Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

No sé si ho haureu notat, però sembla que fa un temps que els profetes de la catàstrofe econòmica catalana estan més calladets. Sembla que ja són història aquell ‘Catalunya és la comunitat que menys creixerà el 2018 i el 2019’, que deia el BBVA; aquell ‘enguany (2018)  el PIB de Catalunya avançarà un 2,2%, cosa que significa que serà la segona comunitat de tot l’estat espanyol que menys creixerà’, que deia Funcas; o també aquell ‘L’Airef estima que el 2018 la crisi del procés restarà fins a 1,2 punts del PIB’…, per a citar només tres institucions creïbles quant a la previsió macroeconòmica. La cridòria sobre el suposat desastre econòmic català, sintetitzada magníficament en el titular de portada de l’ABC del 26 d’octubre de l’any passat, ‘Cop brutal del separatisme a l’economia de Catalunya’, ha baixat molts decibels davant la tossuderia que les estatístiques mostren mes rere mes.

Es veu que, aquesta vegada, o els han fallat els models economètrics o en les prediccions hi havia algun input afegit pensat per a desanimar el personal del Principat, perquè les diferències contrastades amb la realitat són enormes i impròpies de tres institucions de prestigi com les citades. Recordem que tot aquest torrent mediàtic negatiu s’ha anat succeint amb regularitat i insistència, i, a més, sempre amb el fantasma de la fugida d’empreses com a teló de fons permanent. Encara n’hi ha les brases, és clar. Aquesta setmana, per exemple, en els pronòstics pel 2019-2020, una altra institució seriosa com el Banc d’Espanya recordava en un moment que ‘un repunt hipotètic de la incertesa associada a la situació de tensió política a Catalunya representa un risc addicional per al creixement econòmic, especialment en aquesta comunitat autònoma’. Però aquesta vegada el detall és que no quantificava el risc i això ja és tot un avenç.

Bé, sabem de fa dues setmanes que el primer semestre hem acabat creixent un 3,1% i de dijous passat sabem que l’estat espanyol un 2,5%. S’amplia la diferència. Cal esperar que aquestes institucions revisin aviat les previsions a l’alça sobre Catalunya i serà molt interessant de veure quina mena d’explicacions donen per justificar unes diferències tan grans. En realitat, sembla que alguns ja han començat a canviar el color del futur… Per exemple, la ministra espanyola d’Economia i Empresa, Nadia Calviño, deia fa un parell de setmanes que calia que Catalunya continués essent el motor de creixement per a l’economia espanyola, perquè no en va el nostre PIB representa el 19% de l’espanyol.

I això hauran de continuar fent. Mantenir la idea que l’economia de Catalunya s’enfonsa sembla absurda a hores d’ara. Però entenc que pugui ser tot un problema per a qui es manté al relat, fals i esbombat, d’una Catalunya a un pas de la guerra civil. M’imagino l’embolic que hi haurà en molts llocs de l’estat espanyol quan vegin com els catalans creixen més intensament quan els expliquen que per aquí estem entretinguts perseguint als qui no porten llaços grocs o als qui parlen castellà. O que aquí un se sent, aquesta setmana la directora de cinema Isabel Coixet ho deia gràficament , ‘com en un supermercat envoltat de zombis’. ‘Com tenen temps encara de treballar aquests catalans, si no pensen en res més que en la independència?’, es deuen demanar molts messetaris. De moment, la veritat és que enguany la quantitat de viatgers espanyols, sobretot madrilenys i aragonesos, que han vingut als hotels catalans entre el gener i l’agost ha baixat 110.000 persones, és a dir d’un 5%. No està malament. Raons? Ells les deuran saber… però algú haurà de començar a canviar el relat oficial si no volen crear un problema psicològic realment seriós en la societat espanyola.

Potser aquesta és la raó per la qual parlen menys de l’economia catalana, malgrat que algun empresari català encara se’n despengi dient que tornarà a Catalunya la seu del holding (de fa uns mesos a Madrid) quan hi hagi ‘seny’. Què deu ser el ‘seny’ per al senyor Molins? És que no en tenen els protagonistes de les xifres tan positives conegudes la setmana passada? No ho és el fort impuls als productes industrials registrat al juliol, amb un creixement positiu del 6% de la xifra de negoci i del 5,2% de les comandes? O que el volum de negoci dels serveis hagi crescut un 6% o les exportacions un 4,1%, també al juliol?

Una part molt important del relat oficial els cau a trossos i ho veuen. I no és per un joc altisonant de paraules antitètiques, sinó per la tossuderia inexorable de les xifres. Són conscients que, sense la pota de l’economia, només amb les paraules, no podran aguantar el relat gaire temps. Veurem què ens presenta l’octubre, un mes de record ben trist…

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.