Sis abusos impunes de la policia i el jutge contra els encausats del 23-S

Tres anys després de l'activació de l'operació Judes, els encausats acumulen nombroses vulneracions de drets, encara amb la instrucció oberta · Alerta Solidària intenta que el jutge no la tanqui en fals

VilaWeb
Clara Ardévol Mallol
22.09.2022 - 21:40

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Tres anys amb les vides congelades. El 23 de setembre de 2019 es van fer unes quantes detencions de matinada que marcaren el començament de l’operació Judes. Una causa, encara amb la instrucció oberta, que continua ben present per a tretze persones i les seves famílies. “L’espera és el pitjor, perquè et condiciona tot el futur“, diu Esther Canet, una de les encausades. “No sé si d’aquí a un any podré anar-me’n de vacances, si em podré comprar una casa… Forma part de la repressió, és un maltractament psicològic, una tortura, fer-te veure que ets a les seves mans.” De fet, encara és una incògnita quan serà el judici i com, però sigui com sigui, el nombre de greuges acumulats, que van molt més enllà de l’espera i la incertesa, serà difícilment compensable.

Detencions agressives i amb manca de garanties

La manera com es van fer les detencions va ser la primera de les nombroses vulneracions de drets de la causa. Agents de la Guàrdia Civil van irrompre a primera hora del matí als domicilis de David Budria, Clara Borrero, Jordi Ros, Xavier Duch, Germinal Tomàs, Eduard Garzón, Ferran Jolis, Txevi Buïgas i Alexis Codina. Alguns d’ells han explicat que els agents van entrar-hi amb fusells i punters làser, van tirar portes a terra, els van apuntar amb pistoles, van intimidar els seus familiars, els van amenaçar, van requisar objectes personals que no han tornat a veure mai i van endur-se objectes i materials quotidians que després van ser considerats “precursors d’explosius”. En el vídeo que va difondre la Guàrdia Civil, només s’hi veien andròmines, com ara un sac amb serradures i una olla. En els escorcolls posteriors, ni els TEDAX ni els gossos especialitzats no van trobar-hi explosius, com constava al sumari.

En l’àmbit judicial també es van cometre irregularitats des del primer moment. En alguns casos, els escorcolls en algunes habitacions es van fer sense la presència de la secretària judicial, i en altres no es va permetre la presència d’un advocat ni es van llegir els drets al detingut.

Pressions i amenaces abans d’entrar a la presó

Després d’aquests escorcolls, que es van allargar gairebé tot el dia, set dels detinguts van ser traslladats a Madrid, on els van empresonar de manera preventiva a Soto del Real. Alguns dels detinguts, com ara Jordi Ros, han dit que van rebre maltractament psicològic durant el trasllat (fet íntegrament amb un antifaç) i també durant l’estada a la comandància de Tres Cantos. Ros va denunciar vexacions, amenaces i extorsions, a més de passar tres dies sense les ulleres i amb poca aigua i poc menjar.

A Ros i a Ferran Jolis els van imposar una advocada d’ofici, i expliquen que l’estat de vulnerabilitat en què estaven, les amenaces i el fet de no tenir una bona defensa els va dur a declarar davant la Guàrdia Civil. “Em van dir: ‘Si no cooperes, ja sabem què té el teu germà i ja sabem com fer-ho’, ‘detindrem els teus pares’”, explicava Ros en una entrevista a VilaWeb. En ambdós casos, els detinguts sospitaven que els havien posat alguna substància a l’aigua, i van trigar molts dies a tenir un advocat de confiança. A més, hi havia moltes dificultats perquè els advocats d’Alerta Solidària i els d’ofici es comuniquessin. Això va fer que a l’Audiència espanyola ratifiquessin les declaracions que havien fet davant la Guàrdia Civil.

Tractats com presoners perillosos

Com que els set independentistes eren acusats del delicte de pertinença a organització terrorista, van ser tractats com presoners perillosos i els van aplicar el règim penitenciari FIES 3, la restricció de gairebé tots els drets. Això implicava un control absolut de totes les comunicacions, tan telefòniques com per escrit, i una gran tardança en la recepció de les cartes. En alguns casos, com ara el de Germinal Tomàs, al cap d’un mes amb prou feines havien pogut contactar amb la família, i en altres, com el de Jolis, la cel·la ni tan sols tenia una llum elèctrica que funcionés.

Jordi Ros i Xavier Duch, a més, van ser tancats en règim d’aïllament, de manera que passaven tot el dia en una cel·la individual i sortien només tres hores al pati. També van dispersar els presoners en mòduls, seguint un mètode similar al que s’aplicava als presoners d’ETA.

Entrebancs als advocats, filtracions a la premsa

Mentrestant, a l’exterior, tant les famílies com els seus advocats tenien problemes seriosos per a assabentar-se de com estaven i poder garantir una bona defensa. Alerta Solidària tenia entrebancs constants per a accedir al sumari del cas, mentre que mitjans espanyols en publicaven filtracions. De fet, els advocats van saber de l’ordre del jutge d’ingrés a la presó per la premsa abans que no pas per l’Audiència espanyola, i a més, no van poder accedir a l’argumentació detallada que ho justificava.

La campanya mediàtica va durar setmanes i va convertir des del primer moment els detinguts en terroristes. Molts mitjans van donar per bo el relat de la fiscalia, que deia que aquella operació havia de desarticular un grup terrorista vinculat als CDR que preparava atemptats i accions de sabotatge per les protestes post-sentència. Una suposada organització que no ha actuat mai ni era coneguda per ningú. Alguns articles esmentaven, fins i tot, els presidents Quim Torra i Carles Puigdemont, i els acusaven de formar part de la conxorxa amb els CDR i de fer servir els àlies de Gandalf i Lisa. Un relat que es va anar desinflant a poc a poc, tot i que no l’han rectificat mai.

Seguiments contra els nous encausats

Van haver de passar més de tres mesos de les detencions perquè el jutge instructor, Manuel García Castellón, decretés la llibertat sota fiança dels detinguts, i algunes mesures cautelars que encara es mantenen. “Sis de les set persones continuen amb mesures que són restrictives de drets, com ara el fet d’anar a signar periòdicament als jutjats o la retirada del passaport”, comenta l’advocada Eva Pous.

La causa es va reactivar sis mesos després, quan l’Audiència espanyola va encausar quatre persones més: Rafael Delgado, Esther Canet, Sònia Pascual i Queralt Casoliva. Canet va denunciar públicament seguiments intimidatoris. Uns seguiments que assegura que continuen avui dia, tot i que han baixat d’intensitat. “Quan realment et volen seguir, pràcticament ni ho notes, però quan volen treure pit, llavors es fan visibles. El telèfon no ens funciona mai bé, potser el continuem tenint punxat”, explica.

Pous considera que aquesta és una causa política que “allarguen tant com els interessa políticament”. De fet, les dilacions han estat una constant durant aquests tres anys. La causa va quedar pràcticament congelada fins al setembre del 2021, ara fa un any, quan l’Audiència espanyola va processar per presumpta pertinença a organització terrorista els tretze activistes independentistes. Nou d’ells també van ser processats per tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables “de caràcter terrorista”.

Una causa secreta amagada a les defenses

Va ser llavors quan Alerta Solidària va saber que hi havia un procediment secret i previ a la causa que no s’havia comunicat fins aquell moment. És un procediment instruït a l’Audiència espanyola, molt probablement, d’ençà del 2017. Segons que van explicar a VilaWeb les defenses dels detinguts, hi ha la possibilitat que comencés fins i tot abans del referèndum del Primer d’Octubre, amb l’objectiu de neutralitzar els CDR. D’aquí sortien moltes de les dades que utilitzava la fiscalia contra els encausats, producte de seguiments fets durant anys. Unes dades a les quals les defenses encara no han pogut accedir, cosa que denuncien que és una vulneració del dret de defensa.

Però el jutge instructor ha anat topant amb el posicionament de la sala d’apel·lacions de l’Audiència espanyola, que ha qüestionat moltes de les seves decisions. De fet, va arribar a dir que calia interrogar els agents encarregats de la investigació perquè: “No hi ha cap fet delictiu concret determinant que centri la investigació”.

D’ençà de fa mesos, Alerta Solidària lluita perquè García Castellón no tanqui en fals la instrucció, cosa que significaria anar a judici amb una defensa molt més dèbil. Encara hi ha diligències pendents i els advocats no han accedit a la informació ingent que els ha estat negada. Tot això, malgrat que el jutge ha rebut onze resolucions de la sala d’apel·lacions perquè les defenses puguin accedir a les diligències secretes, que ara tenen la categoria d’arxivades. “Esperem tenir-ne notícies aviat”, diu Eva Pous. “El jutge resol quan vol i com vol, ara ha donat tràmit a un recurs del maig quan ja ha tramitat recursos posteriors, del juliol. No hi ha ni un mínim intent de garanties processals, tot i que la sala d’apel·lacions constantment li esmena la plana.”

Canet explica que l’actitud del jutge li causa molta frustració: “Tenen impunitat total, i això és molt frustrant. Mentre t’han posat cap per avall la vida i la repressió t’afecta a tots els nivells, a ells no els passa res. No tinc por, sento incomprensió i ràbia, perquè no he fet res que fos il·legal.” També diu que tota aquesta vulneració de drets ha afectat de maneres diferents els encausats. “Hi ha gent que és més forta i que políticament té molt bona base i sap defensar-se. Alguns, anímicament, no ho tenim tan bé i ens ha afectat la salut. Tenim el cas d’en Xavi Duch, per exemple, que va tenir un ictus i ara és fora de la causa.”

Eva Pous i Esther Canet coincideixen que l’acarnissament contra els encausats no ha tingut l’efecte esperat. “No se n’han sortit, continuem disposades a sortir al carrer. No els ha servit, la recepta de posar ‘terrorisme’ per a desactivar l’independentisme“, diu Pous. I Canet destaca que la gent no els ha deixat mai de banda. “No s’han oblidat del nostre cas perquè podria tocar a qualsevol que fos en un partit, en una organització, en un CDR… La majoria som pares de família amb feina estable. Buscaven fer por al ventall de persones més ampli possible en un moviment que era molt transversal.” Però sí que s’han sentit oblidats pels polítics de primera línia: “No tenen en compte que darrere hi ha més de quatre mil persones que van sortir a defensar-los. Ens han deixat ben abandonats.”

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes