TEMA DEL DIA
Màxima tensió. Les negociacions entre Junts per Catalunya i ERC per a pactar la investidura passen per un moment de màxima tensió per les discrepàncies de fons que mantenen a l’hora d’encarrilar-la. Junts per Catalunya defensa que el candidat a la investidura ha de ser Carles Puigdemont, d’acord amb el mandat electoral de les eleccions del 21 de desembre, i Esquerra, sense renunciar oficialment a Puigdemont, condiciona aquesta investidura al fet que es tingui en compte la ‘deriva autoritària’ de l’estat espanyol i que no tingui conseqüències penals. Per als republicans, aquesta és una ‘línia vermella’ que no s’ha de traspassar i són més partidaris de trobar una fórmula que ‘reconegui’ Puigdemont compatible amb un govern ‘efectiu’ a Catalunya.

Aquesta línia vermella condiciona unes converses que ningú no vol donar per trencades per no aparèixer com a culpable de la ruptura. Però la decisió de Junts per Catalunya de registrar en solitari la reforma de la llei de presidència per a poder investir Puigdemont telemàticament ha fet aflorar el conflicte. Esquerra demana més temps per a tancar un pacte ‘global’, però la formació de Puigdemont creu que ja ha esperat massa i ha optat per forçar un ple al parlament perquè es voti la reforma. Ara la decisió és en mans de la mesa, que s’ha de reunir dimarts que ve i on els membres d’ERC hauran de dir si accepten la proposta o la rebutgen. Hi ha temps fins dimarts per a reconduir la situació i totes dues formacions asseguren que continuaran negociant, però el pas de Junts per Catalunya deixa poc marge a Esquerra.

Els republicans prioritzen assolir un acord ‘global’ que vagi més enllà de la investidura i que inclogui un pla de govern detallat i programat de la pròxima legislatura. Aquest pla preveu un ‘reconeixement’ del govern a l’exili però també un acord per a una investidura ‘operativa i efectiva’ a Catalunya. Junts per Catalunya no es tanca a parlar de les línies del pròxim govern, però vol situar la direcció política de l’executiu sobre la figura de Carles Puigdemont i investir un president de la Generalitat de perfil tècnic que encapçali un govern de gestió.

Ara com ara, el desllorigador de les converses sembla llunyà, tret que alguna de les parts cedeixi. El fet que els dirigents d’ambdues formacions siguin l’un a Brussel·les i l’altre, Oriol Junqueras, a la presó d’Estremera, dificulta el diàleg i alenteix les decisions. Però el temps passa i el 155 va fent forat a l’espera que Junts per Catalunya i ERC arribin a un acord que permeti d’aplicar el resultat de les eleccions i desencallar la legislatura.

ALTRES QÜESTIONS
Entrevista. El president de les corts, Enric Morera, es nega a signar la liquidació dels comptes de la cambra si els grups parlamentaris no justifiquen les despeses de les subvencions que reben. Aquesta és la resposta a la poca transparència dels grups, que entre tots reben prop de tres milions i mig d’euros per a sufragar les despeses parlamentàries. Ara per ara, el destí de les subvencions als grups polítics no està fiscalitzat, fet que ja va comportar l’avís de la Sindicatura de Comptes. Per saber exactament què pretén, res millor que demanar-li-ho directament. Aquest és el resultat de la conversa:

Per què enduriu ara el control sobre els comptes dels grups parlamentaris?
—Com a president de les corts reclame més claredat, perquè són subvencions públiques per al funcionament dels grups. I ho faig ara d’acord amb l’informe de la Sindicatura de Comptes, que demana que es verifique amb més detall aquestes subvencions. Alguns grups havien respost que ja estaven auditats pel Tribunal de Comptes espanyol, però la Sindicatura recorda que l’òrgan que ha de verificar l’ús que es fa de les subvencions és el que les lliura, que en aquest cas són les corts.

Espereu trobar alguna irregularitat?
—Com que darrerament han aparegut noves informacions del cas Gürtel, en què l’ex-secretari general del PP valencià Ricardo Costa ha reconegut que el partit va finançar irregularment diverses campanyes electorals, això m’obliga a ser més estricte en la demanda de transparència.

No és una venjança contra el PP per haver-vos acusat de carregar a les corts un viatge a Palma?
—Vaig anar a Palma per declarar com a testimoni pel cas Nóos i em vaig pagar el viatge de la meua butxaca. El PP es va equivocar quan em va acusar de carregar a les corts les despeses del viatge i demanant que tornés els diners. No són gaire coherents, perquè demanen una transparència que no practiquen.

Però no els podeu obligar a justificar les despeses.
—De moment, la setmana que ve reuniré la comissió de govern interior de les corts, i a partir d’aquí, que els grups es posicionen. Tampoc no és obligatori pensar que s’ha fet un ús negatiu d’aquestes subvencions, que representen el 15% del pressupost de les corts.

Detecto una certa ironia…
—No, no. Estic segur que tothom està a favor de la transparència.

El decret pel català avança. La majoria de sindicats de la sanitat de les Illes donen suport al decret. Avui, la Mesa sectorial del Servei de Salut de les Illes Balears ha donat el vist-i-plau al decret que regula l’ús del català en la sanitat pública, que només ha tingut el vot en contra del CSIF i del Sindicat Mèdic de les Balears (Simebal). El document ha tingut el suport del 65% de la representació sindical: CCOO, UGT, el Sindicat d’infermeria (Satse) i el Sindicat d’Auxiliars d’infermeria (SAI). Després d’aquesta votació, el text serà remès al Consell Consultiu, per via d’urgència, per a la posterior aprovació definitiva al Consell de Govern. Mentrestant, el govern ha enviat una carta a la ministra espanyola de Sanitat, Dolors Montserrat, que va demanar la retirada del decret pel català a la Sanitat i el va qualificar de ‘dantesc i terrible’. La consellera de Salut, Patrícia Gómez, ha justificat la missiva pel ‘desconeixement’ que ha demostrat la ministra perquè el decret no perjudica els professionals de la salut. El decret estableix una moratòria de dos anys per a poder acreditar el coneixement del català.

LA DADA
Camins és la cançó que va tocar Sopa de Cabra en l’acte final de la campanya pel sí al referèndum de l’1-O que es va fer el 29 de setembre de l’any passat a l’avinguda Maria Cristina de Barcelona. Per haver participat en aquell acte, la Guàrdia Civil els va trucar demanant-los les factures del concert. Avui, Gerard Quintana ha confirmat la trucada i ha explicat que ‘no hi ha factures perquè no vam cobrar res’. El cantant ha defensat la participació del grup en l’acte perquè ‘no s’ha de tenir por de voler exercir els drets democràtics i defensar que tothom pugui votar’. La cançó és aquesta:

TAL DIA COM AVUI
Un 9 de febrer de 1991 es va fer el referèndum per la independència de Lituània respecte de la Unió Soviètica amb una participació del 84% i un 91% de vot afirmatiu. La Comissió Europea va reconèixer la nova República el 28 d’agost del mateix any.

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb