Report diari sobre el coronavirus: Andorra i Catalunya Nord relaxen les restriccions de manera contundent

Cada vespre us oferim un report diari amb tota la informació actualitzada del coronavirus

VilaWeb
Redacció
31.01.2022 - 18:58
Actualització: 31.01.2022 - 19:58

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

Catalunya Nord i Andorra han anunciat la fi d’unes quantes restriccions anti-covid. En el primer cas, a finals de desembre es va decretar la prohibició de concerts i l’ús obligatori de les màscares en espais exteriors. Ambdues mesures decauen a partir de dimecres. A partir del dia 16 de febrer es reobrirà el lleure nocturn i es permetran els concerts de peu.

A Andorra, el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, ha anunciat que a partir de demà també s’elimina l’ús de la màscara en els espais exteriors, però la mesura continuarà sent obligatòria en els recintes tancats. Benazet ha detallat que caldrà fer ús de la màscara FFP2 en els espais on es produeixin més aglomeracions com per exemple els esdeveniments culturals i esportius, a partir de 300 persones en interiors, o on hi hagi contacte amb col·lectius vulnerables. També es recuperen les cabudes del 100% a restaurants, gimnasos, competicions esportives i més actes culturals i s’elimina la distància mínima entre taules a bars i restaurants, les limitacions d’horaris i la prohibició de consumir a la barra. Benazet també ha detallat que aquest setmana es començarà a vaccinar a la franja d’entre 5 anys i 11. El titular de Salut ha dit que cada família pot decidir amb el metge referent si vol no vaccinar al seu fill. La pauta completa és de dues dosis, una per als que hagin passat la malaltia fa més de dos mesos.

D’altra banda, el govern andorrà ha aprovat un decret que estableix el preu de venda de les proves d’antígens d’automostra a 2,30€, i cada persona –resident o amb autorització de treball a Andorra– en podrà comprar set cada setmana. Les proves d’antígens les subministra el mateix govern a les farmàcies a un preu d’1,85 euros cada prova. També s’ha regulat la realització de les proves d’antígens a la mateixa farmàcia i l’emissió de certificats amb el resultat de la prova. En aquest cas, el preu final és de 8 euros i les farmàcies hauran de notificar a Salut els resultats positius. A banda, s’ha establert que les farmàcies podran comunicar els positius dels menors de 16 anys que s’hagin diagnosticat amb proves d’antígens d’automostra, cosa que els estalviarà haver de fer una altra prova de confirmació.

Avui, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha denegat la reobertura immediata del lleure nocturn que havia demanat la Fecasarm, patronal del sector. El tribunal dona fins aquest dimarts a les deu del matí perquè la Generalitat presenti al·legacions contra el recurs de la Fecasarm per oposar-se a la reobertura. Els magistrats no concedeixen la mesura cautelaríssima, i ara estudiaran la mesura cautelar quan tinguin la versió del govern.

Fora del país, Amnistia Internacional ha denunciat una investigació deficient a l’estat espanyol per esclarir què va passar a les residències de gent gran durant la pandèmia. L’ONG posa el focus en la fiscalia espanyola, que ha arxivat el 90% de les diligències i no ha portat el cas als tribunals. “Més de 35.000 persones van morir a les residències i, no obstant això, no hi ha ningú declarat responsable dels fets” lamenten.

Dinamarca entrarà demà en una nova fase de la pandèmia amb la fi de totes les restriccions contra el coronavirus. La setmana passada la primera ministra, Mette Frederiksen, va anunciar que era l’hora de “deixar enrere la pandèmia i seguir endavant per encarar la transició a una nova era”. A partir de demà ja no serà obligatori l’ús de la màscara en els espais públics, s’aixequen les limitacions de cabuda i horari dels establiments i el lleure nocturn podrà reobrir de nou.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 3.596.540 casos i actualment hi ha 764 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].


La píndola de Jordi Goula: El fort augment dels preus és un fenomen transitori o no?

“Potser avui cal tenir en compte que sabem ben poca cosa sobre on som en aquest estrany episodi econòmic. Els economistes que, com jo, no esperaven gaire inflació es van equivocar, però els economistes que sí que van predir la inflació potser la van encertar per raons equivocades, i ningú no sap realment què ha de venir. A parer meu, hauríem de dubtar molt abans d’eliminar precipitadament les mesures expansives actuals. Estic convençut que la inflació remetrà durant el 2022 i, per això, no hauríem de prendre cap mesura dràstica. Però alguns economistes raonables no hi estan d’acord i podrien tenir raó.” Això deia fa poques setmanes, al New York Times, el premi Nobel d’economia Paul Krugman. Són paraules sinceres i que ens posen en guàrdia davant els qui “ho saben tot” en el món de l’economia. Probablement, l’aspecte que comenta, els dels preus, serà un dels grans temes econòmics d’enguany. Quin comportament tindran?

Precisament avui hem sabut l’indicador avançat de l’IPC del gener per a l’estat espanyol. La nota de l’INE és molt sòbria, com d’habitud. Diu que la inflació anual estimada de l’IPC el gener del 2022 és del 6,0%. Aquest indicador proporciona un avenç que, en cas de confirmar-se, significaria un descens de cinc dècimes en la taxa anual, perquè el mes de desembre aquesta variació va ser del 6,5%. En aquest comportament es destaca la baixada del preu de l’electricitat, en contrast amb la pujada registrada el gener del 2021. Per una altra banda, la taxa de variació anual estimada de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) augmenta de tres dècimes, fins al 2,4%.

De la dada d’avui, el fet que em sembla més important –i preocupant– és l’evolució que porta la inflació subjacent, perquè en aquest indicador no hi ha els alts i baixos que habitualment originen l’energia i els preus dels aliments frescs. I em preocupa perquè no fa soroll. Gairebé no se’n parla, perquè el 2,4% de creixement és poc mediàtic i no serveix per a fer titulars tan agraïts com el 6%. Però vegem el comportament d’aquests darrers mesos. Partirem del juny, que és l’últim mes amb una certa tranquil·litat. L’IPC pujava d’un 2,7% i la subjacent, d’un 0,2%. Doncs bé, de llavors ençà, en aquests set mesos, la mitjana mensual d’augment ha estat de 0,37 punts percentuals (pp) en el primer cas i de 0,31 pp en el segon. I si ens centrem només en els darrers tres mesos, la situació s’ha capgirat i el creixement global és de 0,5 pp en el primer i de 0,7 pp en el segon.

Això ens diu que va arrelant i es va estenent l’augment de preus. De moment, no a totes les empreses els és fàcil de repercutir l’augment de costos que han de suportar. A l’enquesta a les pimes industrials (PIMEC) que vam comentar a la píndola de divendres, es deia: “L’augment del preu del gas i l’electricitat ha implicat un increment de costs en el 82% de les pimes del sector. Un 46% d’aquestes empreses no els ha poguts repercutir (ni totalment ni parcialment) en la clientela; només un 7% els ha poguts repercutir íntegrament.” És a dir, que cal veure si enguany una part important d’empreses es mantindrà amb marges reduïts o mirarà de millorar-los, bo i apujant els preus al consumidor. Això dependrà de la força de la demanda i de la competència.

Sigui com sigui, el debat sobre si el nivell de l’IPC actual és transitori o no es mantindrà obert. Cal recordar que l’augment de la inflació observat a tot el món el 2021 es va deure principalment a tres factors induïts per la pandèmia: en primer lloc, l’alliberament de la demanda acumulada; en segon lloc, l’escassetat d’oferta. El primer és el resultat de la despesa de part dels estalvis acumulats pels consumidors durant la pandèmia i el segon és degut als desequilibris en els estocs, en els colls d’ampolla del transport i en els terminis de lliurament inusualment allargats. I el tercer factor és l’encariment fort del gas, pel desequilibri entre oferta i demanda i per la pujada dels drets d’emissió de diòxid de carboni. I no passem per alt, encara, els factors de fons estimulants, com el relaxament de la política monetària i una actuació decidida de la despesa pública que ha motivat forts dèficits pressupostaris.

Algú ha qualificat la situació de tempesta perfecta, perquè no és normal que conflueixin alhora tants factors contraris. El cas és que, fins fa ben poc, els bancs centrals i les institucions internacionals parlaven de fenomen transitori quan es referien als preus, comptant que els factors que acabo de comentar –sobretot el preu del gas i els colls d’ampolla– anirien millorant. Però sembla que aquesta idea va canviant. “La paraula ‘transitori’ ja no és la més exacta per a descriure l’alt nivell d’inflació”, va dir, a primers de desembre, Jerome Powell, president de la Reserva Federal dels EUA. “Ara és probablement un bon moment per a retirar aquesta paraula.” Fins ara “transitori” volia dir que la pujada dels preus no aniria acompanyada d’una inflació elevada duradora. Poques setmanes més tard, era el vice-president del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, que reconeixia: “Potser la inflació no és tan transitòria com es va pronosticar fa pocs mesos.” Això fa que es preparin pujades de tipus d’interès al març als EUA. Ja tindrem temps de parlar-ne.

Quant a l’estat espanyol, el Banc d’Espanya pronostica que els preus pujaran d’un 3,7% de mitjana enguany. I l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) creu que la inflació pujarà d’un 3,2%. Una mica més prudent es mostra el Fons Monetari Internacional (FMI), que calcula un augment entre l’1,5% i el 2%, i la Comissió Europea, que preveu una pujada del 2,1%. No obstant això, aquestes dades es podrien revisar ben aviat. Molts analistes pensen que els preus continuaran alts els sis primers mesos de l’any. Ho creuen també els experts de Funcas, el centre d’anàlisi associat a les caixes d’estalvis, que quantifiquen un IPC per sobre del 5% els primers mesos de l’any, abans de començar a baixar. Aquesta hipòtesi pronostica que la pujada de preus es moderarà ràpidament fins a assolir una taxa del 0,6% el desembre del 2022. A escala anual, la inflació mitjana se situaria al 3,7%.

Veurem qui té raó al final. Si els qui creuen que som dins un fenomen transitori o els qui pensen que la inflació ja no ens la traurem de sobre. Jo diria que d’aquí a pocs mesos hauria d’amorosir-se, si bé em fa por que, pel camí, es vagi estenent la pujada de preus per repercussió dels costs i les autoritats monetàries no facin cas d’això que diu Krugman. Mentrestant, compte amb la inflació subjacent!


A tot el món, les darreres xifres són de 376.161.098 casos confirmats i 5.684.305 morts segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 75.578.076 casos i 907.190 morts;
–L’Índia, amb 41.302.440 casos i 495.050 morts;
–El Brasil, amb 25.351.489 casos i 626.923 morts;
–L’estat francès, amb 189.058.073 casos i 130.583 morts;
–Regne Unit, amb 16.468.522 casos i 155.698 morts.

–A l’estat espanyol hi ha 9.779.130 casos i 92.966 morts.


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Qui s’ha de posar la tercera dosi contra la covid-19? Com demanar hora?
On i quan cal mostrar el passaport covid?
Canvis en les quarantenes dels contactes estrets
Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
La fiabilitat de les proves d’antígens canvia en els vaccinats?


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes