Sigueu conscients de per què El País us exigeix ‘apartar Puigdemont’

«Puigdemont, per a ells, és el perill més gran perquè encarna la derrota constant de l'estat»

Vicent Partal
Vicent Partal
15.04.2019 - 08:17
Actualització: 15.04.2019 - 10:17
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Fa uns quants anys que em van demanar de participar en un consell assessor on vaig coincidir amb un gran expert en negociacions d’alta volada. Una vegada ell i jo estàvem d’acord en una decisió que calia prendre, i jo, sense gaire tacte ni experiència, ho vaig fer molt evident tot just de començar la reunió. Quan vam acabar, se’m va acostar i de manera elegant em va recriminar: ‘Si se’t nota massa què vols, pots acabar alertant els qui encara no saben que no ho volen.’ L’anècdota em va venir al cap quan vaig veure l’editorial de dijous del diari El País: ‘Apartar Puigdemont.’

L’operació d’apartar Puigdemont es va activar l’endemà del referèndum d’autodeterminació, però ara, com explicaré més avall, es revesteix d’una urgència especial. Perquè Espanya creu que pot ser que una part de l’independentisme polític sospese de deixar-ho estar i perquè el judici del Suprem quedaria fet miques si es fes servir la via del Tribunal de Luxemburg que ell va obrir amb la sentència alemanya.

L’estat espanyol va provar d’apartar Puigdemont primer per la via electoral i després per la judicial. Cal recordar l’interès que el PP tenia que participàs en les eleccions del 21-D, convençut que s’estavellaria. I els titulars alegres de la premsa del règim quan va ser detingut i empresonat a Alemanya. Dels dos primers paranys, se’n va escapar amb la històrica victòria judicial de Slesvig-Holstein i amb la del 21-D. Però el parlament ja no el va investir i, per alguna raó que no s’acaba d’entendre, sembla que els presos polítics no vulguen fer servir la victòria judicial de Puigdemont, que és clau no únicament per a la seua llibertat individual sinó per a la de tots.

Ara, amb l’ajut del clima forjat per les enquestes, l’estat ha tornat a ensumar la sang i el periodisme patriòtic espanyol s’hi ha abocat, desoint el consell que em va donar aquell expert: ‘Si se’t nota massa què vols, pots acabar alertant els qui encara no saben que no ho volen.’ La Vanguardia s’ha inventat un partit autonomista amb l’excusa de Marta Pascal. I El País s’hi ha afegit amb aquest editorial en què fins i tot ja es permet de donar instruccions concretes a Artur Mas i Oriol Junqueras sobre què haurien de fer per destruir Puigdemont –i el president Torra, de passada.

La prioritat és ben clara: més enllà de destruir la persona, volen bandejar la legitimitat del primer d’octubre, arraconant qui per raons òbvies no podrà en cap cas deixar de representar-la. Hi ha qui va participar en aquell referèndum i ara diu que no va valer. Però això Puigdemont no ho podrà fer mai, perquè deixaria la seua vida sense trellat.

Evidentment, Puigdemont ha comès errors importants, inclosa aquesta gran confusió de sigles i projectes, que li pot passar una cara factura electoral. Però això no ens hauria de  fer oblidar que, vist des de la cuina de l’estat espanyol, Puigdemont és el perill més gran. I que és a les nostres mans fer que ho continue essent o bé fer que esdevinga marginal.

Puigdemont és el perill més gran perquè encarna la derrota constant de l’estat. Va donar l’ordre de dur endavant el referèndum quan els caps dels Mossos el van amenaçar. Va donar l’ordre de dur endavant la proclamació de la independència quan va ensumar que Rajoy l’enganyaria. Va representar l’independentisme guanyador el 21-D. Es va arriscar a Alemanya i passant per la presó d’un sistema judicial no corromput va destruir l’estratègia judicial espanyola amb la sentència de Slesvig-Holstein. I evidentment representa el govern legítim. I el Consell de la República. I, doncs, la creació d’institucions que ja no són espanyoles. Puigdemont falla en moltes coses i el 27 d’octubre no va anar fins on volíem  que anàs, però no es deixa assimilar i al cap no hi té la gestió d’una autonomia espanyola sinó la concreció i el reconeixement de la República Catalana. A banda que no cal ni dir que representa la lluita per la independència en qualsevol redacció del món, en qualsevol plató televisiu.

Amb tot aquest bagatge, és evident que n’hi hauria prou perquè qualsevol govern espanyol, fos quin fos, el definís com l’enemic número u. Però en aquest moment crec que hi ha dues raons especials que fan que per a ells siga una urgència apartar-lo.

La primera és la consciència que tot això no s’acabarà fins que ell no torne. Espanya ha optat per provar de destruir-ho tot, però sap que no ho aconseguirà. I sap que si vol evitar la separació traumàtica de Catalunya haurà de pactar una fórmula nova de relació. Però aquesta fórmula, que té molta gent disposada a pactar-la, no serà creïble amb Puigdemont a l’exili. Caldria, com a pas previ, una ‘operació Tarradellas’ per a tancar el passat i intentar que Catalunya realment retornàs a Espanya. I, en conseqüència, o convences Puigdemont de fer-la, que no sembla pas fàcil, o fas que ja no siga ningú ni represente ningú, cosa que tampoc no és fàcil, però que pot captar molta més col·laboració, fins i tot d’alguns sectors independentistes.

Tanmateix, a curt termini crec que encara hi ha una segona raó molt més important, que explica la impaciència demostrada per El País, relacionada amb el judici.

Jo encara no entenc què pretenen demostrar els presos amb l’estratègia de sotmetre’s cada dia més a les arbitrarietats de la justícia espanyola. No veig quina estratègia guanyadora hi ha en aquella sala del Suprem. En canvi, sí que n’hi ha una, de guanyadora, que es derivaria, si es volgués fer servir, de la sentència alemanya sobre Puigdemont. Els advocats dels presos podrien demanar la presentació al Tribunal de la Unió Europea, a Luxemburg, d’una qüestió prejudicial que deixaria Espanya en el punt del KO.

Perquè cal recordar que el tribunal de Slesvig-Holstein no es va pronunciar sobre tipus penals ni sobre equivalències, sinó que va anar a fons. I va dictar que els fets, els fets dels quals Espanya acusa el govern legítim de la Generalitat, no són constitutius de cap delicte, sinó l’exercici de drets democràtics fonamentals. A partir d’això, fent servir l’article 267.3 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea i acollint-se al principi de la llibertat de circulació i al concepte ‘de justícia sense fronteres interiors’ que es defineixen en l’article 3.2, caldria dir al Tribunal de la Unió Europea que no pot haver-hi dues sentències contradictòries sense invalidar els dos principis bàsics de la Unió que representen l’espai de justícia sense fronteres i el dret de lliure circulació, en aquest cas dels exiliats. I una sentència, més que previsible, favorable als presos catalans del Tribunal de Luxemburg significaria la fi ràpida d’aquesta grollera exhibició d’arbitrarietats que veiem cada dia al Suprem espanyol. Tothom seria posat en llibertat i Espanya hauria d’assumir que el Primer d’Octubre va ser legítim i legal.

La pregunta, en tot cas, és per què no es fa això. I la resposta potser se li ha escapat, sense voler-ho, a l’editorialista d’El País. Siga com siga, nosaltres no hauríem d’oblidar que, al final, que passe una cosa o una una altra dependrà sobretot de la coherència i la consistència de la gent. I dit això, feu allò que cregueu convenient.

 

PS: Una mica d’explicació addicional:

L’article 267 del tractat fa referència a la competència del tribunal de pronunciar-se a títol prejudicial sobre la interpretació dels tractats. Al punt 3 deixa clar que ‘quan es planteja una qüestió d’aquest tipus en una causa pendent davant d’un òrgan jurisdiccional nacional les decisions del qual no són susceptibles d’un recurs judicial de dret intern, aquest òrgan té el deure de sotmetre la qüestió al Tribunal’. És el cas del judici al Suprem.

Això vol dir que tan sols que un advocat dels presos demanàs al Suprem la consulta prèvia a Luxemburg el Suprem ho hauria d’acceptar. Si no ho fes, el cas saltaria automàticament a Estrasburg sense necessitat de passar anys.

Quant a l’article 3.2, diu: ‘La Unió ofereix als seus ciutadans un espai de llibertat, de seguretat i de justícia sense fronteres interiors, dins del qual es garanteix la lliure circulació de les persones, juntament amb mesures adequades en matèria de control de les fronteres exteriors, d’asil i d’immigració, i també de prevenció de la delinqüència i de lluita contra aquest fenomen.’

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Antoni Oller
Antoni Oller
14.04.2019  ·  22:24

Chapeau! Gràcies!

Jordi Pedemonte
Jordi Pedemonte
14.04.2019  ·  22:33

El judici finalitzarà amb condemna,
Els condemnats demanaran indult i reconeixeran que Cataluña sempre formarà part d’Espanya renunciant a la independència, de forma que Espanya quedarà neta del judici polític.
El rei donarà l’indult.
ERC tombarà el govern de la Generalitat i es faran eleccions.
En Junqueres serà president de la Generalitat.
La Generalitat serà ensorrada desde Espanya i només quedarà una façana per fer bonic.
Però tindrem un president d’ERC, els únics legitims per portar el pais a la independència.

GABRIEL MIR
GABRIEL MIR
14.04.2019  ·  22:38

Explicar l’estratègia quan jugues contra un trampós és caure en el parany que et farà perdre. Absurd.

Antoni Biada
Antoni Biada
14.04.2019  ·  22:42

Tots els que volem ser independents a votar Puigdemont a les Europeas i Junts per Catalunya, a les Nacionals i a les Municipals

Jaume Abelló
Jaume Abelló
14.04.2019  ·  22:45

El Régim ho controla tot: la gran majoria dels mitjants de comunicació, tant públics com privats i les seves institucions (inclosa la Generalitat) i ja no diguem d’un Parlament de fireta com el nostre. Només hi ha una cosa que no controla: el vot de la gent, doncs mentre, formalment, siguem una democràcia aixó s’els hi pot escapar.

Quan tot el cor celestial diu que les enquestes cada cop son mes bones per al PSOE i també per a ERC : Molts estan somiant amb aquell famós tsunami del PSOE després dels atemptats de MADRID i que passats els anys només va servir per a retardar l’inevitable ascens del Franquisme i que ara, com a molt, pot retardar l’inevitable xoc entre Espanya i Catalunya. De fet entre Castella i les restes de l’Imperi.

Joan Benet
Joan Benet
14.04.2019  ·  22:55

En la meva opinió, els presos no haurien de tenir cap mena d’influència política.
Ells s’han de defensar en un judici i els seus interessos no poden anar vinculats als de la resta de ciutadans catalans.
Què quedin en llibertat quan abans millor i ja els farem un monument a la plaça de cada poble, com els dels caiguts a les dos guerres mundials.
Però jo no penso votar mai una llista on hi siguin. Em sembla una perversió i, en la meva opinió, desautoritza els partits que s’hi presten.
Per les raons que el senyor Partal explica, el cas del president Puigdemont és diferent. I tindrà el meu vot a les europees.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
14.04.2019  ·  23:15

No entenc l’estratègia d’ERC. Primer empènyer el MHP a declarar la independència, després anar com anyells als Suprem, la no investidura del president… Em sap molt de greu, jo havia votat ERC però ara no puc…
Vicent, estic d’acord amb el teu editorial. Puigdemont és el principal actiu que Espanya no controla. Ja vaig veure l’editorial d’El País i em va fer arrufar el nas. No pot ser bo per nosaltres de cap manera.

eva salas
eva salas
14.04.2019  ·  23:20

El nostre Jordi Sánchez està patint, junt a tots els i les altres, una injustícia terrible. Però jo no entenc que lideri la llista del President.
Els presos no només són hostatges sinó que també ens converteixen a nosaltres en hostatges.

És clar que els Jordis són diferents als altres, perquè a ells els van agafar a traició.

Gràcies per l’escrit, Vident Partal. Avui el trobo especialment valent, i també necessari.

Lluís Giberga
Lluís Giberga
14.04.2019  ·  23:42

Havia estat votant tradicional del que se n’havia dit esquerres, tot el que avui dia es remou -segurament per conservar poder i per… pagar deutes- en això que em sembla que en diuen “comuns”.
Aquella “esquerra” que, abans del referèndum, se’n burlava per manca de “garanties” i que després el va blasmar perquè havia significat un acte de sobirania democràtica que no va saber controlar.
I sí, ja fa dies que no en tinc dubtes: votaré Puigdemont.

Josep Usó
Josep Usó
14.04.2019  ·  23:46

Ells poden ser forts, però mai han sigut bons estrategues. Si tant d’interès tenen en apartar a Puigdemont és perquè el temen. I de les enquestes electorals, ja en parlarem d’ací a dues setmanes. Com el judici, que ja veurem com acaba. De moment, és un escàndol, però les defenses deixen fer al jutge i als fiscals. Ja veurem si no hi ha un contraatac pel flanc, més endavant. Quan ja no puguen tornar enrere. Temps al temps.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
14.04.2019  ·  23:46

Tot sovint surten comentaris sobre l’estratègia de les defenses. La veritat, si realment hi ha altres possibilitats que no contemplen, el més honest seria dir-los-hi.
D’altra banda, el comportament tant extrany d’ERC per mi nomès s’explica per un pacte inconfessable amb el PSOE, de qui fan veure que ara són rivals. ERC són els primers interessats en destruir Puigdemont perquè és l’obstacle més important a la seva hegemonia, que ja va dir el Tardà que era el seu objectiu. Necessiten eliminar Puigdemont per poder rendir Catalunya a Madrid, que és el tracte, a canvi de la seva llibertat.
Així mateix, la nostra confiança en Puigdemont precisament s’ha de basar en el fet que mentre ell no es rendeixi nosaltres tindrem opcions, i ell no es rendirà mentre no pugui tornar. Per tant això és una aliança guanyadora.

Josep M Armengou
Josep M Armengou
15.04.2019  ·  00:19

Gràcies per ser-hi dia a dia, Partal. Gràcies.

Josep Salart
Josep Salart
15.04.2019  ·  00:35

Donat que TV3 se’ls nota tant que van contra Puigdemont, trobo que vostè senyor Partal no li costaria gaire fer un enquesta dels 14.000 subscriptors i publicar-la als quatre vents.

Deixem-nos de romansos, Vilaweb també va contra Puigdemont encara que sembli el contrari.
Això fa mal ¡¡

jaume vall
jaume vall
15.04.2019  ·  00:37

Felicitats per l’editorial, de nou. Gràcies per la feina, com sempre.

Àngels Folch
Àngels Folch
15.04.2019  ·  00:48

Efectivament, l’editorial d’El País és la prova del cotó per saber a qui hem de votar. Allò que hi interessa i convé a Espanya és justament el que no convé a Catalunya. No havia llegit l’editorial d’El País i dubtava entre Junts per Catalunya i Front Republicà. L’editorial m’ha donat l’argument definitiu per decidir el meu vot. I aquest argument em serveix per les espanyoles i les europees. A les municipals votaré Primàries.

josep SELVA
josep SELVA
15.04.2019  ·  00:54

1) Els interessos inconfessables dels partits per la seva hegemonia ( Tardá ho diu clarament) ha fragmenta el bloc independentista, aixó és així.
2) Estar a la presó es estar en un estat d’aillament sensorial i emocional que invalida per pensar i prendre decisions polítiques correctes. Aixó ho haurien de saber els preesos i abstenir-se de fer-nos discurssos. Otegi ja va dir clarament que un politic pres no pot liderar res i les seves decisions les pren l’Estat
3) L’Estrategia de les defenses es incomprensible a no ser que els seus defensats així els ho demanin. Sembla ser que Boye no es bevingut per algunes defenses i aixó de la coordinació es bastant lluny de la realitat.
4) Els exilats allà, amb Puigdemont al front, i Torra aquí, amb alguns escassos diputats i consellers que li fan costat es tot el que tenim. La resta es un desert

Francesc Picas
Francesc Picas
15.04.2019  ·  01:08

Vaig deixar de votar ERC després del primer tri-partit i no vaig tornar a votar fins q es va presentar SI. Ara ho tinc clar: europees Puigdemont, municipals CUP i l’únic dubte q tinc és a les espanyoles: o Front o JxC o com es diguin. L’editorial d’en Vicent m’ajuda a inclinar la balança…

jordi Rovira
jordi Rovira
15.04.2019  ·  01:12

Sovint ens costa molt trobar els noms que de veritat indiquen allò que voldríem assenyalar. I això és més cert encara en política. O molt més cert quant de la política se’n fa relat més que fets de govern. En el ball dels qui estan aquí i dels qui són exiliats; navega què vol dir Puigdemont i què vol dir els qui estan aquí. En aquestes, els noms propis han deixat de tenir el sentit primer que els hi coneixem, per jugar a ser marques. Que tothom es fa els seus trumfos, sembla evident en aquestes mans que de moment van caient. Vés que no es tractés de veure exactament els trumfos que hi ha.
Realment, l’1-O no deixa de fer una trencadissa enorme que s’escampa com una esquerda enmig d’un vidre. I realment és ben veritat que: “si se’t nota massa què vols, pots acabar alertant als qui encara no saben que no ho volen”. Ja ens ho trobarem tots plegats quins seran els nostres mals menors…

Ramon Perera
Ramon Perera
15.04.2019  ·  01:27

Senyor Salart, no oblidi l’enquesta que va llençar a la fama el nom Gallup:
“In 1936, Gallup successfully predicted [amb uns pocs enquestats] that Franklin Roosevelt would defeat Alfred Landon for the U.S. presidency in direct contradiction to the popular The Literary Digest [amb molts milers de respostes a una pregunta de la revista]; this event popularized the company and made it a leader in American polling.”
https://en.wikipedia.org/wiki/Gallup_(company)
Si ara VilaWeb fes una enquesta entre els seus subscriptors sobre Puigdemont, repetiria l’error dramàtic de The Literary Digest. Els lectors del Digest eren majoritàriament partidaris del partit republicà. No pas del demòcrata.

Antoni López
Antoni López
15.04.2019  ·  01:35

Servidor ja tenia decidit el vot: MHP C.Puigdemont, però ara hi aniré mes cofoi.

Miren Karmele Pastor
Miren Karmele Pastor
15.04.2019  ·  01:39

No sé si cal que us comenti que a Euskal Herria, per a moltes i moltes personas, el criteri per anar a votar sempre havía set, i es encara, aixís de senzill : qué es ho que fa més mal al règim del 78..?…dons a Catalunya cap dubte…ho teniu mamat: Carles Puigdemont, un gran President, el que es mereix el poble cívic, pacífic i alçat. Es la persona a la que votaré desde EH per representar-me a Europa.

Nati Valls
Nati Valls
15.04.2019  ·  02:44

Fins ara, no he dubtat mai del MHP C. Puigdemont. Ell porta i crec que intenta guardar el segell de l,autenticitat!!! Com més sencilla i clara sigui la via més eficàcia en el procés.
Gràcies per aquest anàlisi Partal,

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
15.04.2019  ·  03:13

Ja fa molts anys que considero ElPaís com a 5a columna i LaVanguardia, com a 4a
Per tant, ni cas i menys del 2on, tenint en compte que han convençut la Marta Pascal i CDC perquè facin la guitza al MHP a l’exili.

Per cert i,per desgràcia, també tinc dubtes sobre la trajectòria de l’Ara

Pepita Carlos
Pepita Carlos
15.04.2019  ·  06:46

Moltes gràcies Sr. Partal, ens clarifica molt les ideas.
Cada cop es més clar a quí tenim que votar.

joan rovira
joan rovira
15.04.2019  ·  07:43

Sr. Partal, fa temps que espero aquest editorial. Primer, per què quina és l’estratègia dels presos polítics catalans i la seva defensa després de la sentència de Slesvig-Holstein? Segon, el primer d’octubre va ser legítim, legal i el MHP Puigdemont és, a pesar de molts interessos oficials espanyols i catalans, el nostre president. I, finalment, per què han permès, partits catalans, presos i defensa, que la població catalana hagi de participar de la grollera exhibició de manca de llibertats quan som, també, ciutadans europeus? Enhorabona per prendre la iniciativa de la raó política que ens empara com a ciutadans europeus, per no repetir la història oficial del 1931; doncs, la República catalana és legítima i més viva que mai, encara que és vulgui amagar per l’espanyolisme i l’autonomisme català, a Catalunya, a la Unió Europea i arreu.

JOSEP GARCIA
JOSEP GARCIA
15.04.2019  ·  07:47

Gran Editorial Sr. Partal, crec que aquesta expossició per part seba arribat en el moment just per obrir els ulls a moltes persones que estabam dubtan i no tinguem cap dupte, que per Espanya, Puigdemont es la pedreta dins de la sabate.

Sílvia Fortuño
Sílvia Fortuño
15.04.2019  ·  08:10

Referent a la sentència de Slavij-Holstein i els advocats. Tal i com assenyala e. Sr. Usó en el seu comentari, vull pensar que és una estratègia per dur el descrèdit de l’Estat espanyol tant lluny com sigui possible i encabat fer servir aquella sentència. Des l’inici que els Presos Polític van dir que anàven a confrontar l’Estat espanyol amb la Democràcia i penso que ho estant fent. Reitero que vull creure que és així.

jaume alcacer
jaume alcacer
15.04.2019  ·  08:18

Gracies Vicent

Albert Miret
Albert Miret
15.04.2019  ·  08:40

Gaudeixo cada dia més dels seus editorials, tant per la clarividència en l’anàlisi del moment polític, com en l’oportunitat de cada un d’ells. Gràcies per tant Vicent per la teva ajuda a mantenir-nos fidels en la consecució de la República Catalana que vulguin o no hauran d’acabar acceptant. La frase del principi quan comentes el que et va dir l’expert en negociacions, l’he imprès i me l’he penjat davant del nas al despatx per a veure-la cada dia, perquè crec que és una gran base per a negociar-ho tot a més de ser un rebaixador de la tensió que es produeix en moltes reunions. Comparteixo la importància de la presència constant del President en tots els mitjans i en combatre i denunciar a tots nivells els intents traïdors de situar-lo a segona fila o bé ometre’l de l’actualitat informativa de Catalunya. També espero que els advocats defensors raonin els teus plantejaments, que podrien evitar als nostres presos polítics molts sofriments, i parar en sec aquest afany de venjança tan grotesc dels polítics i els jutges espanyols.

Nuria Boniquet
Nuria Boniquet
15.04.2019  ·  09:25

Tots els diaris inclòs Vilaweb evidencien el seu clar suport a ERC … en canvi als xats la gent clarament ens decantem pel MHP

Espero que el 28A ho tinguem tan clar com ara

Força JxCat força President !!

jordi colás
jordi colás
15.04.2019  ·  09:26

quanta llum en moments confusos sr partal!
em sembla que acabo de decidir el meu vot. a El País se li ha notat massa el què vol..

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
15.04.2019  ·  09:32

Els anomenats “independentistes” (però també els altres catalans) estem massa polititzats com per deixar-nos influenciar pels mitjans o per la propaganda.
Crec que, hores d’ara, no hi ha ningú que no tingui les idees clares.
Puigdemont és el que els fa més mal. I això ho sabem tots. Fins i tot els que no el votaran.
Ara, aquells que no el votaran, no tindran dret ni a plorar llàgrimes de cocodril…..
I com que no tinc por de dir les coses pel seu nom: no voteu ERC.

Pep Agulló
Pep Agulló
15.04.2019  ·  09:33

PERILL PER UNS I ALTRES

Vicent és un periodista que fa anàlisi política amb molt d’ofici. Pels comentaris d’avui, se’l pren com un propagandista d’una determinada corrent política. No ho veig pas així. Ell no indueix, som nosaltres en la seva interpretació que escollim opcions.

Dit això, en un règim autoritari com l’espanyol, on tot es contamina d’imposició i no pas convenciment, els importa ben poc que se’l vegi les intencions. En la situació actual n’hi ha algun que encara no sap que no ho vol?

La frase que centra l’editorial seria per mi: “Puigdemont és el perill més gran perquè encarna la derrota constant de l’estat”. No és que sigui una frase ben trobada, és a més a més precisa. Però a la vegada, també ho és per molt independentistes, els patriotes de partit que no poden deixar de veure’l lligat al protagonisme de l’1-O i, com diu Vicent, i de no deixar-se assimilar per l’Estat. Aquest lideratge desacomplexat per la república molesta a moltes estratègies dilatòries. Aquestes alçades hem après a llegir entre línies el que diuen uns i altres.

Tinc algun dubte. L’editorial parla de “si vol evitar la separació traumàtica de Catalunya haurà de pactar una fórmula nova de relació. Però aquesta fórmula, que té molta gent disposada a pactar-la…”
Molta gent? Quina gent?

Del tot evident la crítica a deslligar la comèdia del Suprem de les resolucions de Slesvig-Holstein. “no pot haver-hi dues sentències contradictòries sense invalidar els dos principis bàsics de la Unió …”

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Joan Begue
Joan Begue
15.04.2019  ·  09:35

No tinc una raó estratègia per aportar més a l’escrit d’opinió i a las respostes donades. Tret de la que en doneu per a sumar esforços al construir les bases del món millor
En aquest moment del judici penso que l’única raó que ens queda és que aquests Estat corrupte acabi de ensenyar el que és en realitat per conèixer nosaltres i el tribunal a qui és vagi a recorrer .
Com escriu un company previ al present, Jo no he votat mai a CIU ni a ERC. Ja que en sentia a tret pel PSUC de l’Antoni Gutiérrez en Benet i altres Companys.
Però si d’alguna cosa avui n’estic segur és que el President C. Puigdemont representa amb tota certesa les meves aspiracions socials i de país.
La CUP a les municipals

David Badia
David Badia
15.04.2019  ·  09:42

Si El Pais escriuen que s’ha d’apartar el President Puigdemont, ara ja tinc clar a qui haig de votar el 28-A.

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
15.04.2019  ·  09:42

Gràcies Vicent.

Seria una competició interessant intentar determinar a qui fa més nosa Puigdemont: a l’Estat Espanyol? A Junqueras? A Mas?

Només per això i tot i les experiències fracassades (Crida, Consell per la República, etc) hauríem de dipositar la total confiança en la llista que ell apadrini.

Tant de bo (clam pregant) Junqueras es replantegés la qüestió de la llista europea conjunta. Seria molt maco i engrescador. Som, emperò, pessimista.

Vicent, m’agradaria que després d’aquesta tongada d’eleccions que vénen (i abans si trobes) responguessis una pregunta que em faig: ERC defensa la independència com a prioritat principal? O és un objectiu, diguem-ne, secundari a d’altres?

Adrià Arboix
Adrià Arboix
15.04.2019  ·  09:43

Gràcies per aquesta sensata i adequada reflexió. Ens aclareix moltes coses.

Oriol Roig
Oriol Roig
15.04.2019  ·  09:45

Gràcies Vicent. Jo encara considero en Puigdemont com el MHP legítim, i per això tindrà el meu vot a les europees. M’agradaria que en Junqueras (i dic Junqueras, no ERC) s’ho repensés i accedís a anar de primer a la llista d’en Puigdemont. No passarà, però a molts crec que ens agradaria. Al senado, la llista conjunta ja la puc fer jo votant 1+1+1. I que es barallin els partits al congreso i a les municipals. Perquè al congreso em puc rebotar de gust per la nefasta actuació de JxCat i ERC i CUP votant al Front Republicà.

esteve vilanova
esteve vilanova
15.04.2019  ·  09:48

Visca Puigdemont!

joaquim peñalver
joaquim peñalver
15.04.2019  ·  10:38

veient el capteniment polític de Junts per Catalunya i el de ERC,des de 1O,no entenc la majoria dels comentaris…. tenim memòria de peix? Dante Fachin amb el seu Front Republicà dona una sortida al vot independentista coherent.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
15.04.2019  ·  10:38

Espanya ha desacreditat Puigdemont.
També l’han desacreditat, i molt, Torrent i ERC.

L’estat ha organitzat un judici capaç de convencer Europa de la nostra traïció a la constitució franquista.

I mai pensem que un 15-20 % dels vots independentistes són de gent que vota “per simpatia” però poc convençuda.

Els partits espanyolistes poden fer realitat el somni de la desaparició de Catalunya forjat des de 1714 amb abolició de les Constitucions de Catalunya.
No hauríem d’estar tant optimistes.
L’estat, si té a tocar la nostra desfeta sense sense liders, aprofitarà l’ocasio.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
15.04.2019  ·  10:43

En cap moment he deixat de votar el President!!!!!!!
No tinc complexos de dretes o d’esquerres.
Si la gent tinguéssim clar què vol dir unitat ja seríem tots al Consell de la República.
No val excusar-se en el què fan els partits. Tenim un espai, OMPLIM-LO!

LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Enric Vilar
Enric Vilar
15.04.2019  ·  10:58

Sens cap dubte votaré el partit del meu legítim president, Puigdemont.
Junqueras portaria a més de lo mateix, autonomia amb expectativas de ser més i fins no es sap quan. Wishful thinking. No gra.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
15.04.2019  ·  11:41

Editorial molt clarificador, gràcies Vicent.
És clar que Puigdemont és el president legítim de Catalunya, i Torra al seu costat. També és clar què als presos els caurà una condemna injusta.
Els catalans sabem el que volem, volem la República Independent de Catalunya, aquesta és la nostra dignitat i haurem de pagar un elevat preu.
Dons endavant!

Carles Amela
Carles Amela
15.04.2019  ·  12:01

Puigdemont president: Catalunya independent!!!

Montserrat Puig
Montserrat Puig
15.04.2019  ·  14:24

Claríssim! PUIGDEMONT!

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
15.04.2019  ·  14:28

Que Puigdemont és el principal enemic a batre per part del nacionalisme espanyol s’ha fet mes que evident darrerament amb la pluja de notícies interessades sobre la victòria electoral de la ERC de Junqueras i la operació convergent de Marta Pascal apadrinada per La Vanguardia.

Va ser Puigdemont qui va mantenir el “referèndum o referèndum” quan Rajoy deia que no es faria.
Va ser Puigdemont que va fer saltar pels aires el plan espanyolista Rajoy-C’s pel 21-D, la seva tirada electoral va descol·locar a tots, als espanyolistes i a la ERC de Junqueras que en aquell moment ja deixava entreveure que li era més important ser els més votats que treballar per Catalunya o complir el programa electoral.
El que ERC volgués anar dividits a les eleccions amb l’excusa s’eixamplar les bases, va permetre que els espanyolistes de C’s fossin la llista mes votada. Molts votants vàrem creure en aquesta tesis d’ERC i que compliria el seu programa electoral.
A sobre van quedar per darrera de Puigdemont. Mai més la ERC de Junqueras. Esperem a una ERC renovada.

Després s’ha vist la mes o menys subtil col·laboració amb espanya de la ERC de Junqueras per aconseguir anul·lar Puigdemont. Els casos del 31-G on no es va restablir al President Puigdemont degut a la maniobra del Roger Torrent, a les ordres de Junqueras, o el de permetre al Juny 2018 que un jutge com Llarena pogués dir qui i com es podia votar al Parlament en són un exemple.

Aquesta col·laboració ERC – PSOE, encara que sembli ata que es llencen els plats, és la que intenta Junqueras i acòlits com en Tardà o Roger Torrent, per a diluir la empenta de l’independentisme i retornar a un autonomisme on Junqueras seria President.

Es a dir, si l’espanyolisme feixista considera Puigdemont la bestia negra que cal esborrar de la història, ajudat per la ERC de Junqueras i ara per la CDC de Marta Pascal, nosaltres hem de respondre votant a totes les conteses electorals, votant massivament, a Puigdemont i el seu equip.

Roser Arroniz
Roser Arroniz
15.04.2019  ·  17:08

Per a mi sempre ha estat claríssim: votar Puigdemont. El legítim President i el lider que ens portarà a la victoria.
Ni un pàs enrrere!!!!!!

Margarita Ravera
Margarita Ravera
15.04.2019  ·  17:13

Sempre havia votat Esquerra fins al 20D. Gracies al teu article em mantindré. Ara em caldrà un altre article lúcid per acabar de prendre una decisió sobre l’ajuntament de BCN.

Ramon Sans
Ramon Sans
15.04.2019  ·  17:41

Gracias por el artículo, España utiliza el DIVIDE Y VENCERÁS , al más puro estilo de JUEGO DE TRONOS . Sino hablan entre ellos los indpendentistas que están en libertad acabaran DESCONFIANDO UNOS DE OTROS Y ODIANDOSE … para eso España tiene los servicios de inteligencia que incluye psicólogos y psiquiatras para evaluar las reacciones personales y hundirles emocionalmente … VALE TODO!!!!

LAS CLOACAS utilizaron esos medios ANTES de la ilegalización de partidos políticos vascos para DIVIDIRLOS ( indujeron peleas entre la izquierda abertzale NAVARRA, LA DE IPARRALDE Y LA DE EUSKADI … para dividirla y luego ilegalizar la de EUSKADI , LA MÁS POTENTE)

Con el PNV pasó lo mismo dividieron el partido atacando al ala soberanista del PNV , LOS DIFAMARON , LES METIERON DENUNCIAS FALSAS DE CORRUPCIÓN , apoyaron al ala unionista del PNV en los medios de comunicación (Urkullu reventó la campaña electoral de Ibarretxe en los medios de comunicación unionistas …) y al final consiguieron eliminar a los independentistas de las direcciones provinciales del PNV (Alava y Guipuzcoa) con lo cual EL UNIONISTA URKULLU DOMINABA EL PNV …. ESE PNV QUE NO QUIERE IR CON PUIGDEMONT A LAS EUROPEAS …

Puigdemont es su piedra en el zapato , no pueden machacarlo con los jueces , no pueden chantajearlo , no le pueden prometer nada … ya lo ha perdido todo … solo le queda la DIGNIDAD Y EL APOYO DEL PUEBLO CATALÁN … Y VAN A POR ESO …a hundirlo

Rubén Cruz
Rubén Cruz
15.04.2019  ·  17:45

Un apunt al comentari del Joaquim Peñalver, a propòsit de la coherència independentista del Front Republicà i la desmemòria.
L’Albano defensava a les envistes del 21-D un front ampli de demòcrates contra el bloc del 155, i li va costar la secretaria general de Podem Catalunya.
Molts li feiem pròxim a ERC, i és cert que no s’hi ha venut perun plat de llenties.
Ha comparegut a escena l’Albano i el seu front, i ens ha inspirat confiança i ganes d’agomboiar-lo perquè no vagi tan sol… Tanmateix, trobo que si tan sol entre més de 2 milions de votants independentistes és perquè així ho vol. Per coherència amb el seu instint podia haver triat un front ampli amb el bon grapat de demòcrates catalanistes i republicans que hem demostrat ser, i respost també ell a La Crida per ser més i més forts, com ell pretenia.

Pel contrari, ha triat mantenir-se a la zona de comfort (l’esquerra) per no haver de sentir que li feia el joc a les dretes burgeses catalanes. I s’ha buscat un troç per conrear-lo amb uns amics molt progres i neo-rurals tan carregats de prejudicis com només l’esquerra sap fer anar per dividir-se, no tenir opcions de guanyar i no haver de passar comptes per unes polítiques que ningú els coneix (a les esquerres en general, parlo)

BLANCA SERRA
BLANCA SERRA
15.04.2019  ·  18:36

La meva impressió és que les enquestes no n’encerten ni una i estan clarament manipulades i dirigides a donar forces a Don Pedro el cruel i els seus satèl·lits i a restar possibilitats al Carlemagne nostrat .Em sembla que és fàcil que cada elecció proposada pugui tenir solucions i vots diferents: per l’Estat (Parlament i senat es pot triar entre JuantsxSi, i Front Republicà; per PV l’opció més allunyada del psoe i més propera al dret de decidir.; per UE l’opció Puigdemont segur que és la més coherent; per les municipals els pactes en què intervingui la gent de les primàries i les confluències amb la CUP i per Barcelona res que faci olor de vell i sabut: o primàries o JxC o Cup; n’hi ha per triar i remenar però amb la idea que tota elecció en aquest moment és plebiscitària, quedar-se a casa no és aconsellable Totes les eleccions són importants: les sindicals, les de les cambres de comerç, les dels col·legis professionals… fins i tot les de la presidència de la teva escala de veïnes! Totes les urnes s’han d’omplir de vots que defenestrin la monarquia i el règim del 78 i vagin a favor de la República Catalana Independent.

JESÚS ESTREMERA
JESÚS ESTREMERA
15.04.2019  ·  18:38

Excel·lent editorial i molt bons comentaris (majoritàriament). Per a mi, l’entrevista amb Tardà va ser quasi tan clara com aquest article. Em sembla claríssim que ERC és com el PSOE: partit del règim. Ara, no acab de confiar en cap polític institucional, però reconec que Puigdemont m’agradava força, quan el veia …

teresa permanyer
teresa permanyer
15.04.2019  ·  18:55

M’ha ajudat a saber què vull. Gràcies!!!!

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
15.04.2019  ·  19:55

D’aquí a pocs dies tornarem a comptar vots ( tres vegades) Un per un. Veurem si els plantejaments d’aquest any i mig negre ens ha permés crèixer. I, si no em crescut, haurem de pensar que no trobem la manera de fer-ho. Que les fòrmules que utilitzem no acaben d’anar a l’hora. O que hem de ser humils i pacients i continuar treballant per fer-ho més bé. Hi ha 2.100.000 concernides, no tres – o quatre- partits. No oblidem els orígens.

Gemma R.
Gemma R.
15.04.2019  ·  21:02

Gràcies Vicent, tots els que fa temps que ho veiem així de clar des de fa mesos i mesos, ens ha alleugit molt aquest editorial. La teva intel.ligència, recorregut vital i periodístic que t’ ha fet tenir una clarividència i cultura que tots admirem, ens fa sentir molt bé que ho hagis expressat de manera tant contundent. Qui no ho vulgui veure, no tinc dubte que no pot ser per altre cosa que perquè ja no vol la independència, si no tornar al peix al cove i qui día passa anys empeny. Oblidant que el passat no tornarà i que el futur de Catalunya només s’ avista possible si és capaç de ser un estat per sí mateixa, del contrari té els dies comptats com a nació. Serem una regió més, totalment espanyolitzada i mediocritzada, ja que el seu històric sentiment de revenja ens condemnarà a l’ ostrecisme, a ser qui més paga i menys drets té, doncs oblideu-vos de TV3, de les delegacions exteriors o de la independencia de la nostra escola (dels Mossos ja ni cal parlar). Mentre les altres autonomies farán i desfarán, nosaltres serem els més sotmesos. Però sembla ser que aquesta Catalunya és més covarda i menys digna del que jo crèia, si les enquestes són reals. Fa temps que estic mentalment esgotada. I no ja no és només pels nostres polítics que amb l’ excepció del nostre President legítim, i el President Torra, ens han abandonat. És per el seguidisme estúpit a un partit que no sé què vol ni què busca, ni a quins interessos representa, que veig com se’ ns escapa la que possiblement sigui la última oportunitat de fer de Catalunya el que potencialment és, així com de salvar la nació i fugir de les oligarquies corruptes espanyoles que sempre han somniat amb aniquilar-nos. D’ aconseguir-ho tindriem els diners i la cultura democràtica per a construïr un païs molt més equitatiu i lliure, ón per tant la gent sería més feliç. Però en comptes d’ això vendrem el nostre passat i el nostre futur, amb l’ etern cuento d’ ampliar una base, que porten 80 explicant. Abans haurien declarat la independencia amb 68 diputats, avui demanen perdó pel referèndum, són iberistes, volen primer ajudar a Espanya a Fer una República, perquè per fer-la aquí hem de ser una ” majoria qualificada” que segons el seu nou gurú Pablo Iglesias, darrera qui corren i malden per fer-hi front comú diu que és d’ un 80%… I per suposat no volen ni sentir la pols de la restitució, ni del Consell x la República, ni de front comú independentista. Si aquesta és la manera que té la gent de lluitar pel que vam començar, més val que no s’ hi haguéssin posat. Malgrat tot, sempre aniré a votar, i sempre recolzaré al partit que lideri el meu President a l’ exili. Tinc la mala costum de no predre mai l’ esperança.

Joaquim ramirez
Joaquim ramirez
15.04.2019  ·  21:24

Primer i claríssim ¡¡¡ tornarem a votar a Puigdemont tota la nostra família.
Segon. potser la estratègia dels defensors dels acusats es posar en evidencia davant de tot el mon, el que es Espanya.
Si no ho fessin així ningú creuria que poden arribar a ser tant bèsties.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
15.04.2019  ·  22:27

Un editorial que pot anar com anell al dit a tota aquesta gent que es declara indecisa a l’hora de votar.
D’altra banda, votar a Puigdemont és donar confiança a la democràcia i a les llibertats en contra d’un estat dominat per una cúpula autoritària que només tolera allò que som (persones lliures amb capacitat de decidir sobre la nostra pròpia vida i la de la nació de que cadascú es sent part) … mai ho respecta i encara menys ho accepta: ens volen subordinats en tots els aspectes nacionals i culturals.
.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies