CUP

La ponència política que la CUP debatrà a l’Assemblea Nacional del 14 de juliol a Celrà aposta per passar de la tàctica del blocatge a una política més propositiva i estableix les condicions per entrar en un futur govern després de les pròximes eleccions al parlament. Sota el títol ‘Combatem la resignació, preparem-nos per tornar-hi‘, la ponència política fa balanç de la posició d’oposició d’aquesta legislatura i conclou que la CUP ha patit una ‘debilitat estructural’. Entre els motius que esgrimeix són que la tàctica del blocatge ha tingut un ‘impacte mínim’ i no ha donat fruits concrets; la ‘subordinació de facto a l’independentisme governamental per falta de full de ruta alternatiu’ i el ‘silenciament polític i mediàtic’ per no participar en les eleccions espanyoles i europees. El text es votarà el 28 de juliol.

El document de la CUP estableix que s’ha d’afrontar el ‘nou embat electoral’ assumint que ‘podria passar per governar les institucions en funció de determinats condicionants programàtics i estratègics’. Es tracta, segons la ponència política, de passar d’una ‘oposició frontal —justificada per la manca d’avenços i pel frau als mandats de l’1-O i del 21-D— a una oposició contundent però propositiva’ per a combatre la ‘resignació’. ‘Allarguem la mà al govern i les forces polítiques independentistes i autodeterministes en el camí cap a la plena sobirana del nostre poble però alhora tanquem el puny contra les polítiques privatitzadores i lesives pels interessos de les classes populars’, resumeix el text.

De cara a les pròximes eleccions, la CUP vol articular un ‘front postelectoral ampli, d’esquerres i sobiranista’ que tingui capacitat d’incidència i de decisió al parlament. Així mateix, assegura que la CUP està disposada a assumir responsabilitats de govern o en la governabilitat, però ‘no de franc’ ni per col·laborar en cap estratègia de relegitimació de l’estat espanyol ni satisfer interessos aliens. En aquesta línia, la CUP es mostra també disposada a entrar en un govern si es compleixen un conjunt ‘d’elements programàtics’: polítiques i mesures a favor de les classes populars; revertir les polítiques d’austeritat i un programa polític orientat a preparar de forma concreta l’exercici d’autodeterminació.

No veuen que hi hagi les condicions per un nou referèndum

El text assegura que la CUP ha patit per primera vegada en dues dècades el primer retrocés electoral i institucional i es proposa situar de nou la CUP com un ‘agent polític clau’ en les transformacions. Un altre dels objectius que es marca en aquesta nova etapa és assumir responsabilitats institucionals ‘allà on calgui’ i consolidar el projecte municipalista. El document defensa que és més necessària que mai una proposta en clau independentista, socialista, antiracista, feminista i ecologista per als Països Catalans. I creu que s’ha de fixar un full de ruta per a l’exercici de l’autodeterminació ‘que parteixi dels encerts i dels errors anteriors’.

La CUP creu que la proposta política ha de tenir com a marc central l’exercici concret del dret a l’autodeterminació. Concretament, proposa de ‘tensar’ els límits del règim del 78 i de la UE amb desobediència civil i institucional. Asseguren que l’exercici de l’autodeterminació no serà causat per un pacte amb l’estat espanyol, ja que només permetria la celebració d’un referèndum ‘en un context de col·lapse i per obligació internacional’. En aquest context, aposta per preparar-se per a un ‘nou embat democràtic’.

Tot i que a priori no descarten la celebració d’un nou referèndum unilateral d’autodeterminació, consideren que avui no es compleixen les condicions per impulsar-lo. Segons el partit, aquestes serien recollir el màxim de suports, una campanya de pressió impulsada des de la comunitat internacional perquè l’estat espanyol n’accepti la celebració i els resultats; un ampli consens social en el seu favor; i l’existència d’un govern absolutament compromès amb el seu impuls i les seves conseqüències.

La ponència política posa la mirada en la necessitat de trobar interlocutors en la comunitat internacional i conclou que ‘sense una alternativa internacional que qüestioni la Unió Europea en clau política i econòmica, el procés d’autodeterminació està condemnat al fracàs’.

Per tal d’exercir l’autodeterminació, la CUP assenyala com una eina el municipalisme. I, per aquest motiu, aposta per impulsar espais com l’assemblea de regidores de la CUP, trobades de treball, debat i coordinació municipalista o Congressos Nacionals Municipalistes.

Renovació de l’estructura nacional

El document defensa que s’ha d’articular un procediment ‘el més participat possible’ per renovar l’estructura nacional de la CUP. És a dir, per decidir els nous membres dels diferents òrgans claus de l’organització com el Secretariat Nacional i el grup parlamentari. La ponència política aposta per fer-ho amb la ‘màxima estabilitat interna possible i a través de grups de treball el més sòlids i cohesionats possibles per tal que puguin tenir una continuïtat’. I és que, segons apunta el text, en els darrers anys hi ha hagut dificultats als òrgans nacionals per arribar a acords i això ‘ha condicionat molt negativament la seva estabilitat i la durada dels mandats’.

Per aquest motiu, en la nova etapa, la CUP té com a objectiu impulsar un ‘treball polític i organitzatiu estable i durador’ garantint que hi hagi un treball previ en els processos d’elecció dels membres que han d’ocupar els òrgans nacionals.

Podeu llegir ací la ponència política:

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.