Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

Després de dos mesos i mig sense restriccions, el confinament nocturn ha tornat a causa de l’increment alarmant de contagis, sobretot entre els joves. A partir d’aquesta nit, els veïns de trenta-dos municipis del País Valencià de més de cinc mil habitants hauran de ser a casa entre la 1.00 i les 6.00 si no volen exposar-se a ser sancionats. Són Alaquàs, Alboraia, Aldaia, Almàssera, Benaguasil, Benicàssim, Benetússer, Benifaió, Bunyol, Burjassot, Catarroja, l’Eliana, Gandia, Meliana, Mislata, Montcada, Paterna, Picanya, Picassent, Puçol, el Puig, Quart de Poblet, Requena, Riba-roja de Túria, Sant Vicent del Raspeig, Sedaví, Silla, Tavernes Blanques, Utiel, València, Vilamarxant i Xirivella. A banda, també hi ha entrat en vigor la limitació de les reunions socials a deu persones.

A Catalunya, ara com ara, no s’ha pas aprovat un nou confinament nocturn, tot i que el president Aragonès ha demanat un estudi jurídic de la resolució judicial del Tribunal Superior de Justícia valencià que ho autoritza, per si cal decretar-l’hi també. De moment, el confinament nocturn a Catalunya s’aplicarà per la via dels fets: es prohibeixen totes les activitats a partir de les 00.30 i es demana als ajuntaments un control especial dels espais públics on sovintegen les reunions socials, com ara parcs, places i platges. A més, es prohibeixen les reunions de més de deu persones i el consum de begudes i aliments a la via pública. Salut també ha hagut de reconèixer un forat informàtic a la web de vaccinació que va deixar al descobert dades personals, però que, segons que diuen, ja s’ha resolt.

A escala mundial, l’Organització Mundial de la Salut ha pronosticat que la variant delta aviat serà dominant a tot el món, perquè actualment ja s’ha detectat a més d’un centenar d’estats. Tedros Adhanom Ghebreyesus, director general de l’organització, ha dit que això implicaria una “batalla titànica per als professionals de la salut” i que després de deu setmanes de baixada, les morts per covid tornen a créixer. A més, ha criticat que regions com ara Europa ja encarreguin més dosis dels vaccins contra la covid per administrar una tercera dosi de reforç, quan encara hi ha països pobres que ni tan sols han pogut protegir els més vulnerables. Justament, ahir Israel va anunciar que oferiria una tercera dosi de Pfizer per a reforçar el sistema immunitari dels qui ja han estat vaccinats. Avui s’ha fet públic que un home de vuitanta anys amb les dues dosis del vaccí, però que havia adquirit una immunitat baixa, es va morir a l’hospital de Bellvitge.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 1.221.247 casos i 31.052 morts, i actualment hi ha 257 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].


A tot el món, les darreres xifres són de 187.881.480 casos confirmats i 4.052.664 morts. Del total de casos, 171.768.615 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 34.733.831 casos i 622.850 morts;
–L’Índia, amb 30.901.311 casos i 409.287 morts;
–El Brasil, amb 19.089.940 i 533.546 morts;
–L’estat francès, amb 5.812.639 casos i 111.325 morts;
–Rússia, amb 5.808.473 casos i 143.712 morts.

–A l’estat espanyol hi ha 3.937.192 casos i 81.003 morts.


La píndola de Jordi Goula: Jo estalvio, tu estalvies i ell… ja no

Les famílies han frenat en la cursa de l’estalvi i les empreses han reduït el ritme de creixement dels crèdits bancaris durant el primer trimestre. M’agrada. Els Comptes Financers de l’Economia Espanyola, publicats avui pel Banc d’Espanya, mostren que el deute consolidat de les empreses i de les llars va arribar a 1,66 bilions d’euros el primer trimestre del 2021 (149,3% del PIB), un 3,1% per sobre dels 1,61 bilions registrats un any abans (130,3% del PIB). El repunt de la ràtio d’endeutament sobre el PIB és a causa de l’augment del deute –numerador de la ràtio– i, en més gran mesura, de la davallada del PIB –denominador de la ràtio.

L’increment final del deute agregat d’empreses i llars és fruit d’un comportament ben diferent d’aquests dos sectors, atès que el deute consolidat de les societats no financeres va augmentar dels 906.000 milions als 963.000 i va arribar a un 86,6% del PIB –si s’hagués inclòs el deute interempresarial, la ràtio hauria estat del 109,7%–, mentre que el de les llars va disminuir de 705.000 milions a 698.000 –amb una ràtio del 62,8% del PIB.

El vessant financer de l’economia evoluciona segons que es preveia. Les dades del primer trimestre d’enguany ens diuen que les empreses han augmentat l’endeutament, menys de pressa perquè el gruix es va concentrar entre març i maig de l’any passat, amb un creixement del saldo de 46.000 milions, mentre les famílies continuen desfent posicions, sobretot en els crèdits a curt termini.

Mirada en perspectiva, la situació general, tot i que és preocupant per a moltes empreses, dista molt de la crisi anterior. Recordem que el 2010 l’endeutament empresarial era una veritable bomba, situat en un 141% del PIB, i ara és del 109%, que, en realitat, és menys que no sembla perquè el PIB –denominador– es recupera de pressa i la ràtio baixarà. Passa el mateix amb les llars, atès que el 2010 representava el 86% del PIB i ara és el 63%.

Però potser el fet més interessant que ens diuen les xifres d’avui del Banc d’Espanya és que sembla que l’estalvi, tot i que continua creixent, ha alentit el ritme el primer trimestre del 2021. La taxa d’estalvi de les llars espanyoles el 2020 era del 14,8% de la renda disponible, 8,5 punts per sobre del 2019 i la més alta des del 1999, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Afectades per les limitacions de mobilitat, el confinament domiciliari i les restriccions de cabuda a causa de la pandèmia, les famílies espanyoles l’any de la covid-19 van estalviar 108.844 milions d’euros, més del doble que el 2019, després d’haver baixat un 3,3% la renda disponible i d’haver reduït la despesa en consum un 12%.

On ha anat l’estalvi? Amb les dades d’avui podem veure que en aquests darrers quatre trimestres ha anat a parar fonamentalment als comptes bancaris, malgrat el cost de manteniment i la remuneració nul·la. Per a tenir una referència, val a dir que en sis anys, entre el 2013 i el 2019, els dipòsits de les famílies a la banca van augmentar un 11%, mentre que aquest darrer any ho han fet en un 7%, és a dir, a un ritme quatre vegades més alt. Però la cosa més destacable és que el primer trimestre del 2021 aquest ritme ha baixat fins a un 0,7% intertrimestral, equivalent a menys d’un 3% anual. Això vol dir que hi pot haver hagut un punt d’inflexió –sobretot al març– en les famílies i han començat a pensar a reprendre el consum. El 42% de l’estalvi financer familiar de tot l’estat espanyol és, ara com ara, en dipòsits bancaris.

El segon refugi de l’estalvi són les participacions de capital que, tot i que són un 24% dels actius financers de les llars, han baixat en l’últim any, sobretot per les accions no cotitzades a la borsa. El tercer són les assegurances de vida i fons de pensions, amb un 16%. Les diferències aquests darrers quatre trimestres són poc importants, per la qual cosa es pot concloure que, de la mateixa manera que en el cas anterior, els fons de pensions no han plagut a l’estalviador en l’any de la pandèmia.

En canvi, sí que li ha agradat el quart grup, format pels fons d’inversió. El creixement dels diners d’aquests fons els darrers sis anys –fins al 2019– va ser del 13% anual de mitjana, mentre que en aquests darrers quatre trimestres ha estat del 20%. Probablement molts clients han passat del compte bancari al fons assessorats pel mateix banc. Ara per ara, a les entitats financeres els interessa més de tenir els clients lligats als fons d’inversió que no pas als comptes corrents perquè en poden treure comissions més sucoses. És bo recordar que el client ha d’estar al cas perquè la rendibilitat de què li parlen –històrica– té a veure amb la futura. Tenen l’obligació d’avisar, però, de vegades, ho fan en veu baixa.

En definitiva, un trimestre més en què s’apunta un camí cap a la normalització, també en el món financer, sobretot familiar. Molta gent dirà que no ha pogut estalviar en aquest període. I tenen raó. Però molts altres sí que ho han pogut fer. Qui i en quina mesura ho han fet, lamentablement no ens ho diuen les estadístiques del Banc d’Espanya. Però tindrem temps de parlar-ne.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–Euronews: Qui encapçala la cursa cap a la immunitat de ramat a Europa? (en anglès)
–Le Figaro: La idea de la vaccinació obligatòria per a tothom va madurant (en francès)
–The Straits Times: Israel llança la tercera injecció del vaccí contra la covid per als més vulnerables (en anglès)
–Infobae: Els vaccins poden actuar com a principal barrera de protecció contra la covid persistent? (en castellà)
–BBC: Tòquio 2020: el Japó té la covid sota control? (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

Primera víctima mortal amb les dues dosis del vaccí contra la covid
Garriga diu que els festivals d’estiu no perillen i recorda que el 90% són amb el públic assegut
Una dona belga es mor després d’infectar-se amb les variants alfa i delta
Salut reconeix que dades privades de la vaccinació eren accessibles per un forat informàtic
El confinament nocturn torna a trenta-dos municipis valencians des d’aquesta nit
L’OMS denuncia que Europa encarregui dosis de reforç quan hi ha països que no han vaccinat els grups de risc
Reig Jofre encara no ha començat a produir el vaccí de Janssen


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
Passaport covid: com es pot descarregar i de què serveix?
Vacances 2021: on podrem viatjar i fer turisme tot i la covid?
He tingut contacte amb un positiu de covid-19, però ja m’havien vaccinat: he de fer quarantena?
Així és el consentiment escrit per a rebre la segona dosi d’AstraZeneca
Com demanar cita per a vaccinar-se? Tots els detalls


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.

S'ha afegit la noticia a Favorits

Hem detectat que teniu les notificacions de Vilaweb blocades. Si les voleu rebre, seguiu les instruccions que trobareu en aquesta pàgina.