tres regidors

TEMA DEL DIA
Criminalitzar. L’unionisme sempre ha provat de fixar el relat que l’independentisme és supremacista, racista, xenòfob i totalitari. Un relat que ha servit per a criminalitzar des de la immersió lingüística fins al dret d’autodeterminació, anomenant-los fins i tot colpisme, una expressió usada sense complexos que fa referència al mandat democràtic de les urnes. Aquest relat ha pretès banalitzar, encobrir i justificar la repressió contra els dirigents independentistes, empresonats i exiliats, per haver convocat un referèndum de manera pacífica i democràtica.

Les dades desmenteixen aquest relat unionista. A Catalunya, l’extrema dreta és extraparlamentària i a les passades eleccions municipals va aconseguir només tres regidors, a Salt. En canvi, a l’estat espanyol, Vox té 24 diputats al congrés i va aconseguir 529 regidors. És una representació que hauria de preocupar qualsevol demòcrata i hauria d’haver generat un debat col·lectiu sobre què ha fet possible aquest creixement tan accelerat. En qualsevol país europeu, s’hauria establert un cordó sanitari que impedís a Vox de governar a cap estament institucional. Lluny d’això, el PP i Ciutadans no han tingut cap escrúpol a pactar-hi i li han obert les portes, primer a Andalusia i ara a Madrid, tant a la comunitat autònoma com a l’ajuntament.

Són justament els partits que pacten amb Vox els que acusen l’independentisme de feixista, colpista i nazi. Els que banalitzen l’extrema dreta i l’homologuen a les institucions pretenen donar lliçons de democràcia a l’independentisme. La manifestació de Colón va ser la presentació en societat de l’extrema dreta i d’aleshores ençà no ha parat de créixer. Afortunadament, a Catalunya no hi ha hagut aquest fenomen i els partits que hi donen suport, com Ciutadans, no tenen cap batllia. I el PP, només una. Aquesta és la realitat.

Les raons cal cercar-les en el fet que el catalanisme sempre ha tingut un fonament cívic i integrador que l’independentisme ha heretat. La nació com a suma de voluntats diverses. El nacionalisme espanyol, en canvi, és agressiu, identitari i imperialista, com s’ha demostrat en el curs de la història, amb derives totalitàries com el franquisme i el 23-F. Un franquisme que no va ser jutjat, com Alemanya va fer a Nuremberg, i que perviu entre les elits del poder polític, judicial i econòmic. Encara avui no es poden treure les restes del dictador del mausoleu que homenatja la dictadura i la major part de les fosses de la guerra del 36-39 no s’han obert. El pes del franquisme encara es nota en molts àmbits.

Els intents d’atribuir a l’independentisme derives totalitàries no resisteixen un debat polític seriós. Una altra cosa és que hi hagi qui tingui interès a identificar independentisme i feixisme per mirar de tapar les seves vergonyes o estalviar-se d’abordar l’anàlisi d’un problema creixent a l’estat espanyol. Per entendre’ns, el soci de Mateo Salvini a Espanya és Santiago Abascal i si Europa està preocupada per res és pels pactes de Ciutadans amb l’extrema dreta, impensables a França i a Alemanya. El procés català és vist com una reivindicació cívica i democràtica malgrat els esforços intoxicadors de la diplomàcia espanyola, comandada per Josep Borrell.

MÉS QÜESTIONS
Puig i Torra obren la porta a recuperar les relacions institucionals. Les relacions entre els governs del País Valencià i del Principat no han estat mai fàcils ni prou fluides, a causa de les diferències partidistes i les ingerències polítiques que vénen de la transició. D’ençà de la creació de l’estat de les autonomies, la relació entre els presidents respectius ha estat bona algunes vegades i inexistent unes altres, sobretot quan la Generalitat Valenciana era governada pel PP. Però amb l’arribada del Botànic, les relacions van entrar en un període de normalització. Ximo Puig ha recordat que una de les primeres decisions que va prendre quan va arribar al govern, després de dècades d’executius del PP, va ser recuperar les relacions amb la Generalitat de Catalunya, la qual cosa el dugué a tenir diverses reunions amb el president Carles Puigdemont, si bé ‘després es van prendre decisions que van aturar les relacions perquè l’agenda catalana té uns altres horitzons’. La repressió i l’aplicació del 155 van congelar unes relacions que ara Puig s’ha ofert a reprendre i Quim Torra ha acceptat l’oferiment. Tanmateix, el president valencià ha dit que no tenia ‘cap mena de relació’ amb el seu homòleg principatí d’ençà que s’havia negat a assistir a un acte a Barcelona sobre el corredor mediterrani. ‘Espero que els pròxims quatre anys les coses canviïn i hi haja més pragmatisme en les relacions i se superen fronts que no compartesc’, ha afegit. Torra farà arribar a Puig una proposta de reunió.

Ribó veu innecessària la vice-batllia que li reclama el PSPV. El batlle de València, Joan Ribó, ha considerat que crear una vice-batllia, tal com reclama el PSPV per a Sandra Gómez, és totalment innecessari, perquè no és prevista al reglament de funcionament de l’ajuntament i pot generar ‘més disfuncions que no pas ajuts’. Ribó ha reconegut que les negociacions entre Compromís i el PSPV per a la formació del nou govern local tenien ‘algun problema’, en referència amb el desacord sobre la vice-batllia. Ha defensat un govern semblant al de l’anterior mandat, un executiu de coalició en què els socialistes tinguin una visibilitat adequada i en què hi hagi una distribució d’àrees proporcional als vots que cada formació va obtenir a les eleccions del 26 de maig.

Francina Armengol salva el pacte de progrés al darrer minut. El Parlament de les Illes Balears ha elegit el socialista Vicenç Thomàs nou president de la cambra per a la desena legislatura. Thomàs, ex-conseller de Sanitat i diputat socialista veterà, ha estat elegit per trenta-dos vots, gràcies al pre-acord de governabilitat tancat aquesta matinada pel PSIB, Unides Podem i Més per Mallorca, que, bo i sumats, tenen la majoria absoluta de la cambra. Després d’una reunió maratoniana, que ha acabat passades les dues de la matinada, totes tres formacions han assolit una entesa. Més per Mallorca i Podem gestionaran dues conselleries cadascun, tal com havien proposat els socialistes. En el cas de Més, serà la Conselleria de Medi Ambient –sense Pesca ni Agricultura, però sí amb el control d’ABAQUA– i la de Serveis Socials, amb Esports i Joventut. I en el cas de Podem, la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Consum i de la de Comerç, Indústria i Energia. També seran al capdavant d’una secretaria autonòmica cadascun, una figura intermèdia entre conselleria i direcció general. Més tindrà la secretaria d’Universitat, Recerca i Política Lingüística, que quedarà sota el paraigua de la Conselleria d’Educació, en mans d’un conseller socialista. Finalment, Més per Mallorca també nomenarà el senador autonòmic, mentre que un càrrec de Podem serà el portaveu adjunt de l’executiu. El jutge en excedència Juan Pedro Yllanes, número u de Podem a les eleccions balears del 26-M, serà el nou vice-president del govern.

Manifestació per al manteniment de la línia de tren de fruita i hortalisses Perpinyà-Rungis. Unes dues-centes persones s’han manifestat davant la prefectura de Perpinyà per demanar el manteniment de la línia de tren de fruita i hortalisses Perpinyà-Rungis. Aquest comboi transporta cada dia de l’any 1.500 tones de fruita i verdura entre el mercat Sant Carles de Perpinyà i el mercat de Rungis, a la regió parisenca. El problema és que el cost d’aquest servei és considerat massa alt, cosa que fa que el tren no sigui rendible. L’altre problema, encara més important, és que aquesta mercaderia hauria de ser transportada cada dia amb camions, amb un cost ambiental molt més elevat.

LA XIFRA
Entre 500 i 700 milions d’euros és el que costaria el nou aeroport d’Andorra. Es podrien sufragar amb inversors privats que, segons la Cambra de Comerç, ja s’han interessat en el projecte. La infrastructura se situaria en els terrenys de Concòrdia, a Grau Roig, amb una pista de 2.000 metres capaç d’acollir aeronaus de dos-cents vint passatgers.

TAL DIA COM AVUI
El 20 de juny de 1904 es va morir Valentí Almirall i Llozer, advocat, periodista i polític. Considerat un dels pares del catalanisme modern i, més concretament, d’un catalanisme d’esquerres fèrriament federalista.

Aquest article que llegiu es publica gràcies als quinze mil subscriptors voluntaris, que amb el suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.