
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Estic d’acord al cent per cent amb aquesta piulada que el diputat d’ERC Ruben Wagensberg va fer divendres:
Si l’Estat va treure milers de milions dels dipòsits catalans el 2-O, vol dir que veien possibilitats reals de ruptura. I si hi veien possibilitats reals, vol dir que la ruptura era i és possible.
L’1-O no va ser suficient. Cal tornar a generar molts 1-O. Un darrere l’altre. pic.twitter.com/TIk7qLNleh— Ruben Wagensberg (@wagensberg) October 5, 2018
La piulada és una reacció, a parer meu molt sensata, a les informacions que el diari Ara ha publicat aquest cap de setmana sobre la retirada en massa de fons dependents de l’estat espanyol, tant de CaixaBank com del Banc Sabadell, l’endemà del dia del referèndum d’autodeterminació. Una informació que ahir va complementar VilaWeb, que confirmà que cap dels dos bancs no havia explicat la veritat al govern de la Generalitat sobre les raons per les quals se n’havien anat. Aquest Josep Oliu que, segons el diari Ara, ‘va ser la persona a qui més va doldre la decisió’ d’anar-se’n i a qui aquells dies es veia ‘amb els ulls entelats’, no va tenir gens ni mica de vergonya no solament d’allunyar la seu corporativa del banc sinó tampoc d’enganyar el govern. I volien fer creure que perdien els dipòsits de la gent però la gran retirada de fons la causaven, a toc de telèfon, les empreses dependents del govern espanyol, les del peculiar capitalisme d’amics espanyol.
La informació publicada pels companys del diari Ara, doncs, no fa sinó reforçar la tesi defensada per Wagensberg. Espanya va haver de fer coses molt i molt rares, molt fora de la normalitat, per a aturar allò que sabia positivament que era la ruptura imminent del seu estat. Una ruptura que s’hauria fet efectiva molt segurament si els polítics catalans l’haguessen encertada més el mes d’octubre passat. Una ruptura que, com Wagensberg mateix diu, és possible si som capaços de ‘generar molts 1-O, un darrere l’altre’.
I un any després estem en condicions de fer-ho? Vist això que veiem cada dia al carrer, és clar que sí. Però permeteu-me que gire la pregunta: i ells? Ells estan en condicions de repetir, amb la mateixa eficàcia, tot allò que feren un any endarrere? Perquè jo diria que no, i que aquesta és la clau més important de totes.
El govern socialista podria enviar deu mil policies més a pegar-nos amb qualsevol excusa? És clar que sí. Però és precisament això que va fer més mal a Espanya i, segurament, si els socialistes repetien allò que va fer Rajoy els deixaria a un pas de l’extinció política. Ara podrien fer eixir al carrer centenars de milers de catalans a defensar la unitat d’Espanya, una altra volta? No ho sembla, vist que no ho han aconseguit mai més i vist de quina manera tan exagerada fa figa Ciutadans cada vegada que intenta una manifestació. Potser a Josep Oliu, un dels principals impulsors de Ciutadans, ara sí que ‘se li entelen els ulls’ de debò. A Madrid hi tindrien, en un ambient polític com més va més tens i trencat, la unitat necessària per a tornar-nos a aplicar un 155? Per fer-ho el PSOE es recolzaria en Ciutadans, el PP i Vox contra tots tots els qui l’han dut al poder? –potser l’acudit de Miquel Iceta frenant ell tot sol la policia espanyola amb una trucada és un simptomàtic atac de ‘sinceritat’ equiparable a les llagrimetes del senyor Oliu un any després… I sobretot quina credibilitat tindria tornar-nos a amenaçar amb l’hecatombe econòmica, ara que les xifres i la vida quotidiana l’han desmentida amb tanta contundència. Oimés si CaixaBank i el Sabadell no poden tornar a ser còmplices actius de la repressió –i ara, per favor, que no tornen, que no s’ha notat gens que se n’hagen anat i, en canvi, si continuen amb la seu fora del Principat no podran tornar a fer de pinxos xantatgistes.
(Jordi Goula fa setmanes que explica a VilaWeb, amb una claredat enorme, que el relat catastrofista sobre l’economia catalana es va enfonsant per moments i que ja s’ha fet insostenible. Us recomane que llegiu aquest article extraordinari de la setmana passada, ‘La bona marxa de l’economia esquerda el relat oficial sobre Catalunya‘, i que, per a ser molt conscients d’on som, també llegiu aquest que fou publicat ahir, ‘Creieu que el 155 va ajudar l’economia catalana?‘ –sense passar per alt que Goula mateix, en la seua columna del diumenge, ja es va demanar fa tres setmanes: ‘On són els 31.000 milions que van volar de Catalunya?‘)
La pregunta és on para Mariano Rajoy avui? A casa. I on para Soraya Sáenz, aquella que feia befa de les nostres institucions amb la paraula ‘li-qui-da-ci-ó’? A casa. I on para Ciutadans, que havia de guanyar les eleccions i que ahir, per a veure Rivera a la plaça de Sant Jaume, no fou capaç de dur-hi ni els militants que diu que té a Ciutat Vella? Ni a Sant Jaume ni a la Moncloa, dos llocs on ja sembla que no arribaran mai. I on paren aquells que anaven vestits de blanc? I on para la credibilitat del monarca espanyol, enfonsada per sempre més? On para, demane, el govern fort d’Espanya que ni existeix –vuitanta-quatre diputats– ni tornarà a existir mai? I on és l’esquerra espanyola que no va voler defensar els demòcrates catalans i ara es troba amb Vox assaltant el cel de Vistalegre estant? On para la credibilitat de la justícia espanyola, tombada en quatre estats europeus i ridiculitzada davant els ciutadans amb casos com els de la Manada o d’Altsasu? Insistesc en la pregunta: dels dos costats de l’equació, quin s’ha afeblit més en dotze mesos, malgrat els milions i milions d’euros esmerçats en propaganda, propaganda disfressada tan sovint de periodisme?
A final dels anys setanta, un grapat de llibres ens van obrir els ulls als qui volíem entendre què passava a l’antiga Unió Soviètica. L’Empire éclaté, d’Hélène Carrère d’Encausse, va assolir un renom excepcional. El llibre s’equivocava de ple sobre la manera com es descompondria l’URSS, però aclaria coses molt valuoses. Una que sempre em va impressionar fou la certesa expressada per l’autora que allò que ella anomenava els enormes mitjans de coerció en mans del poder soviètic no bastarien per a aturar-ne la descomposició si optava per enfrontar-se a aquella part de la seua població que no era russa. Perquè, afirmava, enfrontar-se brutalment als teus ciutadans sempre passa factura i sempre deslegitima l’estat, tant hi fa si és més poderós o menys.
Durant molt de temps vaig creure que Carrère d’Encausse era una optimista. I encara ho vaig creure més quan vaig arribar per primera vegada a l’URSS, anys després d’haver llegit el llibre, perquè efectivament vaig constatar que els mitjans coercitius de Moscou semblaven inabastables, milions de vegades més inabastables que els de Madrid avui. I tanmateix el segon poder mundial s’esfondrà ben pocs anys després, davant els meus ulls incrèduls. Sabeu per què? Perquè els armenis, els estonians o els lituans, quan van fallar a la primera, varen aprendre la lliçó. Mentre que a Moscou, com ara passa a Madrid, es tancaven i es tancaven cada dia més en un univers irreal, que feia temps que havia deixat d’existir al carrer. Un, dos, tres, quatre primers d’octubre. Tants com calga. Efectivament Wagensberg. Tants com calga.
Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors
Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.
Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.
Vicent Partal
Director de VilaWeb
52 comentaris dels subscriptors


jaume vall
08.10.2018 | 22:39
Marc Ibáñez, no si us plau. No fem boicots. No actuem a la contra.
A l’inrevés, anem a favor. Obrim un compte a C.Enginyers, comprem café Soley, llet Nostra, o envasats Ferrer.
Ni com a derivada ètica, ni com a solució pràctica. Fer boicot se’ns girarà en contra. Senzillament, anem a beneficiar les empreses d’aquí, les que etiqueten en català, les que són respetuoses amb el medi ambient, amb la nostra cultura.

Àngels Berrio
08.10.2018 | 21:35
Fen Sal, aquesta setmana he obert un conta a caixa d’enginers.

PAU BOLDU
08.10.2018 | 19:27
El PAPER DE L’OPUS-DEI es determinant i els dos parenostres Faine i Oliu, son de la secta mafiosa i criminal, i controlent aquesta organització de lladres catòlics.
Enfonsar l’OPUS-DEI es una necessitat per la independència, i això, cal fer.ho ja.

Marc Ibañez
08.10.2018 | 18:44
Cal que fem una llista d’empreses que eticament no son convenients pel sobiranisme i que com a consumidors els hi fem boicot!

Jordi Bonet
08.10.2018 | 17:51
Impressionant. Quan un estat reprimeix a milions de ciutadans, malament va. Per favor, CaixaBank i BancSabadell, no torneu mai mes a Catalunya. Estem millor sense vosaltres.

Josep Maria Puig
08.10.2018 | 17:49
Jo no ho sé si hi estaria massa d’acord en no acceptar-los si tornen. Què faríem si fóssim independents? Quan ho siguem, rebutjarem qualsevol banc que vulgui venir a casa?. De moment no ens ha afectat perquè:
1.- No han retirat oficines
2.- No han cancel·lat crèdits
Sí que estic d’acord que la marxa de seus socials i retirada de diners demostra que va faltar ben poc. La voluntat de diàleg amb gent que no en vol i que és capaç d’enganyar a tothom, és allò que ens va perdre. Quants ambaixadors varen ser ensarronats i que ara poden veure que l’Estat no vol dialogar? Allò que és més urgent és aconseguir la certesa d’algun estat que ens reconegui. A partir del primer, n’hi haurà més. Si per parar-ho ara (Margallo dixit) l’Estat ha contret molts compromisos, si algú ens reconeix, i s’engega la cadena, Espanya no podrà aguantar-ho.

M. Carme Serrat
08.10.2018 | 17:33
Totalment d’acord, que s’hi quedin.
Per altra banda veig que ni govern ni parlament siguin capaços o “vulguin” tirar endavant. Si no surt una molt ben pensada iniciativa popular s’haurà acabat el recorregut.

Gemma R.
08.10.2018 | 17:15
Tots els que calguin Vicent, tots els que calguin! Ho aconseguirem!

Jordi Pedemonte
08.10.2018 | 15:21
Interdependent del qui està en millors condicions per a fer res despres d’un any, el nostre problema és que els que haurien de liderar el pas cap a la República estan acollonits i no mouran ni un dit sense l’aprobació de Madrid.
Per què? per que judicialment Madrid pot fer el que vulgui, i sense cap critica de ningú.
Cal fer un salt al buit, l’ha de fer tothom al mateix temps i ha de sortir be a la primera i els politics no el faran, ja el tenien fet i es van fer enrera per poder entrar a la presó o anar a l’exili, no tornarà a passar.
Inclús Omnium i l’ANC estan moderan el discurs, ja no dic res d’ERC i en Tardà, amb el nou estatut.

Jordi Camprubí
08.10.2018 | 12:23
Veig comentaris generalment molt optimistes i jo francament no en tinc massa d’optimisme. Més aviat veig Catalunya com a comunitat autònoma per estona. No veig ni el Parlament ni el Govern disposats a desobeir i assumir-ne les conseqüències.

Agusti VILELLA
08.10.2018 | 12:12
ÉS LA GUERRA
Bruta, molt bruta, com s’ha demostrat una vegada més amb la mentida de la fuga d’empreses “per raons d’estabilitat política i jurídica”, i que ara s’ha pogut saber que el mateix dia 2 d’Octubre de l’any passat més de 2.000 M€ van volar del Banc de Sabadell i el doble d’aquesta quantitat de Caixabank, tots aquests fóns eren controlats per l’estat español. Què van fer aquests dos bancs?, cametes ajudeu-me a anar cap on l’”amo” els va dir. I totes les demés empreses que van marxar?; tinguem en compte que d’empresa diguem-ne “normal” no en va marxar cap, totes les que ho van fer son grans corporacions que, d’una o altra manera “pengen” del BOE per dir-ho suaument. Doncs si podéssim esbrinar-ho detalladament com s’ha fet amb aquests dos bancs, veuríem que una esperava una concessió, l’altra una subvenció, l’altra un crèdit, l’altra un gran contracte… unes quantes dotzenes de trucades, i ja tenim l’estampida empresarial que es va airejar a tort i a dret. Una maniobra fastigosa més d’aquest estat que fa i farà el que sigui per salvar la seva sagrada unitat. Allò que un va dir referint-se a l’economía, aquí ho podríem traduir com: “és la guerra, estúpid”.

Ricard Aguerri
08.10.2018 | 12:11
Em quedaré amb el paràgraf de l’article que he considerat més interessant, sobre L’Empire éclaté, d’Hélène Carrère d’Encausseva, per llançar una proposta estratègica, i que diu així:
“El llibre aclaria coses molt valuoses. Una que sempre em va impressionar fou la certesa expressada per l’autora que allò que ella anomenava els enormes mitjans de coerció en mans del poder soviètic no bastarien per a aturar-ne la descomposició si optava per enfrontar-se a aquella part de la seua població que no era russa. Perquè, afirmava, enfrontar-se brutalment als teus ciutadans sempre passa factura i sempre deslegitima l’estat, tant hi fa si és més poderós o menys”.
Per tant, com podem estimular, promoure que l’estat s’enfronti “brutalment” contra els ciutandans que no ens considerem espanyols?
– Primer cal fer caure l’actual govern espanyol (MHP Quim Torra faci efectiu l’ultimàtum que vau anunciar la semana passada)
– Amb les noves eleccions estatals poden passar dues coses:
Que els franquistes del PSOE puguin governar sense necessitat dels partits nacionalistes (per tant la seva acció de govern serà més agressiva contra Catalunya, al cant de “todo por la unidad de España”), per tant guayem.
O que els franquistes del PP juntmanent amb els neofalangistes del Ciutandans puguin governar. En aquesta darrera situació i potser la més probable, electoralment parlant, els hooligans de la moncloa són capaços d’activar un nou 155 i és partir d’aquest nou enfrontament (que ha de ser respost amb desobediència civil global) que podem aconseguir els 1-O consecutius i necessaris assolir la República.

Victor Serra
08.10.2018 | 11:59
Hi ha molta cosa a comentar. Caixabank i Sabadell no cal que tornin, un cop han util.litzat aquest cartuxto, ja no el poden tornar a ultil.litzar. No és fàcil canviar de banc, especialment per la gent que té hipoteques o altres crèdits pendents. Però poc a poc tothom que pugui els hauria d’anar abandonant. El degoteig ha de ser constat i imparable.
Es cert el que diu Vicent, l’Estat espanyol te els peus de fang i està en una innegable descomposició ( només faltava l’acte de VOX d’ahir), però això no ens hauria de fer perdre de vista de que els independentistes també estem bastant malament actualment. Sense estratègia comuna, dividits, amb massa gent que munta capelletes. Hem de muntar més 1 -O ? Sí, sens dubte. Però escollint bé el moment, els suports i les forces reals perquè siguin efectius. Ho sento per l’ANC, però jo no veig que abans del 21D tinguem prou força per guanyar un nou embat. Si creuen el contrari que expliquin exactament com.

Joan F Ruiz
08.10.2018 | 11:45
Ah, una nota que m’han comentat del tarannà marcadament espanyolista dels directius de la Caixa, perdó que ja no existeix la que fora la nostra entitat de referència, de Caixabank (Feiner, Cortazar, Coll…..) .
La Caixa tenia una Associació d’empleats de caire esportiu-cultural, força independent i transversal, i vinculada al territori.
Aquesta Associació va entendre, per diversos motius, que calia tancar la seu durant l’aturada del 8-N. La va tancar i va fer tancament d’activitats esportives i culturals només a Catalunya. A la resta d’espanya l’efecte va ser que no hi havia atenció telefònica des de la seu a Barcelona.
Doncs bé, això ha estat durament represaliat.
La Associació d’empleats ha perdut la seu a Barcelona sense cap mena de compensació, ni tant sols pel trasllat, i obligant-la (amb la col·laboració d’una nova directiva afí a Caixabank) a renunciar per contracte a la seu actual, construïda fa més de 30 anys expressament per als empleats, i renunciar a qualsevol dret històric d’ús que en tingués.
Aquest és el tarannà vers Catalunya, i de qui es manifesti pro Catalunya, de la direcció de Caixabank.

Montse Massot
08.10.2018 | 11:35
Veig molt d’ànim i empenta i m’agrada i em conforta la gent tots nosaltres som lo millor que n’hi ha, seguim així i no defallim i si sr Partal molts 1O fins tenir la tan preuada llibertat

David Badia
08.10.2018 | 11:11
Obrim milers de comptes a Caixa d’Enginyers, aixo es el que sabria molt de greu a Caixabank i Sabadell, per que en el mon finanacer al final tot se sap.

Josep Ramon Alonso
08.10.2018 | 11:09
Josep Albà
Tens raó en algunes coses, però t’has deixat una d’important, les amenaces de mort i de molts morts que hi van haver, que va parlar el President Puigdemont. Jo me les crec, veient el que estem veient, me les crec.
És mol dur per un mandatari demòcrata i pacifista assumir que les amenaces es poden convertir en realitat, jo abans d’assumir-les miraria de trobar un altre forma de fer en la que no sacrifiqués la vida de ningú.
Si es produeix un fet d’aquestes característiques no voldria que pesés a sobre les meves espatlles.
Hi ha d’haver altres maneres de lluitar sense sacrificar les vides de ningú per tal de fer que el camí sigui més curt.
Nosaltres disposem del PDVRC, el Poder Del Vot Republicà Català que mai permetrà que a les institucions de Catalunya manin els espanyolistes. Aquesta és la nostra única arma de destrucció massiva contra l’Estat Espanyol, el nostre VOT.
Si som conscients d’això és ben segur que guanyarem i serà una victòria incruenta, sense sacrificar les vides de ningú.

Joan F Ruiz
08.10.2018 | 11:02
L’article i les seves consideracions només fa que validar el que tots pensem, que amb uns polítics mes convençuts i menys creduls (van escoltar les mentides i cants de sirena vinguts d’Europa sobre esperar i negociar el trencament), podríem haver esdevinguts independents el 10-O, i que no fer-ho amb determinació va representar donar oxigen a espanya, oxigen que li va permetre, després del desconcert inicial, saltar-se les seves pròpies lleis i aplicar el 155, veritable cop d’estat a Catalunya.
També, i això ho hem vist ara amb l’actuació de certs líders de partits teòricament independentistes, va haver-hi poc convenciment no per bonisme si no per esperit autonomista.
Això ho dic perquè el responsable de que les estructures d’estat estiguessin llestes no va fer la feina, mentint a companys del govern i al poble de Catalunya que hi confiava.
Amb un govern més cohesionat i mes sincer (hi havia més d’un botifler disfressat d’independentista), hauríem celebrar ara l’1 d’octubre de 2018 com el priner aniversari del dia que ens va dur a la independència.
Encara podem, però no s’ha fet la feina que el malaurat 155 ens ha facilitat, la feina d’identificar, dins l’administració i els mossos, els col·laboracionistes i apartar-los de llocs clau, o cessar-los si és el cas. I potser no s’ha fet perquè tenim al govern els líders d’un partit que es defineix com independentista però que és autonomista.
Un cop feta aquesta feina i fent un pas al costat en Roger Torrent i d’altres que pensen com ell (en Pere Aragonès per exemple, que des de Escòcia ens parla del camí democràtic llarg. Democràtic amb qui? espanya?) , podríem d’una vegada ser independents.

JORDI BALBASTRE
08.10.2018 | 10:51
Tinc al davant la carta circular que em va enviar el Senyor Oliu signada a Alacant el vint i sis d’octubre de 2017.
El punt primer parla de la decisió presa pel consell d’administració per motius de seguretat jurídica i salvaguarda dels interessos dels clients.
El segon punt parla dels 135 anys d’història del Banc.
El tercer parla de la grandària de l’entitat.
I el quart parla de confiança.
No trobo enlloc d’aquest document que parli del boicot de l’estat i tot el que ara ens expliquen per fer sé perdonar.
S’han adonat ara que el que és desestabilitzat és el Reino?
Va ser una molt mala decisió. Com diu l’editorial: No cal que tornin!

Joan Aguilà
08.10.2018 | 10:45
Estem tardant massa en fundar noves entitats financeres catalanes. Bancs o Caixes cooperatives, com la d’Enginyers, que funciona perfectament.
Aquests projectes requereixen un cert temps per dissenyar-los, posar-los en marxa i fer-los crèixer. Ja ho hauríem d’estar fent. O és que pensem que es pot tenir un país on totes les entitats financeres siguin de fora, i la majoria d’un estat que ens vol mal? Fixem-nos en Andorra, país petit amb un grapat de bancs propis. Perquè CaixaBank i Banc Sabadell ja no són bancs catalans. Potser els van fer xantatge després de l’1-O, però ells no van tenir la dignitat d’aguantar el tipus. Bon vent i barca nova.

Lluis Molist
08.10.2018 | 10:43
Molt d’acord amb lo que diu en Josep Albà, però no, quant diu: “……….mai mes……….”

Manuel Viladevall
08.10.2018 | 10:41
no perdem temps

Ramon Sans
08.10.2018 | 10:38
La noticia la ha filtrado Caixabank ?
justo en el tiempo que la audiencia nacional empieza proceso judicial contra Fainé por compra de bancos portugueses …
En el fondo parece que hay una operación de estado para dar los consejos de administracion de ese banco a las élites castellanas de siempre , LA CASTA
Ocurrió con el BBVA que era controlado por la burguesia vasca MUY ESPAÑOLA , pero vasca , y les quitaron la dirección del banco en favor de las elites madrileñas .
AHORA TOCA ROBAR A LA BURGUESIA CATALANA , CON LA INDEPENDENCIA LO HUBIESEN EVITADO , PERO YA ES TARDE
LA NOTICIA ES DE ANTES QUE SE FILTRARA LA ACTUACIÓN MAFIOSA DEL ESTADO … AHORA VIENE LA COLETILLA .. ¿PORQUE LA MAFIA IBA A DESAPROBECHAR LA SITUACIÓN PARA ROBARLE LA SILLA A FAINÉ????? YA NO LE APOYA MUCHA DE LA BURGUESIA CATALANA , estan divididos … es la hora de la CASTA ESPAÑOLA para ROBAR EL BANCO …
QUIZÁS HABRIA QUE ORGANIZAR UN BOICOT A LOS BANCOS ESPAÑOLES … ¿ O ES QUE LOS POLITICOS CATALANES TIENEN DEMASIADO TRABAJO PELEANDOSE ENTRE ELLOS????

Pere Roca
08.10.2018 | 10:33
La Agència Tributària diu que el domicili fiscal ha de ser a on hi hagi la direcció EFECTIVA i si no es pot determinar a on hi hagi el major immobilitzat
Suposo que obriran un expedient i també a Endesa que a on te els clients es a Andalusia, Catalunya i Balears i no a Madrid
Es clar que quan es va vendre ja es va dir antes alemana que catalana i ara es italiana i com accionista importan la Hisenda Italiana.

Albert Martín
08.10.2018 | 10:32
Ens podem indignar però, allò que no té sentit és que ens estranyem. Una mostra més del què és capaç de fer l’Estat per defensar la seva unitat i, per a la propera ocasió, una cosa més a aprendre per saber a què ens enfrontem i decidir com ho fem.

MARIA DOLORES RIBA
08.10.2018 | 10:30
I no es poden denunciar aquests fets?


Josep Salart
08.10.2018 | 09:50
Comparteixo el comentari de l’Eva, i d’altres. Realment cansa.
La gent descobreix ara aquests bancs? No recordeu l’història de les autopistes, del “no vull pagar” de la lletra petita que imposaven als majordoms de l’época, Felip Puig i regitzell de convergents i tants llepaculs del tripartit?.
Però no veig que ningú es manifesti aquí als comentaris, en favor de fer entendre a la gent del carrer que encara avui, entrarà i sortirà d’aquests bancs.
A vegades em penso que, qui llegeix VW, està dins una bombolla, aillada completament de l’altre gent, la del carrer, la que no s’entera de rés.

Pep Agulló
08.10.2018 | 09:47
Bé no cal que les maniobres de l’enemic ens confirmin que la ruptura era i és possible. Però d’acord, fem pedagogia.
Voldria fer una altra observació que potser no ve al cas. S’entén que quan parlem de l’1-O, no estem parlant de l’acció concreta, sinó del simbolisme que significa com actitud política d’enfrontament. Penso que arribats on som fer tants 1-O com calgui és adient perquè ens hem d’anar acostumant a perparar-nos per una lluita força llarga, d’aquí que sempre demani a l’ANC i demés ens de lluita –fins al govern que espero l’arrosseguem– que es configurin amb una estratègia unitària pel que vindrà, que no serà flor d’un dia. Estic segur que això ja es fa (si no, seria ja imperdonable), però pel que fa a divulgació de construir-nos un relat, ens hauríem de treure del cap que amb un clic revolucionari (la resposta el dia de les sentències) ja serem república de facto. La crida a la mobilització no podrà ser perquè la gent es llanci al carrer sense objectius clars.
Com apunta en Vicent, l’enemic està en pitjor situació que en el primer embat amb l’independentisme, i nosaltres haurem de saber molt bé què fer quan toqui. Això vull dir.
L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Josep Albà
08.10.2018 | 09:45
Les paraules de Wagensberg són tot un paradigma de l’extraordinàriament lluny que estaven els 72 de tenir la mínima voluntat d’aplicar el resultat del referèndum.
No s’ho creien. No creien que fóssim capaços de fer el que vam fer i molt menys, de mantenir-ho.
Probablement eren els únics 72, en tot Catalunya, que no s’ho creien. I per això es van rendir sense condicions. I per això estem com estem. I per això no hi tornaran a haver uns d’octubre com aquell.
Perquè ens van vendre en el moment de la victòria, en el moment que España estava en estat de xoc, aturdida, desesperada i vençuda en tots els fronts.
Es van rendir davant de l’evidència clara i contundent que havíem guanyat, que havíem resistit la violència criminal de les forces repressives espanyoles, que havíem aturat el país en 24 hores i sense necessitat de col·laboració dels sindicats del règim. Es van rendir quan van veure que la victòria total era nostra.
Estic segur que encara ara España no dóna crèdit a la rendició del 10 i el 27 d’octubre. Tenien absolutament assumit que Catalunya s’havia alliberat i que no podien emprar més força bruta contra nosaltres.
Per això no perdonaré mai -MAI- a cap ni un dels 72 rendits. Lluitaré amb totes les meves forces per l’alliberament dels que van acabar a la presó o a l’exili, però mai més els faré confiança, en res.
I mentre els mateixos 72 o els seus clons siguin al Parlament, no hi haurà independència, ni república, ni res. Ni tan sols la decència de reconèixer que no tenen cap intenció de complir el mandat democràtic de l’1 d’octubre. I que si cal es recolzaran en una policia tan brutal i salvatge com la d’España per treure dels carrers a hòsties els defensors de la República que ells van matar només acabar de nèixer.
O ens lliurem d’aquesta classe política covarda i entregada o no ens en sortirem.

Josep Ramon Alonso
08.10.2018 | 09:43
Seguirem, nosaltres seguirem i ells ho tenen molt clar que seguirem, en Pablo Casado i l’Albert Ribera ja s’han cagat les calces i parlen de presentar-se junts a les properes eleccions.
Ell saben que els independentistes tenim un arma de destrucció massiva contra el seu Estat repressor i que es diu VOT, el nostre vot és i serà suficient per que no puguin mai governar a Catalunya, és per això que VOX ja parla obertament d’eliminar l’Estat de les Autonomies i fer un sol parlament i un sol Govern per Espanya.
Crec que en els proper dies veurem canvis importants i no crec que siguin bons, aquesta gen no saben ni volen perdre, faran barbaritats per continuar en el poder.

Gemma Roda
08.10.2018 | 09:26
Per què sabadell i caixabank han filtrat ara aquesta notícia?
Serà q veuen més possible ara que abans la república independent de catalunya i no volen perdre pistonada? Jugar a dues bandes?… Potser no anem tan malament…

Josep Maria Martín
08.10.2018 | 08:54
Fainé i Oliu.
Xantatgistes germans de teta de Ciudadanos.
Més baix ja no poden caure.
En aquest cas no em fa res (per autèntic) dir-los traïdors a una Catalunya que mai no han estimat.

josep ortinez
08.10.2018 | 08:17
Té alguna credibilitat aquesta historia de la trucada d’Izeta a Santamaria?
Haurien sortit es simpatitzants del PSC a votar al referendum després de mesos de que els convencessin de que no hi havien d’anar?
Evidentment no en tinc cap certesa en cap sentit pero em sembla molt poc provable, mes aviat em sembla un intent de penjar-se una medalla i fer quedar be el PSC i l’Izeta.

JOAN RAMON GOMÀ
08.10.2018 | 07:50
La guerra económica té un avantatge respecte de la guerra convencional. A la guerra convencional tothom perd. A la guerra económica el que un perd ho guanya un altre. Per exemple si els bancs espanyols (i els catalans espanyolistes) marxen del país, deixen un forat que poden omplir d’altres i prendrel’s el negoci.
Crec que hauriem d’entrar a Fons a la guerra económica contra Espanya i fer-ho de forma que Espanya perdi i nosaltres guenyem. De fet nosaltres no hi tenim res a perdre perquè Espanya ja fa dècades que està en guerra económica contra nosaltres emportant-se cap a Madrid tot el que pot arrabassar.

Albert Miret
08.10.2018 | 07:45
Fer un banc català amb gent tan preparada com tenim és perfectament fàcil, i no sé què estem esperant. Totalment d’acord amb què el Sabadell i la Caixa no tornin mai més a Catalunya. Tota la facilitat de captació de capitals que van tenir pel fet de figurar que eren catalans, l’han perdut enganyant-nos a tots sense cap escrúpol i subvencionant i fomentant l’anticatalanisme. Ara ja es poden quedar allà fins que la confederació dels països catalans sigui un fet. Després, directament cap a Madrid a enfonsar-se amb tota l’economia espanyola. És cada vegada més clar que la nostra llibertat s’acosta, i més clar ho veig quan es produeixen fets com els del cap de setmana, on els “ciudadanos” demostren que no poden ni omplir una plaça i continuen sense cap tipus de projecte més enllà del d’acabar amb nosaltres, i els de vox descriuen amb tanta fidelitat que són nazis davant de 10.000 espanyols que aplaudeixen en lloc de plorar. A Espanya són del tot normals aquest tipus de declaracions d’odi per part de ministres i banquesrs, cosa que de mica en mica els pot acabar expulsant de la Unió Europea, no perquè els seus caps ho vulguin, però sí perquè ho exigeixin els països democràtics que la componen. L’avís de passar-los al club d’Hungria, Polònia i altres països pro nazis de la Unió Europea crec que ja és pràcticament segur a la que apartin a l’alcoholic de la cúpula i tornin a respectar els principis de la Unió. Jo ja fa dies que estic preocupat no per si serem o no República, que ho serem, sinó per com la defensarem, perquè els atacs de la bèstia no s’acabaran perquè ho hàgim proclamat.

Quim Paredes
08.10.2018 | 07:12
Que no tornin, si us plau. I a nosaltres ens cal ser valents -més encara?- per aprofitar les ocasions que s’acosten. No crec tan que sigui que hi ha pressa -potser sí una mica d’impaciència-, però calen fets que ens permetin visualitzar que anem endavant. El carrer està preparat per tants 1 d’octubres com calgui. Però les polítics ho estan?

jordi Rovira
08.10.2018 | 07:00
La meva intuïció raonada pensa el que avui explica l’editorial. Sense el coneixement, les lectures, la informació que ens donen avui. I sí, efectivament, no puc deixar de pensar que els únics que han estat ” descabezados” són la gent del pp. I per postres l’Albiol, que segueix al Millo. I més enllà del PP, el propi estat espanyol. Com no m’estranya que algú ( o alguns ) paressin 1-O policial: l’únic l’acte de rebel·lió i sedició real que passa a Catalunya aquell dia. Els fets de Lloret de Mar, amb els agents sortint de nit a perseguir ciutadans, sense ordre, fora de servei i armats, constitueixen un delicte evident i devien fer por a més d’un.
I és evident que podem fer ús legal i legitim del nostre dret per demanar l’autodeterminació. Així ho diuen les sentencies europees. Per tant, a partir d’ara els 11-S han de ser com els 1-O, festiva autodeterminació desobedient i pacífica.

Ramon Perera
08.10.2018 | 01:33
A la meva manera de veure l’editorial toca dos punts essencials que també ho són del procés d’independència: que la independència és possible i la poca importància d’on els bancs tenen la seu [no ho diu així, però es pot deduir].
Que la independència és possible ho argumenta el piulet de Ruben Wagensberg i es pot deduir de moltes altres informacions.
Respecte dels bancs, ens havien ensenyat que era important tenir bancs propis ja que així ens asseguravem de tenir prèstecs favorables per al desenvolupament de les nostres empreses. Això ha deixat de tenir valor amb la llibertat de circulació de capitals en el marc de la Unió Europea. Com que l’economia catalana funciona bé, hi ha bancs europeus que no són espanyols encantats de fer prèstecs a empreses catalanes. La Caixa i el Sabadell no cal que vulguin tornar a fer negoci a casa nostra.

Vicent Partal
08.10.2018 | 00:37
Tants 1 d’octubre “com calga” implica actuar sense presses ni urgències. I encara menys amb terminis autoimposats. Ni jocs partidistes (potser la part més difícil, tal com van les coses).

Enric Ubach
08.10.2018 | 00:27
Crec que quan es faci el judici i els condemnin, en Puigdemont hauria de venir i fer una marxa, protegit pel poble, que anés caminant desde la Catalunya Nord i pasés per totes les presons alliberant els presos. La marxa s’acabaria al parlament amb la presa de possessió del càrrec i del cos de mosos d’esquadra i decretant a continuació l’expolsió de la policia espanyola, de l’exèrcit i dels jutges afins al règim.
Per fer això, abans cal tenir l’hisenda a punt i els mossos preparats per no tenir problemes.

Joaquim Falcó
07.10.2018 | 23:57
Sis-plau llegiu el meu comentari a l’article ” CaixaBank i el Sabadell varen amagar al govern …..” Es molt aclaridor sobre el suposat “acte de constricció” d’aquests dos vampirs (com anomenava en Francesc Sanuy a La Caixa ) i la tàctica dels escurçons negres que treballen per ells.

eva salas
07.10.2018 | 23:50
Benvolgut Vicent, no és a nosaltres que ens ha de convèncer, sinó als que lideren que fa la pinta són els que paralitzen. I també els lectors de l’Ara, la majoria dels quals, segons es pot llegir als comentaris, ja els està bé la paràlisi.
Què importa que s’equivoqui tant el gobierno si aquí no només els riem les gràcies -el somriure de Sebrià fa dos dies era com una escopinada a la cara- sinó que també fem seguidisme de tot allò que li peta a Llarena?
En fi. Jo desisteixo perquè odïo repetir-me.
Gràcies per la seva feina.

Empar Valls
07.10.2018 | 23:41
M’alegro que es parli d’això perquè ja no em sento sola i rara pensant-ho.
Quan van sortir les primeres amenaces de tornar a aplicar el 155, jo contestava a qui m’ho deia que era impossible que ho fessin, i els deia, que no veieu que no ho poden fer, que les amenaces son buides? És impossible que ho tornin a aplicar perquè no els va funcionar, han gastat aquesta bala, avui ho ha reconegut l’Albiol. Ens van fer mal, però ho vam superar.
Quan van provocar lo del canvi de seu del les empreses, ells també van veure que no funcionava. Ho va dir l’Ana Rosa, dient que no entenia com, segons ella, ningú a Catalunya en feia cas.
Hi han més coses que han fet i fan i no cal que les recordi.
Les que sabem i les que no, que han fet mal però que no els ha funcionat.
Això demostra com diu l’article que ens tenen molta por, que tenim molt poder, i que estem guanyant.
Han gastat totes les seves bales de la pistola.
La unitat de l’independentisme és molt ferma gracies al poble, els partits estan molt tensionats però estan obligats a entendres.
La de l’exèrcit també està desactivada. I si ho proven seria un nou 1oct.
Només ens queda desactivar la bala del poder judicial, però suposo que veieu que cada cop és més dèbil, i estic segura que la desactivarem.
Finalment no els quedarà cap bala a la pistola i serem lliures.
Tot és gracies al poble. Ara ens toca ser imaginatius, crear nous 1 oct i “No a tot” a Madrid.

Jordi T.
07.10.2018 | 23:23
Doncs no sembla que anem per bon camí per a crear mes uns d’octubre.
De fet, no sembla que anem per cap camí. ERC, JxCat, CUP i els ciutadans juntament amb les entitats sobiranistes anem en una mateixa cordada. Però cada un vol anar per un camí diferent. Com que anem lligats, estem fora de tot camí, enmig de bardisses i havent de sortejar rocs.

Lluís Paloma
07.10.2018 | 23:15
Això sí, nosaltres hem de fer neteja al Parlament, desfer-nos d’incompetents, o mai no podrem desfer l’empat amb Madrid. I amb això ens ho juguem tot. Per demés, completament d’acord que no tornin ni Caixabank ni el Sabadell.

Josep Usó
07.10.2018 | 23:03
Crec que, en realitat, tant Caixabanc com el Sabadell ara han començat a entendre que, una vegada fora de Catalunya, els mateixos que els van fer eixir (i ells se’n van anar de bon grat) els faran desaparèixer els primers. De fet, sembla que el sistema bancari espanyol està en descomposició. Com a mínim, en els darrers mesos el seu valor en borsa ha baixat molt i no sembla que vaja a millorar. De manera que si ara pretenen que els tinguem llàstima, efectivament han fet tard. Ja estan bé, allà on estan. Ni València ni Alacant no han notat massa millores, per la seua presència social.

Antonieta Jarne
07.10.2018 | 23:02
El carrer segueix en peu, inalterable. Segurament el govern de Madrid i el poder econòmic no poden repetir la mateixa intensitat repressiva. Però, i els nostres polítics? De debò ens creiem que estaran o estarien a la nostra alçada i que han après alguna cosa en els últims mesos?

Josep Salart
07.10.2018 | 22:59
Si a les alçades que estem, encara hi ha gent, Generalitat inclosa, que te els diners i opera amb algún d’aquests bancs o bancs espanyols, és que no hi ha rés a fer.
L’ANC no pot fer una crida o enviar email dient que retiren els fons??? Tant costa?
Un català ès això: ja s’ho faran, encara tinc a perdre, vols que t’ho digui, si hem d’anar aixi, ara tinc que anar al banc i ensenyar el cul, se’n riuran de mi, son ells que han de fer la feina, i a quin banc passo els rebuts domiciliats..
Els partits polítics hi tenen CRÈDITS i els tracten molt be. Molt.
Una miséria..

Pepi Borrego
07.10.2018 | 22:55
Som’hi!

jaume vall
07.10.2018 | 22:30
Els sobiranistes seran al carrer. N’hi haurà prou?. Potser que per una vegada, també hi hagués els seus representants al Parlament, fent-los d’escut.
S'ha afegit la noticia a Favorits