Els militants de la CUP són convocats avui a Celrà (Gironès) en una Assemblea Nacional que té l’encàrrec de redreçar el rumb del partit després de les últimes caigudes electorals. L’assemblea, en realitat, en seran dues: al matí es tractarà l’aspecte organitzatiu –amb qüestions tan rellevants com ara la limitació de mandat dels diputats– i financer, i a la tarda la nova estratègia política. L’organitzatiu, més senzilla, serà resolt avui mateix amb el vot de les esmenes d’aquestes darreres setmanes a les assemblees locals. A la tarda, en canvi, es debatrà en petits grups la ponència ‘Combatem la resignació, preparem-nos per tornar-hi‘ i la votació es deixarà per als dies 26, 27 i 28 de juliol. Aquesta, de fet, és la tercera ronda de debats per a articular la redefinició de la CUP.

Carles Riera: ‘Les condicions per a tornar a exercir l’autodeterminació actualment no hi són’

La CUP té a la mà cartes per a fer canvis rellevants respecte del rumb actual, però serà la militància qui decidirà si vol jugar-les o no. A la ponència política s’hi fa una anàlisi de la conjuntura actual i un repàs de la trajectòria del partit durant la legislatura en què no s’estalvia l’autocrítica. Entre més,  esgrimeix la tàctica del blocatge, sense un ‘impacte mínim’ i fruits concrets; la ‘subordinació de facto a l’independentisme governamental per falta de full de ruta alternatiu’ i el ‘silenciament polític i mediàtic’ a conseqüència de no haver participat en les eleccions espanyoles i europees. És per això que conclouen que cal fer canvis per a redreçar el rumb.

Podeu seguir a continuació la ponència política:

Oposició propositiva i possible govern

Un dels canvis més destacats que proposa la ponència és la possibilitat de passar d’una ‘oposició frontal –justificada per la manca d’avenços i pel frau als mandats de l’1-O i del 21-D– a una oposició contundent però propositiva‘ per a combatre la ‘resignació’ després d’unes possibles eleccions. ‘Allarguem la mà al govern i les forces polítiques independentistes i autodeterministes en el camí cap a la plena sobirania del nostre poble però alhora tanquem el puny contra les polítiques privatitzadores i lesives per als interessos de les classes populars’, resumeix el text.

El document estableix que s’ha d’afrontar el ‘nou embat electoral’ assumint que ‘es podrien governar les institucions en funció de determinats condicionants programàtics i estratègics’. Així, assegura que la CUP està disposada a assumir responsabilitats de govern o en la governabilitat, però ‘no de franc’ ni per col·laborar en cap estratègia de relegitimació de l’estat espanyol ni satisfer interessos aliens.

Per fer-ho, s’haurien de complir un conjunt ‘d’elements programàtics’: polítiques i mesures en favor de les classes populars; revertir les polítiques d’austeritat i un programa polític orientat a preparar de manera concreta l’exercici d’autodeterminació.

Front postelectoral ampli

Amb vista a les pròximes eleccions, el partit obre la porta a presentar-s’hi amb ‘les sigles de CUP o unes altres’, però l’objectiu és ‘articular el conjunt de sectors polítics i socials de l’esquerra transformadora, independentista i autodeterminista del país en un projecte polític i electoral unitari’. També es marquen la necessitat de ‘treballar perquè les aliances que puguem construir electoralment es marquin com a objectiu explorar i tensar els límits institucionals’.

A banda, la CUP vol articular un ‘front postelectoral ampli, d’esquerres i sobiranista’ que tingui capacitat d’incidència i de decisió al parlament.

Com preparar-se per un nou embat democràtic

El text marca que s’ha de fixar un full de ruta per a l’exercici de l’autodeterminació ‘que parteixi dels encerts i dels errors anteriors’. Concretament, proposa de ‘tensar’ els límits del règim del 78 i la UE amb desobediència civil i institucional. Asseguren que l’exercici de l’autodeterminació no serà causat per un pacte amb l’estat espanyol, perquè només permetria un referèndum ‘en un context de col·lapse i per obligació internacional’. En aquest context, s’estimen més de preparar-se per a un ‘nou embat democràtic’.

Tot i que d’entrada no descarten un nou referèndum unilateral d’autodeterminació, consideren que avui no es compleixen les condicions per a impulsar-lo. Segons el partit, serien recollir tots els suports possibles, una campanya de pressió impulsada per la comunitat internacional perquè l’estat espanyol acceptés tant convocar el referèndum com els resultats; un consens social ampli en favor; i l’existència d’un govern absolutament compromès amb el fet d’impulsar-ho i les conseqüències.

La ponència política posa la mirada en la necessitat de trobar interlocutors en la comunitat internacional i conclou que ‘sense una alternativa internacional que qüestioni la Unió Europea en clau política i econòmica, el procés d’autodeterminació és condemnat al fracàs’. Per poder exercir l’autodeterminació, la CUP assenyala com a eina el municipalisme. I, per aquest motiu, opta per impulsar espais com ara l’assemblea de regidores de la CUP, trobades de treball, debat i coordinació municipalista o Congressos Nacionals Municipalistes.

Flexibilitzar la limitació de mandats dels diputats

Un altre dels punts calents que es decidirà avui és si trenca la limitació d’una legislatura que tenen ara els diputats. Actualment, els representants supramunicipals d’elecció directa (és a dir, els diputats del parlament, atès que ara per ara la CUP no participa ni en les eleccions espanyoles ni en les europees) només poden ocupar el càrrec durant una legislatura, sempre que duri més de dos anys. Això ha fet que a les llistes hagin hagut de prescindir de noms com ara David FernàndezQuim ArrufatAnna Gabriel o Eulàlia Reguant, fet que alguns espais consideren una pèrdua de capital polític i una llosa del punt de vista electoral.

Tal com va avançar VilaWeb, dues assemblees locals han presentat esmenes a la ponència organitzativa, que manté la limitació actual. Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental) proposa que la durada màxima consecutiva sigui de dos mandats, en compte d’un com ara. En canvi, l’esmena de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental) introdueix com a novetat que el límit sigui de sis anys. Més enllà de la prolongació del temps que podrien ser representants, aquesta proposta deslligaria els diputats de la durada de les legislatures. Cal recordar que d’ençà del govern Montilla no hi ha hagut cap legislatura que hagi durat quatre anys, de manera que la limitació encara és més accentuada que no es podria pensar damunt el paper.

Com que són dues propostes diferents per a una mateixa qüestió, es farà una primera votació entre les dues esmenes per veure quina té més suport. La que guanyi es tornarà a sotmetre a votació i haurà d’aconseguir més del 50% dels vots favorables perquè s’apliqui.

A banda, més enllà d’aquestes dues altres esmenes, la ponència organitzativa obre una via que permetria que David FernàndezQuim Arrufat i Isabel Vallet es tornessin a presentar a les pròximes eleccions al parlament. De fet, amb els estatus actuals aquesta possibilitat ja era esbossada, però la comissió redactora ho ha aclarit amb un article que diu: ‘Un càrrec electe d’elecció directa supramunicipal es podrà tornar a presentar al mateix càrrec quan hagin transcorregut dos mandats des del seu cessament.’ És a dir, amb vista a les pròximes eleccions, els diputats de la legislatura 2012-2015 ja podrien tornar-se a presentar.

Contra aquest article només hi ha una esmena presentada, també de Palau-solità i Plegamans, que, com l’altra, proposa que el temps que passi sigui de sis anys, no de dues legislatures. Així, encara que s’aprovés, també podrien tornar a presentar-se, però haurien d’esperar fins al 2021.

Salvar l’economia del partit

Per últim, una qüestió important que abordarà la militància és la resposta a les dificultats econòmiques a causa dels resultats municipals, que els ha fet perdre 473.000 euros anuals per la desaparició a ajuntaments, consells comarcals i diputacions. L’àrea d’organització i gestió econòmica i laboral proposa dues vies que els militants hauran de votar: o bé rebaixar la despesa reduint treballadors del partit o bé augmentar els ingressos amb les aportacions dels militants i dels càrrecs electes, tot i que aquesta opció també inclou reduir la plantilla.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb