Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

El BIOCOMSC ha alertat avui que la pujada de casos de covid-19 es pot traduir en més hospitalitzacions i saturació de l’atenció primària, especialment a Barcelona. Els investigadors adverteixen que potser els vaccins no seran a temps d’evitar-ho, reclamen una reducció immediata dels “esdeveniments superpropagadors” i fan una crida a evitar entorns de risc com ara grans reunions, festes i aglomeracions en interiors sense màscara. També veuen segur que hi haurà un creixement fort aquests dies vinents, tot i que no serà fins a tenir les dades de demà i demà passat. De moment, la franja més afectada és la població de 15 anys a 30, en què “molta gent jove emmalalteix”. Aquestes darreres vint-i-quatre hores s’han disparat el risc de rebrot, la velocitat de propagació i la incidència acumulada a catorze dies. Tots tres indicadors ja són per damunt del llindar recomanat.

Tot i que més lleument, la tendència positiva també comença a consolidar el reculament, tant al País Valencià com a les Illes. Tanmateix, avui, precisament, un jove de divuit anys ha hagut de ser ingressat a l’UCI de l’Hospital General Universitari d’Elx després d’haver-se contagiat de covid en un dels viatges de final de curs a Mallorca. El brot originat per aquest viatge ja ha superat el miler de contagis, i el govern de les Illes ha proposat una sanció de 200.000 euros als promotors del concert que el va originar. Per a frenar l’augment de contagis al País Valencià, el president Ximo Puig ha dit que ara el Consell recomanava de fer servir la màscara també al carrer, i que les mesures actuals es prorrogarien dues setmanes més, fins al 15 de juliol. A més, dilluns, 5 de juliol, començarà a tot el País Valencià la vaccinació dels qui tenen entre 30 anys i 39.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 1.126.021 casos i 31.017 morts, i actualment hi ha 170 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].


A tot el món, les darreres xifres són de 182.377.286 casos confirmats i 3.948.900 morts. Del total de casos, 166.918.081 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 34.512.319 casos i 619.622 morts;
–L’Índia, amb 30.358.640 casos i 398.456 morts;
–El Brasil, amb 18.448.402 i 514.202 morts;
–L’estat francès, amb 5.770.530 casos i 111.012 morts;
–Rússia, amb 5.493.557 casos i 134.545 morts.

–A l’estat espanyol hi ha 3.799.733 casos i 80.829 morts.


La píndola de Jordi Goula: “Buidar un got per omplir-ne un altre”

Imagineu-vos un moment que teniu a casa una calaixera antiga molt grossa que fa nosa a l’habitació de la mainada. I un bon dia, després de pensar-hi molt, decidiu de traslladar-la al costat del menjador. Els nens tenen més espai per a les seves coses i al menjador estem una mica més estrets, però, com que és més gran, no hi fa tanta nosa… La pregunta és si el problema és l’emplaçament de la calaixera o el volum. Bé, sembla que ja hem decidit que el problema és l’emplaçament. Quant trigarem a pensar que fa nosa també al menjador?

Aquest exemple familiar el podem traslladar perfectament a les pensions. La calaixera és el dèficit d’uns 20.000 milions de la Seguretat Social (SS). És la diferència entre els ingressos, cada vegada més minsos, i les despeses, cada vegada més altes. Com que ningú no vol que les pensions perillin i Europa amenaça de no donar fons si no ho resolem, hi hem trobat una solució, que és traslladar el dèficit al pressupost. És a dir, que no es pagui amb més aportacions a la SS (cosa que em sembla molt assenyada per a les empreses), sinó que es faci amb imposts que tots paguem, tant si treballem com si no. És a dir, hem traslladat la calaixera de cambra, però el problema, que és el volum de la calaixera, no l’hem resolt, ni tan sols l’hem fet més petit, perquè no molesti tant.

Segur que a hores d’ara ja sabeu tots que ahir el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, els sindicats CCOO i UGT i les patronals CEOE i CEPYME van arribar a un pacte per a reformar alguns apartats de la llei de pensions. Per una altra banda, el ministre José Luis Escrivà va aprofitar la participació en un fòrum econòmic a Madrid per explicar una mica com va la cosa. D’entrada, va assegurar que amb el nivell actual d’ingressos i despeses en pensions, la Seguretat Social, no hauria de reflectir dèficit i ho va atribuir als més de 20.000 milions de “despeses impròpies” que l’acord en pensions tancat pel govern espanyol i els agents socials preveu de traslladar completament a imposts el 2022.

I quines són aquestes “despeses impròpies”? El document esmenta les reduccions en la cotització per a fomentar l’ocupació, la prestació per naixement i cura de fills, el complement de pensions per maternitat, les mesures de suport (“subvencions implícites”) a règims especials per a ajudes a sectors, el cost de complementar les llacunes de cotització per al càlcul de la pensió de jubilació…

Tanmateix, el ministre no va dir la situació real de la SS el 2020, que s’ha agreujat per les despeses de la pandèmia. Si s’analitza això que en termes empresarials seria un resultat d’explotació, és a dir, el resultat de restar a les cotitzacions que paguen empreses, ocupats i beneficiaris de prestacions, els subsidis per desocupació i totes les prestacions econòmiques (contributives i assistencials), s’obtindrien uns nombres vermells molt més greus. Exactament de 45.927 milions d’euros. La diferència entre aquesta xifra i els 20.000 milions oficials de dèficit són diverses transferències que ha anat fent l’estat.

I el 2021, què? Doncs els comptes públics que finalment el govern espanyol va aprovar per a aquest exercici, preveuen de mantenir i intensificar el finançament de despeses de la Seguretat Social amb transferències de l’estat. En concret, aquesta partida puja a gairebé 31.000 milions, dels quals quasi 10.000 són destinats a “complir la recomanació primera del Pacte de Toledo per finançar altres conceptes”, sense precisar quins seran aquests conceptes.

L’embolic és fort, perquè, per una altra banda, les paraules del ministre topen amb l’estudi que va fer la gent de FEDEA el desembre passat sobre el futur de les pensions, en què apuntaven que les “despeses impròpies” que explica el ministre de fa temps, realment són tan sols una quarta part del dèficit. Qüestions de concepte. Bé, el cas és que l’afer és molt complicat i encara més ara, que comença a jubilar-se la gent de la generació dels anomenats baby boomers. És a dir, la generació nascuda entre els anys 1960 i 1975, una època amb un augment fort de la taxa de natalitat. Són el grup d’edat més nombrós a l’estat espanyol i quan es jubilin s’enduriran més les diferències entre ingressos i despeses a les pensions.

El cas és que ahir es va pactar només la primera fase de la reforma de les pensions, la més simple, tot s’ha de dir. A més del trasllat comptable del dèficit, es va decidir que les pensions aniran vinculades a la inflació, perquè els jubilats no perdin poder adquisitiu; que retirar-se anys abans de l’edat legal tindrà més cost que no fins ara i que allargar la vida laboral tindrà més incentius.

En tornant a les revaloracions amb l’IPC, la reforma actual desfà l’ajust que feia la reforma del 2013, que actualitzava les pensions al 0,25%, mentre el sistema no fos equilibrat. Aquesta mesura significava un estalvi d’uns 2,5 punts de PIB, uns 30.000 milions de l’actualitat. Per tant, d’ara endavant seran més diners a repartir entre els pensionistes i més a pagar per l’estat. Hi ha una altra diferència entre el sistema que s’aplicarà ara i el que hi havia abans del 2013. Llavors les pensions pujaven sobre la inflació estimada de l’any següent i al final, si era superior a l’estimada, es regularitzava. Ara això no passarà, perquè el càlcul es farà sobre la inflació ja coneguda de l’any en curs.

També s’ha derogat l’anomenat factor de sostenibilitat, que s’havia de començar a aplicar el 2023. És a dir, el mecanisme pel qual la quantia de la pensió es vinculava, entre més factors, a l’esperança de vida del nou jubilat. Era una condició imprescindible imposada pels sindicats per arribar a un acord. De totes maneres, Escrivá ha dit que hi haurà cap mecanisme substitutiu en cinc mesos o sis, per a no sobrecarregar més els joves que hauran de pagar les pensions dels baby boomers.

El principi d’acord assolit ahir, que serà aprovat pel consell de ministres de la setmana vinent, després de rebre l’aval formal dels òrgans directius dels interlocutors socials, només és la primera fase de la reforma. Les qüestions pendents són més complicades: el règim dels autònoms o l’ampliació del període de càlcul de les pensions, per exemple. Ara com ara, hem canviat el problema de lloc, comptablement, sense tocar-lo. A la segona fase haurem d’entrar a resoldre’l. Ah, i els compromisos del govern davant Brussel·les estableixen que aquesta reforma s’ha d’haver acordat abans de final d’any. Caldrà córrer, com sempre.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–The Guardian: Onada de casos de covid-19 a Tòquio, quan no falta ni un mes per als Jocs Olímpics (en anglès)
–Franceinfo: Variant delta: els vaccins de Pfizer i AstraZeneca continuen essent efectius? (en francès)
–The Straits Times: La meitat de la població australiana es troba confinada a mesura que s’estén la variant delta (en anglès)
–Infobae: Equador: preocupa el 25% d’absentisme als centres de vaccinació (en castellà)
–Euronews: Ofereixen 150 euros als adolescents grecs perquè es vaccinin


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

Ingressat a l’UCI un jove de 18 anys contagiat al macrobrot de Mallorca
El País Valencià començarà dilluns a vaccinar els menors de 40 anys
El govern de les Illes proposa una sanció de 200.000 euros als promotors del concert que va originar el macrobrot


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
He tingut contacte amb un positiu de covid-19, però ja m’havien vaccinat: he de fer quarantena?
Així és el consentiment escrit per a rebre la segona dosi d’AstraZeneca
Com demanar cita per a vaccinar-se? Tots els detalls
Passaport covid: com es pot descarregar i de què serveix?
Vacances 2021: on podrem viatjar i fer turisme tot i la covid?


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.

S'ha afegit la noticia a Favorits

Hem detectat que teniu les notificacions de Vilaweb blocades. Si les voleu rebre, seguiu les instruccions que trobareu en aquesta pàgina.