Report diari sobre el coronavirus: Catalunya anuncia un pla optimista de vaccinació i Puig demana prudència per Setmana Santa

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

El govern català ha anunciat un pla de vaccinació força optimista després de Setmana Santa. El Departament de Salut calcula que pot arribar a inocular 500.000 dosis setmanals a l’abril si es compleixen les previsions de l’arribada dels vaccins, i ha previst que hi hagi 500 espais per tot el Principat i 10.000 professionals treballant-hi. La majoria són Centres d’Atenció Primària i annexos, hi ha 46 espais intermedis per determinar i sis grans punts de vaccinació. Quant a les persones més grans de 80 anys, només se n’ha vaccinat el 30% (118.000 persones) i es preveu que acabi de vaccinar-se tot el grup d’edat amb Pfizer a mitjans de maig.

El vice-president en funcions, Pere Aragonès, també ha demanat prudència i contenció a la població per Setmana Santa. En el mateix sentit s’ha expressat el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, qui també ha insistit a demanar que s’aprovi el vaccí Sputnik V. De moment, però, l’Agència Europea de Medicaments (EMA) continua avaluant-lo. Brussel·les no té previst de comprar l’Sputnik per distribuir-lo entre els estats membre de la Unió Europea, però els governs europeus podran comprar-lo quan tinguin l’aval de l’EMA. De fet, Hongria ja n’ha adquirit pel seu compte. Puig també ha dit que si els indicadors es mantenien baixos, d’ací a uns dies s’aixecarien algunes de les restriccions vigents. Demà es reprendrà la vaccinació amb AstraZeneca als tres hospitals de campanya valencians, i s’inocularan 90.000 dosis als docents i membres de la comunitat educativa durant aquesta setmana. A les Illes, el govern ha anunciat que tancarà l’interior dels bars i restaurants de Mallorca. El servei dels hotels romandrà obert fins a les 22.00. També es farà efectiu un tancament perimetral, tot i que podrà haver-hi mobilitat entre les illes.

On s’amplien les restriccions és a Alemanya i al Regne Unit. El govern alemany ha endurit el confinament per Setmana Santa, prolongant les mesures actuals fins el 18 d’abril, i ha fet marxa enrere en l’obertura que havia anunciat la cancellera Angela Merkel. A més, es prohibiran les reunions de més de cinc persones, amb un màxim de dues bombolles, i el comerç no essencial romandrà tancat. Per la seva banda, el govern britànic ha prohibit els viatges a l’estranger per vacances fins al juny, de moment, i preveu multes de 5.000 lliures per a qui vulneri la restricció.

A la Unió Europea, continua la tensió amb AstraZeneca. La Comissió Europea ha advertit la farmacèutica que farà servir totes les eines que té a l’abast per a rebre les dosis pactades. En aquest sentit, vol ampliar el mecanisme per a blocar les exportacions i encara veu assolible haver vaccinat el 70% de la població europea al setembre. Segons les dades de la Comissió, AstraZeneca s’havia compromès a lliurar a la Unió Europea 90 milions de dosis el primer trimestre del 2021 i 180 milions el segon. En canvi, aquests darrers tres mesos arribaran 30 milions i entre l’abril i el juny només repartirà 70 milions. És a dir, un 40% menys del previst.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha  996.767 casos, 29.364 morts i hi ha 590 pacients a les UCI:

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.

A tot el món, les darreres xifres són de 124.602.850 casos confirmats i 2.740.380 morts. Del total de casos, 100.500.857 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 30.589.500 casos i 556.135 morts;
–El Brasil, amb 12.051.619 i 295.685 morts;
–L’Índia, amb 11.733.369 casos i 160.475 morts;
–Rússia, amb 4.474.610 casos i 95.818 morts;
–L’estat francès, amb 4.313.073 casos i 92.908 morts.

–A l’estat espanyol: 3.234.319 casos i 73.744 morts.

La píndola d’en Jordi Goula: ‘Sí, hem estalviat molt durant el 2020!’

Un aspecte destacable associat a la crisi econòmica originada per la pandèmia de covid-19 ha estat l’extraordinari augment de la taxa d’estalvi domèstic. Entre el gener i el setembre del 2020 (última dada disponible), tant a l’estat espanyol com a la zona euro, l’estalvi de les famílies va ser si fa no fa de 3,5 punts percentuals de PIB superior a l’observat, de mitjana, en els tres primers trimestres dels últims cinc anys. Una part significativa de l’escreix d’estalvi s’ha acumulat en dipòsits bancaris. Aquesta evolució de l’estalvi ha estat el reflex d’una baixada del consum de les cases molt més marcada que no la de les rendes, que han estat sostingudes, en certa manera, per les ajudes públiques desplegades per mitigar els efectes econòmics adversos de la pandèmia. Aquesta és la informació que dóna el Banc d’Espanya en l’últim informe trimestral, publicat avui.

Parlem de molts diners. De desenes de milers de milions d’euros. L’última vegada que vaig escriure sobre l’estalvi a la píndola (el 15 d’octubre de 2020) i vaig comentar que hi havia un rècord a Catalunya, alguns lectors em van fer arribar la seva incredulitat, adduint que en aquests temps no es pot estalviar, perquè amb prou feines s’arriba a final de mes. Probablement ara també ho pensen, però les xifres són les que són. El problema és que no sabem la distribució detallada d’aquest estalvi, per segments de rendes. De totes maneres, és més que raonable de pensar que hi ha una part més o menys nombrosa de la població que, efectivament, no ha pogut estalviar.

Ara l’estatística ens diu que hi ha una borsa de diners que en algun moment s’haurà de gastar, en el moment en què la vaccinació sigui més generalitzada i l’entorn, més segur. I quan s’alliberi una part d’aquest estalvi privat acumulat, és lògic que pressioni la recuperació del consum i l’activitat, en general. Però els analistes del Banc d’Espanya tenen dubtes sobre la magnitud final d’aquesta empenta addicional i pensen que pot tenir un impacte relativament limitat.

Argumenten, en primer lloc, que una part important del consum no satisfet aquests últims trimestres a conseqüència de les restriccions és atribuïble a la despesa en serveis, que, en general, no és ajornable. És evident. En segon lloc, apunten a la desigualtat: la gran bossa d’estalvi que s’ha acumulat d’ençà que va començar la pandèmia es concentra principalment en les rendes més altes, que tenen una propensió marginal a consumir (la part de l’augment de renda que es destina al consum) relativament baixa. I això pot fer menys important el nou impuls a la demanda. Quant a les rendes baixes, suposen que no han pogut estalviar o, si ho han fet, és una xifra molt minsa i resulta insignificant per les grans magnituds.

Veurem si els analistes del supervisor tenen raó. Però m’interessa molt particularment l’estalvi que ha anat als dipòsits bancaris. No sabem quina part del total és, però certament l’any 2020 va créixer molt més que no en anys anteriors. Precisament avui s’han fet públiques les xifres del desembre. A tot l’estat espanyol, l’evolució fa un salt molt important el 2020, perquè els dipòsits privats creixen d’un 9%, i l’any anterior tan sols havien augmentat d’un 3,8%. Són 106.000 milions que han buscat aixopluc a la banca, malgrat que no tenen cap mena de remuneració i paguen el manteniment amb un munt de comissions.

Però encara m’interessa més el cas de Catalunya, perquè fins i tot és notícia. Durant el 2020, la xifra de dipòsits supera, per primera vegada, la que hi havia el setembre del 2017, just abans de començar la retirada de diners a partir de l’1-O. Fem memòria? En pocs mesos les retirades de dipòsits de les oficines catalanes van atènyer una xifra d’uns 30.000 milions d’euros, gairebé un 20% del total, un percentatge molt important. El canvi de seu de CaixaBank i el Banc Sabadell hi van tenir a veure, perquè la part més important dels dipòsits “fugits” van anar a parar al País Valencià, on van traslladar a corre-cuita les seus socials. Però també “van fugir” perquè molta gent canviava la domiciliació del compte –fora de Catalunya– dins el mateix banc. Eren els denominats “comptes mirall” que oferien els mateixos bancs abans de perdre clients. Eren dies en què els mitjans de comunicació espanyols deien barbaritats sobre els mals que ens caurien al damunt, després de la fugida d’empreses que no hi va haver mai (sí de seus socials). Eren mesos en què tot s’hi valia i es jugava clarament a atemorir la ciutadania de Catalunya amb pronòstics catastrofistes, que, evidentment, no s’han complert.

Bé, el cas és que finalment sembla que la por ja és fora, perquè s’ha recuperat i superat el nivell de dipòsits que hi havia abans de la retirada posterior a l’1-O. El 2020 es tanca amb una xifra de dipòsits a les oficines bancàries de Catalunya de 181.700 milions d’euros, enfront dels 176.100 milions del setembre del 2017. Recordem que sis mesos després d’aquella data, el març del 2018, s’havien reduït a 145.000. I s’ha recuperat la xifra per l’augment d’estalvi important fet aquí i que ha anat a parar als comptes bancaris, amb un creixement superior al de l’estat espanyol, concretament del 10%. Val a dir que una part important dels comptes que es van deslocalitzar ha anat tornant, segons que em confirmen fonts bancàries, i això també ha sumat.