Report sobre el coronavirus: La Xina confina indefinidament Xangai i hi farà 26 milions de proves

Us oferim un report amb tota la informació actualitzada del coronavirus

VilaWeb
Redacció
08.04.2022 - 17:51
Actualització: 08.04.2022 - 19:42

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Si voleu rebre aquest report VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada divendres a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat aquesta setmana?

Aquesta setmana, s’ha aprovat de retirar les màscares dels espais interiors, una de les darreres restriccions que quedaven contra la covid-19. Ahir, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va lamentar que l’estat espanyol hagués trigat tant a prendre aquesta decisió i va anunciar que la intenció del govern català era avançar un dia la retirada de la màscara a les escoles. Avui, Argimon i el conseller d’Educació Josep Gonzàlez-Cambray han comunicat als centres educatius que el dimarts després de Setmana Santa ja no caldrà dur màscara. Els consellers han celebrat que es comenci el tercer trimestre a les escoles amb aquesta flexibilització, i han agraït al col·lectiu l’esforç i la comprensió per a fer front a la covid durant el curs passat i el present.

Per tant, avui ha estat el darrer dia que els alumnes del Principat, les Illes i el País Valencià han dut màscara. Dimecres, la Ponència d’Alertes i Plans de Preparació i Resposta es va mostrar favorable a eliminar la mesura de les aules, tal com ja passava als patis de les escoles. El conseller d’Educació Vicent Marzà ha dit que en el moment que les autoritats sanitàries autoritzin l’eliminació de les màscares la Generalitat Valenciana ho farà “de manera immediata”.

Per altra banda, Xangai, la tercera ciutat més gran del planeta, ha allargat el confinament de manera indefinida arran dels casos de covid-19. Aquestes darreres setmanes, ha registrat milers de casos diaris, especialment en el gran centre financer, on es van notificar 20.398 casos de covid-19 asimptomàtics i 824 amb simptomatologia, segons l’agència Reuters.

Unes imatges del The Straits Times mostren com el govern de Xangai ha habilitat més de 100.000 llits per a pacients amb la covid-19, enmig de la indignació de la població, que denuncia la dificultat per a aconseguir aliments i altres queviures. Les autoritats han mobilitzat l’exèrcit amb la intenció de fer una campanya de proves als 26 milions d’habitants per a aturar l’expansió del virus. En una entrevista a VilaWeb, l’epidemiòleg Oriol Mitjà ja alertava de la situació a Xangai i explicava que, si s’acabaven relaxant les mesures, “podria haver-hi molta transmissió, moltes morts i una nova mutació amb escapament immunitari”. Una situació que, si arribés a Catalunya, podria fer que saltés la protecció immunitària del vaccí, segons que subratllava.

El Departament de Salut ha presentat avui el Sistema de Vigilància d’Infeccions de Catalunya (SIVIC), una nova plataforma que actualitza la que ja existeix i que integra les funcions de vigilància epidemiològica de la grip, de la covid i d’altres virus. Ara el sistema de vigilància de malalties respiratòries augmentarà el nombre de mostres i serà deu vegades més representatiu. L’atenció primària vigilarà aleatòriament a tot Catalunya, s’analitzaran mostres i se seqüenciaran els casos més greus.

D’altra banda, el vaccí català d’Hipra es podria començar a comercialitzar a començament d’estiu, segons que ha detallat la ministra de Ciència i Innovació espanyola, Diana Morant. Actualment, la farmacèutica d’Amer enllesteix la darrera fase de l’assaig clínic i, quan acabi, traslladarà els resultats a l’agència reguladora europea.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 4.278.708 casos i 38.263 morts, i actualment hi ha 119 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].


La píndola de Jordi Goula: La revaloració de les pensions del 2023, enmig de la boira

“Els pensionistes poden estar tranquils”, va assegurar la vice-presidenta primera espanyola, Nadia Calviño, dilluns passat. També va assumir, dos dies després, que la inflació continuaria pujant, malgrat haver registrat al març l’augment més alt en gairebé quaranta anys. I va afegir que esperava que arribés al seu nivell màxim com més aviat millor perquè, tot seguit, comencés el descens. No va dir quan, és clar. “Volem enviar un missatge de tranquil·litat als pensionistes que, malgrat la guerra, no veuran minvades les seves pensions”, va dir també la vice-presidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, dimarts. Es referia al seu poder adquisitiu, no que no haguessin de baixar…

Però el més contundent ha estat el ministre de Seguretat Social espanyol, José Luis Escrivá. “En cap cas hi haurà cap excepció o canvi en la pujada anual de les pensions per culpa de la inflació disparada per la guerra d’Ucraïna”. El ministre va reiterar que les pensions augmentarien com els preus, amb l’IPC mitjà de l’any, tal com es va pactar a la reforma “amb un ampli consens”. I va afegir: “De totes maneres, encara és aviat per a saber com acabarà la inflació mitjana a final d’any.” I així estem.

Els dubtes que han aparegut aquesta setmana sobre la futura pujada de les pensions vénen del 9,8% assolit el mes de març per l’IPC, però també per les noves estimacions que ha fet el Banc d’Espanya, amb la rebaixa d’un punt en el creixement de l’economia d’enguany, fins al 4,5%. I, sobretot, per l’augment espectacular en la inflació mitjana prevista, que s’ha doblat i se situa en el 7,5%. Amb un advertiment preocupant. “Els riscs al voltant de l’escenari central d’aquestes projeccions van orientats a la baixa, en el cas de l’activitat, i a l’alça en el cas de la inflació.”

Per acabar-ho d’adobar, a la conferència de premsa de presentació de les noves previsions, al director general d’Economia i Estatística del Banc d’Espanya, Ángel Gavilán, li van preguntar quin seria l’impacte de la indexació de les pensions amb l’IPC. I la seva estimació és que, per cada punt d’increment dels preus, la factura augmenta en 1.800 milions d’euros. Per això, si es té en compte aquesta inflació mitjana del 7,5%, el resultat és que el desemborsament seria de 13.500 milions d’euros. I l’interrogant que apareix ràpidament és si el país pot pagar un extra d’aquesta magnitud als pensionistes. I més, si tenim en compte que aquest càlcul se situa per sobre dels 10.000 milions d’euros que havia pronosticat FUNCAS i també per damunt del que va publicar l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), que va estimar que, per cada punt percentual de pujada de les pensions per la inflació, la despesa addicional seria de 1.500 milions d’euros.

Per fer-nos una idea de què significa aquesta xifra, pensem que representa, per exemple, l’equivalent a una paga mensual addicional (força més) o l’import que es destina a Indústria i Energia dins els pressuposts generals de l’estat del 2022. Recordem que en aquests mateixos pressuposts, la despesa en pensions és, amb molta diferència, la partida més voluminosa, atès que suma 171.164 milions i representa el 37% del total.

Malgrat l’espectacularitat d’aquestes xifres, en realitat, no hi hauria d’haver gaires dubtes en el càlcul que caldrà fer en la pujada de les pensions. Aquí no som davant de cap promesa, sinó d’una llei que va entrar en vigor l’1 de gener de 2022, després de l’acord a què van arribar els agents socials al juliol. Fer marxa enrere amb aquesta llei, ja aprovada pel congrés i el senat, no és fàcil i requeriria una nova majoria parlamentària. De totes maneres, hi ha qui pensa que sempre es pot trobar alguna drecera legal que, excepcionalment i per un any, canviï l’aplicació de la llei. Realment, enguany és un exercici molt peculiar i amb una tendència esglaonada a rebaixar dades futures, fins ara. Si més no, així ho han fet saber i ho han començat a aplicar els principals bancs centrals del món.

El Banc d’Espanya no era gens partidari de la nova llei de pensions que lligava la revaloració a l’IPC. Tot just un parell de dies abans que fos aprovada al congrés, el governador del BE, Pablo Hernández de Cos, feia unes declaracions molt dures al senat. Concretament, va dir, sobre les mesures previstes en la reforma de pensions: “No són suficients per a quadrar els comptes de la Seguretat Social i, per tant, caldran mesures addicionals que compensin la despesa més gran que significarà la derogació de la reforma del 2013 del PP”. I, més cap aquí, el dia abans de fer-se públic l’IPC de març, va dir en una reunió a Pamplona que “les pensions mínimes caldria indiciar-les a l’IPC”. Em quedo amb això de “mínimes”.

Pensem que la Seguretat Social preveu d’ingressar per cotitzacions socials el 2022 un total de 136.344 milions d’euros, i que amb això no n’hi haurà prou per a assumir la despesa prevista de 175.166 milions en transferències corrents. Ni tan sols serà suficient per a pagar les pensions contributives estimades en el pressupost, que costaran 143.090 milions. Per això, l’estat té previst d’injectar enguany 36.000 milions, provinents dels imposts, com a complement a les cotitzacions de la Seguretat Social, que, així i tot, continuarà tenint encara uns 6.000 milions de dèficit.

Per altra banda, cal recordar que fa setmanes que diverses institucions reclamen la signatura d’un pacte de rendes entre els agents socials per a pal·liar l’espiral de preus i per a repartir les pèrdues. A les peticions anteriors del Banc d’Espanya, del govern espanyol i de bona part dels experts, s’hi acaba d’afegir el BBVA Research, però amb una diferència important: no demana únicament un pacte de rendes, sinó que aconsella que s’hi incloguin les pensions i que aquestes pensions deixin de revalorar-se en funció de l’IPC general.

És una proposta que pot tenir molts més seguidors. El director del BBVA Research, Jorge Sicilia, deia ahir que “com més col·lectius formin part del pacte de rendes, millor, i com menys excepcions, també millor”. El seu col·lega Rafael Domènech va raonar que això seria “aconsellable”, encara que veu “molt difícil” que passi, tenint en compte dues variables. Una, que la llei que revalora les pensions amb l’IPC interanual s’acaba d’estrenar i que suspendre-la o modificar-la tindria un alt “cost polític”. En tot cas, va considerar que si s’incloguessin les pensions en el pacte de rendes, se’n podrien excloure els col·lectius més vulnerables, com els pensionistes de mínimes o de viduïtat.

Els dos economistes es van mostrar partidaris que la referència per a actualitzar les pensions no sigui l’IPC general, sinó que s’acosti més a la xifra de la inflació subjacent (la total menys l’energia i els aliments no elaborats). Ambdós van dir que seria òptim que sindicats i empresaris aconseguissin d’acordar una xifra concreta de pujada salarial en el pacte de convenis que ara negocien, i que fos aquesta dada la que es considerés com a referència per a actualitzar la resta de les rendes, entre les quals destaquen les pensions i els lloguers.

Falten molts mesos, però el neguit ja ha començat. Els sindicats avisen de la pèrdua de poder adquisitiu de treballadors i jubilats i la necessitat de recuperar-ne. La veritat, encara que el ministre Escrivà asseguri que les pensions pujaran tant com pugi la inflació mitjana del mes de novembre, he de manifestar que tinc dubtes raonables que això passi si, finalment, enguany la inflació s’enfila fins a la xifra que ha previst el Banc d’Espanya.


A tot el món, les darreres xifres són de 497.032.234 casos confirmats i 6.197.139 morts. Del total de casos, 432.698.990 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 81.990.100 casos i 1.011.112 morts;
–L’Índia, amb 43.033.067 casos i 521.604 morts;
–El Brasil, amb 30.094.388 casos i 661.035 morts;
–L’estat francès, amb 26.549.263 casos i 143.017 morts;
–Alemanya, amb 22.505.690 casos i 132.003 morts.

–A l’estat espanyol hi ha 11.578.653 casos i 102.747 morts.


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Qui s’ha de posar la tercera dosi contra la covid-19? Com demanar hora?
On i quan cal mostrar el passaport covid?
Canvis en les quarantenes dels contactes estrets
Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
La fiabilitat de les proves d’antígens canvia en els vaccinats?


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies