Report diari sobre el coronavirus: La màscara a l’aire lliure deixarà de ser obligatòria dijous. Andorra comença la vaccinació infantil

Cada vespre us oferim un report diari amb tota la informació actualitzada del coronavirus

VilaWeb
Redacció
04.02.2022 - 18:58
Actualització: 04.02.2022 - 19:58

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

Les dades epidemiològiques milloren a Catalunya, amb un descens ràpid de la sisena onada una setmana abans no s’eliminin les màscares a l’aire lliure i reobri el lleure nocturn. La setmana del 25 al 31 de gener es van confirmar 148.144 positius a Catalunya, gairebé 100.000 menys que la setmana anterior (del 18 al 24 de gener), si bé també han baixat clarament les PCR i les proves d’antígens que ha fet Salut, amb 50.000 i gairebé 200.000 menys, respectivament. El descens de casos també es nota als centres d’atenció primària, que ahir van atendre 33.141 pacients, 5.502 menys que el dia anterior i una xifra llunyana de les 102.519 visites registrades el 17 de gener.

A Andorra, avui s’ha començat la vaccinació infantil. Ara com ara, hi ha una vuitantena d’infants entre cinc anys i onze anys inscrits, que rebran el vaccí a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell.

Un pacient de càncer de cada cinc no ha rebut tractament a temps per la pandèmia. Durant els primers sis mesos de pandèmia es podrien haver deixat de diagnosticar fins a un milió de casos, segons un nou informe elaborat per la comissió especial de lluita contra el càncer de l’Eurocambra. L’estudi també remarca que un 40% dels casos de càncer a la Unió Europa són previsibles.

Avui, la ministra de Sanitat espanyola, Carolina Darias, ha anunciat que el govern de Pedro Sánchez eliminaria l’obligatorietat de dur màscara al carrer la setmana vinent. En una entrevista a la cadena SER, Darias ha dit que el ministeri portaria la mesura al Consell Interterritorial de Salut de dilluns i després al consell de ministres de dimarts, de manera que, previsiblement, dijous que ve les màscares ja no seran obligatòries.

Els centres públics de les Illes tenen 389 mestres de baixa per covid-19, un 41,8% menys que ara fa una setmana. La xifra és d’un 2,4% del total, és a dir, 16.000 treballadors. Quant als alumnes, aquests darrers set dies entre la franja de tres anys a setze s’han detectat 2.414 positius, menys que no els 3.750 notificats la setmana anterior. Al Principat, Educació ha comunicat 4.778 positius i la xifra total arriba als 405.192 casos. D’aquests, 353.428 són d’alumnes, 4.250 més que dijous; 51.622 de docents i personal d’administració i serveis, i 142 de personal extern.

Els alumnes del País Valencià entre nou anys i onze i els d’educació especial rebran la segona dosi del vaccí a partir del 10 de febrer. Cada alumne haurà d’anar acompanyat d’un familiar o d’un adult autoritzat per la família. S’ha tornat a optar per la vaccinació en els centres educatius, atès que el govern considera que és una fórmula àgil i eficaç.

L’anàlisi d’aigües residuals de València confirma les previsions del Cicle Integral de l’Aigua: hi ha hagut un descens abrupte entre un 33% i un 50% de la presència de coronavirus aquestes darreres dues setmanes.

Finalment, la denúncia que la fiscalia de Lleida ha interposat contra la residència Fiella de Tremp pel brot de covid-19 de final del 2020 detalla aspectes com que la descoordinació era tan gran que fins i tot hi havia quadres de registre de temperatura o de subministrament de medicació a usuaris que feia dies que eren morts. La fiscalia també destaca que es va privar els usuaris d’una assistència mèdica correcta i que tampoc no hi va haver cap mena de coordinació amb els centres mèdics de més a la vora.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 3.722.095 casos i 36.333 morts, i actualment hi ha 706 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].


La píndola de Jordi Goula: Catalunya creix d’un excel·lent 5,9% , però no n’hi ha prou

L’any 2021, el producte interior brut (PIB) de Catalunya va registrar un increment anual d’un 5,9%, segons l’estimació avançada de l’Institut d’Estatística de Catalunya (Idescat). Aquesta dada reflecteix una recuperació intensa, si bé no s’assoleixen els nivells d’activitat previs a la crisi derivada de la pandèmia, que va fer que el PIB es reduís d’un 11,5% l’any 2020. La dada catalana se situa set dècimes per sobre de la primera estimació del PIB de la UE-27 (5,2%) i és nou dècimes superior a l’avanç del PIB de l’economia espanyola (5,0%).

Així de clara és l’entradeta de la nota oficial de premsa que ha enviat aquest matí la Generalitat. No cal dir que la notícia és excel·lent, perquè ens diu que hem estat capaços de créixer més de pressa que els nostres veïns en la recuperació de l’any. Tot i que no podem oblidar que l’any 2020 Catalunya va ser més castigada que l’estat espanyol i la UE. Concretament, el PIB va caure d’un 11,5%, una caiguda més accentuada que la de l’estat espanyol (10,8%) i la de la UE-27 (5,9%). Si les xifres de l’Idescat es confirmen, vol dir que ens queda encara un 6,7% per créixer per tal d’arribar al nivell del 2019. Una fita que sembla difícil d’assolir enguany, tot sigui dit, tenint en compte que les previsions de creixement que va fer la Cambra abans-d’ahir, per exemple, apunten a un 6,3%. Però sigui com sigui, serem molt a la vora. I poden passar moltes coses, en un sentit o un altre.

De totes maneres, per evitar triomfalismes excessius, cal recordar que la UE-27 necessita únicament un creixement de l’1% per a obtenir la xifra pre-pandèmia. I que fàcilment l’obtindrà a mitjan 2022. Evidentment, és una mitjana i hi ha diferències molt importants entre països. Per cert, un fet rellevant ha estat el comportament dispar del quart trimestre de l’any. L’alentiment global registrat en aquest període en la taxa intertrimestral respon, principalment, a la sorprenent contracció del 0,7% observada en el PIB d’Alemanya, l’economia més gran de la Unió Europea. De fet, Alemanya, Àustria i Letònia són els únics tres països del bloc, amb dades disponibles, en què es van contraure les respectives economies els tres darrers mesos de l’any. Per contra, l’estat espanyol va encapçalar el creixement en aquest període, amb una expansió del 2%, seguit de Portugal (1,6%) i Suècia (1,4%). Vet aquí per què a Catalunya ens col·locaríem al capdavant de tot, amb el 2,2%. De totes maneres, cal insistir que aniríem endarrerits amb Europa en el camí per a tornar al nivell d’abans de la pandèmia.

M’ha sorprès la dada de creixement interanual del quart trimestre (sobre el mateix període de l’any anterior), que ha estat del 6,9% a Catalunya, la qual cosa vol dir 1,7 punts percentuals per sobre de la registrada a tot l’estat espanyol. De fet, aquest creixement no és tan diferent del que assenyalava la setmana passada l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal espanyola (AIREF) en la seva estimació del creixement per comunitats autònomes. I això que el sistema de càlcul que fa servir no té res a veure amb el de l’Idescat. L’AIREF pren el PIB de l’Institut d’Estatística espanyol (INE) publicat i el “distribueix” entre comunitats, a partir del seu propi model. Doncs bé, la xifra que sortia era del 6,5% interanual, i la intertrimestral (sobre el trimestre anterior) era del 2,4%, superior en dues dècimes a la de l’Idescat. No són tan diferents, oi? Aquesta proximitat, en uns moments tan difícils per als qui treballen amb models estadístics, és un indicador que, molt probablement, la realitat ronda aquesta xifra.

El llistat de creixement de les comunitats autònomes que indica l’AIREF situa les taxes interanuals més elevades a les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià, i també a les Canàris. Passa igual amb les taxes intertrimestrals. Les unes i les altres se situen per sobre de la mitjana estatal i ocupen els llocs capdavanters. La tipologia de les comunitats esmentades fa pensar que els serveis destinats al turisme hi deuen haver tingut alguna cosa a veure durant el quart trimestre. Però això no es podrà verificar fins que no tinguem la versió completa el mes vinent.

Fem un parèntesi: no és sobrer enviar un missatge a la senyora Ayuso i a la colla d’aduladors impenitents de com de bé es fan avui les coses a Madrid tot recordant-los que, segons l’AIREF, la taxa de creixement interanual el quart trimestre a Catalunya és 1,3 punts percentuals superior a la de la comunitat de Madrid (6,5% i 5,2%, respectivament). I, ara que hi penso, no recordo haver llegit gaire sobre aquest fet a la premsa…

Tornem a Catalunya i vegem com s’ha aconseguit aquest creixement, sempre seguint el fil del que diu la Generalitat. La xifra obtinguda en aquesta recuperació ha estat desigual, perquè no ha afectat de manera homogènia totes les branques i s’ha vist condicionada per diversos factors externs, com ara l’increment dels preus energètics i el perllongament dels problemes de subministrament d’alguns productes clau en les cadenes de producció. Per branques, destaca el creixement interanual de la indústria (5,6%) i dels serveis (6,3%), i són especialment rellevants aquests darrers, perquè tenen un pes notable en l’economia catalana. Finalment, la construcció avança d’un 1,8% i l’agricultura presenta una taxa de creixement anual de l’1,5%. L’increment de la construcció és molt baix, per bé que en el quart trimestre ha estat força més alt que en l’anterior.

Em sembla molt important de constatar que la millora ha estat generalitzada en la majoria de les branques de la indústria, tret de la fabricació de vehicles de motor, que és l’única de les principals activitats que no ha recuperat els nivells del període previ a la pandèmia. En canvi, altres sectors com el químic i la metal·lúrgia, i en menor mesura l’alimentació, destaquen per la seva millora respecte de l’any anterior.

Les branques de serveis també mostren una recuperació intensa. Enguany, tot i que activitats com l’hoteleria, el transport aeri i les agències de viatges han augmentat molt la facturació, encara són lluny dels nivells assolits l’any 2019. Però hi ha també un conjunt de serveis (com ara el comerç a l’engròs, l’emmagatzematge i les activitats afins al transport, les activitats postals, el grup d’altres activitats professionals i les relacionades amb l’ocupació) que han generat un increment de vendes que permet de millorar els registres previs a la crisi de la covid-19. No en va, el quart trimestre, el sector serveis encapçala el creixement de l’economia catalana amb un 8,8% interanual.

Crec que és obligatori fer-me ressò de la nota final de l’Idescat sobre els càlculs que acabem de comentar. Recorda que la crisi causada per la pandèmia de la covid-19 ha fet créixer les dificultats per a calcular amb precisió l’evolució econòmica avançada de la comptabilitat trimestral de Catalunya. I afegeix: “L’avanç de resultats del PIB del quart trimestre del 2021 està elaborat amb la informació disponible el dia d’avui, sobre l’evolució econòmica del trimestre. Per tant, té caràcter provisional.”

Dit això, crec que les dades provisionals són una mica més bones que no havíem temut tots plegats durant l’any, pels alts i baixos constants en què ens ha situat l’evolució de la covid-19. També penso amb el 6,7% que ens tocaria créixer enguany per deixar enrere la caiguda de la pandèmia. I no ho veig gens fàcil. Però em quedo amb el que es va dir ahir a la Cambra sobre les previsions per a enguany. “Els principals motors de la recuperació aquest any seran el consum privat i la inversió. Per una banda, el consum privat pot créixer d’un 5,4% el 2022 (igual que el 2021), beneficiant-se de l’estalvi acumulat i l’eliminació total de les restriccions pel control de la pandèmia. I, per altra banda, la inversió podria créixer més d’un 7% afavorida per l’execució dels fons Next Generation EU”. Tant de bo tinguin raó… o es quedin curts.


A tot el món, les darreres xifres són de 389.774.677 casos confirmats i 5.734.885 morts. Del total de casos, 308.957.943 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 78.150.412 casos i 920.829 morts;
–L’Índia, amb 41.952.712 casos i 500.087 morts;
–El Brasil, amb 26.099.735 casos i 630.001 morts;
–L’estat francès, amb 20.147.341 casos i 131.852 morts;
–Regne Unit, amb 17.689.885 casos i 157.984 morts.

–A l’estat espanyol hi ha 10.199.716 casos i 94.040 morts.


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Qui s’ha de posar la tercera dosi contra la covid-19? Com demanar hora?
On i quan cal mostrar el passaport covid?
Canvis en les quarantenes dels contactes estrets
Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
La fiabilitat de les proves d’antígens canvia en els vaccinats?


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes