Edward Snowden
Edward Snowden

“La intolerància i el despietat interès propi dels partits polítics ha fet tant de mal als fonaments de la nacionalitat –la voluntat de cooperar amb el proïsme– que em fa l’efecte que ja hem assistit al fracàs d’alguns dels millors estats de la nostra era.” Aquesta piulada podria encaixar perfectament en la tibant xarxa catalana i descriure-la com un espai constantment dividit en bàndols cada vegada més manipuladors, més descarats i més irreconciliables.

Tanmateix, resulta que el text és d’Edward Snowden, un dels més grans herois del nostre temps, l’avisador que va exposar al món sencer les activitats de la NSA, cosa que originà un dels escàndols més grans de la història recent. Snowden, evidentment, no parla de nosaltres però d’alguna manera també parla de nosaltres. I a mi m’impressiona especialment aquesta figura que dibuixa de la voluntat de cooperar com a fonament de la nacionalitat. Perquè era precisament això que ell descriu tan bé que vèiem a la Via Catalana, a les Diades o el Primer d’Octubre, quan ningú no preguntava al proïsme quin vot dipositava a l’hora de ser cridat a les urnes ni a quin dirigent polític era fidel. L’advertiment, per tant, és seriós.

Com també em sembla molt seriosa una entrevista a Emmanuel Todd que publica el darrer número de la revista Socialter. L’historiador i antropòleg francès que va causar un important impacte fa dos anys amb el seu assaig Les luttes de classes en France au xxie siècle, hi aboca el seu menyspreu envers la classe política i la burocràcia, des de la primera línia. De fet, amb un titular que no deixa espai per al dubte: “El nombre de cretins diplomats no para de créixer” –i ho diu així perquè els seus estudis demostren que aquests darrers vint anys hi ha hagut una clara caiguda de nivell del sistema educatiu, però també que el sistema educatiu ja no és capaç de fer la selecció dels alumnes més intel·ligents i que s’ha produït una dissociació completa entre tenir un diploma i tenir competències intel·lectuals. I aquesta dissociació es fa especialment visible en la classe política. Els dirigents d’avui, molt més exageradament que mai, poden ser perfectament una nul·litat intel·lectual i com més nuls són més se’n destaca la pulsió partidista i l’obsessió per matar l’altre –una actitud, en definitiva, típica de qui té por que un qualsevol li puga fer ombra.

Contra això, Todd destaca que van apareixent moviments que actuen radicalment fora del sistema i esmenta molt particularment els Jupetins Grocs. Fora del sistema i allunyats de les seues temptacions. I considera, en veient aquests moviments, que hi ha un rearmament intel·lectual d’una part de les classes populars, que gràcies a haver bastit organitzacions enginyoses i apartades del món oficial, les elits –fins i tot les que diuen parlar en nom seu– no les poden digerir.

Més enllà de l’eslògan infantil de les lluites compartides, doncs, resulta interessant de comprovar que hi ha preocupacions compartides arreu del món. I que els catalans no som, per tant, ni tan rars ni tan desgraciats…

Només a VilaWeb

Hores després de l’aniversari de la nit més dura de la batalla d’Urquinaona, us oferim una anàlisi de Josep Casulleras que repassa la manera peculiar com l’estat espanyol ha perseguit el Tsunami Democràtic i les actuacions de protesta contra la sentència del Suprem. Us oferim també un retrat de la jutgessa María Romilda Servini de Cubría, la magistrada argentina que, després de molts anys de feina, ha aconseguit de processar Rodolfo Martín Villa pels crims de Vitòria i Pamplona. Com en tants altres casos, Servini és un personatge de moltes cares i no totes amables. I us continuem informant, entre més coses, sobre les eleccions al Consell per la República, avui que comencen els primers debats amb candidats. El format diferent d’aquestes eleccions fa que la campanya electoral siga molt distinta de les habituals. Si voleu repassar com és, ací ho teniu tot explicat. I si hi ha actes que no hem sabut veure, ens en podeu informar a director@vilaweb.cat.

I afegim-hi encara les anàlisis afinades d’Ot Bou (“Cuixart, Rovira i la papiroflèxia argumental“) i Jordi Goula (“Les pimes s’ofeguen i Madrid no vol castigar els morosos“) i l’article de cada dimarts, de lectura obligada, de Marta Rojals: “Barcelona, ciutat de “trevacances”, on explica que “amb l’operació de substituir la població autòctona del centre per treballadors de pas, els catalans d’expressió catalana resultem doblement exclosos de la capital”.

La fotografia

La policia prova de detenir dos joves que han desplegat una bandera del Tibet i una pancarta en solidaritat amb Hong Kong, a Olímpia, en el moment que s’encenia la torxa olímpica dels Jocs Olímpics d’Hivern, Pequín 2022. Segons el South China Morning Post, un dels dos activistes és l’exiliat d’Hong Kong Joey Siui l’altre és un estudiant tibetà, de nom Tsela Zoksang. (Fotografia: Iannis Kolesidis).

Els periodistes de VilaWeb podem treballar i oferir-vos tota aquesta informació en accés obert gràcies als subscriptors. Ens ajudes tu també? Clica ací.

Les lectures

–El primer ministre de França, el català Jean Castex, ha visitat el papa, després de fer-se públic el terrible report sobre la pederàstia eclesial. Le Figaro explica que li ha regalat una samarreta del PSG, signada per Messi. Massa previsible, no?

–La mort de Colin Powell ha despertat una onada de reconeixements públics per a qui fou el primer secretari d’estat negre dels Estats Units. Quan hom es mor costa de recordar-ne les coses dolentes, però Powell, tot i que no se’l creia, va fer el famós discurs de setanta-sis minuts del 5 de febrer de 2003, en què presentà davant l’ONU les suposades proves contra l’Irac, discurs que portà a la guerra. The Intercept publica un magnífic article de Jon Schwarz, en què analitza totes les mentides que va dir aquell dia.

–La visió des del món abertzale de la declaració feta ahir per Arnaldo Otegi la podeu trobar en les pàgines que hi dediquen els nostres col·legues i Berria. Un bon traductor de l’èuscar en línia és aquest.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.