El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací.

Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

Continua la polèmica per l’adjudicació a dit d’un contracte per valor de 17,6 milions d’euros del Departament de Salut a Ferrovial perquè rastregi els contactes de covid-19. Després de les crítiques d’ahir del món sanitari, aquest matí la portaveu del govern, Meritxell Budó, ha demanat a la consellera de Salut, Alba Vergés, que reconsideri el contracte amb l’empresa. De moment, Salut no ha reaccionat, però sí que hi ha respost ERC. La portaveu del partit, Marta Vilalta, ha entomat les crítiques i ha dit que Salut treballava per revertir la situació. Per la seva banda, la CUP ha anunciat que presentarà una moció al parlament perquè la cambra insti el govern a desfer el contracte amb Ferrovial. A la tarda, des del govern s’han donat versions contradictòries. Presidència ha assegurat que el cap de govern, Quim Torra, va instar Vergés i el vice-president, Pere Aragonès, a revertir el contracte amb Ferrovial. Una petició que s’ha negat des de Vice-presidència, que afirma que mai va existir aquesta conversa.

Per la seva banda, el Consell ha demanat el pas del conjunt del País Valencià a la fase 3 dilluns vinent. Espera que el Ministeri de Sanitat espanyol ho autoritzi, més tenint en compte que ha estat una setmana més a la fase 2 per prudència. El pas a la darrera fase del desconfinament permetrà que hi hagi mobilitat interna per tot el País Valencià. Per una altra banda, al Principat Salut ha reintegrat l’Alt Penedès i el Garraf a la regió sanitària de Barcelona i ja es permet la mobilitat entre aquestes dues comarques i tota l’àrea metropolitana, i també ha sol·licitat el pas de les regions sanitàries de Girona i la Catalunya Central a la fase 3. A les Illes, el govern ha aconseguit tirar endavant el pla pilot perquè puguin començar a arribar-hi turistes a partir de dilluns vinent.

En l’àmbit internacional, ahir van superar-se els set milions de contagis arreu del món i avui Nova Zelanda s’ha declarat lliure de coronavirus. És el primer país que ho aconsegueix. S’ha donat d’alta el darrer malalt i no hi ha hagut cap contagi d’ençà del 22 de maig. El govern de l’arxipèlag va decidir de confinar ràpidament la població i l’impacte del virus ha estat molt reduït en comparació amb altres països, amb 1.504 contagis i 22 morts. Els neozelandesos començaran aviat a fer vida normal, però es mantindran els controls aeris i marítims per a evitar que s’importin casos de l’exterior.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

A tot el món, les darreres xifres són de 7.156.503 casos confirmats i 407.759 morts. Del total de casos, 3.496.451 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:

—Els Estats Units d’Amèrica, amb 2.015.510 casos i 112.738 morts.
—El Brasil, amb 694.116 casos i 37.312 morts.
—Rússia, amb 476.658 casos i 5.971 morts.
—L’estat espanyol, amb 288.797 casos i 27.136 morts.
—El Regne Unit, amb 287.399 casos i 40.597 morts.

*A l’estat francès hi ha 154.188 casos i 29.209 morts.


Als Països Catalans hi ha 88.710 casos, 14.162 morts i 54.403 altes [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].

—Al Principat, 68.499 casos, 38.599 altes i 12.403 morts (avui s’hi han incorporat 173 casos, 8 altes i 8 morts)
—Al País Valencià, 16.808 casos, 12.992 altes i 1.448 morts (avui s’hi han incorporat 18 casos nous de PCR, 170 altes i 4 morts)
—A les Illes, 2.238 casos, 1.785 altes i 226 morts (avui s’hi han incorporat 8 casos i 4 altes)
—A Catalunya Nord, 313 casos, 276 altes i 34 morts (sense variació)
—A Andorra, 852 casos, 751 altes i 51 morts (avui s’hi han incorporat 7 altes)

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.


L’editorial de Vicent Partal:

Valtònyc: per haver cantat veritats


La píndola de Jordi Goula: ‘El primer de tres anys perduts’

Aquest matí Barcelona ha entrat a la fase 2. Els centres comercials han obert, al cap de gairebé tres mesos, i per les primeres impressions sembla que l’afluència de compradors ha estat millor que no esperaven. Serà veritat que ens llançarem a consumir? És massa aviat per a dir-ho, però és un bon senyal. Mentre la gent passejava i comprava, a Madrid es presentaven les ‘Projeccions macroeconòmiques de l’economia espanyola (2020-2022): contribució del Banc d’Espanya a l’exercici conjunt de projeccions de l’eurosistema del juny del 2020’. És el segon exercici de predicció del Banc d’Espanya (el primer va ser a l’abril) sobre què pot passar a l’estat espanyol els anys vinents. I la veritat és que és molt possible que l’hagi encertada, perquè ha dibuixat tres possibilitats, que preveuen una caiguda del PIB enguany que va del 7% al 15%. La diferència, no cal dir-ho, és molt àmplia, prova de les dificultats de fer previsions en un any tan especial.

Segons el document, la incertesa actual reflecteix factors de naturalesa molt diferent en els diversos terminis de l’horitzó de projecció. A mesura que avança l’horitzó de projecció, es destaquen, per la intensitat, dues fonts d’incertesa. La primera provés de l’eventual desenvolupament de la malaltia, atesa la possibilitat de nous brots infecciosos que puguin obligar a reintroduir mesures de distància de seguretat. Aquesta possibilitat, d’acord amb la metodologia comuna de les projeccions de l’eurosistema, es considera important fins a mitjan 2021.

El segon element d’incertesa, continua explicant el Banc d’Espanya, pot venir, per exemple, de la possibilitat que les mesures introduïdes per atorgar liquiditat a les empreses no puguin evitar la insolvència d’una part d’aquestes o que la pèrdua d’ingressos d’aquests agents durant la fase més aguda de la crisi faci que el volum de recursos per afrontar les seves inversions sigui més baix. Aquestes eventualitats, probablement, farien aparèixer un component significatiu de desocupació de llarga durada i, consegüentment, alguns treballadors perdrien l’ocupabilitat.

El Banc d’Espanya, com és lògic, vol encertar-la. Per això dibuixa tres supòsits i pot sorprendre la magnitud de la caiguda esperada aquest segon trimestre. Vet ací les xifres que proposa i l’explicació corresponent.

Segons que afirma, la declaració de l’estat d’alarma a mitjan març va conduir, el primer trimestre de l’any, a una caiguda del PIB de magnitud inèdita en la sèrie històrica, d’un 5,2% en la taxa intertrimestral. El segon trimestre, el període afectat per les mesures de contenció de la pandèmia, té una durada notablement gran, per la qual cosa el retrocés del producte de l’economia espanyola serà molt més greu: la taxa intertrimestral seria d’un -16% en la hipòtesi de recuperació ràpida i d’un -21,8% en el de recuperació gradual. Val a dir que no quantifica la de recuperació lenta per a aquest període.

De resultes de tot això, enguany el PIB espanyol baixaria d’un 9% en la hipòtesi de recuperació rapida, abans de repuntar un 7,7% i un 2,4%, respectivament, el 2021 i el 2022. En la hipòtesi de recuperació gradual, el repunt de l’economia trigaria més, de manera que enguany la davallada del producte arribaria a l’11,6%. Les taxes de variació per a cada un dels dos anys següents foren del 9,1% i del 2,1%. Al final del període de projecció, el nivell del PIB seria d’uns 0,5 punts percentuals (pp) per sobre del nivell previ a la crisi en el cas de recuperació ràpida, i encara inferior, d’1,6 pp, en el cas de recuperació gradual. És a dir, que començaríem el 2023 si fa no fa com vam acabar el 2019. Si això va per aquí, serien tres anys perduts per a l’economia de l’estat espanyol.

Si tot anés pitjor, veuríem el tercer supòsit de recuperació molt lenta, caracteritzat per episodis intensos de noves infeccions, en què els danys sobre la capacitat productiva de l’economia serien així mateix més duradors. Particularment, hi hauria més fallides empresarials, cosa que es traduiria en una disminució de l’estoc de capital de l’economia i un deteriorament més greu del mercat de treball. En aquesta hipòtesi d’alt risc, el retrocés del PIB seria del 15,1%.

M’ha cridat l’atenció la importància que el Banc d’Espanya dóna a la inversió. Així com creu en la recuperació del consum familiar, no creu en la inversió privada. Al contrari. I l’explicació que fa sembla bastant prudent, seguint només el sentit comú. Diguem que la previsió que fa per al 2020 oscil·la entre el -20% i el -30% i la recuperació del 2021 es mou entre el +7% i el +10%.

Explica que la caiguda de la inversió de les societats no financeres el 2020 serà molt intensa, tot i que amb un grau d’heterogeneïtat significatiu segons els sectors productius. El retrocés és degut a dues classes de raons. D’una banda, les empreses tendiran a renunciar a emprendre nous projectes d’inversió, en un context de gran incertesa sobre les seves vendes futures i de disminució significativa del grau d’utilització de la capacitat productiva instal·lada. D’una altra banda, les mesures de contenció de la pandèmia ha originat una reducció molt significativa dels ingressos de les empreses, i això implica un descens dels recursos disponibles per a escometre la seva despesa en inversió.

Tot això afecta la variable social més important, l’ocupació. És probable que, en comparació amb més països de l’àrea de l’euro, aquesta variable pateixi més, a causa de l’especialització productiva de l’economia espanyola i de l’alt nivell de contractació temporal. La taxa de desocupació augmentaria amb intensitat enguany (fins al 18,1% de la població activa en el supòsit de recuperació rapida, i fins al 19,6% en el de recuperació gradual), i romandria per sobre del 17% el 2022.

Dedica també uns quants paràgrafs a Europa, però no mostra pas un entusiasme semblant al que en alguns moments han mostrat alguns membres del govern espanyol. Assenyala que un factor que podria limitar la intensitat dels efectes de la crisi serien les iniciatives europees, que, tot i comptar amb el suport de l’Eurogrup, no han estat incloses en aquestes projeccions perquè no són prou definides. A aquestes iniciatives caldria afegir l’eventual aprovació del pla per a la recuperació d’Europa proposat per la CE. Un instrument comú europeu d’aquesta naturalesa ajudaria a evitar que la recuperació es trobés entrebancada en aquelles economies que, com l’espanyola, han viscut amb més intensitat tant la pandèmia com les conseqüències econòmiques que se’n deriven. No obstant això, en vista dels calendaris que es presenten actualment, aquesta possibilitat a l’alça només es començaria a fer sentir cap a la part final de l’horitzó de projecció, és a dir, del 2021.

En definitiva, una segona tongada de projeccions del Banc d’Espanya que demostra que n’és de difícil, ara com ara, de mirar la bola de vidre i treure’n conclusions. Les possibilitats que dóna són tan obertes que tot és possible, des d’una recuperació ràpida –però no tant com apunten alguns analistes avui– fins a un sotrac que tardaríem algun any més a superar.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

—VilaWeb: La història d’un dinar, metàfora d’una pandèmia
—The New York Times: Quan preveuen 511 epidemiòlegs tornar a volar, abraçar-se i fer divuit activitats quotidianes més (en anglès)
—Corriere della Sera: Estem preparats per a una segona onada d’infeccions, hauria d’arribar? (en italià)
—CNN: Som en aquest punt per a tenir un vaccí contra el coronavirus (en anglès)
—Franceinfo: Covid-19: els metros no han estat mai més nets (en francès)
—Stat: Després de les retraccions de dos articles sobre la covid-19, els científics es demanen què va sortir malament (en anglès)
—Infobae: El drama de Manaus, un dels epicentres del coronavirus al Brasil on van talar un bosc tropical per obrir centenars de tombes (en castellà)
—BBC: Com escriure correus electrònics en una pandèmia (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert aquest cap de setmana?

Versions contradictòries al govern sobre una suposada conversa entre Torra, Aragonès i Vergés per Ferrovial
El País Valencià demana l’accés a la fase 3 dilluns vinent
El Garraf i l’Alt Penedès es reintegren a la regió sanitària de Barcelona
El govern balear podrà activar el pla pilot de turisme a partir de dilluns
ERC entoma les crítiques pel contracte de Salut amb Ferrovial
Budó demana al Departament de Salut que reconsideri el polèmic contracte amb Ferrovial
El Banc d’Espanya preveu una caiguda del PIB fins al 15,1% per la crisi de la covid-19
Les llars d’infants alerten que perdran 2.500 places i 1.200 llocs de feina a Catalunya
Nova Zelanda, primer estat que es declara lliure de la covid-19
‘Hi ha hagut gent dormint dins camions de fruita’: els temporers, la baula més feble del model agrari


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.