Ramon Roset: “Els cellers cada vegada s’atreveixen més a fer escumosos rosats d’alta gamma i de criances llargues”

  • La tercera Barcelona Rosé premia un xampany francès · Parlem amb el director d’aquests premis internacionals d’escumosos rosats · Consulteu la llista dels escumosos més ben valorats

VilaWeb
Tres copes d'escumós rosat.
Montserrat Serra
11.03.2023 - 21:40
Actualització: 12.03.2023 - 10:30

Aquesta setmana s’han lliurat els premis dels tercers Barcelona Rosé, que tenen el nom oficial de Barcelona Rosé International Bubbles Awards i que se centren en els escumosos rosats de tot el món. Enguany, l’escumós més ben valorat ha estat un xampany francès, Laurent Perrier Cuvée Rosé Brut (AOC Champagne). Un jurat format per divuit tastadors professionals ha tastat a cegues més d’un centenar de referències d’escumosos rosats catalans, espanyols, francesos i italians, que són els territoris productors d’escumosos més importants del món. L’escumós català amb una puntuació més bona del concurs ha estat l’Oriol Rossell Reserva de la Propietat Brut Rosé Gran Reserva 2017, que és DO Cava.

Amelie Bel, representant de Laurent Perrier a l’estat espanyol, recull el premi al costat del director del Barcelona Rosé, Ramon Roset (fotografia: Jordi Play / Vadevi).

Els Barcelona Rosé International Bubble Awards són organitzats pel diari Vadevi, que també organitza els premis Vinari. Hem parlat amb el seu director, Ramon Roset:

Per què uns premis tan específics? Què tenen els escumosos rosats?
—Això va néixer amb la primera Barcelona Wine Week i ens va semblar que, per una banda, els escumosos rosats eren uns vins de qualitat molt oblidats, però que tenien molt de valor, sobretot entre els productors de Catalunya, i que lligaven molt amb el caràcter cosmopolita i mediterrani de la ciutat de Barcelona. Vam pensar que era una bona idea crear uns premis que ajudessin a construir la capitalitat de Barcelona per als escumosos rosats.

D’ençà del primer any que són uns premis internacionals?
—Sí, és clar. Perquè si no fossin uns premis internacionals, tan sols hauríem segregat una part dels premis Vinari. Una de les gràcies que tenien aquests nous premis és que estaven oberts a vins amb DO i sense DO i de qualsevol país del món.

Enguany s’han fet per tercera vegada. Com valoreu aquests tres anys de trajectòria?
—Els premis van lligats al programa de la Barcelona Wine Week Like de City, que conté activitats paral·leles a la fira vinícola. L’evolució dels premis és molt bona. Cada any creixem de participants i sobretot enguany hem doblat el nombre de mostres de la categoria dels ancestrals (escumosos d’una sola fermentació), fet que demostra que és un mètode que cada vegada té més acceptació. També creixem en l’àmbit de la participació internacional, que tot i que ens costa, cada cop és més nombrosa.

Quantes referències s’han tastat enguany?
—S’han tastat un centenar llarg de referències, de les quals un 30% correspon a escumosos rosats de fora de Catalunya.

Com ha evolucionat l’escumós rosat en aquests tres anys? És poc temps de recorregut, però posant-hi la lupa es deuen detectar amb més facilitat els canvis i les tendències, com ara la que ara anomenàveu de l’augment d’elaboració d’escumosos segons el mètode ancestral.
—Hi ha un altre tret característic que és el de l’augment de la qualitat. Els cellers cada vegada s’atreveixen més a fer escumosos rosats d’alta gamma i de criances llargues. Abans tothom entenia que els rosats havien de ser joves i ara ja hi ha rosats reserva i gran reserva i fins i tot de criances llargues. Són productes molt, molt interessants.

Tots els guanyadors del Barcelona Rosé 2023 (fotografia: Jordi Play / Vadevi).

Per què el rosat sempre ha estat l’aneguet lleig del món del vi?
—Venim d’una tradició que no l’ha ajudat gens. Els rosats tradicionalment es consideraven vins frívols, de complement, fins que l’enologia s’ha adonat que amb varietats per a fer vins rosats es poden fer vins de primer nivell, com en blancs i negres. Passa el mateix en el món dels escumosos. Cada vegada tenim millors rosats tant en vins tranquils com en escumosos. Perquè el que sobretot ha canviat és la mirada dels enòlegs.

Per què han assolit abans el prestigi els escumosos rosats en relació amb els vins rosats tranquils?
—Fer un rosat escumós és molt més difícil que no pas fer un escumós blanc. A França, que van ser els primers que se’n van adonar, el xampany rosat és més car i està més ben posicionat que no pas el blanc i això va arribant a la resta de productors del món.

En el cas del món del cava, avui té una importància capital el trepat, una varietat negra autòctona permesa per a fer escumosos rosats. El fet que els elaboradors de la Conca de Barberà, capital del trepat, vagin posicionant vins negres de trepat en una franja alta de qualitat, afavoreix o ajuda els escumosos rosats?
—Primer hi va haver el pinot noir i tots els rosats de Catalunya es feien amb aquesta varietat. Després, quan hi va haver la revolució de valorar les varietats autòctones, la garnatxa i el trepat fan que es produeixin uns escumosos que han canviat molt de perfil, són molt agradables i arriben molt al públic. Ahir van guanyar molts premis els escumosos fets amb trepat.

Entrem a valorar els vins que han assolit més puntuació. Què en destacaríeu?
—Enguany ha guanyat el concurs un xampany prèmium. És el que ha tingut més valoració. És curiós, perquè en la primera edició va guanyar un cava, a la segona un clàssic Penedès i aquesta tercera, un xampany. Ara, el que destaquem d’enguany és la qualitat de tots els escumosos que s’han presentat, tant en ancestral, com amb mètode Granvas, com amb el mètode tradicional, que separem per criances. En la categoria entre quinze mesos i trenta, hauríem d’haver premiat totes les referències que es van presentar, perquè totes van superar els noranta punts. El jurat va destacar el gran nivell de les mostres tastades.

Gairebé no hi ha presència d’escumosos Corpinnat. Per què?
—Tenen les seves polítiques. L’any passat van presentar moltes referències i enguany no n’han presentat gaires. El perquè l’hauríem de demanar a ells.

Quins són els desafiaments de futur del Barcelona Rosé?
—És un projecte que dependrà molt de la participació internacional. Si aconseguim d’estabilitzar i augmentar, encara que sigui poc, la participació internacional, el certamen té futur. Si no, no en té cap. Perquè per ser un certamen per a escumosos rosats catalans, ja tenim els premis Vinari.

Per tant, els desafiaments de futur demanen de prestigiar aquests premis perquè hi hagi interès internacional a participar-hi?
—Correcte. Hem de captar mercats nous. Enguany, hem tingut per primera vegada Crémants [escumosos francesos elaborats amb el mètode tradicional, però que no poden portar la denominació xampany], Crémant d’Alçàcia, Crémant de Borgonya, que no els esperàvem i han vingut. Això ens obre noves perspectives i referma el fet que de manera espontània originem interès.

I com penseu captar nous mercats?
—A còpia de parlar molt amb les diferents zones productores del món, presentant el projecte i venent les seves virtuts i bondats. Que vegin que és una oportunitat també per presentar-se al mercat català, que és un mercat entès i molt consumidor de bombolles. Per tant, que ho vegin com una oportunitat. I pensa que no existeix enlloc una proposta tan singular com aquesta. Perquè la motivació que hi ha darrere és associar l’escumós rosat amb Barcelona.


Per categories, han destacat els escumosos següents:

Millor Vi Escumós Rosat Mètode Ancestral: Arché Pagès l’Efervescent 2021 (DO Empordà).
Millor Vi Escumós Rosat Mètode Granvas: Freixenet Italian Rosé (Sense DO).
Millor Vi Escumós Mètode Tradicional Jove (fins a quinze mesos): Roger Goulart Rosé Millesimé 2021 (DO Cava).
Millor Vi Escumós Mètode Tradicional Reserva (de quinze mesos a trenta): Carles Andreu Brut Rosat Barrica Reserva 2020 (DO Cava).
Millor Vi Escumós Mètode Tradicional Gran Reserva (més de trenta mesos): Oriol Rossell Reserva de la Propietat Brut Rosé Gran Reserva 2017 (DO Cava).
Millor Vi Escumós Mètode Tradicional AOC Champagne: Laurent Perrier Cuvée Rosé Brut (AOC Champagne).

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any