20.05.2026 - 09:12
|
Actualització: 20.05.2026 - 09:58
La BRIMO dels Mossos d’Esquadra ha executat finalment aquest matí el desnonament de l’Olalla, una dona amb tres fills menors que vivia de feia nou anys en un pis del carrer de Buenos Aires de Barcelona, a l’Eixample. Desenes de manifestants, convocats pel Sindicat de Llogateres i Llogaters i més col·lectius pel dret de l’habitatge, havien intentat d’impedir el desnonament atrinxerant-se a l’entrada de l’edifici, però una intervenció ràpida dels antiavalots ha acabat obrint pas a la comitiva judicial.
És el segon intent de desnonament en pocs dies. La setmana passada, la pressió veïnal i la manca d’efectius policíacs van aconseguir d’ajornar-lo. Però aquesta vegada la propietat, el fons immobiliari New Amsterdam Developers (NAD), havia demanat explícitament als jutjats la intervenció de la BRIMO per a garantir l’execució del llançament. Segons les entitats convocants, l’Olalla té acreditada una situació de vulnerabilitat social, econòmica i emocional per part dels serveis socials municipals. La família feia mesos que no podia pagar el lloguer arran de dificultats econòmiques.
El Sindicat de Llogateres denuncia que NAD pretén convertir els pisos de l’immoble en allotjaments de coliving. Segons els col·lectius pel dret a l’habitatge, el fons impulsa un model basat a “buidar els pisos de veïns, trossejar-los per habitacions i multiplicar-ne el preu”. El mateix edifici allotja la seu central de la companyia.
En portals immobiliaris s’hi havien publicat anuncis d’habitacions del carrer de Buenos Aires per imports d’entre 950 euros i 980 mensuals, tot i que els anuncis han desaparegut aquests darrers dies. Les entitats consideren que aquestes pràctiques són il·legals i acusen l’administració de no actuar contra el model de negoci de NAD.
Durant el matí hi ha hagut moments de tensió entre els concentrats i els Mossos. El sindicat ha acusat el govern de Salvador Illa de posar “50 agents de la BRIMO al servei” del fons immobiliari per executar el desnonament d’una família vulnerable. El cas de l’Olalla s’ha convertit en un nou símbol del conflicte entre els moviments per l’habitatge i els grans fons immobiliaris a Barcelona, enmig de l’augment del preu dels lloguers i l’expansió dels models de ‘coliving’ a la ciutat.