18.03.2025 - 21:40
L’adoració irracional de la pau s’ha convertit en un dels dogmes més perillosos del nostre temps. Aquest culte cec a “la pau a qualsevol preu” negligeix una veritat fonamental acreditada per la història: no tota pau és justa, ni tota pau és digna, ni tota pau és útil. Quan elevem la pau a la categoria d’absolut moral oblidem que pot esdevenir l’arma més eficaç dels opressors.
La història és implacable a l’hora de mostrar-nos aquesta perversió. Els famosos “acords de pau” de Munic del 1938 no van ser sinó una rendició vergonyosa davant Hitler. Chamberlain va tornar a Londres proclamant als quatre vents “pau per al nostre temps”, mentre lliurava Txecoslovàquia a la barbàrie nazi, en realitat per a res. Un any després, Europa s’enfonsava en l’abisme perquè la pau sense justícia no és pau, és en tot cas la consolidació de la injustícia sota un nom respectable.
Hannah Arendt ho va advertir fa molts anys, amb una aguda clarividència, quan ens va fer avinent que l’ordre i l’estabilitat podien ser simplement el resultat d’una repressió efectiva –cosa que els catalans hem comprovat una vegada i una altra en la pròpia pell. O és que no perpetuem i justifiquem la violència quan proposem de bastir la pau precisament sobre els fruits d’aquesta?
Ahir aquesta hipocresia es va manifestar amb una cruesa especial. Profundament irritant. Perquè quan Donald Trump i Vladímir Putin declaren junts que la guerra d’Ucraïna “no hauria d’haver començat mai”, converteixen la noció de pau en un sarcasme insultant que passa per alt una cosa tan elemental i bàsica com qui va atacar i qui es defensa. I, paral·lelament, el retorn dels atacs d’Israel a Gaza, just el mateix dia, no fan res més que deixar clar que els discursos sobre la pau en mans de personatges com Trump són, per damunt de qualsevol altra consideració, un parany destinat a consolidar els guanys aconseguits prèviament amb la violència.
No s’hi val a fer trampes al solitari: quan la comunitat internacional demana “contenció” mentre les bombes cauen sobre escoles i hospitals a Gaza, som davant la perversió completa del concepte de pau. I quan es pressiona Ucraïna perquè accepte de cedir el seu territori legítim en nom d’una “solució pacífica”, acceptem i consagrem el principi que la violència i l’agressió són el camí per a obtenir guanys territorials al segle XXI. És a dir, allò que Putin volia imposar quan envaí la nació ucraïnesa.
PS1. El novembre del 2023 vaig anar a Ucraïna per comprovar de primera mà què hi passava. Avui voldria recuperar especialment un dels articles que vaig publicar, on descrivia què vaig veure amb els meus ulls a Iahidne, Borodianka i Butxa: “L’horror, la mort, la guerra i un grafit de Banksy”.
PS2. En aquest món global on vivim hi ha notícies que poden tenir vincles sorprenents. Catalunya és un gran exportador de productes derivats del porc a la Xina. I, precisament, el porc s’ha convertit en una peça clau de la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, conflicte en què la producció provinent de l’estat espanyol té un paper central. En parlem en aquest reportatge signat per Christian Shepherd a Pequín.
PS3. El resultat favorable al català en la consulta sobre la llengua base a les escoles valencianes cou molt al PP i els seus satèl·lits. I n’és la prova més fefaent que Escuela de Todos haja denunciat setanta-vuit ajuntaments al Síndic de Greuges adduint una presumpta vulneració de la neutralitat institucional, alhora que Hablamos Español medita de demanar l’anul·lació de la consulta. Aquest reportatge repassa els deliris espanyolistes per imposar el castellà, després d’haver fracassat en el gran intent.
PS4. El geògraf Jaume Casañas, que també ha estat batlle de Cunit (Baix Penedès), exposa un problema greu de Catalunya: així com l’àrea metropolitana de Barcelona es va consolidant, la resta del país és completament desestructurada i sense ordre. És un enfocament que cal escoltar, perquè hi ha en joc l’ànima del país. Ell i Ot Bou n’han parlat en aquest nou episodi del pòdcast Santa Eulàlia.
PS5. Molta gent ja escolta VilaWeb, en compte de llegir-lo, gràcies a la funció automàtica de veu. Els subscriptors del diari, a més, poden crear llistes d’escolta per fer-se un diari parlat a la carta. Comproveu-ho.
