22.04.2020 - 21:50
|
Actualització: 22.04.2020 - 23:03
Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací.
Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha comparegut davant el congrés per a demanar una nova pròrroga de l’estat d’alarma. És la tercera, que s’allargarà fins el 9 de maig. Hi ha dues novetats principals. La primera, que comença la retirada progressiva de restriccions. Segons que ha afirmat Sánchez, les normes aniran canviant aquestes setmanes vinents. La segona, que el ministre de Sanitat, Salvador Illa, encara tindrà més marge de maniobra. Sobretot, podrà modificar les mesures als establiments que tinguin l’activitat permesa, i també dictar ordes i instruccions per a determinar els territoris on es permetin certes activitats i desplaçaments. El president espanyol diu que provarà de pactar amb les comunitats i els ajuntaments perquè el desconfinament s’adapti a la realitat territorial. A la tarda, el ministre de Transports, José Luis Ábalos, ha obert la porta a acordar el relaxament del confinament amb les autonomies. Diumenge els presidents Quim Torra, Ximo Puig i Francina Armengol van pressionar Sánchez perquè volen recuperar la veu i el vot en la gestió de la crisi.
Precisament, el president Puig ha reivindicat el dret del País Valencià a ‘adaptar el postconfinament a la seua realitat particular’ i ha avisat: ‘En aquesta qüestió, com en tantes altres, el centralisme i la uniformització no són ni intel·ligents ni eficients.’ Davant les Corts, que avui han reobert, Puig ha lloat la unitat d’acció, però ha reiterat que ara cal descentralitzar la gestió per autonomies i municipis. Així doncs, la Generalitat Valenciana també prepara el seu pla de desconfinament, tal com va fer la Generalitat de Catalunya. L’aprova, diu Puig, una comissió de tretze experts en àrees crucials de la pandèmia. Segons ell, són professionals reconeguts d’epidemiologia, microbiologia, big data, psiquiatria, química i geografia, que ‘ja van dissenyant l’eixida que s’ha de prendre’ al país. També ha reconegut que el seu govern no va preveure bé l’abast de l’impacte que tindria la pandèmia, i ha demanat ‘un gran acord valencià’ per a superar la crisi sanitària, econòmica i social causada pel coronavirus.
La portaveu del govern català, Meritxell Budó, també ha insistit que preparen un pla de desconfinament propi, tot i que el president espanyol ha dit tan sols que parlaria amb els governs, ‘sense esperar que diguin amén’. En el cas de Catalunya, qui ho planifica és un equip encapçalat pel doctor Oriol Mitjà. Un dels requisits més polèmics que proposa per a desconfinar Catalunya és el denominat ‘passaport d’immunitat’, que hi ha qui considera una amenaça. En declaracions a Catalunya Ràdio, Mitjà ha dit avui que els catalans com a comunitat haurien de decidir si l’accepten. Si la resposta és no, diu, els grans esdeveniments no hauran d’esperar sis o deu mesos, sinó dos anys. Aquests serien sobretot els contexts en què es faria ús del passaport, perquè en els altres es podrien cercar alternatives. Però Mitjà reitera que és un debat necessari que molts països ja tenen, sobretot per quan torni a venir turisme, i avisa que la possibilitat de rebrots dependrà dels mecanismes de control.
L’editorial de Vicent Partal
‘Batlle de Badalona o partit S.A.‘
La píndola de Jordi Goula: ‘Empreses contra l’emergència sanitària‘
Aquest matí el president Pedro Sánchez deia al congrés espanyol que una de les lliçons que s’havien d’extreure per al futur, arran d’aquesta crisi, és que cal tenir capacitat d’autoproveïment i indústria pròpia, per evitar de ser víctimes de l’especulació dels mercats, com ha passat amb l’adquisició de molts equips de protecció a l’estranger. De fet, incidia en una pregunta que tots ens hem fet també de casa nostra estant, aquestes setmanes. Com és possible, en un país com Catalunya, amb tanta empresa tèxtil, que hàgim d’anar a cercar les caretes a la Xina i que no hi hagi bates per als sanitaris? Senzillament, perquè no en fabricàvem.
Ara, a mig partit, sembla que això ha canviat i no solament al tèxtil, sinó en molts sectors. En aquests moments, més de 1.800 empreses catalanes ja han ofert la tecnologia, el material i la capacitat de producció per a plantar cara a l’emergència sanitària causada per la Covid-19. Són empreses que s’han registrat en un mercat digital creat fa gairebé un mes pel Departament d’Empresa i Coneixement mitjançant Acció, que recull ofertes i demandes i posa en contacte les empreses que ofereixen les seves capacitats amb qui en necessita els productes.
L’objectiu d’aquesta plataforma és proveir de material el sistema sanitari de Catalunya i, alhora, que la indústria catalana compti amb el material de protecció necessari per a desenvolupar la seva activitat amb seguretat. De fet, aquests són els dos grans col·lectius demandants. A més, també aplega iniciatives de solucions per al teletreball, impressió 3D i més eines innovadores que serveixin per a encara la crisi sanitària amb noves tecnologies i metodologies empresarials.
Si hi ha cap lector interessat, que sàpiga que les empreses poden oferir les seves capacitats en aquesta web, i que també hi poden accedir les que tinguin demandes. Amb aquesta iniciativa, doncs, es poden unir empreses i fabricants de diversos punts de la cadena de producció per garantir, del subministrament fins a la fabricació, solucions per a lluitar contra l’emergència sanitària. ‘D’aquesta manera es vol fomentar la col·laboració empresarial i posar a disposició del sistema sanitari la solidesa i les capacitats industrials de l’ecosistema empresarial català’, diu Joan Romero, conseller delegat d’Acció.
Parlo amb ell sobre el moviment que hi ha en aquest terreny. En part, ja el coneixem pels mitjans, en els casos més mediàtics, com els de SEAT amb els respiradors. En canvi, sabem poca cosa d’aquestes més de 1.800 empreses que s’han apuntat a la plataforma. Diu que hi ha tres motius principals que fan que cada dia més empreses s’hi adhereixin. El primer és tenir coneixement de l’existència de la plataforma, evidentment. El segon és que hi ha una forta demanda d’equipaments de protecció individual (EPI) per als treballadors del sector empresarial pensant en la tornada a la feina. I el tercer és l’efecte crida que fa pensar a molts empresaris que podrien destinar una part de la producció a fabricar objectes en què fins ara no havien pensat… ni n’hi havia demanda, és clar.
Explica que truquen una a una a totes les empreses que els fan ofertes. ‘Mirem que siguin empreses, no intermediaris, i si són distribuïdors comprovem quins estocs tenen. També examinen si els productes que ens ofereixen tenen les certificacions corresponents abans de validar-les. Una vegada validades, passen a formar part de l’oferta en la marketplace. Fins ara n’hem validades unes 1.100′, afegeix.
Quant a la tipologia de les empreses que fan ofertes, destaca les dels sectors tèxtil i del plàstic: ‘Tenen afinitats amb les necessitats dels demandants i normalment també tenen una gran capacitat d’adaptació.’ Diu que la demanda més forta es materialitza sobretot en les màscares quirúrgiques i de seguretat, les matèries primeres necessàries per a fer productes sanitaris (teixits, elàstics, plàstics…), productes EPI i material sanitari de protecció, respiradors, desinfectants, plataformes de teletreball, serveis i diversos materials d’impressió 3D.
Hi ha molts exemples interessants, com una empresa de Sant Fruitós de Bages especialitzada en tecnologia d’infraroigs i energia ultraviolada per a la indústria, que actualment apliquen a desinfectar superfícies i netejar màscares perquè es puguin reutilitzar. O una empresa tèxtil de Santa Coloma de Farners que ara col·labora a fabricar bates de protecció per a personal sanitari i que es dedicava a fabricar inflables publicitaris i artístics i també treballava per a algunes indústries. O una de Terrassa, especialitzada en la producció de motlles d’injecció de plàstic que treballa principalment per al sector de l’embalatge i el mèdic; tenen maquinària d’alta precisió i ara fabriquen peces per als conjunts de diagnòstic ràpid i més productes mèdics. O una fusteria industrial d’Olius, que ara ofereix la maquinària per a fabricar pantalles de protecció i també ‘giraportes’ –mecanismes per a obrir portes sense tocar-les–; col·laboren amb empreses d’impressió 3D per fabricar-les… I així fins a més de mil…
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
– VilaWeb: Jordi Sànchez: ‘El tracte que ens ha donat el Departament de Justícia voreja la discriminació’
– CNN: Expert en malalties infeccioses: només estem a la segona entrada de la pandèmia (en anglès)
– Ràdio i Televisió d’Andorra: El govern crearà un fitxer de dades de sospitosos i infectats per la Covid-19
– BBC: Dubrovnik: La ciutat medieval dissenyada al voltant de la quarantena (en anglès)
– Ouest-France: Zero morts per coronavirus: com es pot explicar el misteri vietnamita? (en francès)
– South China Morning Post: La llarga història de col·laboració científica del laboratori de virologia de Wuhan (en anglès)
– Corriere della Sera: Coronavirus, Suècia i l’estudi sobre contagis i immunitat de ramat que divideix el país (en italià)
– France Inter: La nicotina, una arma contra la Covid-19? (en francès)
– Medium: Coronavirus: aprenent a ballar (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?
– El govern espanyol, disposat ara a acordar el desconfinament amb les comunitats autònomes
– Ximo Puig reclama un postconfinament en clau valenciana
– Alemanya aprova l’assaig en humans de quatre possibles vaccins contra el coronavirus
– Sánchez dóna més poders a Illa en la nova pròrroga de l’estat d’alarma
– Mitjà, sobre el passaport d’immunitat: ‘Haurem de decidir si volem concerts en 6-10 mesos o no fer-ne en 2 anys’
– [Recull fotogràfic] Visitem el Pavelló Salut Claror de l’Hospital del Mar
– Crisi del coronavirus: quan i com podran sortir els nens del confinament?
– Desestimen la querella de Junqueras per les amenaces del Suprem perquè els seus membres són aforats
– 172 nous casos i 18 morts més per coronavirus al País Valencià
– L’angoixa de les netejadores d’hospitals: ‘Tenim por, però no ens fem enrere’
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
A tot el món, les darreres xifres són de 2.614.289 casos confirmats i 182.453 morts. Del total de casos, 714.305 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer.
Els estats més afectats són:
—Els Estats Units d’Amèrica, amb 830.572 casos i 46.235 morts.
—L’estat espanyol, amb 208.389 casos i 21.717 morts.
—Itàlia, amb 187.327 casos i 25.085 morts.
—L’estat francès, amb 159.877 casos i 21.340 morts.
—Alemanya, amb 149.771 casos i 5.211 morts.
Als Països Catalans hi ha 59.302 casos, 31.370 altes i 10.388 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].
—Al Principat, 45.875 casos, 24.787 altes i 9.050 morts (1.052 casos, 896 altes i 205 morts més que no ahir)
—Al País Valencià, 10.571 casos, 5.011 altes i 1.112 morts (172 casos, 292 altes i 18 morts més que no ahir)
—A les Illes, 1.836 casos, 1.017 altes i 164 morts (28 casos, 12 altes i 3 morts més que no ahir)
—A Catalunya Nord, 297 casos, 246 altes i 25 morts (2 casos i 2 altes més que no ahir)
—A Andorra, 723 casos, 309 altes i 37 morts (6 casos i 27 altes més que no ahir)
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
–[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
–[GRÀFICS] Així evoluciona el coronavirus als Països Catalans
–Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
–Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
–Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
–Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
–Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
–Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 188
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
