Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

El govern valencià ha publicat els ajuts directes a empreses i autònoms. És una partida de 80 milions d’euros, repartits en 600 euros per cada treballador que faci jornada completa –300 per als que fan jornada parcial– o autònom sense treballadors a càrrec. El termini per a demanar els ajuts comença dijous i acabarà el 17 de febrer. Quant a les dades sanitàries, avui el País Valencià ha reportat 106 morts a causa de la covid-19, la xifra més alta de tota la pandèmia.

A les Illes, la presidenta Francina Armengol ha defensat els ajuts del seu govern arran de les crítiques de la dreta, però ha admès que eren insuficients perquè no hi havia prou recursos públics. Armengol també ha explicat que l’executiu preparava la infrastructura per a vaccinar la població en massa quan hi hagi prou dosis dels vaccins. Quant a les restriccions, el president Ximo Puig ha assegurat que la prioritat no era pas “salvar la Setmana Santa” i ha advertit que no es podia donar una falsa sensació de seguretat i normalitat. A Catalunya, les farmàcies s’han tornat a oferir per bastir un circuit segur de proves d’antígens.

El món ha arribat avui a la xifra dels cent milions de vaccinats contra la covid-19, mentre a Europa continua la polèmica per l’escassetat de les dosis. Avui, la Comissió Europea ha rebaixat les expectatives de tenir el 70% de la població vaccinada a l’estiu, i ha dit que seria el 45% al juny. Brussel·les espera de rebre 106 milions de dosis el primer trimestre i 300 milions de dosis el segon trimestre. Sobre el vaccí rus, l’Sputnik, té una eficàcia del 91,6% segons les dades d’un assaig amb vora 20.000 persones.

Avui, el govern espanyol ha declarat la covid-19 malaltia professional per als sanitaris. És un anunci llargament esperat pels treballadors de la salut, que podran rebre prestacions en el cas que els quedin seqüeles de per vida. Quant a les dades de l’ocupació, continua creixent el nombre de desocupats al país, tot i que a les Illes s’ha reduït la desocupació.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha 859.870 casos, 25.135 morts i hi ha 1.545 pacients a les UCI:

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.


A tot el món, les darreres xifres són de 104.155.757 casos confirmats i 2.254.929 morts. Del total de casos, 75.970.928 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els set estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 26.928.853 casos i 454.816 morts;
–L’Índia, amb 10.777.827 i 154.617 morts;
–El Brasil, amb 9.230.865 casos i 225.159 morts;
–Rússia, amb 3.884.730 casos i 74.158 morts;
–Regne Unit, amb 3.852.623 casos i 108.013 morts;
–L’estat francès, amb 3.201.461 casos i 76.512 morts.
–L’estat espanyol, amb 2.881.793 casos i 59.805 morts.


La píndola d’en Jordi Goula: ‘Els catalans podríem viure molt millor’

Sempre m’ha sorprès que a Catalunya els polítics facin tan poc ús de l’economia com a argumentació bàsica de les seves propostes en campanya. Hi he pensat moltes vegades i no hi he trobat mai una explicació convincent. Oblidar que el mal d’arrel que tenim ve dels diners que paguem en forma d’imposts a l’estat i no retornen transformats amb uns serveis de qualitat adients a les aportacions és fonamental per a entendre què passa a Catalunya. Són uns 16.000 milions que van a parar cada any vés a saber on. De vegades, penso que no hi ha prou consciència de què significa, això, i no sé si els polítics valoren l’impacte que una bona explicació podria tenir entre els ciutadans, que són els grans perjudicats. Potser no ho fan perquè saben que no es poden prometre gaires coses amb diners pel mig, perquè no n’hi ha més dels que ens volen tornar. O potser perquè creuen que els votants no els entendrien.

Però penso que no fan bé, de no furgar més en la ferida per on s’escapen cada any tants i tants diners. Fa pocs anys, el 2014 concretament, vaig comentar un article de l’editorialista de Les Echos, Jean-Marc Vittori, que em va agradar molt perquè, en certa manera, explicava –molt més bé, és clar– això que jo vaig repetint de fa molts anys: mentre la gent no estudiï economia de petita, a l’escola, no hi ha res a fer. Hi continuarà havent gent a qui fer creure que les pluges de milions són possibles i que les grans despeses socials que es prometen es podran fer sense tocar els imposts… L’editorial es titulava “Per què és urgent explicar millor l’economia” i comentava una enquesta que havia fet el Banc de França, precisament, sobre aquest tema. Resultava que tres francesos de cada cinc consideraven que la informació econòmica no els era comprensible.

El problema rau en el fet que d’aquesta incomprensió sempre sorgeix una  desconfiança perillosa. I, pitjor encara, sorgeix especialment entre els menys afortunats, que, per cert, acostumen a ser majoria a molts llocs. I això passa en un país –com a tot arreu– on l’economia és al centre de les decisions polítiques. Recordava Vittori que el 2012 l’economia havia estat objecte d’un terç de les propostes de Nicolas Sarkozy i de la meitat de les de François Hollande. La conclusió que en treia era: “L’economia s’explica malament, es gestiona malament i es viu malament. Aquest cercle viciós es perpetua per si mateix. Per trencar-lo, només hi ha una solució: la formació i l’educació.”

Potser per això aquí també tenim recança i una certa por de les xifres. Perquè no les entenem, i hauria de ser al contrari. I ho dic avui, que estic especialment animat d’haver vist que s’ha trencat aquesta tendència al silenci i que set “economistes pel benestar” han escrit el document “Com millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Catalunya?”. La idea és bona i el resultat, millor. El document vol evidenciar la necessitat d’un marc financer just, tot mostrant què podria fer Catalunya si disposés d’un finançament que tingués en compte els tres principis bàsics de la distribució de recursos: proporció a la capacitat econòmica, solidaritat i ordinalitat, és a dir, mantenir la posició en el conjunt de comunitats després de la reassignació dels recursos públics provinents del model de finançament.

La comparació de recursos disponibles per a les qüestions més importants de l’estat del benestar amb les comunitats forals del País Basc i Navarra ajuda a comprendre quina podria ser la situació resultant. En resum, es tracta de veure quants diners podríem gastar de més a Catalunya si tinguéssim la fiscalitat amb l’estat espanyol que tenen els bascs.

El document analitza els serveis que es relacionen més directament amb el benestar dels ciutadans, com són salut, educació, serveis socials, habitatge, rodalia i pensions, i com se’n podria reforçar la qualitat si la Generalitat disposés d’un finançament just. Val a dir que els sectors analitzats, pensions a banda, ja representen un 75% de la despesa no financera del govern, la qual cosa, com queda ben palès, avui deixa un grau de llibertat d’actuació a la Generalitat gairebé residual.

Recomano de llegir-lo –amb el document resumit n’hi ha prou– perquè sintetitza molt bé els problemes i té una comprensió fàcil. Té la virtut de fer entenedores situacions que, tot i viure-les, costen de comprendre. A les conclusions, explica que els serveis bàsics de l’estat del benestar estan molt tensats a Catalunya. El govern de la Generalitat no disposa dels recursos per a assegurar-ne el nivell de qualitat. Fan el càlcul en termes de paritat de poder de compra (tenint en compte què costa la vida a cada lloc), i després d’haver descartat Madrid pels avantatges indirectes de l’efecte capitalitat, resulta que el govern de Catalunya és el que disposa de menys recursos per habitant, tot i aportar un 20% de recaptació tributària per sobre de la mitjana espanyola. Costa d’entendre, oi?

El document recorda que la diferència entre els imposts que els catalans paguen a l’estat i la despesa que el govern espanyol fa a Catalunya, incloent-hi les pensions i els interessos del deute espanyol, és d’uns 16.000 milions anuals. Aquesta fuga de diners, any rere any, ha tingut conseqüències greus en el creixement del PIB i del consum a Catalunya, que s’allunyen cada vegada més de les comunitats més riques. I, afegeixo jo, empobreix els seus ciutadans, que no tenen uns serveis socials més bons, malgrat haver pagat més imposts que ningú dins l’estat espanyol.

Si Catalunya tingués el nivell de recursos del País Basc per als serveis del benestar, podria atendre de manera molt diferent les necessitats bàsiques dels ciutadans i millorar-les sensiblement. Les principals actuacions que es podrien escometre queden molt ben resumides en el quadre titulat “Com milloraria l’estat del benestar a Catalunya… si tingués el mateix tracte fiscal amb l’estat que el País Basc”, que podeu trobar en el text que he assenyalat abans.

De fet, en el quadre queda molt ben resumida –quantitativament i qualitativament– la millora que experimentaria la despesa en benestar a Catalunya en el cas hipotètic analitzat. Centrem-nos en un exemple: només en Salut, l’augment seria de 2.300 milions, la qual cosa permetria una clara millora de la qualitat de l’atenció primària (més professionals per a dedicar més temps per pacient); una reducció de les llistes d’espera; una millora de les dotacions del personal sanitari, una millora de la recerca mèdica…

Sumant tots els epígrafs, els recursos disponibles addicionals serien de 9.107 milions (uns 1.200 euros per habitant), que millorarien en un 36% els que actualment té el govern de la Generalitat, provinents del model de finançament i significaria, a més, que l’estat faria finalment les inversions que calen a la Rodalia de RENFE. Malgrat aquest increment, els recursos públics per habitant del País Basc encara serien un 37% superiors als de Catalunya, com a conseqüència fonamentalment del seu superàvit fiscal amb l’estat i en part, també, pel nivell de renda més alt.

En definitiva, em sembla que som davant d’un bon exercici, i cal agrair els autors, Albert Carreras, Joan B. Casas, Júlia Montserrat, Daniel Quer (MBA), Francesc Raventós i Josep Reyner la feina fets. Treballs basats “en xifres” com aquest haurien de ser metabolitzats, utilitzats i rendibilitzats pels polítics per a fer públic quin és el marge real de millora que tindrien els ciutadans de Catalunya, si es materialitzés un cas com el que aquí es proposa. Només amb estimacions ben fonamentades farem un pas per a superar la desconfiança dels electors en les promeses. Es tracta, senzillament, d’explicar la realitat del país, fonamentada en dades i fer veure que tenim alternatives reals a l’abast molt millors que l’actual… I que les hem pagades per avançat.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–VilaWeb: La geopolítica del vaccí: les dosis com una arma per al proteccionisme o l’expansió
–The Atlantic: La variant del Brasil exposa la vulnerabilitat del món  (en anglès)
–Le Monde: “És un creixement exponencial”: més del 15% de les noves infeccions a l’Illa de França són de variants (en francès)
–Politico: Com Portugal ha esdevingut el focus del coronavirus a Europa (en anglès)
–Público: La mutació “més preocupant” del SARS-CoV-2 també s’ha detectat en la variant britànica (en portuguès)
–Euronews: El vaccí rus Sputnik V té una eficàcia del 91,6% segons un estudi publicat a The Lancet (en anglès)
–BBC: Les petites ampolles resistents crucials per a lluitar contra la covid  (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

La Generalitat Valenciana publica els ajuts directes per a empreses i autònoms: fins a 600 euros per treballador
Armengol afirma que el govern podrà vaccinar la població en massa quan arribin les dosis
El vaccí Sputnik contra la covid-19 té una eficàcia del 91,6%, segons un estudi preliminar
El govern espanyol declara la covid malaltia professional per als sanitaris
Puig deixa clar que la prioritat no és “salvar la Setmana Santa”
Les farmàcies demanen de fer o dispensar proves d’antígens
Andorra rebrà al febrer part dels vaccins que ha reservat amb el projecte COVAX
Brussel·les preveu de tenir prou vaccins per a haver vaccinat un 45% de la població a final de juny
Les sol·licituds per a votar per correu superen el màxim històric a Catalunya
El govern no recorrerà contra la sentència sobre el 14-F per no posar “impediments ni incertesa”
El govern identifica vint-i-set projectes catalans per a optar als fons europeus Next Generation EU
La desocupació al país creix en 19.566 persones
La fatiga pandèmica, un instrument polític per a l’OMS?


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Quines són les noves restriccions generals al País Valencià i als municipis confinats?
Quin certificat autoresponsable de desplaçament necessitem?
Confinament municipal: puc sortir del meu municipi?
[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Si sóc contacte d’un positiu de covid-19, què he de fer?
Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.

S'ha afegit la noticia a Favorits

Hem detectat que teniu les notificacions de Vilaweb blocades. Si les voleu rebre, seguiu les instruccions que trobareu en aquesta pàgina.