i inoperativitat infinita tenint en compte que estem vivint de fa molt temps un atac despietat i cruel per part d’espanya. Covards, mesquins i inútils és el menys que se’ls pot dir. Si a això sumem les corrents internes que aplaudien amb les orelles l’afusellament de la Laura Borràs, acabem de fer la suma de raons que porten a llençar també aquest partit a les escombraries.

No cal dir que tant ERC com JUNTS mai s’han plantejat viure fora del sistema polític-econòmic del corrupte, violent, fallit i anti-català que és l’estat espanyol. Estan massa lligats a ell i d’aquí ve que mai podran deixar de comportar-se amb traïdoria i col·laboracionisme, estafa i mentida.

Si volem que aquests partits fake-indepes segueixin pinxant-se a les nostres cares eternament, seguiu votant-los. Si aquesta perspectiva no us acaba de complaure, re-iniciem un Procés renovat, re-organitzem-nos al marge dels partits i generem Llistes Cíviques o
Agrupacions d’Electors o el que sigui que estigui al servei del Poble i no d’espanya i el seu estat colonial.

Llista Cívica ja !!! (amb o sense l’ANC. És molt urgent !!)

Joan López
Joan López
31.03.2023  ·  09:20

Avui m’arrivat el avis de renovaciò de vilaweb(subscriptors). Be estic pensan que faig, hi han cosas que no m’agradan gens com el cas de Laura Borras,la linea editorial va ser-hi masa curosa deixant ombres sobre la veracitat o no de el que es jutgaba.
Tambè ha sigut mol tou amb els traidors de erc(no crec que quedin mols subscriptors de aquet partit), han sigut tous perque tothom hem vist perquè Puigdemont es va exiliar,el temps a tret al aire totfa la traiduria de erc avants i tot del 1-O.
Vilaweb ultimament ha girat i ara si diu tot el que se ha de dir,per això renovarè un trimestre mes……però res de nadar i amagar la roba sr.Partal,a sac contra l’indignitat de tota aquesta colla de traidors a catalunya.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
31.03.2023  ·  09:45

De què estem parlant?, d’una pràctica que és la forma molt (més) habitual d’adjudicar contractes atès la feixuga via administrativa que, en moltes ocasions, retarda obres amb el conseqüent perjudici als ciutadans. Totes les administracions ho practiquen però resulta que a Borràs l’han “pillat”. Aquest és un cas claríssim de lawfare. Ahir vaig sentir dir a Francesc Marc- Álvaro que per tenir un càrrec a l’administració i ser independentista cal ser molt pulcre, immaculat perquè l’estat anirà per tu. A Borràs li van revisar tota la seva història laboral en càrrec públic a veure què trobaven. El jutja que la va jutjar no era imparcial, al judici la única cosa que s’ha demostrat és que la Laura Borràs no es va embutxacar cap diner i finalment els que es van beneficiar dels contractes han sortit indemnes. No hi ha ningú, ni el jutja -que té la barra de passar el mort al govern central- que no valori que la pena és excessiva i desproporcionada, el principi de proporcionalitat de la justícia és una idea central en el ordenament jurídic de tots els països civilitzats. Tothom està d’acord que aquesta persecució judicial s’ha produït perquè Laura Borràs és independentista i presidenta del Parlament. I sabent tot això el què es realment trist d’aquest cas és l’actitud de ERC i la CUP, aquesta manera de llençar merda, aquest odi indissimulat i aquest tracte tan vexatori. Això és el que a mi em provoca tristesa i em desanima profundament, que entre els independentistes, entre les diferents maneres de veure el camí no hi hagi una línia vermella de respecte. Fatal.

Miquel Requena
Miquel Requena
31.03.2023  ·  09:45

En aquest cas es pot aplicar el que va dir Jesús: “Qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra”, si es fes no quedarían responsables a cap nivell de la administració.

Felip Ojeda
Felip Ojeda
31.03.2023  ·  10:00

Si, si teniu raó en que altament sospitosa la sentencia, però està claríssim que va fraccionar contractes!!!! i això es corrupció…

Rafael Benavent
Rafael Benavent
31.03.2023  ·  10:05

El que subjau en tot plegat, en tracta-se de persones sota sospita política independentista, és l’amor que la Sacrosanta Espanya ens té i que cap, sobradament, en una bossa de fem ben lligada i posada dins al contenidor, cara al sol, per a que “fermente” millor. És com ens volen. Na Laura Borràs, tots i totes que ens representeu amb vostre valor, dignitat i resistència, potser esteu escrivint les pàgines històricament definitives de nostre adéu a Espanya. Que arribarà! Gràcies!

Aleix Gaus
Aleix Gaus
31.03.2023  ·  11:11

Una persecució politica a tota regla per escanyar els independentistes però espero que no ho logrin seguim per la independència

Rubèn F.Pola
Rubèn F.Pola
31.03.2023  ·  11:20

Independència? No, gràcies. Si tot i estant sota jurisdicció espanyola gasten aquest odi ruandès i ens foten aquestes punyalades drapaires, ara imagineu que ens deixen sols amb Esquerra, els marxistesblaveristes i la CUP. Dels creadors de “L’autonomia que ens cal és la de Portugal” ara arriba “La madrina”. I malgrat totes les evidències, el lacai en cap diu que “La sentència a Borràs no té cap vinculació amb la repressió política”. A aquest individu, carn de 155, fins i tot Santa Rita el donaria per impossible.

Junts, el que queda de CiU després d’un seguit de divisions cel·lulars, ha comès molts errors, tots els errors que vulgueu i tot el gran que vulgueu, però el que Junts, o el que quedi de Junts, no ha fet, ni fa, ni farà mai, és fer pinça amb la justícia espanyola per a desempallegar-se de rivals polítics. El que Junts, o el que quedi de Junts, no ha fet, ni fa, ni farà mai, és participar activament i entusiasta en el divide et impera. La ‘confrontació’ de Junts ha estat més retòrica, més simbòlica (com aquella pancarta que va costar-li la presidència a Quim Torra), més de gestos (com el “Muy útil. Súper útil”, que deia el xulomadriles, de Míriam Nogueras amb la bandera espanyola), més de paraules que de fets, però Junts ha tingut si més no la dignitat i la decència de no donar suport a que ens vol anorrear. ‘Oh, és que si no, vindrà la dreta’, clama el bledassolellisme. Una altra legislatura del gobierno més progressista de la història i quan vingui la dreta, que un dia o altre ho farà, ja no li quedarà res per a arrassar.

Independència? Amb aquests malalts de sectarisme? Amb aquesta colla de savonaroles? No, gràcies. Només de pensar-hi em venen esgarrifances. De totes maneres, no en perilla pas. Dels creadors de “Doneu-me 68 diputats i declararé la independència aquesta mateixa tarda” (2013), “La CUP és un soci absolutament fiable” (2016), “La independència es pot fer en 18 mesos i el nostre compromís és intentar-ho” (2016), “Que es fiquin l’indult per on els càpiga” (2019), “Em comprometo a culminar el camí cap a la independència” (2021) i “Descartem negociar els pressupostos amb el PSC i ens obrim a prorrogar-los” (2022) (i “No volem que el PSC tingui la presidència del Parlament”, ergo…), ara arriba “L’Acord de Claredat, o les fantasies del senyor Aragonès”, una peli que va de negociar amb Espanya els termes per a un referèndum d’autodeterminació sobre una taula de diàleg de la que no sortirà ni un trist traspàs de Rodalies, i perdó per l’espòiler.

ernest ramos
ernest ramos
31.03.2023  ·  11:31

Tots els contractes que va signar la Sra. Borràs van res avalats per els interventors que tocava i, no els hi passa res ?.

Això vol dir o que eren normals per els costums o hàbits de l’administració o que els interventors son culpables !

Ramon Perera
Ramon Perera
31.03.2023  ·  11:37

Vull comentar un aspecte que no està comentat. Més precisament, està comentat al contrari del meu punt de vista.

Molts comentaris insisteixen en com d’habitual és tancar contractes amb una petita quantitat de diners per sota dels límits establerts en la llei [o la norma que correspongui] de procediment administratiu. Un comportament tan generalitzat no es pot atribuir a la “corrupció” dels polítics [salvant casos concrets] sinó a la inadequació de la norma a la realitat del funcionament de la societat. Ningú no ha pensat en fer una norma que sigui funcional de veritat tot protegint els diners públics?

Més. Què hem de fer amb els contractes [petits o grans] de cap o de dubtosa utilitat pública però fets d’acord amb la norma de procediment administratiu? Com es fiscalitza això?

Josep Soler
Josep Soler
31.03.2023  ·  12:23

És evident que la màquina està en marxa, per consolidar un sistema camuflat de “DEMOCRÀCIA” que amb les trampes convenients, pugui ser acceptat dins del concert de relacions político-economiques mundial i en especial, en el marc d’una Europa que els hi és indispensable, pel seu manteniment com a nació.
El que és lamentable d’aquesta situació és que els Catalans ens quedem sense cap futur com a nació (sobirania, llibertat, llengua, cultura, benestar, desenvolupament col.lectiu i personal…i si que amb un llast permanent d’obligacions respecte a altres nacions i pobles que de ben segur, de nosaltres es beneficiaran.
És evident que el cas de la Laura, de seguir endavant com està programat, és clarament el model a seguir i que queda clar que deixar-la ara a la seva sort, ens converteix a tots, en còmplices d’aquest futur caòtic que en un futur immediat, ha d’afectar mes els nostres fills, més que a nosaltres mateixos. El cas de la nostra Catalunya ocupada pel francesos, ens indica prou fidelment, les conseqüències d’acceptar els postulats dels espanyols i de bona part de catalans, que actualment estan portant a terme.
Aquest matí he vist les entrevistes que una periodista de TV3 feia a la Sra. Clara Ponsetí i mes tard a la Presidenta Laura Borràs, on aquesta presentadora, lluny de mantenir un mínim de neutralitat, mostrava amb neguit, el seu afany de desmuntar les opinions de les dues Sras. interrogades.
Si amb gent dels teòricament “nostres” el comportament és aquest, es que verdaderament estem molt fotuts.

David Mascarella
David Mascarella
31.03.2023  ·  12:48

quin paper juga la declaració dels tres testimonis alertant d’una irregularitat?

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
31.03.2023  ·  12:59

A mi només en sap greu que en Partal no sigui contundent i no digui que na Borràs no ha fet cap irregularitat.

I deixa anar: “però també pot servir per a apartar de la vida política persones culpables de conductes irregulars, aprofitant-se d’aquestes conductes”.

Doncs, no. No hi ha corrupció, però tampoc hi ha conductes irregulars.

I fins que no entenguem que no hem de deixar-nos “menjar el coco” amb la propaganda espagnola (propagada mitjançant l’esquerreta fake-indepe) no anirem enlloc.

Maria Villarroya
Maria Villarroya
31.03.2023  ·  13:02

guaita Vicent, el teu editorial: literatura i prou
la MHP Laura Borràs ha estat condemnada perquè és la Presidenta de @JuntsXCat
I, per cert, et vaig fer una petició a twitter
encara no m’has contestat (una micona lleig)
te la torno a fer
la teva tertúlia és MONOCOLOR
VULL l’opinió dels PROFESSORS
@jordigalves i @ramoncotarelo
Moltes mercès

Berta Carulla
Berta Carulla
31.03.2023  ·  13:21

Avui només quatre representants polítics ens representen a l’independentisme, tots ells de l’espai polític de Junts.

La resta: gent venuda, culs llogats, col.laboracionistes, quan no gent rancuniosa, mediocre o pitjor, inútil, falsa, hipòcrita, però el pitjor de tot, aliada amb espanya per a poder seguir llepant. Per això tots conformen un “aporella” molt més enverinat que el dels policies “tormenta de coca i croqueta, ai que echo la papa”.

La CUP i ER per a l’independentisme estan morts i per al catalanisme també, són incapaços de fer valdre els valors del país ni la llengua, ni el territori ni la seva gent ni la nació ni la dignitat. Avui són només representants dels espanyols, serveixen Madrit. No representen el catalanisme i molt menys l’independentisme. Que vagin fent, ja veuràs que els diran els espanyols a les urnes quan puguin triar entre ells i els de la seva “casta”.

Vida d’inútils.

Però a l’autoanomenada esquerra ideològica d’aquest país us fa urticaria reconèixer la vàlua d’aquest espai polític per al projecte independència, per més que estigui difidit onque provingui de no sé quin temps passat. Sou patèticament conservadors, fluixos, tècnicament també uns venuts, us heu venut la sang per tal de poder anar fent i figurar a la vitrina com a progres amb pedigrí, antipujolistes, cosa que es fa molta il.lusió perqiuè aneu mancats d’ambició, d’imaginació i d’aspiració.

L’editorial que li vau dedicar a la Laura Borràs fa uns dies encara la recordo. Per això prefereixo a l’Albano-Dante i al Josep Costa, anar-los a escoltar o a llegir en les seves fonts originals, i m’absting de les tertúlies. Ho sento però la capacitat de passar per alt qualsevol tebiesa es va exhaurir fa dies.

Mercè Duran
Mercè Duran
31.03.2023  ·  13:29

Ens podem escarrassar tant com vulguem en explicar i fer una anàlisi acurada de la sentència, però ja heu vist la corrua de malparits de tots els partits inclòs el seu per apartar-la.
És el que hi ha. I el carrer desmobilitzat com mai

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
31.03.2023  ·  13:42

De la ER del Gran Botifler Oriol Junqueras no es podia esperar altres paraules que fer servei al naZionalisme espanyol atacant qualsevol que sigui un contrincant polític i faci nosa a l’espanyolisme.
Vomitiu.

Però també és vomitiu la actitud de la CUP, suposadament gent purista i guiada per ètica, de carregar contra Laura Borràs quan la evidència de que tot ha estat un assetjament, tal com ho
exposa amb claredat el Sr. Partal en detallar tot el que grinyola en aquest assumpte. Assetjament per representar el que representa.
Si no fos el referent polític que és, possiblement ni tan sols hi hauria hagut cap judici ni linxament.

Serà decisió de Laura Borràs, però no hauria d’acceptar l’enverinat obsequi de l’indult, sí el recórrer fins i tot a la justícia Europea si cal.

Carles Vilamitjana
Carles Vilamitjana
31.03.2023  ·  13:52

Honorable Aragones:
T’has passat dient que a la sentencia contra Laura Borràs no ha tingut res a vuere el seu independentisme. I tant que ha tingut a veure! No menteixis! Ho saps i per defensar la teva taula de nodialeg, dius el que dius. Quatre anys de preso i molts d’inabilitacio es un “A por ellos!”. Els tejemanejes de la fiscalia amb els altres acusats, la cadena de nocustodia de les proves, el vot disconforme de un dels magistrats, etc.
Amb tot el respecte, agafa aire i pensa el que has dit amb tanta contundencia. Mentres ho reflexiones, pensa en el teu amiguet Pedro Sanchez i despres trucal i perguntali: ” Oye Pedro , de quien depende la Fiscalia!”. A lo mejor hasta te dice la verdad! Indignacio el que he sentit al escoltarte. Hasta el president del tribunal deu haverse sentit malament que ha demanat al teu Pedro l’indult. Aixo si!: Que la condenada no es presenti a les eleccions. Un independentista menos y los demas que se preparen!
Mentir es una “virtud” dels politics. Nosaltres, el poble ho sabem i ho patim, pero recorda: no ens prenguis per idiotes!
Un indepe enganyat I emprenyat.

ESTHER QUETGLAS
ESTHER QUETGLAS
31.03.2023  ·  14:50

Fa uns mesos li vaig enviar aquest Tweet que va respondre molt amable amb un sonriure.
No suporten que siguis llesta, culta, dona, sàpigues parlar un bon català i a mes a meees… molt alta!,
Aquí estem veient tot el que està passant

jaume vall
jaume vall
31.03.2023  ·  16:06

En aquest assumpte d’avui, tinc una posició ambivalent, i m’ho miro de més lluny, sense l’apassionament d’altres veus.
D’un costat estic d’acord amb Maria Àngels Fita, Berta Carulla, Maria Vilarroyo, Víctor Torguet, Pep Agulló. S’ha de ser objectiu i pulcre, però no es pot comprar l’ombra del dubte que l’espanyolisme sempre projecta sobre els catalans, des del MHP Mas, fins a la MHP Borras, passant per X.Trias, i tots els que han estat empastifats per tribunals i mèdia espanyols, senyor Director.
D’altra banda, em reconec un ex-devot de la Presidenta Borràs. La seva cultura, la seva valentia, el seu carisma, m’havien captivat. Un bon element polític. Fins que va prometre una cosa que no va complir. Resistir fins al final en el cas Juvillà, no permetre que els tribunals espanyols entressin al Parlament. O no ho havia d’haver promès, o havia d’haver dimitit, i a hores d’ara encara tindria un “devot” més.
Si volem un país millor -un país que ja té ascendència franca, i que volem continuar amb l’exigència procedent dels francs europeus- molt millor que els veïns visigots, que es rabegen en la seva incompetència, corruptela i enveja inveterades, hem de ser més exigents. Amb tots.

Salvador Molins
Salvador Molins
01.04.2023  ·  06:27

El més greu, els anys que volen apartar-la de la política i en això no sembla que hi pugui afectar un possible indult.
Necessitem persones hàbils o convençudes com Laura Borràs. Tan de bo no defalleixi, no accepti l’indult, i compliqui la política dels indesitjables.

Borràs, mantent-te lleial a l’1 d’octubre i defensa completar la DUI catalana del 27 d’octubre de 2017.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any