Cares llargues de militants de la CUP la nit electoral

Les eleccions del 26-M han estat un cop dur per a la CUP. Ha aprofundit en la caiguda que ja va experimentar a les darreres eleccions al parlament i ha perdut 60.313 vots amb relació a les últimes municipals. Fins diumenge passat, havia enfilat sempre una trajectòria ascendent als comicis locals i el 2015 va aconseguir el millor resultat: 385 regidors i 20 batlles. Aquesta vegada ha aconseguit 335 representants, un retrocés que els ha deixat fora de ciutats importants com ara Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Santa Coloma o Lleida.

Encara és d’hora per a fer una anàlisi acurada del motiu d’aquest resultat, però ja en comencen a extreure unes primeres reflexions. Dijous, en una conferència de premsa, la membre del secretariat nacional Eulàlia Reguant va dir que, en general, els resultats havien estat bons excepte a la corona metropolitana de Barcelona. Tanmateix, en una carta enviada a la militància, el secretariat assumeix que ‘les municipals no han anat gaire bé’ i fa una crida a analitzar-ne el motiu. A l’horitzó hi ha l’Assemblea Nacional de la CUP al juliol, en què es posaran en qüestió aspectes ideològics i organitzatius.

‘Ningú no va saber veure el renaixement del PSC’, resumeix a VilaWeb Jordi Magrinyà, número dos a Barcelona. El creixement socialista ha colpejat amb intensitat municipis com ara l’Hospitalet, Cornellà o Santa Coloma de Gramenet, on la confluència impulsada per la CUP –Som Gramenet– ha passat de segona força a perdre la representació, mentre que el PSC de Núria Parlon ha aconseguit la majoria absoluta. A Badalona, per contra, el creixement del PSC ha frenat les expectatives de la coalició de Guanyem Badalona amb ERC i els ha deixats lluny de la victòria per la qual lluitaven.

‘La coalició ha aturat el cop de la caiguda de les confluències metropolitanes. Si mirem la conjuntura nacional i estatal encara ens podem donar per satisfets’, opina José Téllez, que va ser tinent de batllia a Badalona abans de la moció de censura del 155. Téllez no es mossega la llengua i critica que a les confluències metropolitanes com la seva, que el 2015 va arrabassar la batllia a Xavier Garcia-Albiol, els ha mancat ‘un projecte nacional ferm i guanyador amb un fil conductor’. ‘Els projectes metropolitans hem estat aïllats i això ha fet difícil de competir electoralment’, diu.

Téllez creu que, si la CUP va tenir èxit el 2015, és perquè hi havia ‘un horitzó de ruptura, social i nacional, imminent’ pel 9-N, l’adveniment de les eleccions plebiscitàries i l’aparició de nous partits d’esquerres transformadores, però ja no és així. ‘Ha canviat la conjuntura i la CUP no s’hi ha sabut adaptar. A l’hora de lluitar, la gent és molt pragmàtica; no pots parlar i treballar com si la ruptura fos imminent, perquè et quedes sol’, creu. En aquest punt hi coincideix el membre del secretariat Albert Botran, que veu que ‘el moment polític no és tan favorable a les opcions rupturistes’. Segons que diu, les eleccions del 21-D ja en van ser un indicador, però van llegir els resultats com una baixada conjuntural pel pes en la campanya de les figures de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. ‘Després vam tenir la sensació que molta gent es penedia de no haver votat la CUP, per això vam fer l’eslògan “Atreveix-te” per a aquesta campanya’, explica. Però el fet és que molts votants es van tornar a decantar pel vot a opcions polítiques amb més estructura, que es podia percebre com a útil.

Millors resultats quan governa

La ciutat més important on la CUP ha millorat el resultat és Berga, on, després d’haver governat quatre anys, ha aconseguit el 40,75% dels sufragis i li ha faltat només un regidor per a la majoria absoluta. Francesc Ribera, tinent batlle durant aquest mandat, explica el resultat per l’encert de la seva gestió. ‘Ens vam posar molt estrictes amb la reducció del deute –explica a tall d’exemple–, tot allò que hem fet ho hem pagat nosaltres, no farem res que pugui comprometre l’ajuntament o els proveïdors.’

Eudald Calvo, Francec Ribera i José M. Osuna han governat les seves ciutats respectives durant quatre anys.

A Argentona (Maresme), al batlle Eudald Calvo també li ha faltat un regidor per a la majoria absoluta, però ho ha fet amb una confluència independentista i d’esquerres àmplia –Unitat · Argentona per la República– impulsada per la CUP, ERC i Argentona en Comú. Cal tenir present, tanmateix, que en tota la llista tan sols hi havia dos militants de la CUP, entre els quals el candidat a la batllia, i que en el recompte supramunicipal la candidatura ha afegit els seus vots als d’ERC. ‘Quan la CUP governa, la gent està contenta. Potser el problema és que hem governat a pocs llocs’, apunta.

José M. Osuna, que amb el projecte municipalista Decidim Ripollet també ha revalidat la batllia de Ripollet (Vallès Occidental) i li ha faltat ben poc per a la majoria absoluta, explica l’èxit perquè el govern ‘ha aconseguit arribar a persones de tota mena trepitjant molt el carrer de tots els barris’ i ha combinat ‘qüestions ideològiques, com les municipalitzacions, amb la resolució de problemes del dia a dia’. Tot i que la CUP participa d’aquest projecte municipalista amb profundes arrels a la vila, Decidim Ripollet s’ha presentat deslligat de partits nacionals i amb un compromís sobiranista que arriba fins a la defensa del dret d’autodeterminació, sense definir-se com a independentista.

Els bons resultats s’han repetit en viles petites com ara Celrà (Gironès) o Verges (Baix Empordà), on han revalidat les batllies. Per contra, a Cerdanyola del Vallès, la confluència Guanyem Cerdanyola, que es presentava a la reelecció, ha obtingut la quarta posició i els partits del 155 han aconseguit la majoria absoluta. També han retrocedit a pobles com a Navàs (Bages) o Capellades (Anoia), on han posat en perill les batllies, han perdut dos regidors i han acabat darrere d’ERC.

Un altre factor per a avaluar els resultats, segons Francesc Ribera, és ‘veure si l’oposició la fem bé’. ‘Quan érem a l’oposició fèiem pressupostos alternatius als del govern. No ens conformàvem amb la queixa i la crítica. El primer cop que vam guanyar es va valorar això i la dinàmica del govern ha continuat essent aquesta’, apunta. Coincideix amb Rosa Peñafiel, cap de llista de la Crida per Lleida, que ha sortit de l’ajuntament. ‘Hem d’escoltar millor el poble, tenim un problema de comunicació, que hem de suavitzar perquè la gent l’entengui’, diu.

Albert Gerard, cap de llista de Som Gramenet, creu que tot i fer una ‘molt bona’ feina d’oposició, no han tingut la capacitat de transmetre-ho als votants: ‘S’ha fet molta feina de perfil tècnic, potser calia defensar posicions més senzilles per a arribar millor a la població. A més, destaca que els recursos econòmics dificulten encara més la comunicació, sobretot si, com denuncia, els mitjans locals van afavorir els socialistes. ‘El PSC a Santa Coloma és una màquina imparable, tenen molts mitjans i una estructura clientelar intensa’, diu.

En l’opinió d’Albert Botran, ‘hauríem de conèixer molt millor el nostre entorn social i electoral’ per poder enviar el missatge adequat. ‘La CUP ha pencat molt, però la sensació del nostre entorn és que estem desapareguts’, apunta, i ho exemplifica amb les vagues del 21-D i el començament del judici, amb les quals diu que la militància es va implicar ‘al 100%’.

Renovar les cares és un problema?

El codi ètic de la CUP marca que els càrrecs electes locals no poden ser representants durant més de dos mandats, és a dir vuit anys. L’objectiu és evitar que els militants facin de la política un modus vivendi i s’allunyin dels problemes dels ciutadans. Ara, aquesta ferma decisió té costs i fa que molt sovint els candidats de la CUP tinguin menys experiència quant al funcionament dels ajuntaments que no pas els seus rivals. A més, hi ha qui creu que un canvi de cara repercuteix negativament en la fidelització del vot.

Eudald Calvo suggereix obertament que ‘potser caldrà repensar’ aquesta limitació perquè ‘la gent valora molt el candidat i la llista, i canviant de cares es perden’. Segons que explica, a més, li ha costat els quatre anys que ha estat de batlle entendre a fons com funciona l’administració. ‘Entres a l’oposició i et falten anys d’experiència, el coneixement dels budells de l’ajuntament és clau’, apunta Francesc Ribera.

Tot i reconèixer-ne els costs, Ribera adverteix de la importància de mantenir la limitació perquè els representants no acumulin tres mandats seguits. ‘Com tornes a la feina després de dotze anys?’, demana. Segons que diu, ‘la renovació potser és estricta, però és positiva per a no perdre’s en el “tot és relatiu”‘.

Rosa Peñafiel assumeix gran part de la responsabilitat del mal resultat de la Crida per Lleida i creu que no estava prou preparada. ‘Els altres candidats fa molts anys que són a la política i m’han superat’, diu planerament. Explica que ‘per a una dona treballadora és més complicat participar en política’ i que la van elegir candidata dos mesos abans de les eleccions, de manera que no va tenir prou temps per a posar-se al dia. ‘Canviar les cares és coherent amb la idea de no professionalitzar la política, però no és positiu fer-ho així de ràpid’, resumeix.

‘Si cedíssim podria portar contradiccions en una de les nostres màximes, que és que tots som necessaris’, apunta Jordi Magrinyà. Defensa que el fet de no ser dins els ajuntaments no els fa desconèixer-ne el funcionament perquè ho supleixen amb formació interna. A més, deixa clar que ‘l’objectiu no és la fidelització del vot en si mateix, sinó fer avançar la unitat popular’.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb