El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací. Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb. En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

El caos de les dades del coronavirus del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha acabat esclatant aquesta tarda a la compareixença diària del director del Centre de Coordinació d’Emergències espanyol, Fernando Simón. Les dades del coronavirus són un maldecap d’ençà del començament de la crisi, perquè els criteris en el recompte varien i perquè els casos reportats no han estat mai exactes. Simón diu que a la Moncloa hi ha preocupació per les dades d’una ‘zona concreta’ de Catalunya. El Departament de Salut ha fet un comunicat en què no acaba d’aclarir gaire cosa, però diu que no sap de què parla la Moncloa i que en una reunió bilateral ahir no se’ls va expressar cap preocupació. Simón ha explicat que havien observat ‘algunes incongruències’ i ‘problemes de validació’, unes dades de nous diagnosticats sobre les quals Salut no s’ha pronunciat. No obstant això, el departament ha reivindicat que era la Generalitat qui coneixia la realitat epidemiològica de Catalunya i que no hi havia cap àrea que indiqués cap repunt de la Covid-19. El fet més sorprenent de tot plegat és que el departament està sota el control directe de Salvador Illa, però el caos ja no estranya ningú, després de dos mesos amb embolics constants respecte de les dades de la Covid-19 i la informació que el govern espanyol amaga a les autonomies a l’hora de decidir qui avança i qui no en el desconfinament.

Barcelona i l’àrea metropolitana han accedit a la fase 1 del desconfinament, mentre que les regions sanitàries de les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona, l’Alt Pirineu i Aran i les illes de Mallorca, Menorca i Eivissa han passat a la fase 2. Ara mateix, la ciutat de Barcelona està aïllada i no se’n pot sortir ni entrar llevat de motius laborals o de força major, però l’ajuntament i la Generalitat estudien la reunificació de les regions sanitàries de Barcelona, Metropolitana Nord i Metropolitana Sud per tal de facilitar la mobilitat. El govern català també ha presentat un protocol per a desconfinar les residències i ha descartat d’activar la fase 2 del pla Orfeu.

Avui, i després d’uns quants dies anunciant-ho, el govern espanyol ha eliminat les franges horàries dels municipis de menys de 10.000 habitants i de baixa densitat. En paral·lel, el govern francès ha fixat el 28 de juny com a data perquè es faci la segona volta de les eleccions municipals de Catalunya Nord, si la situació sanitària ho permet. La primera volta fou el 12 de març en plena emergència sanitària, però Emmanuel Macron va decidir de mantenir-la. Pel que fa a les mobilitzacions, avui ha tornat la protesta de la #MeridianaResisteix, i la Plataforma 3 d’Octubre ha convocat demà una concentració a la plaça de Sant Jaume.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

A tot el món, les darreres xifres són de 5.265.750 casos confirmats i 337.988 morts. Del total de casos, 2.127.606 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer.

Els estats més afectats són:

—Els Estats Units d’Amèrica, amb 1.629.176 casos i 96.767 morts.
—Rússia, amb 326.448 casos i 3.249 morts.
—El Brasil, amb 314.769 casos i 20.267 morts.
—L’estat espanyol, amb 281.904 casos i 28.628 morts.
—El Regne Unit, amb 254.195 casos i 36.393 morts.
—Itàlia, amb 228.658 casos i 32.616 morts.
—L’estat francès, amb 181.826 casos i 28.289 morts.


Als Països Catalans hi ha 82.364 casos, 49.799 altes i 13.480 defuncions [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].

—Al Principat, 64.037 casos, 36.579 altes i 11.766 morts (no hi haurà dades noves fins demà al matí)
—Al País Valencià, 15.217 casos, 10.523 altes i 1.340 morts (avui hi ha hagut 35 casos nous de PCR, 186 altes i 7 mort)
—A les Illes, 2.037 casos, 1.583 altes i 222 morts (avui hi ha hagut 13 casos, 17 altes i  1 mort)
—A Catalunya Nord, 311 casos, 276 altes i 34 morts (no hi ha dades noves)
—A Andorra, 762 casos, 652 altes i 51 morts (avui hi ha hagut 6 altes)

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.


La píndola de Jordi Goula: ‘La crisi es podria prolongar més que no es pensava’

Ahir a la tarda, els assistents a la conferència telemàtica del Cercle d’Economia, en què intervenia el president de CaixaBank, Jordi Gual, es devien quedar ben parats quan els va etzibar que el panorama econòmic que tenim davant és més complicat que no diuen habitualment i que hem d’estar preparats ‘per a una situació que es prolongui dotze mesos, divuit o potser, fins i tot, vint-i-quatre’. Va explicar que alguns sectors trigarien mesos a recuperar-se i no podrien operar amb normalitat fins que no es tingués un control efectiu de la pandèmia, fet que també pot repercutir en el conjunt de l’economia, va dir. I va insistir en el fet que, en un començament, es pensava que la crisi del coronavirus era només un xoc temporal, però que s’ha acabat veient que el control de la Covid-19 i les seves conseqüències encara duraran temps.

Unes hores abans, s’havia fet públic un estudi de Manpower Group amb estimacions sobre l’evolució del mercat laboral que li donaven la raó fil per randa. L’estat espanyol podria trigar gairebé una dècada a recuperar la pèrdua d’ocupació causada per la Covid-19, venien a dir com a titular i resum de l’estudi. Déu n’hi do! Diuen que si es confirma que el perfil de la crisi és en forma d’una V particularment aguda, el 2021 haurem d’assistir a una millora de l’ocupació, potser del 2%. Però en la hipòtesi que el 2021 un 25% dels ocupats protegits avui en l’esquema dels ERTO acabessin perdent la feina, hauríem d’esperar fins al 2026 per reabsorbir les pèrdues d’ocupació causades per la pandèmia de la Covid-19. L’anàlisi que fa Manpower es basa en les xifres de les afiliacions a la Seguretat Social.

Segons el seu autor, el catedràtic Josep Oliver, ‘la caiguda de l’ocupació és d’una magnitud sense precedents per la seva rapidesa i intensitat, tot i la molt notable contenció de la destrucció d’ocupació que impliquen els ERTO i del suport als autònoms’. ‘El tancament de l’activitat, total i parcial, i les difícils condicions econòmiques que s’entreveuen han afectat durament les expectatives de consumidors i empresaris, cosa que es tradueix en unes pèrdues històriques de llocs de feina.’

I passem de les previsions a les enquestes sobre el passat recent, que sempre tenen més fiabilitat. Doncs, afanyem-nos a dir que tampoc no apunten bé. Segons l’índex PMI (directors de compres), publicat ahir i elaborat per la consultora Markit, l’activitat total de la zona euro va augmentar del seu nivell mínim rècord de 13,6 punts, registrat a l’abril, fins al 30,5 al maig. Ara bé, com que es manté molt per sota del nivell neutre dels 50 punts, continua indicant un ritme de contracció superior a tots els nivells observat abans del brot de la Covid-19. El nivell mínim anterior, de 36,2 punts, es va registrar durant el febrer de 2009, el pitjor moment de la crisi financera mundial.

Markit comenta que, malgrat la duresa de la situació, podria haver-hi una petita escletxa de llum. És cert que aquest maig la zona euro ha registrat una nova caiguda de l’activitat comercial, però com a mínim les dades de l’enquesta sembla que mostren signes que la desacceleració ja va tocar fons a l’abril. Per països, s’observa que les taxes de declivi de l’activitat total es van atenuar a França i Alemanya, a més de reduir-se col·lectivament en la resta de la regió, enfront de les caigudes sense precedents observades a l’abril, encara que en tots els casos van continuar essent les més marcades que en qualsevol altre moment anterior al brot de la Covid-19. Això fa pensar que la desacceleració hauria de continuar moderant-se a mesura que s’aixequessin més restriccions del confinament cap a l’estiu.

Una de les preocupacions addicionals que surt arreu és la probabilitat que la demanda encara sigui extremadament feble durant un període prolongat, cosa que faria més pressió a les empreses per a reduir l’ocupació de manera dràstica a mesura que els programes d’ajuda dels governs acabin. Ara com ara, les dades de desocupació i afiliació que tenim fins a l’abril ens diuen ben poca cosa, perquè els afectats pels ERTO no consten ni com a aturats registrats ni com a baixes de la Seguretat Social. Probablement, fins a les dades del juny no començarem a tenir les idees més clares sobre la magnitud del drama que vivim.

Per últim, només assenyalar que Markit preveu que el PIB es desplomi gairebé un 9% el 2020 a la zona euro i que la recuperació total trigui uns quants anys. La conclusió és la mateixa, si fa no fa, que les de Jordi Gual i Josep Oliver. I estic segur que no s’han ‘copiat’ entre ells.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

– VilaWeb: Carles Puigdemont: ‘S’ha d’anar més enllà de la política parlamentària per arribar fins al final’
– The Guardian: El coronavirus remodelarà les nostres ciutats, però encara no sabem com (en anglès)
– Clarín: L’OMS decreta Sud-amèrica com el nou epicentre de la Covid-19 (en castellà)
– BBC: Coronavirus: la immunitat genera l’esperança per la creació d’un tractament (en anglès)
– Corriere della Sera: Però el model suec funciona o no? Les dades i una (primera) resposta (en italià)
– The Economist: Aixecant els confinaments: quan, per què i com (en anglès)
– Infobae: Coronavirus: el vaccí podria estar en temps rècord (en castellà)
– Politico: Com el coronavirus està canviant l’accés a l’avortament (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?

Incertesa sobre les dades de l’epidèmia a Catalunya: Salut i la Moncloa topen
Barcelona i l’àrea metropolitana avancen a la fase 1 i alguns territoris entren a la 2
Com es desconfinaran les residències de gent gran a Catalunya?
Es pot entrar i sortir de Barcelona durant la fase 1?
La segona volta de les eleccions municipals a Catalunya Nord serà el 28 de juny, si la situació sanitària ho permet
La Plataforma 3 d’Octubre es manifestarà demà a Barcelona
Torna la protesta #MeridianaResisteix a Barcelona
S’eliminen les franges horàries als municipis de menys de 10.000 habitants i baixa densitat
El govern descarta d’activar la fase 2 de l’Orfeu
Set morts al País Valencià des d’ahir, cap en residències per tercer dia consecutiu
Junqueras: ‘Si no hi ha taula de negociació, no hi ha legislatura’
[VÍDEO] L’Orfeó Català i dos cors anglesos enregistren virtualment l”Ave verum’ de Mozart
Joan Baldoví: ‘Pot arribar un moment en què no donem suport al pressupost’
La violència masclista es dispara durant el confinament i els experts alerten de noves situacions de risc d’ara endavant
Com s’han de desar les màscares quirúrgiques per reutilitzar-les?


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

La incidència de la Covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirusPer què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 188
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.