Cares llargues de militants de la CUP la nit electoral

A les eleccions municipals del 16 de maig, la CUP va perdre representació en ajuntaments, consells comarcals i diputacions. Respecte al 2015, va passar de 385 regidors a 337 (tot i que n’hi ha quaranta més de confluències no lligades orgànicament al partit però que la CUP s’atribueix); de 49 consellers comarcals a 46; i de sis diputats provincials a un. Més enllà del retrocés polític, els resultats també tenen una derivada econòmica. Segons un informe intern del secretariat nacional al qual ha tingut accés VilaWeb, l’organització xifra en 473.000 euros anuals la pèrdua d’ingressos provinents de la representació municipal, comarcal i provincial.

Si anem al detall, només pel retrocés a les diputacions ja deixaran d’ingressar 229.425 euros. Això s’ha d’afegir a la baixada d’un 63% dels ingressos que rebien per la representació en ajuntaments i en administracions supramunicipals, de 384.000 euros a uns 140.000.

Segons l’informe, després de les eleccions municipals han reduït un 65% els ingressos institucionals d’origen municipal, que fan caure un 21,5% el total d’ingressos de la CUP nacional. El mateix document recorda que, a causa de la caiguda de deu diputats a quatre al parlament en les últimes eleccions, els ingressos de la CUP nacional ja van reduir-se un 44%.

Les dificultats econòmiques han portat el secretariat de la CUP a fer un crit d’alerta a la militància: ‘És necessari ajustar ingressos i despeses de manera urgent.’ L’àrea d’organització i gestió econòmica i laboral proposa dues vies que els militants hauran de votar a l’assemblea nacional de diumenge: o bé rebaixar la despesa reduint treballadors del partit o bé augmentar els ingressos amb les aportacions dels militants i dels càrrecs electes, tot i que aquesta opció també inclou reduir la plantilla.

Retallar la plantilla

En cas de no augmentar els ingressos, la capacitat de la CUP per a pagar els treballadors passarà de 23,25 jornades laborals completes a només 15. Per això hauria de renunciar a substituir els alliberats que pleguen aquest 2019 perquè se’ls acaba el contracte, per baixa voluntària o perquè arriben al límit de quatre anys treballant per l’organització que marquen els estatuts. Això, avisa l’informe, implicaria que els treballadors que es quedessin haurien d’assumir tasques que fins ara no els pertocaven, però que també caldria una redefinició general de les funcions del personal alliberat per tal que no se’ls encarregués un volum de feina inassumible.

A banda, també faria que la CUP hagués de negociar una pròrroga d’un any per a pagar les indemnitzacions per la fi del vincle laboral amb els treballadors que han de deixar de treballar el 2019 pel límit de quatre anys.

Finalment, l’informe també diu que en cas de no augmentar els ingressos, caldrà treballar una proposta de reestructuració de la plantilla per a ajustar-se a la capacitat de finançar-se de la CUP. Aquesta proposta s’hauria de votar en un consell polític al novembre, a tot estirar.

Fer que les bases paguin més

Una altra manera de resoldre els problemes econòmics és augmentar els ingressos que rep la CUP amb les quotes dels militants, amb part del sou dels regidors i amb els diners públics que reben els grups municipals i que destinen al partit. En aquest sentit, el secretariat fa dues propostes, la diferència substancial de les quals és que en una la quota mensual dels militants hauria de passar de 7 euros a 10.

A més de la quota militant, la primera opció proposa d’augmentar els diners que els grups municipals paguen al partit nacional, la part del sou dels regidors destinat al partit i l’aportació dels grups comarcals. Amb aquestes mesures, el secretariat calcula que els ingressos que rep la CUP nacional augmentarien uns 150.000 euros. D’aquesta manera, podria pagar dinou jornades laborals completes dels treballadors.

Amb tot, aquests increments no serien prou per a cobrir les 23,25 jornades laborals dels alliberats actuals i també caldria no substituir els treballadors que pleguen el 2019 i negociar una pròrroga del pagament d’indemnitzacions, tal com descrivia la hipòtesi anterior. La diferència en aquest cas és que obre la porta a contractar treballadors nous el desembre del 2020 per a cobrir quatre jornades laborals.

En cas de no apujar les quotes dels militants, tan sols s’arribaria a uns 80.000 euros més, que permetrien de pagar disset jornades completes. Això són dues menys de les que es podrien pagar amb quotes mensuals de 10 euros, de manera que les jornades laborals que es podrien contractar a final del 2020 serien dues i no pas quatre.

En aquestes hipòtesis, el secretariat avisa que caldria fer una proposta de reestructuració de la plantilla que també s’hauria de votar al consell polític del novembre.

Com es votarà?

Diumenge, a l’assemblea nacional que la CUP farà a Celrà, els militants decidiran en una primera votació si augmentar els ingressos de l’organització o no. En cas que s’aprovi d’augmentar-los, es farà una segona votació per a decidir si també incrementen la quota mensual dels militants o bé si només apugen les aportacions provinents d’ingressos institucionals.

Els militants també votaran una nova ponència organitzativa –en què es decidirà si es relaxa la limitació de mandats dels diputats– i una nova ponència política que marcarà el rumb de la CUP en el nou cicle polític.

Aquest article que llegiu es publica gràcies als quinze mil subscriptors voluntaris, que amb el suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.