
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

El 28 d’octubre de 2017, quan feia dos dies havia entrat en vigor el 155 i que el govern espanyol havia imposat la convocatòria d’eleccions catalanes, el portaveu espanyol d’aleshores, Íñigo Méndez de Vigo, va convidar públicament el president Carles Puigdemont a participar-hi. Amb un somriure burleta a la cara que se li va glaçar la nit de les eleccions. Méndez de Vigo es pensava que el president de la Generalitat perdria la contesa electoral i que allò seria la seva fi. Es va equivocar, tot i que la incapacitat del parlament per a investir-lo i la polèmica decisió del president de la cambra van fer l’efecte de salvar el cop, ni que fos momentàniament.
L’estat espanyol es va tornar a equivocar de ple el 25 de març de 2018, quan el president de la Generalitat va ser detingut per la policia alemanya i dut a la presó. Novament, vàrem veure les cares burletes, plenes de satisfacció, i les portades dels mitjans partidaris del règim es van omplir d’una felicitat que els durà ben poc. La victòria judicial de Puigdemont als tribunals alemanys va desconcertar Espanya i va fer tremolar els fonaments de l’estat. Poc temps després, Mariano Rajoy era destituït i el PP començava el camí cap a la insignificança. Cap a la li-qui-da-ci-ó, si sou capaços de llegir-ho amb el to de veu de Soraya Sáenz.
Segurament, va ser aleshores quan tot va canviar. És evident que l’estat espanyol ha après quin és el significat polític profund del president Puigdemont, la importància de la seua situació. I també quina és la seua capacitat política. I, per això, han decidit d’engegar una operació d’estat completa i total, de la qual la decisió d’excloure’l de les llistes al Parlament Europeu és tan sols un apartat més, una peça més.
D’aleshores ençà, Espanya, i quan dic Espanya no parle de la dreta espanyola i prou, intenta la mort civil del president que es va atrevir a proclamar la República Catalana. I aquesta obsessió no tindrà fi, perquè ara ja saben de què és capaç i saben que els pot derrotar.
La mort civil és un concepte que té l’origen en l’edat mitjana. Sense assassinar-la físicament, consisteix a deixar una persona efectivament morta a efectes socials. Restringir-li tant els drets i les capacitats que acabe essent un mort en vida. Mobilitzar tots els recursos del poder, legals i il·legals, per impedir-li de viure. Despullar-la dels seus drets més elementals. Retirar-la de la vida pública.
La mort civil s’ha practicat de maneres molt diverses a Europa en el curs dels segles i encara recentment. La veu de Gerry Adams, per exemple, era prohibida al Regne Unit. Quan feia declaracions, el doblaven perquè la ciutadania no sabés com sonava. Ja hem vist com ha estat tractat Julian Assange, vulnerant totes les lleis i normes diplomàtiques de manera impune. Joseba Sarrionandia continua amagat en algun indret del Carib i només es fa visible amb la seua prosa excelsa. Erri de Luca va haver de suportar el silenciament total només perquè havia dit que podia entendre les motivacions de la gent que havia sabotat les màquines que destruïen la Vall de Susa…
Quan algú toca de debò el cor de la bèstia, la reacció és d’una agressivitat que no té ni fre ni barreres. El president Puigdemont ho ha fet, probablement com qui més, i ha concitat una aliança en contra seu que fa feredat. Ho explicava jo mateix fa uns quants dies en aquest editorial, certament avui premonitori: ‘Sigueu conscients de per què El País us exigeix ‘apartar Puigdemont’‘.
He dit que la reacció no té fre ni barreres i la decisió de la Junta Electoral espanyola demostra, precisament, això. Han pres una decisió política que no es pot sostenir jurídicament. I ni tan sols pretenen de sostenir-la-hi. Quin sentit té, si no, que Lluís Puig haja estat candidat a les eleccions de diumenge i Puigdemont, Comín i Ponsatí no ho puguen ser a les d’ací a tres setmanes? La por que tenen és tan gran que ni tan sols dissimulen ni miren de guardar les formes. Amb els resultats d’ahir a la mà, poden imaginar-se que Puigdemont guanyaria les eleccions europees a Catalunya i, tant que havien dit que no seria diputat ni tindria immunitat, és evident que han entès que anaven equivocats. Arribats on som, qualsevol cosa val per a impedir la presència del president Puigdemont al cor d’Europa i la seua llibertat total de moviments, com l’home lliure que és. Fins i tot, esquivar la pròpia llei.
Però, més enllà de l’obcecació personal, això que ha passat té algunes lectures col·lectives que no podem eludir –ni ho hem de fer. La primera i principal és que es fa perillar la democràcia i els drets de tots quan un estat, qualsevol, agafa aquest camí tan arriscat. Puigdemont només és l’esglaó principal, però heu de saber que van darrere de tots, inclosos aquells qui, per coincidència momentània d’interessos, es pensen que els convé l’afebliment del president legítim.
I la segona és que Puigdemont, fins i tot si ell no ho volgués, representa i representarà sempre el Primer d’Octubre i la proclamació de la independència i, per això, no hi haurà solució del conflicte polític de Catalunya sense la seua intervenció; personal, vull dir.
El seu càrrec de president legítim de la Generalitat encarna una legitimitat històrica però també col·lectiva que no pot esborrar ningú, per més que ho intenten. Ell, la seua persona, és ara mateix l’escut principal i, clarament, el més visible contra l’autonomisme i la monarquia, contra la dilució de la nació catalana a l’estat espanyol. Per aquest motiu tots hauríem de ser ben conscients també que, a l’inrevés, nosaltres som el seu únic escut de debò. Com junts, govern, parlament i carrer, vàrem ser capaços de derrotar l’estat l’octubre del 2017, i junts ho haurem de tornar a fer ara. I aquesta és, al capdavall, la raó principal per a assegurar al president Puigdemont que, en la tasca de defensar-lo constantment contra les injustícies constants que rep, simplement no ens rendirem. Mai.
PS. A l’edat mitjana, els qui eren víctimes de mort civil a Alemanya els anomenaven Vogelfrei, paraula que des del segle XVI s’interpreta amb el significat de ‘fora de la llei’. Però abans, i així la feia servir per exemple Luter, Vogelfrei volia dir ‘el qui no està lligat i vola lliure com un ocell’. Doncs això.
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot
Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.
Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.
Vicent Partal
Director de VilaWeb
57 comentaris dels subscriptors

Josep Usó
29.04.2019 | 22:21
Ara sembla que l’estat mobilitza tots els seus recursos. Allò mateix que, després de la desfeta de Stalingrad, en un discurs per emmarcar, Joseph Goebbels va batejar com la “guerra total” (Totale Krieg). Si aconseguim que el president Puigdemont resistisca aquesta envestida, pot començar una retirada infinita de l’adversari; fins la seua desfeta total.

Pepi Borrego
29.04.2019 | 22:27
Sóc votant d’esquerres, ideològicament parlant, i diumenge he tornat a votar per la llista del president, per donarli suport a ell i el president Torra en l’estratègia d’ampliar la base sense deixar d’avançar.
El context no és de normalitat i l’idiologia restarà guardada en un calaix per quan sigui el moment. Estic molt decebuda, amb ERC per mi la nova convergència. Puigdemont no és president gràcies a ERC.

Jaume Asens
29.04.2019 | 22:28
Gràcies, Vicenç. Ara toca resistir i, si cal, impugnar les eleccions europees. No podem permetre que és surtin amb la seva!!

Josep Almar
29.04.2019 | 22:31
Ràbia, impotència i vergonya aliena.
Sabem que estem al costat correcte de la història i no obstant, fins quan aguantarem les arbitrarietats d’aquest estat?
Mentrestant, els enemics de la República catalana van fent el que els rota amb els nostres polítics i amb Catalunya.
I si estem contents (eufòrics) amb els resultats autonomistes, això va per a molt llarg…

maria elena bertran
29.04.2019 | 22:33
Indignada per aquesta injustícia. Espero que la justícia europea ho resolgui. Estem vivint uns fets que semblen de la millor sèrie televisiva. Gràcies Jaume Asens, ets una gran persona. Gràcies Vicenç Partal pels teus editorials.

Matilde Font
29.04.2019 | 22:40
Molt encertat l’article.
Precisament com els catalans, particularment el President Puigdemont per la seva determinació i pel que representa, hem tocat el cor de la bèstia i esta nota que arriba al final de la seva vida, farà el que siga per continuar endavant. I s’emportarà per davant tots els que puga amb el seu pas descontrolat, encara que ella acabe morint també.
Ja ho va dir Rajoy: “ni puedo, ni quiero”.
No calen més raons.

Jaume Morrus
29.04.2019 | 22:43
A mi el que em fa feredat de debò es la tèbia resposta de ERC (principalment) i de gent com els anomenats ‘comuns’, aquest bestiesa democràtica i jurídica afecta a tots, a ells ara sembla que els vagi bé (el maleït partidisme)… però que sàpiguen que son la següent víctima si els hi funciona. Tot allò que esdevingui destorb serà proscrit, tot allò incòmode perseguit i la repressió serà com una pluja fina arreu.
Es decepcionant la actitud política i social dels que, en teoria, hauríen de ser companys de viatge per enfortir la democràcia. Però es veu que no, que ells son en un altre esglaó, esperant les molles que el poder vulga escampar pel corral.
Mentrestant els catalans no tenim més remei que seguir endavant, no queda res a la esquena. Han decidit cremar-ho tot i solament queda fer camí com sigui.
I si invaliden qualsevol candidatura fer vot nul massiu per comptar-nos.
Ben cert sé que està podrida
i és que, Siset, pesa tant
que a cops la força m’oblida,
torna’m a dir el teu cant
Gràcies per l’editorial, Vicent.

Antoni Oller
29.04.2019 | 22:48
Abans que res, moltes gràcies Asens, Boye, Cuevillas per la vostra competència i dedicació a la causa del nostre legítim President. Com que fa dies que les notícies se m’apilonen al cervell i ja em costa pair-les, em sembla recordar que Boye, en alguna entrevista en algun mitjà, ja fa una setmana o dues, va deixar anar que el deep state podia intentar maniobres inesperades però poc fonamentades i amb poc recorregut, perquè la operació estava molt planificada i ben lligada, i que qualsevol atzagaiada de Ñ, segons i com podria posar en perill la data prevista de celebració de les europees, la qual cosa seria ja un escàndol internacional monumental. Juraria que no ho he somiat, però ja no em fio ni de mateix. Algú em pot refrescar la memòria?, gràcies.

GUILLEM BOSCH
29.04.2019 | 22:53
“Puigdemont només és l’esglaó principal, però heu de saber que van darrere de tots, inclosos aquells qui, per coincidència momentània d’interessos, es pensen que els convé l’afebliment del president legítim.”
Una frase que resumeix prou bé el que ha sigut, és i serà el nostre gran mal. El partidisme caïnita. I no té remei a curt termini. Primàries intentarà en 42 municipis trencar aquesta lògica el proper 26-M, però no tindrà encara la possibilitat de provocar el moviment de plaques tectòniques que requereix la nostra situació de fons. Si algun dia l’esperit ANC fet Primàries demostrés tenir suficient capacitat electoral com per fer pensar als partits que se’ls està enfonsant el vaixell (a nivells del PP anit, diguem) potser tenim alguna opció de redreçar-nos. Però sembla que la majoria independentista està més que encantada amb aquells que “pensen que els convé l’afebliment del president legítim”. Crec que poc més es pot afegir.

jordi Rovira
29.04.2019 | 23:01
Això vol dir que estem entrant en una nova fase del conflicte. Una fase de maduresa , on ja no hi ha marxa enrere. A l’estat espanyol l’hem posat en una tesitura, i a ben segur que hi resta ben assentat. I ara aquest nou punt d’atac rebut pot ser vist com l’entrada d’aquests desenllaç en el que la internacionalització té un pes inamagable. Sí, la dreta ha perdut electoralment, i ara li queda jugar les restes de la partides judicials que té possibles. Els riscos del joc són cada vegada més alts, la qual cosa és indici de la seves necessitats ( posant-se és clar, en el seu punt de vista ). Ho diu l’editorial d’avui ” cap a la li-qui- da – ci-ó”. El “no ens rendirem”, és un missatge de confiança. Penseu que Puigdemont és la peça principal que busca la cacera. Ho és perquè volen desmontar el moviment per parts. Aprofiten la victòria natural d’ERC com un “modus beli” d’uns contra els altres. Intenten jugar la seva vàlua; l’estat, per colpejar els nostres instints i sentiments nacionals. Un arma de doble fil, que nosaltres podem anticipar i sàviament administrar. Veritablement aquella imatge generada pel genial Goya del” Saturn que es menja als seus fills” fa de bastida a la fi del projecte d’Espanya. I la fa avui, de forma especial, quan el missatge de l’electorat és ben clar: hem fet fora el feixisme de Catalunya, els ha fet por a Espanya.
PD: Que les meves divisions d’infanteria siguin les seves dissensions. No vull haver de guanyar el que ells han de perdre.

Josep Salart
29.04.2019 | 23:05
No cal que intentem ara passades unes eleccions, amb una editorial ensucrada, lo que li hem negat al nostre President.
A mi se’m va glaçar quan el pocavergonya indecent President del Parlament no va fer el que tenia que fer.
M’he quedat encallat aquí, en aquest punt. Ningú m’ha explicat la decisió. Interessos? Amenaces? Un polític ho ha d’explicar tot perque és el meu representant.
Que ERC la voti gent sense demanar explicacions d’una cosa així, diu molt de lo que són, uns ignorants de la història, de la política actual, dels ganivets i de la dobla moral.
Hem tornat enrera i els independentistes sóm una minoria. ERC és pactista, autonomista, disposada al vassallatge, això si, amb un discurs independentista falç, completament falç.
Gràcies MHPi també als substituts de la llista. Jo també feia cua.

Joan Andreu Juan
29.04.2019 | 23:09
M’agradaria que en aquest moment i vist l’atac directe als nostres drets democràtics encarnats en aquest atac a Puigdemony, m’agradaria, sol·licitar al senyor Oriol Junqueras, que com a gest de reacció integri la seva candidatura euroea a la del president Puigdemont.
Units donarem un missatge contundent. Va Oriol, ara és el moment de pensar en el país més que en el partit!

Francesc Rosés
29.04.2019 | 23:12
No només a fora volen mal a Puigemont. El foc amic ha estat terrible i em temo que ho continuarà sent. Algú no el va investir, algú va acceptar les decisions del jutge Llarena, va acotar el cap i va decidir que un jutge estava per sobre d’un parlament electe sobirà, algú li va treure fins i tot el sou. Cal mirar enfora i endins.
Alguns han acceptat jugar al seu joc, amb les seves regles, amb les seves cartes marcades. NO ens estranyem del que fan. No posem el crit al cel, ara.

Joan Benet
29.04.2019 | 23:18
Vull pensar que en el moment de promoure la candidatura ja vàren contemplar aquesta possibilitat i tenen pensat com fer que retorni com un boomerang i els peti als morros.
Perquè no és pot dir que de la comissió europea, una vergonya tant gran com Espanya o més encara, calgui esperar res.
D’Espanya ja ho podíem intuir, però la UE, quin enorme desengany…

Juan Martin ALEGRIA
29.04.2019 | 23:21
Al MHP Carles Puigdemont no se lo ha cargado el establishment español, se lo ha cargado, en primer lugar, ERC.
Ésa es la triste realidad.
Hace tiempo que decía que el problema del independentismo catalán era la quinta columna. Y la quinta columna era “uno de los nuestros”.
El Pope Oriol Juqueras no quería necesariamente una República, lo que quería era un país, Catalunya, en sus manos políticas. En las elecciones de ayer lo ha conseguido.
El discurso de Oriol es un discurso falso y él lo sabe.
En primer lugar porque sabe que con “España” no se puede “dialogar” y en segundo lugar porque sus ansias de mostrarse como “dialogante” no son sino un ejercicio para tumbar a los post-convergentes y, por fin, ocupar su espacio político.
Todo esto es muy triste.
Digo que es muy triste porque yo pensaba que en Catalunya la cosa iba de otra cosa y, ahora me doy cuenta de que va de lo mismo, de que un partido político le come la tostada a otro.
¡Patético!

Rosa Gispert
29.04.2019 | 23:29
Moltes gràcies Vicent per aquesta editorial. No podem deixar que ens robin el nostre dret a escollir els nostres representants. Desgraciadament sembla que alguns partits dits democràtics i independentistes i les organitzacions “socials” tenen massa feina celebrant victòries pírriques i no han tingut temps per denunciar-ho publicament i mobilitzar una resposta a aquesta nova brutal agressió.
Amb la digna excepció del sr. Assens, a qui li agraeixo moltíssim el seu comentari.

Daniel Crespo
29.04.2019 | 23:55
La JEC suspèn la democràcia a Catalunya mentre el TS jutja al govern legítim per haver organitzat una votació. Podem votar només quan ells diuen, sobre el que ells diuen, i hem de votar el que ells diuen. Si ho acceptem ens mereixem el futur que ens preparen. Sempre acaba arribant un dia que cal fer una ratlla a terra i dir d’aquí no passen.

joan rovira
29.04.2019 | 23:56
Aquí, ja al segle XV existia el “quondam” o “mort civil”, sense drets jurídics i civils. Aquesta figura jurídica de l’edat mitjana és la que estan aplicant al MHP Puigdemont i a la societat catalana.
https://www.inh.cat/blog/Margarida-de-Montferrat-quondam-cinc-anys-abans-de-morir
https://www.inh.cat/articles/Per-que-en-Joan-Colom-i-Bertran-es-declarat-mort-al-1484-i-per-que-apareix-viu-a-partir-del-1488
L’estat espanyol fa el mateix que ha fet durant cinc-cents anys individualment i amb tota la societat catalana perseguir-la, fiscalitzar-la, anorrear-la amb totes les eines de la inquisició, jurídiques, militars i polítiques al seu abast.
Evidentment, tot això, ha estat possible com hem pogut comprovar d’ençà del 21-D de 2017 per la col•laboració de molta gent d’aquí que posa els seus interessos per damunt del país i la seva llibertat.
Sense colons ni intermediaris a la Regió d’Espanya espanyolitzada de Catalunya fa temps que tindríem la independència de Portugal. Si encara no la tenim com estem veient és degut no només als colonitzadors sinó especialment pels llépols i acomodats a la reverència que viuen aquí. Un engany colossal!

Jordi Buïl
30.04.2019 | 00:07
Crec que Esquerra té l’obligació moral de posar-se al costat del president Puigdemont i fer tant com pugui per defensar-lo.
Em sembla molt encertada, per exemple, la idea d’en Joan Andreu Juan de demanar a l’Oriol Junqueres d’unir la seva candidatura a Europa a la del president Puigdemont. O bé, si aquesta opció no la considerava prou encertada, la que prengués hauria de ser d’un nivell d’implicació i contundència semblant. No n’hi haurà prou amb quatre paraules, quatre gestos, de suport.
Altrament, ERC es fa clarament còmplice de la repressió.

Ricard Pons
30.04.2019 | 00:34
Gràcies Vicent, per recordar-ho, tindríem que tornar a sortir tots al carrer per dinar suport al President legítim.

Ramon Perera
30.04.2019 | 00:41
Llegint els comentaris penso en quanta raó tenia aquell amic meu que deia que eren més difícils les ciències socials que no pas l’enginyeria de telecomunicacions. Ja sé que la defensa del país ens fa estar a tots neguitosos, però cal fer esforços per tenir el cap clar i mirar amb la perspectiva més gran possible.
Mentre Espanya es vagi equivocant, vol dir que el partit no s’ha acabat ni el final està a prop. Semblava que el judici que està en curs a la Sala segona del TS espanyol era la més gran aberració jurídica possible, però de fet només amb efectes interns. Tanmateix, la decisió de la JEC de vetar Puigdemont, Comín i Ponsatí potser no és més aberrant jurídicament, però afecta directament la credibilitat de les eleccions al Parlament europeu. Segueix el partit.
Voldria acabar dient que m’ha sorprès la rapidesa amb que s’han anunciat els substituts Boye, Trias i Talegón. Improvisació o previsió?

JORDI PIGRAU
30.04.2019 | 01:00
Ràbia, impotència i vergonya aliena.
Sabem que estem al costat correcte de la història i no obstant, fins quan aguantarem les arbitrarietats d’aquest estat?
Mentrestant, els enemics de la República catalana van fent el que els rota amb els nostres polítics i amb Catalunya.
I si estem contents (eufòrics) amb els resultats autonomistes, això va per a molt llarg…
I si cal, també impugnar les eleccions europees

jaume vall
30.04.2019 | 01:23
Estant d’acord amb la tesi de l’editorial, amb la necessitat de salvaguardar la persona, per salvaguardar la institució, (a la manera tarradellenca), no hem d’oblidar un fet (que alguns malden per oblidar, i que resulta la nostra perdició, la nostra derrota, dolça derrota vestida d’increment de diputats al Congrés espanyol) :
“la incapacitat del parlament per a investir-lo i la polèmica decisió del president de la cambra van fer l’efecte de salvar el cop, ni que fos momentàniament.” Del Parlament català, la incapacitat del Parlament català, que no va poder / saber / atrevir-se a investir-lo. Com era la seva obligació responsable cap a tots els votants sobiranistes del 21-D.

jordi amat
30.04.2019 | 01:27
Rebo un correu d’en Junqueras que, entre d’altres coses, diu:
“Però no només això, l’independentisme s’ha fet més fort. En el seu conjunt, hem passat de 17 a 22 escons i això referma el suport a la República Catalana i la convicció que des de la diversitat i la pluralitat del moviment i treballant per la unitat d’acció necessària és quan més avancem.”
Sóc independentista congènit i milito a ERC perquè, fins i tot quan vam estar a punt de desaparèixer engolits pel pujolisme, em semblava la millor eina per guanyar la llibertat. De fet, venint de les batusses en l’òrbita del PSAN, l’única eina. Sortosament ara som més. Molts més. I estic d’acord amb en Junqueras en la necessitat de treballar des de la pluralitat per a la unitat d’acció. La pluralitat legítima de llegir el país d’una manera diferent i, conseqüentment, la normalitat en la diversitat d’estratègies que sumin. És per aquest motiu que votaré Puigdemont a les europees. Perquè s’hi podrà presentar i perquè, en aquest cas, crec que l’estratègia d’ERC no suma.
Felicitats ERC, felicitats Junts (la Borràs serà una diputada extraordinària) i felicitats en les properes municipals a la CUP refeta de les seves desavinences oblidades.
Visca Catalunya Lliure!
I prou de fer el ximple, que l’enemic (malgrat l’empatx de poder que el caracteritza) es mor per dividir-nos de veritat. Quan trigarà a venir el proper comentari que els farà el joc? Tic-tac.

Josep Albà
30.04.2019 | 06:28
Puc estar més o menys d’acord amb l’editorial, tot i que si ara ens fan això i altres moltes indecències pròpies d’una dictadura estrictament feixista com és España, és perquè els nostres polítics independentistes, amb Puigdemont al capdavant no van fer el que tenien l’obligació democràtica de fer a l’octubre del 2017: proclamar (10 d’octubre) i defensar la República Catalana.
Ara estem a les seves mans, les de la bèstia feixista ferida, i ens apliquen la seva venjança, sense que res ni ningú els aturi. Era i és perfectament previsible i més veient el comportament covard, fraticida i erràtic de l’independentisme.
Diu l’editorial: no ens rendirem. Jo pregunto: per NO rendir-nos, els partits, entitats i organitzacions democràtiques es decidiran a FER alguna coseta?
O seguirem com fins ara fins que ens esborrin del mapa definitivament?

Rosa Guallar
30.04.2019 | 06:36
Hi ha una assumpte en què discrepo: perquè dieu que el Parlament va ser incapaç d’investir el President Puigdemont? Jo no comparteixo aquesta afirmació. Segons la meva memòria, va ser ERC, mitjançant el president de la mesa del Parlament, que va decidir no investir-lo. ERC va trencar unilateralment, sense atendre el resultat electoral, la unitat estratègica de l’independentisme atès que la investidura de Puigdemont no només era el mandat de les urnes si no que estava acordada per JxC+CUP+ERC. Des d’aleshores la unitat estratègica ha seguit trencada. A més a més observo que a ERC ja li va bé que l’estat espanyol miri d’enfonsar Puigdemont, Comín i Ponsatí ja que ERC mateixa treballa fefaentment per a enfonsar-los! Els van vetar en una llista unitaria per a les europees, junt amb Bildu, al·legant que, diuen, són la dretes. És trist observar com en aquest treball constant per enfonsar Puigdemont, ERC i la Junta Electoral Central espanyola sí que tenen una unitat estratègica implícita. Tots dos remen per un mateix objectiu.
Perdoneu però algú ho havia de dir.
Consti que jo acostumo a votar la CUP! Però observo la realitat i no puc estar-me de dir el que hi veig: A parer meu l’objectiu de destrucció d’ERC és molt evident. Ho és tant que, respecte Puigdemont, comparteix objectiu amb l’estat espanyol.

Marcel Pellejà
30.04.2019 | 06:53
Bon dia!
Quondam. Mort civil. Això és exactament el que va viure en Joan Colom Bertran a finals del segle XV. D’aquesta manera la seva descendència va poder gaudir de les seves possessions. Més tard, amb l’acord amb el rei Ferran, dit el Catòlic, va restablir la vida pública. En Joan Colom Bertran, dels Colom de Barcelona, ha passat a la Història com a Cristòfol Colom, Descobridor del Nou Món, Amèrica.

M.Teresa Escolà
30.04.2019 | 07:20
No sé… però tinc ganes de tornar a Bruseles massivament per donar-hi explícitament suport!
Evidentment també a les urnes.
Gràcies!

LLUÍS CASTILLO
30.04.2019 | 07:43
Jo també em sento avergonyit de la covardia del president del nostre Parlament. Els meus millors desitjos pel MHP Carles Puigdemont. Salut.

Gemma R.
30.04.2019 | 07:53
No tinc temps de llegir els companys, així que em disculpo si em repeteixo.
Vicent tota la raó, ell encarna l’ 1 octubre, la veu d’ un poble que no es va espantar perquè venien a pegar-lo per les seves idees. Un poble, que com ella, el nostre President legítim, va decidir no agenollar-se mai més davant el feixisme, si no plantar-li cara. El President representa els que ja hem desconectat d’ Espanya, i que encara que mai tanquem la porta a parlar amb qui vulgui fer-ho, no per això deixarem d’ avançar. I és per això que molesta a l’ Estat Espanyol, i als que ” moderadament” volen anar fent la puta i la ramoneta, governant una Generalitat que creuen que ja es mereixen. I és per aquest motiu que está tant sol. Com molt bé dius, tothom té motius i interessos per apartar-lo de la vida política. L’ Estat Espanyol a més a més en vol la seva mort civil, i tant que si. Però nosaltres serem el seu escut, com molt bé diu l’ editorial. No el deixarem mai sol, perquè els que sabem el que representa, sabem que no serem un Estat, fins que no busquem la manera de fer-lo baixar Pirineus avall, fins la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Si el Suprem no corregeix la decisió, ANC i Omnium, prepareu motors perquè hem de sortir tots al carrer amb contundència, tant a Bcn com a Brusel.les. No podem deixar que vagin més lluny. Vam dir no passaran, i han passat. No els deixem Fer el que vulguin en silenci com a mínim!!

Sílvia Fortuño
30.04.2019 | 08:06
Ja em disculparan si començo aquest comentari amb la resposta que em va adreçar ahir de la Sra. Rosa Gispert: “ERC fent el que feia CIU ha tret els resultats de CIU. El que queda de CIU fent el que feia ERC ha tret els resultats d’ERC.” Hi estic d’acord, aleshores considerant que CIU mai va ser independentista sinó pactista i va ser en el poder 23 anys, s’esdevé que ERC segueix aquest mateix camí, com ja ens ha demostrat abastament, i que la majòria de catalans no volen la independència sino “procés i procés i procés” in illo tempore i el que és pitjor, volen un procés folkòric però que tremolen quan senten parlar de ruptura.
També el comentari de la Sra. Gispert feia referència que molts votants de Convergència han votat Oriol Junqueras per fòbia a Puigdemont, el que demostra que el Convergent pactista i resentit ha votat a l’ERC pactista i resentida amb CIU, aquesta és la neurosi que hi ha.
Quan l’editorial d’avui, estic d’acord en com els cou tot allò que representa el President Puigdemont, però amb el panorama que tenim, ha de fer front a un Estat i al resentiment d’Oriol Junqueras, qui no ha aconseguit tenir aquesta ascendència moral sobre el catalans. Recordem que Oriol Junqueras també es presenta a les europees. I bé… per acabar i no reiterar el que ja han comentar d’altres persones a la sala:
1 – Em sumo al comentari del Sr. Juan Martín Alegria
2 – Sr. Jordi Amat: les devocions no permeten veure clar
3 – Em sumo al primer paràgraf de la Sra. Rosa Guallar
I no cal ser de JxCat per veure el magre paper que està fent i farà ERC. Ja m’agradarà veure l’oposició que fa al Congrés.

Albert Miret
30.04.2019 | 08:14
Defensarem al President, perquè el President es va jugar la seva vida per la nostra llibertat i restarà a la història del nostre país per sempre com un heroi. Molts altres han optat per a cercar tímidament la protecció del botxí, i alguns d’ells per la traïció directa, i aquests passaran a la història de Catalunya exactament com el que han demostrat ser. El poble té una memòria eterna, indestructible i avui dia inclús indeformable, i cada un deixa la petjada que vol o que pot deixar, i n’hi ha que, gràcies a les ales que un Déu els ha donat, no en deixen cap.

Teresa Puig
30.04.2019 | 08:15
A Jordi Amat, quan es comença amb suposat correu del Junqueres i dient que un mateix porta l’independentisme a l’adn, no anem bé.
Miri si té contacte directe amb el seu cap, a veure si li fa arribar que no diguin mentides: l’independentisme ha perdut molts votants en aquestes eleccions, no manipulin –i atenció: això també ho fan els mitjans catalans, és una epidèmia, això de manipular–, per tant la idea que separats sumàvem, no funciona. Una altra cosa és que vostès hagin guanyat (els felicito), però el poble català ha perdut vots. I com deia aquell, al pa, pa i al vi, vi.
I segon, no cal escriure el currículum independentista, tampoc n’hi ha per tant.

Maria Angels Fita
30.04.2019 | 08:18
Rosa Guallar i Sr. Alegria, d’acord, d’acord, d’acord amb vosaltres.
Han esperat el dia despres de les eleccions perqué volien veure quin era el suport que tindria JxCat. Un cop vists els resultats, han anat “a por él” segurs que ERC només faria una feble declaració de “protesta”.
El parágraf més significatiu d’aquest article és:
Puigdemont només és l’esglaó principal, però heu de saber que van darrere de tots, inclosos aquells qui, per coincidència momentània d’interessos, es pensen que els convé l’afebliment del president legítim.

Esther Miquel
30.04.2019 | 08:32
Em sembla que sí, Antoni Oller.
No surrender!

Nuria Boniquet
30.04.2019 | 08:41
Totalment d’acord amb la Silvua Fortuño, ens han venut TOTS els mitjans la idea del vot util a ERC i molta gent – votant de JxCat confosa anb les dèries de sigles i la furga bruta de la Marta Pascal and company – els han donat el vot
Quina pena !!
Ja veurem què en farà ERC !!

David Badia
30.04.2019 | 08:46
Si havia algun dubte, ara ja no hi ha cap dubte a qui s’ha votar el 26 de Maig a les elecions europeas.

Victor Serra
30.04.2019 | 08:49
EStant d’acord amb molts dels comentaris, no se’ns hauria d’oblidar una cosa. Lesdretes espanyoles i el seu deep state, estan molt febles amb els resultats electorals que s’han donat. Una oportunitat per començar a passar comptes i fer-los una guerra total abans que estornin a rearmar. Ho hem d’intentar. Començant pel CGPJ, els mitjans de comunicació que han alentat l’extrema dreta, hem de jutjar Aznar, hem de fer que policies i Guardia Civils comencin a respondre dels seus abusos igual que Llarena i Lamela. Necessitem buscar les complicitats necessàries per allò que el President Torra en diu desfranquistitzar Espanya. Sé que a alguns els semblarà poc èpic comparat amb una independència inmediata, però és un pas necessari. Afeblir l’enemic abans de guanyar-lo. L’ultradreta (PP, C’s i VOX) no pot tornar a aixecar cap.

josep soler
30.04.2019 | 09:13
Ho tenim fotut companys. El poble ha votat ERC premiant a la traició… TV3 ha fet molt perquè fos així. I d’alguna manera els titellaires han maquinat alguna obscura estratègia. Fa tota la pinta que el retorn de la inversió sigui treure’ns del carrer per apagar l’espurna del Primer d’Octubre. La flama és Puigdemont.

Pep Agulló
30.04.2019 | 09:28
OPERACIÓ D’ESTAT…RESPOSTA DE PAÍS
Després de la victòria de les forces independentistes, la revenja: la junta “inquisitorial”, un instrument administratiu d’arbitratge (!) que exerceix reprimint, reacciona a la desesperada i ens prohibeix que milions de catalans-es podem votar la candidatura de Puigdemont, Comín, Ponsatí.
Un acte antidemocràtic d’una gravetat extrema que demana una resposta de país tal com explica Vicent.
ANC, republicans, cupaires, etc. què hem de fer ara deixar-ho en mans del tribunal d’Estrasburg? El símbol de l’1-O ens representa a tots !!
És el moment de qui vol silenciar Puigdemont des de les files independentistes es desmarqui de la guerra bruta de l’Estat i –com diuen Joan Andreu i Jordi Buïl– els integrin a la candidatura de Junqueras. És un deute moral que no poden declinar ni com demòcrates ni com independentistes.
M’estranya que en tants comentaris i fins i tot l’editorial no s’en faci esment.
L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

David Escobedo
30.04.2019 | 10:00
A Puigdemont el va ferir Torrent, l´han mort els catalans indepes votant ERC a les eleccions espanyoles i l´enterrarà Junqueras després de les municipals i les europees, quan comenci a presionar per convocar eleccions autonòmiques per tal de fer fora al vicari Torra, fer-se amb el control de la Generalitat i liquidar definitivament CiU (o JxCAt o PdeCAt o Crida o Consell o com es diguin ara).
Qui quedarà? La CUP, que a Catalunya és negligible perquè obté els mateixos vots que el PP (els mateixos!), un JxCAT en knock out amb molt valor simbòlic però sense valor polític i sobretot: sense poder, Ciutadans i ERC. A qui votaran els indepes? Massivament a ERC. Ja us ho dic. A la gent poc convençuda li agrada apostar al cavall ganador, a això li diuen ara “vot útil”, però en realitat es diu vot amorfo, o vot zombi, o vot de persona sense criteri propi.
A Catalunya hi han pocs indepes convençuts i molts indepes circumstancials. Recordeu el “jo no soc independentista, jo estic independentista” de Raül Romeva? Donçs això (aquell que “és” molt dificilment pot deixar de ser, però aquell que “està” sense dubte pot canviar fácilment. El primer depen d´ell mateix, el segon de les circumstàncies).

JOSEP GARCIA
30.04.2019 | 10:05
Començo amb el titular del President, ” NO ES RENDIREM “, no tinc cap dupte de que el President no es rendira facilment i que fins el final podem compta em ell, pro tambe es molt important que nosaltres tampoc ens rendim, em tingut uns resultats espectacular, on els tres partits mes anti Catalans en quedat a la alçada del betun, em domes 7 diputat de 48, per tant busquem la part positiva de aquestas eleccións i fem pinya, el poble a volgut que ERC sigui el partit Nacionalista mes votat, perfecte deixem que trevallin i tots els partits Nacionalistas el seu costat, son els que em pactas i negociacións a Madrid, ens tenen que demostrar que sean guanyat la confiança que li ha donat la mayoria de Nacionalistas Catalans

Antònia Renau
30.04.2019 | 10:14
Gràcies Parpal per el anàlisis i visió política que alguns compartim.
Que farà ERC al parlament espanyol?
Si tornen acatar l’autonomia retallada (cosa que estan fent de fet), com diran que avancem cap a’ l’independència,per molt que sel’s hi ompli la boca d’aquesta paraula?..Els fets i no les paraules marcan les realitats polítiques, socials i personals.
Espero una resposta contundent

Joan F Ruiz
30.04.2019 | 10:30
L’1-O no s’entendria sense la ferma actitud del President Puigdemont.
Ell va mantenir mesos i mesos el “o referèndum o referèndum” amb tal convicció que va arrossegar mes de 2.300.000 catalans a votar, més tots els que no van pider ser comptats o els que els hi van prendre les urnes.
Vist com ha anat després tot estic convençut que la independència no era el que volia Junqueras.
Que la ERC d’Oriol Junqueras ha guanyat ara, cert, però no oblidem, i això va pels que la han votat, que han sigut col·laboradors necessàris de la conxorxa espanyola i els seus mitjans de comunicació, mes TV3 i el diari ARA, per poder tombar o debilitar el símbol més important del 1-O, el MHP Carles Puigdemont.
Ah, m’oblidava, cal afegir a la ERC del rancuniòs Junqueras, els rancuniosos Convergents botiflers de Marta Pascal. “Dios los cria y ellos se juntan”.
Aquesta ofensiva ara del feixisme espanyol, per a treure del mig la seva bestia negra, en Carles Puigdemont, a les Europees, segur que compta amb l’ajut pel darrera d’Oriol Junqueras, que col·laborant intenta treure del mig el seu enemic personal, i ho intenta fer a l’estil del naZionalisme espanyol, amb els tribunals no amb les urnes.
En aquestes eleccions:
Ens podem felicitar pel suport al catalanisme.
Ens podem lamentar per la pèrdua de força de l’independentisme.
Els catalans han decidit el camí autonomista amb ERC (Esquerra Republicana Convergent).
Com vaig comentar ahir, una votant convençuda de C’s em va dir que l’Oriol Junqueras era l’únic que li queia bé dels partits catalans. Tot un exemple del que és l’Oriol per la dreta catalanofòbica.
Si quedés una espurna de dignitat catalana a l’Oriol Junqueras, ara aquest hauria de fer una manifestació contundent cap a Europa, i defensar que Puigdemont ha de ser el candidat de Catalunya.
Només espero que als votants catalans s’els obri els ulls de cara a les europees i municipals i votin les candidatures del MHP Carles Puigdemont, únic polític que tem espanya, que tem el PSOE i la ERC de Junqueras, i que a més també temen els Tajani, Junckers, i altres feixistes europeus.

Anna CASACUBERTA
30.04.2019 | 10:44
No entenc perquè no som tots al carrer defensant els drets del MH President Puigdemont.
Molt bla, bla, bla, però ningú surt de la seva zona de confort. Que trist tot plegat!!!

Josep Maria Martín
30.04.2019 | 12:26
Som una nacio.
Una nació OCUPADA MILITARMENT.
Aquest article editorial ens indica un camí robust per seguir el camí de l’alliberament: No ens rendirem, President !!
Els que volen la destrucció de Puigdemont són l’estat espanyol, el PP, el C’s, VOX, l’exèrcit i els del IBEX 35. Però ni Torrent, ni l’Oriolet volen la seva mort civil. Que no ens enganyi ningú.
És cert que el partidisme d’ERC ha fet mal però hem de tenir en compte que la causa dels mals de Catalunya és Espanya amb el seu egoisme

Ferran Cubells
30.04.2019 | 12:45
La història es repeteix. Ja tenim els nous Enrique de Trastamara y Beltrán de Duglesquin.

Miquel Urquizu
30.04.2019 | 13:07
Sis plau organitzacions i partits convoqueu una manifestació per donar sopor al president Carles Puigdemont i mostra el nostre rebuig a la justícia española

Alexandre Pineda
30.04.2019 | 14:37
SENZILLAMENT SUBSCRIC AMB TOTA L’ENERGIA EL TITULAR DE L’EDITORIAL, PRESIDENT PUIGDEMONT ENDAVANT ESTEM AMB TU, I GUANYAREM ESTÀ SENT MOLT FEIXUC, PERÒ CONEIXEM ELS MÈTODES TIRANS DE TOTES ELS GOVERN DE L’ESTAT ESPANYOL

Enric Alier
30.04.2019 | 14:42
Nosaltres el volem votar. Si no el deixen presentar-se, ens estan condicionant. Molts de nosaltres tenim molt clar què hem de votar a les espanyoles, què hem de votar a les europees i què hem de votar a les municipals. No ens poden posar restriccions de cap mena, si ho fan, vulneren el meu vot. L’estat està embogint. Puigdemont segueix sent el nostre President.

Montserrat Puig
30.04.2019 | 15:04
https://www.elnacional.cat/ca/opinio/jordi-galves-catalunya-miniatura_379609_102.html

Montse Massot
30.04.2019 | 15:10
Això és el que n’hi ha no només no el deixan presentarse a ell sinó també no ens deixan a nosaltres els seus votants exercir el nostre vot, gràcias Partal pels vostres editorials sempre molt interesants

Ramon Sans
30.04.2019 | 17:25
El Sr Puigdemont y el Consell per la República se escapan a la manipulación del CNI , a la represión judicial (INQUISIÓN ESPAÑOLA) , a los insultos y amenazas del PP , PSOE(cORIPE) , VOX Y CIUDADANOS… ES UN GRANO EN EL CULO DEL NACIONALISMO ESPAÑOL.
Pero también es la PRIMERA VALLA que hay que tumbar para CONTINUAR LA REPRESIÓN , para sentenciar a lo bestia en el supremo , para ilegalizar la CUP , para perseguir entidades catalanas ANC , OMNIUM, … PARA APLICAR UN NUEVO 155 que sería una LOCURA PARA ELLOS CON UN PRESIDENT DE LA GENERALITAT EN EL EXILIO …. PUIGDEMONT ES UNA ESTRUCTURA DE ESTADO FUERA DE SU CONTROL …
ERC , CUP, FRONT REPUBLICÀ , JUNTS PER CAT …TOD@S ESTAN EN LA DIANA REPRESIVA Y QUIEN NO ESTE PREPARADO PARA LA GUERRA .. YA LA HA PERDIDO … como decía “el Padrino “, porque “desarmarse” creyendo en la “paz” del psoe es una estupidez que nos puede llevar a la más absoluta de las miserias…

Jesús Albiol
30.04.2019 | 17:38
La legitimitat del president Puigdmemont, pesi a qui pesi, malgrat haver-la “suspès” el jutge P.LL., es sustenta en una elecció democràtica i mai, mai, sense passar per les urnes se li podrà treure. Això és el poder de la democràcia, ja poden passar anys i panys que Puigdemont seguirà essent el president legítim fins que les urnes democràtiques li retiren la confiança. Ni unes noves eleccions autonòmiques seran capaces de produir-li la “mort civil” que comenta V. Partal, encara que les guanyi ERC o JxC si Puigdemont no ha estat lliure per presentar-se o no.
D’ençà l’1-O l’únic president legítimament i democràtica escollit és Puigdemont: a la torta (autonòmiques 2015) o a la volta (autonòmiques 2017), pel capdalt (1-O) o pel capbaix (nomenat candidat per Mas), a la curta (intent no presencial) o a la llarga (exili), a dins (Catalunya) o a fora (Europa), … dóna igual com ho mires, però sempre serà allí … mentre l’estatespanyol no gosi cercar una sortida democràtica veritable que passi per les urnes amb tots els seus ets i uts (no valdrà això de votar un nou pacte estatutari ni res semblant, mentre no respecte la identitat del poble català, via autodeterminació, via referèndum o via lliure confederació).
I sí, cal, per decència i salut democràtica, reforçar com sigui i des d’on sigui aquell que representa aquesta legitimitat al 200%.

Lluïsa Miret
30.04.2019 | 19:09
Si Vicent, tal com dius” el seu càrrec de President legítim de la Generalitat té una legitimitat històrica i també col·lectiva que no pot esborrar ningú” i no podran, de la mateixa manera que no podran esborrar l’ú d’octubre i mira que ho intenten. Farem tot el què calgui, haver arribat on som no té marxa enrere, i som molts.

Sergi Guitart
30.04.2019 | 19:15
Puigdemont representa l’1O i la declaració d’independència del 27O2017, però fa dos dies vam veure que el nombre de vots “100% convençuts” de suport a l’independència no pasa ni del 40% a unes eleccions espanyoles… 40% està prou bé, però per a fer declaracions unilaterals hauria de ser com a mínim al revés, hauríem de ser el 60% de vot “descaradament independentista” … I unilateralment tampoc no cal, millor tenir una mica més de paciència, sang freda i fair play… La comunitat internacional ho agrairia molt 😉
Li hagués i els hi hagués anat millor a la dreta catalana suposadament independentista, i a tots els independentistes en general, si el 26O2017 Puigdemont finalment hagués convocat eleccions autonòmiques (la segona volta de l’1O), l’haurien titllat de traïdor, però el temps li hauria donat la raó… el parany/conspiració de les esquerres ERC-CUP contra dretes ha funcionat millor del que es pensaven, de moment… Tenen sort que la gent no té memòria…
Em segueixo preguntant com es renoven la documentació els exiliats i totes les conseqüències que podria tenir tenir-la caducada…
Puigdemont va dir que parlaria després del judici… El dia que parli… Ja veurem què diu… Esperem no perdi la memòria, de moment només va parlar més o menys clar Urkullu…

Maria Teresa Casals
30.04.2019 | 20:33
Primer felicitar en Vicent Partal pel seu article. Afegir-me al suport al president Puigdemont.Potser la millor manera de manifestar que estem al seu costat és adherir-nos a la Crida. Crec que la implicació de tots aquells que pensem que la solució no és, només aixemplar la base, sinó i sobretot implicar-nos profundament si ja som base, seria la resposta més adequada. Pel que fa a Esquerra, francament no entenc com els independentistes l’han pogut votar massivament.Teníem clars indicis de quin seria el seu comportament. Els vots es guanyen i es perden… Recordeu el final del tripartit… Va ser com la fi del cagalàstics.
S'ha afegit la noticia a Favorits