Senyor Parellada

Un dels restaurants clàssics de Barcelona tanca la porta per sempre. Després de trenta-vuit anys de vida, el Senyor Parellada no tornarà a aixecar la persiana. Les restriccions contra la covid-19 han acabat precipitant el final del projecte. “Durant la pandèmia hem anat obrint i tancant cada vegada que podíem, però aquesta última vam decidir que no valia la pena. No sortien els comptes. Només podíem servir dinars una hora i mitja cada dia, cosa que ens afectava moltíssim. No ens compensava”, ens explica Ramon Parellada, l’impulsor d’aquest local de cuina catalana que s’havia convertit en tota una institució de la ciutat de Barcelona.

Veient que la crisi de la covid-19 s’allargava, van estudiar la situació i, finalment, van prendre la decisió més dolorosa: posar punt final a aquesta fonda nascuda al Born l’any 1983. “Era una reflexió que havíem de fer. Ja tinc edat de jubilar-me, i ara és l’hora de les noves generacions”, explica. Parellada confessa que, en realitat, aquests últims cinc anys ja havia passat el relleu del negoci a la seva filla Maria Antònia. “Vistes les circumstàncies actuals, hem pensat que valia més replegar-nos i enfortir-nos a la casa mare, la Fonda Europa. Potser hauríem continuat una mica més. Hauríem posat el punt final d’una altra manera… Però la covid-19 ho ha precipitat tot.”

Cal tenir en compte que no tanca solament el restaurant, sinó també l’hotel Banys Orientals, que era a sobre, a l’estil de les antigues fondes catalanes –Parellada, al capdavall, es considera fondista, sobretot. I aquest fet, tenir l’hotel en el mateix conjunt, encara ha complicat més les coses: “La covid-19 ha tocat de mort els hotels. I això també ha estat una gran mancança per al nostre establiment. Amb les circumstàncies actuals era molt complicat de sostenir-lo. A còpia de canelons costa molt de sostenir un projecte com el de l’hotel. En condicions normals, crèiem que amb vint anys ho podíem aconseguir. Ara s’havia convertit en una cosa inviable. No era el moment de tenir diversos fronts oberts i diversificar.”

Ara centraran tots els esforços en la Fonda Europa de Granollers, el projecte familiar amb dos-cents cinquanta anys d’història. “La casa mare és allò que no es pot tocar. En canvi, al Senyor Parellada, com que és la meva feixa, puc fer i desfer. En definitiva, això era una etapa. Quan era jove vaig voler fer aquest viatge a Barcelona. Des de la perspectiva de Granollers, això era com fer les Amèriques. De fet, a la meva família això ha estat habitual. Sempre hi ha hagut algun membre que surt de la casa mare de Granollers i ha anat a provar sort a Barcelona. El meu avi, amb el Set Portes, per exemple. Però allò que realment importa és la fonda.”

Parellada n’està convençut, d’aquest final de cicle. Està il·lusionat, ara, a ajudar aquests anys vinents la seva filla a tirar endavant aquest negoci ple d’història. Malgrat tot, el tancament del Senyor Parellada serveix per a fer balanç de tot allò que hi ha viscut. En Ramon encara explica amb un somriure el començament del projecte. “Al principi molta gent venia a demanar-nos qui era el Senyor Parellada. Ens inventàvem històries. Ningú no es creia que fos jo, tan jove…”

I d’on va sortir aquest nom? “Ens feia gràcia posar-hi el nom de ‘senyor’. A molts països es fa. I fer-ho en català crèiem que era important. Penseu que vam ser el primer restaurant de Barcelona a fer la carta només en català. Era una altra època.” Però en acabat confessa que hi ha una altra història curiosa al darrere: “Quan era adolescent ajudava a casa dels meus pares, a la Fonda Europa. Sempre que venia Josep Pla, ma mare me’n feia responsable. Deia que era una mica complicat, i que era important que tingués cura que tot fos del seu grat. Ell amb la seva sornegueria característica, i veient la meva edat, sempre em deia: ‘senyor Parellada…'”

Parlant del negoci, si hi ha res que delati Ramon Parellada és que hi ha gaudit de valent, al restaurant. “M’ha encantat el tracte amb la gent. Penseu que des de la sala del Parellada hem vist com Barcelona renaixia. Aquells primers anys hi havia una il·lusió compartida. Si la ciutat tirava endavant, tots ens en podíem sortir. Va ser un moment màgic.” Pel Senyor Parellada hi han passat polítics, artistes, esportistes… Tothom qui hi anava hi trobava el confort de casa, entre aquelles quatre parets. Aquest establiment emblemàtic oferia sempre un tracte afable, que de seguida et feia sentir un més de la família. Ramon Parellada el trobarà a faltar, però, com ell, molts barcelonins notaran el buit que deixarà.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.