Report diari sobre el coronavirus: Els positius amb antígens es podran comunicar a les farmàcies de Catalunya. El País Valencià ho estudia

Cada vespre VilaWeb publica un informe amb el resum de tot allò que cal saber sobre la covid-19

VilaWeb
Redacció
03.01.2022 - 19:01
Actualització: 03.01.2022 - 20:01

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

La directora del Servei Català de la Salut, Gemma Craywinckel, ha anunciat que les persones que tinguin un diagnòstic positiu en una prova d’antígens, però sense símptomes o amb símptomes lleus, podran notificar-ho per mitjà de les 1.300 farmàcies que ja fan proves d’antígens supervisades. L’objectiu de la mesura és evitar la recepció de tants pacients als Centres d’Atenció Primària. La Conselleria de Sanitat valenciana també treballa amb els farmacèutics per implantar aquesta mateixa mesura, segons que ha avançat el secretari del Col·legi Oficial de Farmacèutics de València (MICOF), Vicente Colomer.

Les baixes per covid a Catalunya s’han triplicat d’ençà del pont de desembre. Es va tancar el 2021 amb vora 80.000 contagis o contactes estrets aïllats perquè no estaven vaccinats. Els treballadors que no van poder anar a la feina per culpa de la covid eren 27.249 entre el 9 i el 16 de desembre, xifra que pràcticament es va duplicar en una setmana, amb 45.117 baixes registrades entre el 17 i el 23 de desembre. El ritme accelerat de contagis per l’avenç de l’òmicron durant les festes de Nadal va fer pujar encara més les xifres, i a final d’any hi havia 79.484 treballadors de baixa per covid a Catalunya. En tres setmanes, doncs, hi havia 52.235 baixes laborals per covid.

D’altra banda, el govern de Catalunya ha demanat de prorrogar dues setmanes més el cofinament nocturn i ampliar-lo a més municipis. La nova llista inclou 124 municipis, se n’han incorporat vuit: Alcarràs, Castell-Platja d’Aro, Cunit, el Vendrell, Mont-roig del Camp, Salt, Torroella de Montgrí i Vilanova i la Geltrú. Les mesures, que fins ara eren vigents fins el 7 de gener, es prorrogaran fins el dia 21 si ho aprova demà el Procicat, en una resolució que haurà d’autoritzar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

A Andorra, la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, ha explicat que, amb el nou protocol per a les baixes laborals a causa del coronavirus, s’activarà la baixa laboral de set dies automàticament amb una prova diagnòstica positiva. Per tant, es redueix el període de baixa laboral. L’interessat rebrà un SMS amb l’avís, i hi podrà renunciar si es troba bé i pot fer teletreball. Mas també ha dit que l’aïllament de casos positius seria de set dies més tres dies de vigilància passiva, és a dir, vigilar si apareixen símptomes, fer un bon ús de la màscara i limitar les interacions socials. Tambe ha explicat que s’havia activat la plataforma de notificació de contactes estrets d’un cas positiu.

Sobre l’ús de la màscara, a partir d’avui, a Catalunya Nord, tots els menors de més de sis anys n’hauran de portar als espais públics. El govern de l’estat francès ha ampliat aquesta obligació, que fins ara es limitava als més grans d’onze anys.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 2.140.909 casos i 35.451 morts, i actualment hi ha 736 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].


La píndola de Jordi Goula: La indústria comença l’any amb la marxa curta

L’última píndola (dijous passat) feia èmfasi en l’empenta de la inflació a l’estat espanyol, on ha arribat al 6,7% en el tancament anual. És una de les dues grans preocupacions dels empresaris per a l’any que hem començat, més enllà dels hipotètics estralls que encara pugui fer l’òmicron. La segona preocupació és que l’extensió del virus pugui obligar a tancar fabriques i ports en llocs crítics i frenar una altra vegada l’activitat de tot arreu. La conseqüència directa és que les empreses d’aquí hagin d’estar plegats de braços o treballant a mig gas, per manca de components o primeres matèries. I, en definitiva, que tornem a viure moments indesitjables com els que ja hem conegut.

Aquests darrers mesos de l’any passat han estat molt difícils per a bona part de la indústria. Per a certificar-ho era esperat l’informe dels directors de compres (PMI) corresponent al desembre, que hem sabut aquest matí. Malauradament, els resultats no han estat pas cap sorpresa, sinó més aviat una confirmació de les opinions que havíem anat recaptant durant el mes. L’índex ens diu que durant el desembre hi ha hagut una altra desacceleració en el ritme de creixement de la producció. “La desacceleració –assegura– es deu principalment a un augment més feble de les noves comandes.” I afegeix: “Tot i haver continuat augmentant l’activitat per onzè mes consecutiu, el ritme de creixement ha estat el més lent d’ençà del febrer passat, enmig d’alguns informes que diuen que l’augment de preus té un efecte advers en els nivells de vendes.”

La història del desembre és molt semblant a la dels últims mesos de l’any, amb algunes variants que –tot sigui dit– aporten un bri d’esperança en el camí de la normalització. Segons l’informe, per exemple, “els terminis mitjans de lliurament han empitjorat a un ritme més lent, si bé el grau d’allargament ha continuat essent sever i un dels més alts de la pandèmia, observats fins ara”. La situació de les recepcions de materials a moltes empreses, doncs, es manté crítica, però observen que no empitjora tan de pressa. Mentrestant, els proveïdors continuen tenint dificultats per a obtenir serveis de transport, especialment marítim.

La por d’aquesta persistència dels problemes de subministrament –i les pujades de preus– fa pensar a molts industrials que, probablement, tindran un impacte advers en el comportament del sector els mesos vinents. Per això, un dels fets que destaca l’informe del desembre –que, en realitat, ja ve d’abans– és l’esforç de moltes companyies per a acumular material de tota mena que necessiten.

Això fins al punt que, al desembre, les empreses van registrar el tercer augment més fort dels estocs de matèries primeres i de productes semielaborats en tota la història de l’informe que fa la consultora IHS. És un fenomen que s’ha observat a tota la zona euro. I ens hauria de recordar allò que quan tothom pren una decisió de compra al mateix temps, s’augmenta la pressió de la demanda. I si l’oferta en la cadena de subministraments, com en aquest cas, no pot respondre amb la mateixa intensitat, deriva en un augment dels preus. I vet aquí que les empreses es queixen perquè la gran majoria de matèries primeres han tornat a pujar de preu, igual que els costs relacionats amb l’energia, l’electricitat i els serveis de transport. Però hi ha una petita diferència…

Cal tenir en compte que les dades de l’informe del desembre mostren una certa moderació dels preus de compra en el sector manufacturer de tota la zona euro. Vet aquí, doncs, que els costs dels components i primeres matèries van augmentar encara a un ritme notable, però es destaca que va ser el més lent d’ençà de l’abril passat. Em sembla un fet important. Com també ho és que el ritme d’augment dels preus als clients hi ha disminuït des del pic de l’informe, registrat al novembre, fins a assolir el seu mínim de quatre mesos.

I com veuen el futur els empresaris? Enmig de la complexitat de la situació, aquesta moderació en l’augment dels costs de les empreses, el fet de mirar d’assegurar la feina a còpia d’acumular més estocs i un cert fre de l’empitjorament dels terminis de recepció de materials, probablement són els motius pels quals els industrials de l’estat espanyol esperen que la producció continuï augmentant durant els dotze mesos vinents. I per això la confiança en el futur ara és més alta que el mes anterior. Vet aquí un altre fet a tenir en compte.

Aquesta és la primera dada sobre el desembre. I ens diu que la indústria entra al 2022 en plena desacceleració, però amb brins d’esperança de superar un període molt complicat. Que ho pensin els empresaris és positiu. També ens diu que el tancament del quart trimestre probablement haurà estat pitjor que no necessitàvem per a recuperar una part més gran del terreny perdut el 2020. Demà sabrem les dades del mercat laboral del desembre. Veurem si la direcció és la mateixa o no.


A tot el món, les darreres xifres són de 291.218.175 casos confirmats i 5.462.907 morts. Del total de casos, 254.821.499 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 56.142.175 casos i 847.408 morts;
–L’Índia, amb 34.922.882 casos i 481.893 morts;
–El Brasil, amb 22.293.228 casos i 619.171 morts;
–Regne Unit, amb 13.422.815 casos i 148.893 morts.
–Rússia, amb 10.554.309 casos i 311.353 morts.

–L’estat francès, amb 10.250.358 casos i 123.942 morts;
–A l’estat espanyol hi ha 6.294.745 casos i 89.405 morts.


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Qui s’ha de posar la tercera dosi contra la covid-19? Com demanar hora?
On i quan cal mostrar el passaport covid?
Canvis en les quarantenes dels contactes estrets
Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
La fiabilitat de les proves d’antígens canvia en els vaccinats?


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes