Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

El govern català ha canviat el criteri d’aplicació del confinament nocturn l’endemà de la resolució del TSJC que tombava l’aplicació de la norma en gran part dels 148 municipis per als quals la demanaven. L’executiu de Pere Aragonès ha sol·licitat de confinar els de més de 20.000 habitats amb una incidència de 125 casos per cada 100.000 habitants aquests darrers set dies. Sobre els de més de 5.000 habitants, el govern demana el confinament nocturn per als que tinguin una incidència de 250 casos per cada 100.000 habitants. Ara per ara, la mesura afecta dinou municipis –el govern ha demanat d’ampliar-ho a 62– entre els quals no hi ha Barcelona ni la seva àrea metropolitana. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no es pronunciarà fins dilluns sobre si l’avala.

Barcelona ha viscut una nit d’aglomeracions i entrompades als carrers arran del final del confinament nocturn. El tinent batlle de Prevenció i Seguretat, Albert Batlle, ha dit que la matinada passada havia estat més moguda que no les nits anteriors. Hi ha hagut aglomeracions especialment a les places de Ciutat Vella i a Gràcia, on aquests dies és festa major. Batlle diu que la setmana vinent pot passar una cosa similar a Sants, atès que la festa major del barri és del 24 al 20 d’agost. El dispositiu conjunt de Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana ha desallotjat unes 4.100 persones, de les quals 2.100 han estat dispersades a les zones de platja i les altres 2.000, a Gràcia. La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró també ha opinat sobre el confinament nocturn. Diu que el motiu del govern per a demanar-ne una pròrroga és rebaixar la incidència de casos i aturar la propagació de la pandèmia per a recuperar l’activitat econòmica social i cultural.

Un estudi de l’Hospital Sant Rafael de Germanes Hospitalàries de Barcelona ha detectat un creixement de les fractures d’ossos i un agreujament dels problemes degeneratius com el mal d’espatlla, d’esquena i de genoll d’ençà del començament de la pandèmia. L’hospital explica que és conseqüència de la baixada sobtada i significativa de l’activitat física pel confinament o per la por a contraure la malaltia. Aquesta mena d’afeccions representen el 70% de les visites a l’especialista.

Per una altra banda, les Illes han superat el 70% de la població amb la vaccinació completa. Concretament, 734.972 persones. A més, la Conselleria de Salut ha anunciat que redueixen a un mes el període d’espera per a vaccinar-se després d’haver passat la covid. Fins ara, es recomanava que fossin sis mesos.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 1.517.947 casos i 32.191 morts, i actualment hi ha 671 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].


A tot el món, les darreres xifres són de 211.161.718 casos confirmats i 4.422.777 morts. Del total de casos, 189.055.423 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 38.238.718 casos i 643.177 morts;
–L’Índia, amb 32.365.996 casos i 433.758 morts;
–El Brasil, amb 20.494.212 casos i 572.733 morts;
–Rússia, amb 6.705.523 casos i 174.485 morts.
–L’estat francès, amb 6.557.356 casos i 113.103 morts;

–A l’estat espanyol hi ha 4.758.003 casos i 83.004 morts.


La píndola de Jordi Goula: “Les exportacions catalanes no fan vacances”

Les exportacions han estat les primeres magnituds en la cursa per a superar els nivells d’abans de la pandèmia a Catalunya, amb un creixement espectacular del 28%, durant el primer semestre, respecte del mateix període de l’any passat, i del 6% respecte del de l’anterior. Un 2019, cal recordar, en què es va assolir el rècord de vendes a l’exterior. Vet aquí que anem de rècord en rècord. El ritme de creixement és molt més ràpid que no a la mitjana de l’estat espanyol, en què és d’un 23,3% respecte del 2020, i del 3,6% respecte del 2019. Això ha fet que la participació d’aquests sis mesos en les exportacions de l’estat espanyol hagi estat del 25,9%, mig punt més que no fa un parell d’anys.

A Catalunya, els tres sectors que encapçalen les vendes a l’exterior, i que representen el 61% del total, ja han superat el llistó d’abans de la pandèmia. Els productes químics, els béns d’equipament, i l’alimentació i begudes han tingut creixements de dos dígits. Per demarcacions, també han crescut totes quatre fins a superar el 2019, amb Girona com a més destacada.

A escala espanyola, les coses també han estat positives, però no tant. “El juny es va consolidar la recuperació del comerç exterior espanyol. Van créixer notablement les importacions i exportacions respecte del 2020 i també, més moderadament, respecte del 2019”, deia ahir la secretària d’Estat de Comerç espanyola, Xiana Méndez. “Durant el primer semestre del 2021 han crescut les exportacions de manera generalitzada, en els principals sectors i a totes les destinacions, i el dèficit comercial s’ha reduït.”

Enmig d’aquest bon clima per les bones xifres, em va sorprendre la nota que va fer pública l’AMEC, en què el seu director general, Joan Tristany, deia: “Malgrat haver recuperat les xifres del 2019, aquest any no es pot dir que siguem a prop de la normalitat. L’encariment de les matèries primeres i el seu desproveïment, el preu dels contenidors, que s’ha arribat a triplicar, i les dificultats per a trobar espai per a enviar les mercaderies afecten la bona marxa de les exportacions i d’algunes indústries, i es podria complicar els mesos vinents”. Evidentment, l’última frase és la que em fa pensar. Em sembla un recordatori oportú. És un problema de primer ordre, com ja havia posat en relleu en alguna de les darreres píndoles.

Decideixo de parlar amb ell aquest matí i que m’expliqui la seva visió i la dels seus associats. “Les empreses es queixen molt dels dos punts que he esmentat. Moltes empreses estaven convençudes que aquesta situació anòmala duraria quatre dies. I ara veuen que no és així. Que la situació es va perllongant i els preus continuen pujant contínuament”, em comenta.

Això ha tingut una traducció directa en el compte de resultats de moltes empreses. Mentre creien que això no duraria, van decidir de no tocar els preus a canvi de reduir el marge. Però ara que han vist que s’han equivocat, van traslladant a les empreses clientes els costs més alts tot encarint els preus. L’índex de preus industrials creixia a un ritme del 0,8% el febrer, i el juny va ser del 10,2%. Tristany em fa una observació curiosa: “Les empreses clientes accepten la pujada de preus perquè saben que era inevitable, que no és cosa tan sols d’aquí, sinó que és un fet generalitzat.” La pregunta del milió és quant trigaran aquestes empreses a apujar els preus al consumidor i recuperar els marges, cosa que encara no han fet. En aquest punt, la situació es complica molt perquè els Bancs Centrals d’Europa i dels EUA esperen a veure què passa finalment amb els preus al consumidor per a reformular la política monetària permissiva actual. No cal dir que tenen una responsabilitat altíssima en cada pas que facin o no facin. No m’agradaria ser a la seva pell.

Tristany em diu que la dificultat dels subministraments de matèries primeres i components va a més: “Algunes fàbriques de cotxes han hagut de tancar línies de producció per falta de components, sobretot microxips. I si això passa amb empreses molt poderoses, no cal afegir gaire cosa sobre la dificultat que afronten els petits, que tenen una capacitat de negociació molt inferior.” L’efecte és un endarreriment en poder servir les comandes. Els terminis s’allarguen. D’aquí ve la seva precaució sobre les xifres d’exportacions dels mesos vinents. “Tant de bo que m’equivoqui, però el ritme de creixement es podria alentir.”

Admet que una part de la “culpa” de l’enlairament dels preus la tenen els empresaris mateixos. “En veure que triguen tant a servir les comandes que han fet de components que necessiten, miren de produir estocs –en alguns casos per tot l’any vinent– cosa que fa que, com que no creix l’oferta, els preus no parin de pujar i creixin els endarreriments en l’expedició.”

Al capdavall, la pregunta que ens podem fer és si les empreses gestionen bé la crisi. La situació és radicalment diferent que no a l’anterior. Aleshores, la demanda va caure a nivells mínims. Ara, no. La demanda estira molt fort arreu i l’obstacle és poder servir les comandes. “De vegades, quan parlo amb empresaris, tinc la sensació que són en una situació tan complexa per totes bandes que no tenen gaire clar com cal gestionar-la”, comenta. Jo hi afegiria que també és nova i molt diferent. Penso que és qüestió de temps que es vagin desencallant els colls d’ampolla que s’han creat amb la pandèmia i que, no cal dir, han anat molt bé, en termes de negoci, per a algunes empreses del sector logístic. Els transports marítims, per exemple, han fet l’agost…


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–VilaWeb: Quan un jutge prescriu el tractament a un malalt en estat crític
–Politico: Els científics intensifiquen la cerca d’una cura per a la covid persistent (en anglès)
–Franceinfo: Un tractament preventiu contra la covid provat per AstraZeneca reduiria el risc de desenvolupar una forma greu de la malaltia d’un 77% (en francès)
–Vox: Allò que sabem en realitat sobre els vaccins i la variant delta (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi  que us hem ofert avui:

Detecten més fractures d’ossos per un descens de l’activitat física arran de la covid-19
El govern demana ara al TSJC d’ampliar el confinament nocturn a seixanta-dos municipis
Nit d’aglomeracions i entrompades arran del final del confinament nocturn a Barcelona
Ciuró defensa que la prioritat del confinament nocturn no és limitar els drets fonamentals sinó garantir la salut pública


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

A quins municipis del país s’ha decretat el confinament nocturn? Tota la informació
Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
Passaport covid: com es pot descarregar i de què serveix?
He tingut contacte amb un positiu de covid-19, però ja m’havien vaccinat: he de fer quarantena?
Com demanar hora per a vaccinar-se? Tots els detalls


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.

S'ha afegit la noticia a Favorits

Hem detectat que teniu les notificacions de Vilaweb blocades. Si les voleu rebre, seguiu les instruccions que trobareu en aquesta pàgina.