Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

El govern valencià ha fet un pas més i, veient com empitjoren els indicadors sanitaris, ha decidit de tancar l’hoteleria, amb l’única excepció del menjar per a emportar-se. A més, el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha anunciat que els comerços hauran de tancar a les sis del vespre, tret dels essencials, i també ha ordenat el tancament de les instal·lacions esportives. La consellera de Sanitat, Ana Barceló, ha explicat que les mesures s’aplicarien durant quinze dies, i ha concretat que també tancarien els centres recreatius per al jovent i la gent gran, les ludoteques i altres establiments d’oci, a més de les sales de joc i els casinos. Més mesures: es prohibeixen les visites a les residències d’estudiants; i a les sales de vetlla hi podrà haver quinze persones a l’exterior i deu persones en espais tancats.

El Consell demanarà al govern espanyol d’avançar l’horari d’inici del confinament nocturn a les 20.00, tal com ja va demanar ahir la presidenta del govern de les Illes, Francina Armengol. Demà és prevista la reunió del Consell Interterritorial de Salut, que abordarà aquesta mesura. Paral·lelament, avui Andorra ha rebut les primeres dosis del vaccí de Pfizer/BioNTech, que s’administraran als pacients i treballadors de residències de gent gran. El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, ha justificat el retard per traves administratives entre Pfizer i l’estat espanyol, que ha fet arribar les dosis a Andorra.

A Catalunya, avui cauen novament el risc de rebrot (-50) i la velocitat de transmissió (1,15), tot i que la incidència de casos a catorze dies continua creixent (641,33 casos per cada 100.000 habitants). Amb tot, s’han registrat més de 4.000 casos i 79 morts més. El govern manté les restriccions vigents fins diumenge vinent, però el comitè del PROCICAT avaluarà si cal prendre més mesures o bé si les relaxa entre demà i divendres. La Generalitat destinarà cinc milions d’euros al sector cultural per a pal·liar els efectes de les restriccions.

Quant a l’economia, la patronal espanyola ha acceptat l’allargament dels ERTO fins el 31 de maig, cosa que en facilita l’aprovació al consell de ministres, perquè els sindicats també el veuen amb bons ulls. A la Comunitat de Madrid, s’estudia un possible cas de la variant sud-africana del coronavirus, mentre a la Unió Europea hi ha inquietud per l’endarreriment dels lliuraments prevists de les dosis de Pfizer. La Comissió Europea es proposa de vaccinar, pel cap baix, el 80% dels més grans de vuitanta anys i dels sanitaris abans del març i el 70% de la població abans de l’estiu. Això destensaria els sistemes sanitaris i salvaria la temporada turística. A Andorra, el govern és pendent de rebre les primeres dosis dels vaccins per començar la campanya.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha 701.104 casos, 22.722 morts i hi ha 1.251 pacients a les UCI:

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.


A tot el món, les darreres xifres són de 96.300.853 casos confirmats i 2.057.050 morts. Del total de casos, 68.875.013 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els sis estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 24.652.783 casos i 409.018 morts;
–L’Índia, amb 10.596.228 i 152.747 morts;
–El Brasil, amb 8.523.635 casos i 210.404 morts;
–Rússia, amb 3.612.800 casos i 66.623 morts;
–Regne Unit, amb 3.466.849 casos i 91.470 morts;
–L’estat francès amb 2.914.725 casos i 70.686 morts.

*A l’estat espanyol hi ha 2.370.742 casos i 54.173 morts.


La píndola d’en Jordi Goula: ‘L’aixeta del crèdit rajarà amb menys força el 2021’

El Banc d’Espanya ha fet pública aquest matí l’enquesta sobre préstecs bancaris corresponent al quart trimestre del 2020, en què es destaca que aquests mesos la banca ha tancat una mica l’aixeta dels diners a les empreses o, si ho voleu, ha estat més primmirada amb les demandes de crèdit que li arribaven. Segons que assenyala l’enquesta, dins el segment de crèdit a les societats no financeres, els criteris d’aprovació de préstecs s’han tornat a endurir i això ha afectat tant les operacions amb grans empreses com les fetes amb pimes. La raó principal que explica la contracció de l’oferta creditícia és l’augment dels riscs percebuts, vinculats al deteriorament en les perspectives, tant sobre la situació econòmica general, com sobre la solvència dels prestataris, incloent-hi sectors concrets.

Les condicions generals de les noves operacions també s’han endurit. La informació més detallada evidencia tres fets que no ens haurien de sorprendre: un augment lleuger dels marges aplicats en els préstecs, un descens de la quantitat concedida i un augment de les garanties requerides. No cal explicar gaires més coses sobre aquests punts. Els clients els coneixen molt bé. Potser caldria afegir que el percentatge de sol·licituds de fons denegades ha crescut lleument. Val a dir que aquests últims sis mesos de l’any, els bancs han endurit les condicions, en més gran mesura, a les branques de comerç, construcció i activitats immobiliàries.

El cas és que l’enquesta reflecteix paral·lelament una demanda menor de fons procedent de les empreses, que s’ha reduït per segon trimestre consecutiu. D’acord amb les respostes rebudes, el Banc d’Espanya creu que la disminució de les sol·licituds ha estat conseqüència, principalment, de la baixada de les inversions en capital fix, d’una reducció de les necessitats de liquiditat de les companyies per a finançar existències i capital circulant i també d’una disminució de les necessitats de finançament per a fusions i adquisicions. La reducció és general, tot i que més intensa en els sectors del comerç i en el d’activitats immobiliàries. En sentit contrari, l’augment d’operacions de reestructuració de deute de moltes empreses ha contribuït a fer créixer una mica les peticions de fons.

Quant a l’evolució prevista aquest primer semestre, les entitats financeres anticipen poques variacions. S’hi destaca tan sols un lleu enduriment de l’oferta en les branques de comerç i de construcció i un descens lleuger de les sol·licituds en aquests mateixos sectors. I, finalment, les entitats enquestades no preveuen que el primer semestre d’enguany hi hagi gaires variacions, ni en els criteris de concessió ni en les condicions aplicades en els préstecs concedits amb el programa d’avals de l’ICO, respecte dels nivells del 2020. Alhora, preveuen un augment lleuger de la demanda d’aquests crèdits.

Tot plegat, sembla que ara com ara no afecta el teixit de les pimes catalanes, segons que m’explica l’assessor financer de la CECOT, Enric Rius. “Això afectarà les empreses que han fet curt en el temps i hagin de renovar el préstec. En el moment de fer-ho, probablement el banc els pot posar algun impediment.” El cas és que la manera d’analitzar els riscs empresarials que tenen els bancs no ajudarà pas moltes pimes. “Qui presenti un balanç amb molt endeutament, amb menys ingressos i amb pèrdues, ja es pot imaginar que el risc per al banc és més gran i que li enduriran les condicions… si li donen els diners. Els bancs sempre analitzen l’empresa mirant cap enrere, mai cap endavant, i després del nefast 2020 que hem passat… Per això no entenc que la solució que aporten a Madrid continuï essent crear més endeutament”, afegeix.

I és així. Encara ahir la ministra Calviño, abans de la reunió de l’Eurogrup, anunciava noves moratòries per a crèdits a particulars i empreses. Sembla que no es vulguin bellugar d’aquest cercle. Si a Brussel·les s’insisteix a dir als estats que demanin diners per impedir la destrucció de més teixit productiu, cosa que fa pensar en més ajuts directes, el govern espanyol continua optant per l’endeutament amb els avals de l’ICO. Això ha fet que moltes empreses hagin caigut en la “trampa” del crèdit. S’han endeutat a bon preu, pensant que això seria més curt i ara els balanços els pesen massa per la banda dels deutes. Mentrestant, no poden fer els ingressos que esperaven, bé per la caiguda de la demanda, bé perquè formen part dels sectors objecte habitual de les restriccions anticovid-19. No és estrany que PwC  calculi que una empresa de cada deu no podrà complir els seus pagaments en sis mesos. Feu comptes…


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–VilaWeb: Inquietud entre els estats europeus pels canvis de producció de Pfizer
–Stat: Tot allò que ara sabem (i no sabem) sobre les variants del coronavirus (en anglès)
–Le Monde: La variant sud-africana no és més mortal, però és 1,5 vegades més contagiosa (en francès)
–Vox: Per què és possible que els EUA no detectin la pròxima variant perillosa (en anglès)
Portugal altera la gestió de l’estoc de vaccins per accelerar la vaccinació a les llars (en portuguès)
–The Korea Times: Els conflictes pel soroll que fan els veïns augmenten enmig de la pandèmia (en anglès)
–The Straits Times: La ciutat xinesa de Shijiazhuang construeix un enorme centre de quarantena contra la covid-19 (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

Andorra, pendent encara de rebre els primers vaccins contra la covid-19
La suspensió cautelar de l’ajornament del 14-F crea el caos
Com votar per correu a les eleccions del 14 de febrer? Tota la informació
La patronal espanyola aprova per unanimitat la proposta d’allargar els ERTO fins el 31 de maig
La Comunitat de Madrid estudia un possible cas de la variant sud-africana del virus
Rull passa deu dies d’aïllament a la presó
El govern català destina cinc milions d’euros a pal·liar els efectes de la pandèmia sobre el sector de la cultura
La UE es proposa de vaccinar el 80% dels més grans de vuitanta anys i sanitaris al març i el 70% de la població a l’estiu
La Comunitat de Madrid estudia un possible cas de la variant sud-africana del virus


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Quines són les noves restriccions generals al País Valencià i als municipis confinats?
Quin certificat autoresponsable de desplaçament necessitem?
Quines són les noves mesures contra la covid-19 a Catalunya?
[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
Eleccions enmig d’una pandèmia: com votarem el 14-F?
Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Si sóc contacte d’un positiu de covid-19, què he de fer?
Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.