Quan un jutge prescriu el tractament a un malalt en estat crític

La resolució que permet el tractament amb ozonoteràpia en un hospital públic ha posat sanitaris i administració en peu de guerra

VilaWeb
Esperança Camps Barber
19.08.2021 - 20:09
Actualització: 19.08.2021 - 22:09

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

“Els metges no poden actuar per ordre judicial. Tampoc no sóc partidària de practicar la medicina defensiva per por.” Així de contundent es mostra la doctora Marisa Blasco, cap de l’UCI de l’Hospital Clínic de València quan li demanem una reflexió sobre la resolució d’una jutgessa de Castelló que obliga la direcció de l’hospital de la Plana a permetre que un pacient crític amb covid reba ozonoteràpia.

El matís ací és important, perquè la titular del contenciós número 2 no pot obligar l’equip mèdic de l’hospital a practicar una teràpia que cap organisme no ha demostrat que siga eficient en malalts com el subjecte del cas. Tampoc no és dins el catàleg de prestacions de la sanitat pública del país. L’ozonoteràpia no és ni tan sols, a l’hora d’ara, en fase d’assaig clínic per a crítics de covid a cap hospital del món.

Per això, la doctora Blasco és molt reticent a parlar del tema. Apel·la a la confidencialitat i, sobretot, recorda que està en joc la vida d’un pacient. Blasco nega que aquest cas tinga res a veure amb l’autonomia del pacient. “Té a veure amb la desesperació d’una família. És molt personal. Hi ha una dona que no vol que el seu marit es mora i recorre a allò que siga. Hi ha molt de dolor i molta desesperació”, diu a VilaWeb.

El fet objectiu és que una decisió judicial permet l’aplicació de teràpies no contemplades a la sanitat pública. És a dir, preval el criteri d’un jutge sobre el criteri dels metges.

En estat crític

I aquest és el cas. Entre tots els ingressats a l’hospital de la Plana per coronavirus, hi ha un pacient que és a crítics d’ençà del 13 de juliol, i que fa uns dies que rep un tractament que ningú mai no ha pogut demostrar que siga eficaç. El seu estat és molt delicat, amb una doble pneumònia per covid. La seua família ha remogut cel i terra perquè li apliquen un tractament amb ozó del qual no hi ha cap evidència científica que puga ajudar a guarir-lo.

L’equip de l’hospital es va negar a emprar aquesta tècnica, que no és avalada per la comunitat científica, i la família va organitzar mobilitzacions i va demanar al jutjat que obligara els metges a deixar que se li aplicara amb finalitat compassiva.

Després de l’autorització de la jutge, un equip mèdic va viatjar de Pontevedra a Vila-real per a fer aquest tractament. L’equip de la Plana es limita a vigilar les constants del malalt, però en cap cas no intervenen en el tractament. Això, segons Vicente Pascual, vocal del Col·legi de Metges de Castelló, és molt perillós perquè la responsabilitat de totes les accions que es fan dins l’UCI d’un hospital recau sobre qui n’és el director. “Que algú de fora pose una teràpia no validada s’ix de tots els protocols i és molt perillós”, diu.

Ciència versus creences

Segons Blasco, som en una discussió desigual perquè és impossible de debatre o contraposar arguments entre la raó de la ciència i les creences. També parla de la ignorància que rodeja aquests casos i posa en solfa l’actitud d’aquells que venen fum i s’aprofiten de la vulnerabilitat de la gent. “Les pseudo-teràpies no han demostrat mai la seua eficàcia. Quan em diuen que una teràpia va bé per a moltes coses, sobretot per als mals que no tenen cura, em pose a tremolar.”

A parer de Marisa Blasco, aquestes teràpies no acabaran instaurant-se als hospitals públics: “Les resolucions judicials s’han d’acatar. Espere que siga una situació puntual. No vull fer gaire drama perquè, insistisc, està en joc la vida de les persones, però espere que el pacient i la seua família no lamenten haver exigit i aconseguit el tractament.”

El doctor Pascual també fa referència a la fe de les persones que, en situació de necessitat, s’aferren al que siga. Raona que el fet que la jutgessa haja fet prevaldre el seu criteri és molt perillós. “A qualsevol altra persona, amb tota la bona fe, se li pot ocórrer de demanar un tractament per a qualsevol altra malaltia que no estiga validat. S’ha d’oferir al pacient el millor tractament d’acord amb les evidències disponibles, i l’ozonoteràpia no està validada com a tractament per la covid.”

En la seua reflexió, Pascual remarca el fet que més ha indignat la comunitat mèdica i científica: “El tractament mèdic no ve del professional que porta el malalt, sinó de la prescripció d’un jutge. És un despropòsit que al Col·legi de Metges mirem com revertir.”

Judicialització del cas

Desenes de societats científiques donen suport l’equip de l’UCI de l’hospital de la Plana. També el Col·legi de Metges de Castelló. La Conselleria de Sanitat també avança pels camins judicials. Per una banda, ha demanat a l’advocacia de la Generalitat que recórrega contra la resolució perquè quede sense efecte. Per una altra, estudia de posar una querella contra la família del malalt que, segons que afirma el departament d’Ana Barceló, després d’haver aconseguit que s’administre aquesta teràpia al malalt, han acusat l’equip directiu de l’hospital d’obstaculitzar-ne el bon funcionament, de posar entrebancs a l’equip extern.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies