Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

Una setmana després dels alumnes nord-catalans, els estudiants de la resta del país han tornat avui a classe després d’unes vacances de Nadal molt menys plàcides d’allò que es preveia setmanes enrere. La sisena onada de la covid, impulsada per la variant òmicron, ha disparat els contagis i, amb el retorn a l’escola, hi ha la preocupació sobre possibles brots a les aules. Per evitar-ho, el govern andorrà ha presentat el “carnet de cribratge, una eina que des d’aquesta setmana es lliura als alumnes que tenen l’autorització per a participar en aquestes proves periòdiques. El document s’haurà d’omplir una sola vegada amb les dades dels infants o joves i servirà per a anotar-hi el dia i resultat de la prova i per fer-ne un seguiment més senzill. La variant òmicron ha colpejat amb força Andorra i avui s’han notificat 1.575 casos positius més. Això fa que, ara per ara, ja hi hagi més de cinc mil casos de covid actius, concretament 5.127. És una xifra considerablement alta tenint en compte que la població total d’Andorra és de 77.265 persones, de manera que el 6,64% de la població té la malaltia.

El govern de les Illes ha obert la vaccinació de reforç contra la covid-19 a la franja de 40 anys a 49. Els interessats ja poden demanar hora a la web de BITcita, sempre que hagin passat, com a mínim, sis mesos d’ençà de la darrera dosi del vaccí. Així mateix, els qui hagin passat la covid-19 hauran d’esperar quatre setmanes per a rebre la dosi de reforç. El portaveu del govern, Iago Negueruela, també ha anunciat que Formentera passarà demà al nivell 3 d’alerta sanitària, arran de l’augment de contagis. D’aquesta manera s’amplia el certificat covid als mateixos àmbits que la resta de les Illes.

Al Principat, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, reclamava aquest cap de setmana a l’estat espanyol un fons extraordinari de 1.400 milions d’euros per a fer front a la pandèmia, xifra que correspon a la diferència entre la despesa programada en Salut i la real de l’any 2021. En una entrevista a RAC1, també va advertir que, en cas contrari, la Generalitat hauria de cercar pel seu compte els recursos per a mantenir els 17.000 professionals sanitaris contractats durant la pandèmia. A més, va avisar que en els pròxims anys caldria substituir una gran quantitat de professionals sanitaris que es jubilaran i va demanar d’obrir més places per a metges a les universitats.

Per la seva banda, el president de les Corts Valencianes, Enric Morera, ha estat positiu per covid-19 en una prova d’antígens. Pendent de la confirmació mitjançant una prova PCR, seguirà el protocol sanitari establert i farà teletreball. Morera ja ha comunicat a la resta de membres de la mesa de les Corts que participarà de manera telemàtica tant en la reunió de la mesa com la de la Junta de Síndics convocades demà.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat que controlarà els preus de les proves d’antígens, quan fa gairebé mig any que es van començar a comercialitzar a les farmàcies. En una entrevista a la Cadena Ser, també ha anunciat que aquest mes de gener compraria 344.000 dosis d’antivirals a Pfizer i que treballaven en un pla d’avaluació de la covid com a endèmia en comptes de pandèmia.

Al món, els Estats Units han superat la barrera dels seixanta milions de casos de coronavirus d’ençà de l’inici de la pandèmia, amb els 300.000 afegits durant l’últim dia, segons les dades publicades per la Universitat Johns Hopkins. L’organisme ha assenyalat que aquestes darreres vint-i-quatre hores s’havien notificat prop de 305.100 contagis i 330 morts, fet que situa les xifres totals en 60.090.328 i 837.664, respectivament.

També és en una situació preocupant Austràlia, on avui el sistema judicial ha autoritzat l’accés al tenista Novak Djokovic coincidint amb la pitjor crisi de contagis des del començament de la pandèmia. El primer ministre australià, Scott Morrison, ha esperonat la població a superar el gran brot d’òmicron que ha disparat els contagis i ha fet que superi el milió de positius, la meitat dels quals es va registrar la setmana passada.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 2.358.932 casos i actualment hi ha 990 pacients a les UCI.

 

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].


La píndola de Jordi Goula: El 95% dels sectors té problemes per a cobrir vacants

És una qüestió que ja s’ha comentat altres vegades, però no deixa de ser paradoxal: amb 370.000 desocupats a Catalunya, com és que moltes empreses no troben gent per a treballar? És un fenomen que en l’actual recuperació –menys ràpida que no voldríem– es torna a manifestar amb més força que abans de la pandèmia. De fet, des del pic de l’atur, el febrer de l’any passat, la xifra ha baixat en 53.000 desocupats, i ja són menys que abans de la pandèmia. Així i tot, continua havent-hi queixes en molts sectors. En quins? Doncs gairebé en tots: nou de cada deu col·lectius (gremis i associacions) tenen dificultats per a cobrir vacants dels llocs de feina a les seves empreses. Dels que tenen dificultats per a cobrir-les, un 54% són a l’àrea de producció, un 17% a la comercial i un 15% a l’oficina tècnica. I diuen que tenen més dificultats per a cobrir llocs de feina que requereixen una formació professional.

D’aquest problema, se n’ha fet ressò la PIMEC, que la setmana passada va presentar l’informe “Formació i competències a Catalunya i Espanya. Una comparativa amb Europa” i va esmentar les dades anteriors. En l’estudi es constata la necessitat de potenciar el nivell de qualificació dels treballadors, especialment els de nivell de formació baix, per situar-los en el nivell mitjà i donar resposta a les necessitats del teixit empresarial. La patronal va destacar que l’estructura formativa de la població activa a Catalunya i a l’estat espanyol es manté “invertida” respecte de l’existent a la resta de països de la Unió Europea, amb una proporció excessiva de titulacions superiors i un nombre escàs de titulacions mitjanes.

És interessant la comparació que fa amb els resultats d’un informe semblant de fa cinc anys. Concretament, l’estudi mostra quatre canvis destacables. L’educació superior ha augmentat el seu pes en 4,2 punts percentuals; la segona etapa d’educació secundària amb orientació professional ha crescut un punt; els formats amb l’ESO han baixat el seu pes en 2,1 punts; i les persones amb educació primària han reduït el seu pes en 2,4 punts. És a dir, creixen els titulats superiors i baixen els d’estudis inferiors, però els més necessaris –els corresponents a l’FP– només augmenten en un punt. Això ens diu que no solament no ho fem bé, sinó que ho fem molt malament i, a més, allunyant-nos d’Europa.

La comparació amb altres països ressalta les nostres mancances. L’estudi posa en relleu, per exemple, que Catalunya té un nombre elevat de necessitats competencials en el nivell mitjà (53%), mentre la proporció de persones que disposen d’aquest nivell formatiu és tan sols del 23%. I això, davant de països com Alemanya, que tenen una estructura formativa molt diferent, amb un 55,9% de persones amb formació de nivell mitjà (32,5 punts percentuals més que Catalunya). Això explica per què els alemanys poden ajustar molt millor el capital humà amb el model productiu del país. Un ajust, per cert, del qual ja fa una eternitat que parlem, aquí, però anem enrere. Sense aquest ajust, continuarà havent-hi desocupació en els nivells d’estudis superiors o la frustrant sobrequalificació, mentre les empreses continuaran cercant treballadors amb ofici i formació professional sota les pedres.

No podem passar per alt que l’estat espanyol es troba entre els tres pitjors en el rànquing comunitari (juntament amb Grècia i Itàlia) en termes de les competències desenvolupades i assolides pels ciutadans, per mitjà de la formació, i la seva correspondència efectiva amb les necessitats competencials del mercat de treball, segons l’European Skills Index (CEDEFOP-UE). No és casual que els tres països tinguin les taxes d’atur juvenil més altes.

En definitiva, l’informe diu, si fa no fa, que el grau de formació de les persones que conformen l’oferta del mercat de treball català presenta dues característiques molt definitòries. D’una banda, hi ha una gran proporció de gent amb titulació superior i, d’una altra, una baixa proporció de titulacions mitjanes. I vet aquí la cosa més preocupant. És un fenomen no pas conjuntural, sinó estructural, tal com s’apuntava en l’informe esmentat de l’any 2016.

El problema rau en el fet que aquesta estructura de formació es contraposa a les necessitats reals del teixit empresarial. Per nivells competencials dels ocupats, que representen la demanda que fan les empreses al mercat de treball, Catalunya i també l’estat espanyol són les economies que, en comparació amb Europa, necessiten més perfils professionals de nivell competencial mitjà i menys de l’alt. Just al contrari del que passa.

Té tota la raó la directora de l’Àrea de Treball de la PIMEC, Sílvia Miró, quan diu: “Aquests dèficits estructurals en FP condicionen la demanda de treball, i impacten directament sobre l’ocupabilitat i la competitivitat al nostre país, mantenint la situació paradoxal en què conviuen uns índexs elevats d’atur amb llocs de treball vacants a les empreses per manca dels perfils professionals adequats.”

I què caldria fer? Miró ho té clar. “Hem de prioritzar la demanda de formació amb eines de prospecció del mercat de treball que han de definir i orientar l’oferta, tot situant l’empresa en l’origen i el destí del procés de formació, essent un agent actiu de la qualificació. Per assolir aquest repte, considero fonamental garantir una oferta formativa àmplia, contínua i prou flexible per a adaptar-se a la diversitat, composició i canvis del mercat de treball, amb un model d’orientació integrada i una planificació de l’oferta eficient en benefici del progrés del nostre país i per competir a l’entorn internacional amb una posició ferma i consolidada.” I afegeix que “cal aprofitar els fons europeus Next Generation EU per resoldre la bretxa entre oferta i demanda formativa”. Tant de bo n’arribin prou per a fer-ho, dic jo, i hi hagi voluntat seriosa de l’administració per a entomar l’envit. Al cap de tants anys, ja tocaria.


A tot el món, les darreres xifres són de 308.426.468 casos confirmats i 5.493.628 morts  segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 61.263.030 casos i 859.356 morts;
–L’Índia, amb 35.708.442 casos i 483.396 morts;
–El Brasil, amb 22.523.907 casos i 620.031 morts;
–Regne Unit, amb 14.617.314 casos i 150.230 morts.
–L’estat francès, amb 12.111.218 casos i 125.438 morts;

–A l’estat espanyol hi ha 7.164.906 casos i 89.934 morts.


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Qui s’ha de posar la tercera dosi contra la covid-19? Com demanar hora?
On i quan cal mostrar el passaport covid?
Canvis en les quarantenes dels contactes estrets
Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
La fiabilitat de les proves d’antígens canvia en els vaccinats?


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.

S'ha afegit la noticia a Favorits

Hem detectat que teniu les notificacions de Vilaweb blocades. Si les voleu rebre, seguiu les instruccions que trobareu en aquesta pàgina.