Vaccí Sputnik V

Com més va, més estats erigeixen el vaccí rus Sputnik V –amb una eficàcia superior al 90%– en la solució a la lenta campanya de vaccinació europea, plena d’obstacles, i que es troba molt enrere en comparació amb el Regne Unit, els Estats Units i Israel.

El vaccí encara no té l’autorització de l’Agència Europea de Medicaments (EMA), que podria arribar al maig, segons Marco Cavaleri, cap de l’estratègia de vaccins de l’agència; i la Unió Europea, ara com ara, no negocia pas formalment cap comanda amb les autoritats russes. De fet, abans-d’ahir, el comissari europeu de les compres col·lectives de vaccins, Thierry Breton, va assegurar que no hi havia cap necessitat de fer ús del vaccí rus i que hi havia prou dosis per a assolir la immunitat a tota la Unió Europea el 14 de juliol.

Però no tots els estats ho veuen igual, i hi ha veus que critiquen l’estratègia i els governs que actuen al marge. Hongria ja fa temps que vaccina amb l’Sputnik V, Eslovàquia també n’ha comprat dosis i la República Txeca, Àustria i Croàcia han admès que negociaven al marge de la Comissió Europea. Fins i tot Alemanya ha avisat que comprarà el vaccí rus pel seu compte si les institucions europees no el compren.

Al País Valencià, la consellera de Sanitat, Ana Barceló, ha demanat que s’accelerin els tràmits per a incloure’l en la campanya de vaccinació. La patronal PIMEC encara ha anat més enllà: n’ha demanat l’aprovació sense esperar l’aval europeu i ha anunciat que tenia converses amb el Fons d’Inversió Directa Russa, venedor i finançador de Sputnik, per a afavorir-ne la fabricació i distribució a Catalunya.

Uns resultats sorprenents

El vaccí Sputnik V, desenvolupat per l’Institut Gamaleya, que opera sota la competència del Ministeri de Salut rus, es basa en un adenovirus, és a dir, una classe de virus que es manipula perquè inclogui una proteïna de la covid. Com a resposta, el sistema immunitari crea anticossos sense contagi. L’adenovirus és un mètode utilitzat d’ençà de fa temps. És la mateixa metodologia que fan servir els vaccins de Johnson & Johnson i d’AstraZeneca. En canvi, Moderna i Pfizer fan servir un tipus d’ARN anomenat missatger, un mètode totalment nou per a desenvolupar vaccins.

Arriba el vaccí de J&J: una sola dosi, efectiu contra les variants i de fabricació catalana

El resultat parcial de l’assaig clínic de la fase III, basat en més de vint mil participants, va revelar el mes passat uns resultats sorprenents, molt més bons que no preveien les institucions d’arreu del món. El vaccí Sputnik té una eficàcia del 91,6%, i del 100% en els casos greus, i no mostra efectes adversos greus.

El vaccí es destaca perquè té una eficàcia més alta que la resta de vaccins que es basen en adenovirus, i similars als de Pfizer i Moderna, amb l’atractiu que, a diferència d’aquests dos darrers, pot ser emmagatzemat sis mesos en refrigeradors normals i té un preu més assequible. Les dosis de Moderna costen uns 15 euros i les de Pfizer, 12, mentre que les del vaccí rus baixen fins a 8 euros. Tot i això, és el més car que J&J, que en costa 7, però només en cal una sola dosi, i AstraZeneca, que en costa vora 2,5.

Per què és tan controvertit?

A la primeria, l’Sputnik V va despertar els recels d’una part important de les autoritats i de la comunitat científica. Una de les raons és que les autoritats russes el van autoritzar de manera molt precoç, l’11 d’agost, quan hi havia molt poques dades que l’avalessin. De fet, encara no s’havia provat en massa i els resultats de la fase I i II no es van publicar fins al setembre.

A més de la manca de transparència, hi havia un escepticisme clar en la investigació russa, a més d’interessos polítics i diplomàtics. La Unió Europea va aprovar la compra de tres-cents milions de dosis d’AstraZeneca a l’agost, molt abans d’haver-hi resultats evidents, i també hi va haver acords amb companyies farmacèutiques nord-americanes i europees. En canvi, fins ara, quan els lliuraments han començat a fer tard, no s’havia mostrat gens d’interès a negociar amb empreses xineses i russes, tot i tenir els mateixos resultats prometedors.

Per què ha sorprès tant el resultat del vaccí rus Sputnik V?

Tot i això, els resultats publicats ara han capgirat la percepció que se’n tenia, han confirmat els bons resultats del vaccí i ja s’administra en una cinquantena d’estats de tot el món. Més enllà dels aliats habituals de les autoritats russes, com ara Algèria, Tunísia, l’Iran i Veneçuela, és present en diversos estats de l’Amèrica Llatina, com l’Argentina, Bolívia i el Paraguai, i també a Europa. La geopolítica del vaccí pot explicar una part important dels recels de la Unió Europea, tenint en compte la pugna amb el govern de Vladímir Putin. Rússia en va facilitar dosis a San Marino, tot i que les institucions europees havien optat pel proteccionisme. També ha lliurat vaccins a Montenegro i Sèrbia, mentre la resta dels països dels Balcans esperen les dosis promeses per la Unió Europea.

Una drecera per a fer arribar el vaccí a Europa

El fet que la Unió Europea no hagi signat cap contracte fa que l’arribada de vaccins russos es pugui ajornar durant mesos. No obstant això, Itàlia va anunciar fa un parell de setmanes que produiria deu milions de dosis el mes a partir del juliol, i el primer ministre, Mario Draghi, ha dit que no descarta d’actuar pel seu compte si no avança la negociació de la Unió Europea.

El Fons d’Inversió Directa Russa ha anunciat més acords amb empreses dels estats espanyol i francès i també amb Alemanya, i hi ha altres companyies, incloses de catalanes per mitjà de PIMEC, que volen participar-hi. L’acord és que es fabriquin els vaccins en aquests estats una vegada l’EMA hi hagi donat l’aval i es destinarien a abastar el mercat europeu. La producció europea acceleraria els lliuraments i faria que es comencés a subministrar el vaccí tan bon punt hi hagués el vist-i-plau de l’agència europea. O fins i tot abans, si l’estat espanyol o el francès decideixen d’actuar pel seu compte.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.