La implantació del vaccí contra el coronavirus i la possibilitat de deixar enrere la pandèmia són els grans protagonistes de les relacions internacionals d’enguany. Les perspectives inicials de cooperació per a fer arribar el vaccí a tothom han anat canviant per una competició aferrissada. Perquè, tot i que hi ha iniciatives com Covax, un programa que pretén de garantir un accés equitatiu al vaccí, la realitat és que els estats rics han acaparat tota la producció de Moderna i el 96% de la de Pfizer. De fet, l’OMS ha denunciat que als estats pobres només han arribat vint-i-cinc vaccins, i en alguns estats no s’espera que arribin dosis fins el 2024.

A principi de gener, Ursula von der Leyen assegurava que la Unió Europea tindria excedents i que els compartiria amb els Balcans i els estats de l’Àfrica. Tanmateix, els retards en la distribució dels vaccins per part de les farmacèutiques i la necessitat de tenir més dosis han deixat enrere els compromisos de solidaritat. En aquesta situació, molts estats han cercat alternatives, principalment amb els vaccins de Rússia i de la Xina, els quals ho han vist com una oportunitat per a estendre la influència política arran del buit que han deixat les potències occidentals.

Els Balcans, entre la influència d’orient i d’occident

Un dels casos il·lustratius és el dels Balcans occidentals, una zona molt afectada per la covid-19. La Comissió Europea s’havia compromès a enviar-hi milers de dosis, però no han arribat ni tenen data de lliurament, encara. En canvi, Sèrbia, propera a l’òrbita d’influència russa, ha rebut un milió de vaccins russos i xinesos i ja n’ha demanat sis milions més. El país ha vaccinat el 6,43% de la població –més del doble que la Unió Europea (2,83%)– i el president serbi, Aleksandar Vucic, ha anunciat un programa de vaccinació per als serbis de Kossove, a més de donacions a Macedònia del Nord i Bòsnia i Hercegovina.

Després de setmanes d’espera, el primer ministre bosnià, Zoran Tegeltija, ha seguit el mateix exemple i ha comprat vaccins russos i xinesos. “No seria sorprenent que alguns països canviessin la seva orientació geopolítica en el futur a causa del tracte per part de la Unió Europea”, ha dit. Fins i tot Hongria considera que el pla del bloc europeu era “massa lent” i ha esdevingut el primer estat membre que ha aprovat el vaccí rus i ha acordat l’enviament de dos milions de vaccins, cosa que el pot fer anar un pas per davant de la resta de socis.

[MAPA] Més de vuitanta milions de vaccinats: així evoluciona la campanya a tot el món

Molts dels estats dels Balcans són candidats d’ençà de fa anys a entrar a la Unió Europea i han fet reformes en aquest sentit, com el canvi de nom de Macedònia del Nord. Tanmateix, tot i les negociacions, no sembla que la Unió Europea vulgui fer aquesta ampliació aviat. És una regió inestable, que fluctua políticament i econòmicament entre orient i occident. Aquest fet, afegit a l’abandonament que ha vist ara amb el vaccí, ha reforçat els polítics pro-russos locals, els quals han explotat la manca de solidaritat i han acusat les institucions europees de pensar només en els beneficis.

Una ruta de la seda sanitària fins al Llevant i més enllà

Rússia i, sobretot, la Xina s’han mostrat molt actius i han aprofitat la situació per estendre el seu espai d’influència i desenvolupar una diplomàcia del vaccí en tota regla. Pequín ha exportat durant la pandèmia milions de màscares i bates, a més de proporcionar respiradors i enviar equips mèdics a països com Itàlia, Algèria, Nigèria i el Perú. Sobre els vaccins, la Xina ha subministrat dosis a aliats com Algèria, Indonèsia i les Filipines, ha regalat mig milió de dosis al Paquistan, tres-centes mil a Sri Lanka i un milió a Cambotja, i fins i tot ha anat més enllà del seu espai habitual i ha ampliat les vendes a estats com Ucraïna i Turquia, els quals han vist els vaccins xinesos com l’única alternativa possible.

Aquests vaccins, malgrat que encara són en la fase 3 dels assaigs clínics i, per tant, tenen una fiabilitat qüestionada, tenen una disponibilitat més gran, són més barats i no necessiten cap mena de refrigeració especial. Per tant, poden ser més atractius per a estats que tenen menys infrastructura i recursos per a la logística de la distribució i de la conservació de les dosis.

No obstant això, la Xina no és l’estat de la regió que ha regalat més vaccins ni és l’únic que cerca de guanyar aliats a força de dosis. Aquest paper el fa l’Índia, que ha donat centenars de milers de vaccins a països de la rodalia com el Bhutan, Birmània, Bangladeix, les Maurici i les Seychelles, entre més. L’Índia té com a punt fort l’enorme capacitat de producció, atès que fins ara era responsable de subministrar vora el 60% dels vaccins mundials contra diverses malalties.

Els EUA, de “l’Amèrica primer” a voler recuperar el terreny perdut

Els EUA, en canvi, han centrat l’estratègia a desenvolupar el vaccí i començar a administrar dosis al país, deixant la iniciativa internacional a les companyies farmacèutiques, les quals han mirat de vendre dosis als estats que poden pagar més. Tanmateix, ara amb la presidència de Joe Biden, el país ha començat a canviar d’enfocament. Ha retornat a l’OMS i s’ha integrat a la iniciativa Covax, amb l’objectiu “d’enfortir el lideratge dels Estats Units en els desafiaments mundials”, cosa que li pot fer recuperar part del terreny perdut.

Ara com ara, els principals aliats dels EUA en la regió clau del Llevant, com Israel, l’Aràbia Saudita, Kuwait i Oman, sí que mantenen en exclusivitat els vaccins de Pfizer i Moderna. Tot i això, hi ha altres aliats habituals que han decidit de combinar vaccins de Pfizer amb els xinesos, com el Marroc i Egipte, a més de l’Irac, Jordània, els Emirats Àrabs Units i Bahrain. De fet, aquests dos darrers estats van ser pioners en l’aprovació del vaccí xinès Sinopharm, a començament de desembre, i ja han vaccinat el 34% i el 10% de la població, respectivament.

A l’Amèrica Llatina la situació és similar. L’Equador, Panamà, Costa Rica i Colòmbia han optat per vaccins nord-americans, encara que això vulgui dir esperar més temps. En canvi, Xile i l’Argentina ja han començat a administrar a la població vaccins xinesos. El Brasil, Bolívia i Mèxic també han ordenat tots dos vaccins, i Veneçuela ha optat pel rus. En aquest espai encara hi ha un actor més, Cuba, que amb el vaccí Soberana 02 –que encara és en la fase 2– espera d’immunitzar tota la seva població i compartir el vaccí amb els estats més pobres del continent.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.