Report diari sobre el coronavirus: S’estanca la vaccinació infantil

Cada vespre us oferim un report diari amb tota la informació actualitzada del coronavirus

VilaWeb
Redacció
10.02.2022 - 14:10

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

Magda Campins, presidenta del comitè científic assessor de la Generalitat de Catalunya i cap d’Epidemiologia de l’Hospital Vall d’Hebron, ha desaconsellat avui d’escurçar les quarantenes a cinc dies, alhora que ha demanat extremar la vigilància amb la reobertura del lleure nocturn a Catalunya, demà a la nit.

El nombre d’alumnes confinats per covid-19 als centres de Catalunya augmenta a 18.783, 2.358 menys que no pas ahir, un descens continuat d’ençà de fa dues setmanes. Segons les dades de l’aplicació Traçacovid del Departament d’Educació, els docents i el personal d’administració i serveis que estan de baixa per la covid també han baixat avui en dues-centes persones i ara són 2.596. D’ençà del 27 de gener, quan els alumnes confinats eren 98.185 i els docents, 8.570, el descens ha estat constant.

Al País Valencià, 108.181 infants de 9 anys a 11 podran rebre demà la segona dosi del vaccí contra la covid-19. També es vaccinaran els infants que per algun motiu encara no hagin rebut la primera dosi, que es va començar a administrar el 15 de desembre. Precisament, el País Valencià encapçala la xifra de vaccinació infantil. Concretament, el 63% dels infants de 5 anys a 11 ja han rebut la primera dosi. Catalunya i les Illes tenen un percentatge de vaccinació per sota del 50%: a Catalunya és d’un 41,6% i a les Illes d’un 34%. Fins al 25 de gener es van vaccinar 212.991 infants al Principat. En canvi, d’aquell dia fins avui, és a dir en dues setmanes, se n’han vaccinat només 10.000. A les Illes fins al 25 de gener havien rebut la primera dosi 27.112 infants, una xifra que ara és de 28.684, és a dir 1.572 més. I al País Valencià, fins al 25 de gener havien rebut la primera dosi 215.322 infants. Ara són 221.744. A Andorra, la vaccinació d’aquesta franja d’edat va començar la setmana passada.

Avui s’ha sabut que l‘Institut Català de la Salut (ICS) va pagar 7,91 milions d’euros de més en la compra de respiradors durant la primera onada de la pandèmia per culpa d’un error informàtic. Ho ha dit la Sindicatura de Comptes de Catalunya en un informe en què explica la fiscalització dels contractes públics derivats de la pandèmia. Ara com ara, l’administració encara no ha recuperat aquest import.

D’una altra banda, la fiscalia de Sabadell ha presentat una denúncia contra el centre per a gent gran Residencial Palau, de Palau-solità i Plegamans, per mala gestió durant la primera onada de la pandèmia. Unes quaranta persones van morir-hi, entre el març i l’abril del 2020.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 3.854.146 casos i 36.757 morts, i actualment hi ha 626 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].


La píndola de Jordi Goula: “La morositat millora el 2021, però és un fet esporàdic?”

La bona notícia que ens deixa l'”Informe sobre morositat: estudi sobre els terminis de pagament a Espanya 2021″, presentat aquest matí, és que ha detectat un descens significatiu dels terminis mitjans de pagament a proveïdors per part de les administracions públiques i del sector privat. Una millora que, per al president de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM), Antoni Cañete, té molt a veure amb les mesures adoptades durant l’any passat, com els crèdits ICO, els fons de liquiditat extra per a les comunitats autònomes i, sobretot, la normativa que premiava les empreses que saldaven els deutes amb proveïdors.

Segons l’informe de la PMcM, l’any passat el termini mitjà de pagament a proveïdors va disminuir tant al sector públic (de 16 dies, un 21%: passà de 77 dies a 61), com al sector privat (un descens del 6%, 5 dies menys: 72 dies en compte dels 77 del 2020, en nivells similars el 2019, abans de la pandèmia). Ara, tot i la millora, els terminis mitjans de pagament encara són molt lluny dels establerts per la llei: els dupliquen de sobres. Recordem que són 30 dies per a l’administració pública i 60 per a les empreses.

Però el 2021 ha anat pel bon camí. Cañete ho veu molt clar. “Si no hi ha cap sanció ni cap amenaça, com la de l’any passat, la gent continua pagant quan vol; per això és urgent que el règim sancionador als morosos acabi cristal·litzant. Pensem que des que va entrar al congrés, ja se n’han fet 49 moratòries, un fet insòlit, aquí i arreu.” I insisteix: “Quan s’actua, s’aconsegueixen bons resultats, i en l’àmbit de la morositat l’eina principal i definitiva és instaurar un règim sancionador que multi les empreses moroses.”

D’acord amb l’informe, l’índex de morositat (percentatge d’impagaments respecte al total de facturació) va tenir una mitjana del 4,8%, lleugerament inferior al 5,4% del 2020. Malgrat la baixada, el president de la PMcM em comenta que continua essent un índex massa alt. “Nosaltres calculem que el risc comença a partir del moment que aquesta ràtio arriba al 2,5% i ara, malgrat la millora, gairebé encara el dupliquem. Malauradament, l’experiència ens diu que l’excés de morositat és l’avantsala de la mort de la pime.”

Per Cañete hi ha dos problemes, a més de l’esmentat, que fan que moltes pimes encara es trobin en una posició molt complicada. El primer és el retard a promulgar un règim sancionador. “El 2021 ha funcionat l’amenaça de no rebre ajuts oficials si no es pagava als proveïdors. Però aquests ajuts, el 2022, ja no hi són. I jo em demano què pot passar amb els pagaments si no hi ha l’amenaça d’un càstig efectiu”, diu. Realment, crec que té raó, la manca de sanció pot tornar a deixar via lliure als qui no vulguin pagar en els terminis establerts. Per això haurem d’estar molt amatents enguany, sobretot amb les grans empreses.

Quan als enquestats de l’informe els demanen quant triguen si fa no fa a pagar-los els seus clients grans, el 80% declara que superen el termini legal. El 38% ho fa per sobre del termini legal (entre 60 i 90 dies) i el 42%, molt més enllà dels terminis legals (més de 90 dies). Només el 20% de les grans companyies paguen dins del termini legal. Ho trobo senzillament una animalada. Per Cañete, “el retard en els pagaments no es pot justificar de cap manera en unes empreses que tenen molta liquiditat”.

Quant al segon punt en què m’insisteix, és un aspecte legal que ningú no compleix. De fet, es constata una vegada més la permanència del pacte de condicions abusives. L’any passat, el 66% dels proveïdors va tenir contractes o acords comercials amb clients –dels sectors públic i privat– que els imposaven terminis de pagament superiors als permesos per la llei d’ençà del 2010. “Això és taxativament prohibit, però si ningú no ho controla tothom fa el que vol. Tornem-hi: vulnerem la nostra llei, perquè no hi ha règim sancionador. No podem continuar així”, diu.

I encara s’hi afegeix la dada preocupant que, en cas d’impagaments, el 83% dels proveïdors mai, o gairebé mai, no van exigir als clients els interessos de demora; i el 92% dels proveïdors no van exigir la indemnització legal per costs de recobrament en cas de retard o impagament. La por de perdre el client és massa forta. Els grans fan allò que volen, sense por que ningú els digui res. És la llei del més fort… i gairebé la llei de la selva.

A propòsit de la tramitació del projecte de llei “Crea i Crece”, li demano què fan. Ara com ara, diu, la PMcM ha proposat als partits polítics un seguit d’esmenes a l’articulat, que espera que tinguin en compte i actuïn en conseqüència. El punt fonamental en què incideix és que la llei s’ha quedat sense força perquè en el projecte s’ha eliminat la part que realment influiria sobre la millora dels terminis de pagament. Es refereix a la possibilitat que es pogués rescindir un contracte de licitació pública en ple procés, en cas que no es pagués en el termini adient als proveïdors subcontractistes.

Per això Cañete insisteix a dir: “Cal que aquesta novetat de la llei de contractes del sector públic torni a l’articulat de la llei ‘Crea i Crece’. Si no, la nova normativa no millorarà la morositat. Tinguem en compte que això que ara suggereix –un observatori, la facturació electrònica i una simple declaració responsable– són tres mesures necessàries, però insuficients.” De fet, això és un clam general entre les pimes, perquè per al 94% dels participants a l’enquesta s’ha d’implantar un règim sancionador.

En definitiva, una millora dels terminis de pagament el 2021 que pot ser temporal i prou. I que cal normalitzar d’una vegada. Sabem que a la crisi del 2008, el tancament d’una pime de cada tres va ser degut a la morositat. Ara és diferent per als ERTO i per als ICO, però quan s’acabi la seva moratòria, al maig, m’assegura que pot haver-hi un trencament de la cadena de pagaments important: “Tinguem present –diu– que mig milió d’empreses estan en risc de fallida, principalment pel retard dels pagaments.” I afegeix que caldria poder renegociar al venciment les condicions. Al capdavall, quan es van decidir els crèdits ningú no pensava que la pandèmia pogués durar tant de temps. Sí, realment penso que són moltes coses a resoldre els mesos vinents…


A tot el món, les darreres xifres són de 402. 353. 264 casos confirmats i 5.786.222 morts. Del total de casos, 321.957.911 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 78.556.193 casos i 932.443 morts;
–L’Índia, amb 42.410.976 casos i 505.308 morts;
–El Brasil, amb 26.776.620 casos i 633.894 morts;
–L’estat francès, amb 21.039.639 casos i 133.894 morts;
–Regne Unit, amb 18.000.119 casos i 158.953 morts.

–A l’estat espanyol hi ha 10.439.302 casos i 94.931 morts.


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Qui s’ha de posar la tercera dosi contra la covid-19? Com demanar hora?
On i quan cal mostrar el passaport covid?
Canvis en les quarantenes dels contactes estrets
Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
La fiabilitat de les proves d’antígens canvia en els vaccinats?


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes