I no podran impedir que tot això se’ls gire en contra

«Espanya comença a aparèixer com un actor desfonat. L'ocupació de l'aeroport, les Marxes de la Llibertat i la derrota en la batalla d'Urquinaona li ensenyaren els límits de la seua capacitat repressiva»

Vicent Partal
27.02.2020 - 20:57
Actualització: 27.02.2020 - 21:57
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ahir es va saber que tots els encausats arran de la concentració davant el TSJC el febrer del 2018, que havien estat acusats de desordres públics, desobediència i resistència greu, han estat absolts. Dotze persones van ser jutjades el 5 i el 6 de febrer per haver-se encadenat a l’edifici, lligant-se a les columnes de l’accés en protesta contra la repressió. Els Mossos d’Esquadra van retirar-les, moment en què suposadament es van produir els comportaments delictius, que ara s’han descartat.

Ahir es va saber també que el vice-president Junqueras i el conseller Romeva podran eixir de la presó, sis hores durant tres dies la setmana. I amb aquesta mesura la major part dels presoners recuperaran una mica, tan solament una mica, de la normalitat que els va robar el colp d’estat perpetrat per Rajoy i Sánchez a l’empara de l’article 155. Ara, dels molts detinguts que han entrat a la presó, només hi restaran tancats del tot Jordi Turull i Josep Rull als Lledoners, Charles Andrew Pittman a Brians, Ibrahim Mouhcine i Charaf al Puig de les Basses i Dani Gallardo, tancat a Madrid.

I ahir es va saber, finalment, que la Junta Electoral espanyola tenia entre els seus membres un individu que cobrava un sou de Ciutadans mentre dictava resolucions al·lucinants contra els dirigents independentistes catalans. Un escàndol que portarà cua i que desacredita encara més la repressió estatal.

És evident i indiscutible que l’estat espanyol, el règim, va hiperreaccionar contra el referèndum del Primer d’Octubre i contra la proclamació d’independència. Sabien que no tenien cap més raó –ni cap més eina per a aturar-nos– que la força bruta i per això la van emprar sense gens ni mica de vergonya ni límit i anaren molt més enllà d’on les seues lleis i el marc judicial europeu els permetia d’anar.

El pla era tan evident com descarnat: volien ficar tothom a la presó, per a decapitar l’independentisme i veure si així s’acabava. Ho van pagar primer els dos Jordis, abans de la proclamació d’independència i tot, no ho oblidem. Ho van pagar després els membres del govern que es van quedar a l’interior i la presidenta del parlament. Ho va pagar Tamara Carrasco com a escarment contra els CDR, mentre Adrià Carrasco s’afegia a l’exili. I ho van pagar tots els altres membres dels CDR detinguts el setembre passat i acusats per una determinada premsa intoxicadora i per uns polítics cada dia més embolicats en les seues mentides, de coses que no han resistit el contrast amb la realitat. Entre milers de represaliats amb multes, agressions o pressions de tota mena, arreu del país.

El pla era aquest. I el preu del pla era el pendent ferroviari insostenible on s’ha posat l’estat espanyol. Allò fou una actuació d’emergència, embogida, que no es pot aguantar més. I atenció a això que explica Artur Mas en el nou llibre, i que avui concreta en aquesta entrevista d’Andreu Barnils. L’inefable ministre Margallo li va confessar que la reforma del Constitucional l’havien feta en vista de l’experiència del 9-N: ‘Pensant en tu’, li digué. I afegí tot seguit que, d’aquesta manera, si Espanya es quedava sense govern o el govern no s’hi atrevia, el Constitucional tindria poders per a actuar com si ho fos. Quin escàndol més gran i quina manera més bèstia de destruir les regles bàsiques i elementals de la democràcia.

El problema ara, per a Espanya, vist que dos anys d’intensíssima repressió no han acabat el conflicte, és com desfer el camí. El govern el van tancar per rebel·lió, única manera d’endur-se’ls a Madrid segrestats, però ara hem vist que no s’han atrevit a condemnar-los per aquest delicte. I no sostenen més la pressió que implica tenir presos polítics. I com més va més jutges comencen a no fer cas de l’absurda ordre de combat que van rebre del rei d’Espanya aquell 3 d’octubre. I Llarena veu que Bèlgica té la proa directa cap a ell. I Puigdemont, Comín i Ponsatí seran dissabte a Perpinyà celebrant una gran victòria amb desenes de milers de persones. I són conscients que Junqueras acabarà anant al Parlament Europeu. I…

Espanya comença a aparèixer com un actor desfonat. L’ocupació de l’aeroport, les Marxes de la Llibertat i la derrota en la batalla d’Urquinaona li ensenyaren els límits de la seua capacitat repressiva. Les constants derrotes davant els tribunals europeus li van ensenyant fins a quin punt és horrible i impresentable tot això que fan. I l’estratègia de l’exili, cada dia més clara i evident, apunta a un retorn polític de la unilateralitat que, per força, revifa la crisi. Però ara amb una Espanya molt desprestigiada i que comença a tenir massa coses lletges a explicar als socis europeus. En una situació, per tant, molt diferent de la del 2017.

Molt diferent simplement perquè no podran impedir que tot això que han fet, vulnerant la seua legalitat i legitimitat, se’ls gire en contra, com ja passa. És cert que encara els queden cartes i ara ho intentaran amb l’ham d’una negociació que tothom sap que no té cap més objectiu que, precisament, ajudar el govern espanyol a guanyar temps. Però això i tot ho fan afeblits i ben lluny d’aquella prepotència que ens feia pensar a tots que la seua dictadura no tenia límits. Del Pedro Sánchez que deia ‘racista’ a Torra i assegurava a la televisió que segrestaria el president Puigdemont hem passat a un Sánchez que rep amb honors el president de la Generalitat, que li explica que va acompanyat, entre més gent, d’un delegat personal i directe del president legítim assegut al seu costat. Els vots d’ERC tenen preu i l’obliguen. No té cap més remei. Però també hi ha la por. Aquella fotografia del seu escorta ensenyant la metralladora a dins del cotxe durant una visita a l’Hospital de Sant Pau va deixar ben clara la por de Sánchez de no poder dominar-nos.

Som-hi doncs. De moment, dissabte a Perpinyà.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
27.02.2020  ·  22:08

El que ara no ens podem permetre és donar aire a un enemic (ells ho tenen clar, que som l’enemic) desfonat. Si han de remuntar el pendent ferroviari, que frenen ells el tren amb les seues forces. Que no els ajuden les nostres a canvi d’unes promeses tan insubstancials com falses. De a seua credibilitat només cal posar, com exemple, a l’inefable senyor Betancor. Si és un estat insostenible, caurà igualment. No cal perdre forces en apuntalar-lo. No sé si m’explique.

Ramon Caralt
Ramon Caralt
27.02.2020  ·  22:11

Més sistemes de repressió refinada i sàdica: m’ha retornat més de 30 cartes enviades a Soto del Real. No els les donaven. Els les retenien.

Francesc Casas
Francesc Casas
27.02.2020  ·  22:38

Les restes de l’estat franquista, que ara rodola pendent avall, varen perdre la batalla contra Catalunya i l’independentisme ara fa 10 anys i mig. Va ser a Arenys de Munt, on dos autocars amb 58 falangistes no varen aconseguir acoquinar a la població que votava el primer referendum per la independència. Sortosament aquell dia tothom va perdre; els falangistes la seva lluita contra Catalunya…, i els catalans la por!!! Si, aquell dia Catalunya va perdre la por a l’estat repressor. Deu n’hi do el camí que hem fet en deu anys i mig!

Mª Encarna Oliveras
Mª Encarna Oliveras
27.02.2020  ·  22:38

El Consell per la República, és al millor que tenim per aconseguir la llibertat.
Ens veiem a Perpinyá.

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
27.02.2020  ·  23:06

I són conscients que Junqueras acabarà anant al Parlament Europeu. I…Jo no n’estic tan segur.Faran el que faci falta per impedir.ho

El teu Editorial avui desborda optimisme..Ha passat alguna cosa i no me n’he assabentat? Perquè lo del Andres Betencor ja veurem el recorregut que tindrà…

jaume vall
jaume vall
27.02.2020  ·  23:16

Em trobo més còmode amb la tàctica dura, de confrontació democràtica que ara mateix representen els exiliats, que no pas amb la pactista que , simplificant, és representada pels presos.
Dit això, aquesta desunió -tàctica, estratègica ?- dels dos lideratges sobiranistes, està portant al meu parer a un efecte col·lateral enormement positiu, “malgré lui”, i és aquesta rèplica de policia bo/dolent, en en nostre camp.
Tant a nivell espanyol com internacional, aquesta voluntat d’independència que abarca centre-dreta i centre-esquerra, líders diversos, no deixa de ser percebuda com una fortalesa hegemònica, dins de la seva diferència d’ideologia. I quan una cosa assoleix l’hegemonia, i s’hi consolida…
Per tant, fem de la necessitat virtut, i celebrem aquells aspectes favorables de tenir un comandament bicèfal, cadascú apretant a la seva manera el govern espanyol, i deixem que es materialitzi que, vot en blanc, vot a favor, el sobiranisme català compta, segueix comptant, i és decisiu perquè no tornin els llops d’ullals rabiosos.

Berta Carulla
Berta Carulla
27.02.2020  ·  23:26

Benvolgut Vicent, repasseu les fotografies d’aquests dies i si sabeu mirar veureu en el rostre de Pedro Sánchez la veritable cara d’aquesta taula de negociació, una cara burleta i macarra i una mirada apenes camuflada de supèrbia i despreci. Això és la realitat, la resta un grapat de mentides que, per incompetència i covardia, alguns del nostres governants prefereixen creure’s.

Robert Mora
Robert Mora
27.02.2020  ·  23:28

Un nou 1 d’Octubre fóra inassumible per l’Estat Espanyol. No el resistiria, sobretot amb els tres europarlamentaris emblemàtics (Puigdemont, Comín i Ponsatí) perseguits per l’Estat espanyol als escons de la cambra del PE.
El debilitat govern del Pedró Sánchez està intentant guanyar temps desesperadament.
Potser no ens adonem, però l’independentisme català ho té tot de cara.
Una bona conjuntura econòmica catalana i una mala a la resta de l’estat, una situació política molt feble amb una dreta sorgida directament de la tomba de Franco sense mà esquerra ni cap proposta política com no siga un guerracivilisme inasumible no només per la UE sinó també per l’Estat Espanyol. Clar i ras, si es carreguen el PSOE, és carreguen el règim del 78
Intentarán enganyar i que res no canvie pero si els negociadors catalans saben fer això de “mà de ferro en guant de vellut” tenen molt a guanyar, sobretot si branden un enfrontament obert, un altre 1-O que l’Estat difícilment podria suportar, com alternativa a una negociacio eixorca.
Pedro Sánchez i el seu govern es troben emparedats entre dues poderoses forces antagòniques, l’unitarisme salvatge carpetovetonic i l’independentisme català que li dóna suport a canvi d’avanços institucionals, substantius visibles i realitzables.
En aquest moment no poden badar.
Les conseqüències del fracas serien impredictibles..

JOSEP AMILCAR ALBERT
JOSEP AMILCAR ALBERT
28.02.2020  ·  00:10

Jo no podré anar-hi. Esteu per mi.
España, un regim hereu del feixisme, que no fent net, encara exerceix. España és un país fracassat, un pària, un protectorat.
I el més greu és que un partit que es deia independentista apuntale el règim.
Ens diran quantes baixes els ha costat a Esquerra el seu viratge neoconvergent? És per a un amic.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
28.02.2020  ·  00:20

Molt bé, espanya està desfondada i què? de què serveix?

Si enlloc d’aprofitar-ho, la misèria de “govern efectiu” que tenim segueixi l’estrategia d’ER i es dediquen a blanquejar davant d’Europa el govern del PSOE que manté la repressió i la podridura judicial. De què serveix?

Albert Ventura
Albert Ventura
28.02.2020  ·  00:53

Tot aixo esta molt be, pero recordi que Churchil va dir despres de Dunkerque que una guerra no es guanya a base de retirades exitoses.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
28.02.2020  ·  01:05

D’acord un cop més Partal. Més aviat d’hora que tard tot això que han fet, aquestes barrabassades absurdes i fins i tot grotesques s’els giraran en contra. Algú (els catalans) ho han dit: el rei va nu!! I pocv a poc tothom ho va veient que efectivament va nu; el rei i Esopaña i el seu règim del 78. Avui a SantAndreu (Barcelona) ha parlat Elpidio, el jutge postergat, i ho ha expliucat molt clar: a España res ni ningú està dispoast ni preparat per a defensar els drets dels ciutadans espanyols. Ni el TC ni la alta judicatura, ni el CGPJ. Al contrari: estan dissenyats per a que aquests drets q

Joan B. Gabarró
Joan B. Gabarró
28.02.2020  ·  03:33

No sé si ERC i JxCAT s’adonen que amb aquesta maniobra estèril (per nosaltres) de la taula “presa de pèl” servirà perque els babaus de torn es pensin que un referèndum acordat amb l’estat és possible i blanquejant el PSO€ i UP evitin que a les properes eleccions al Parlament els vots independentistes superin el 50%. Tinc el pressentiment que quan ens van dir que s’havia d’eixemplar la base en realitat deien “aixafar la base”.

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
28.02.2020  ·  06:02

Coincideixo totalment amb Berta Carulla, Sánchez no és de fiar. Només li interessa surtir bé a les fotos i passejar el seu ego . És tan superficial i vuit per dins com un ou de Pasqua ; acolorit per fora , res a dins. Si jo fos no em deixaria enredar per les seves martingales.Fals ell i falsos tots els que l’envolten.

Joan López
Joan López
28.02.2020  ·  06:38

Hems veien a Perpinyà! !!!

jordi Rovira
jordi Rovira
28.02.2020  ·  06:48

Un simple e intuït comentari, en l’últim paràgraf, quan es diu “i ara ho intentaran amb l’ham d’una negociació que tothom sap que no té cap més objectiu que, precisament, ajudar el govern espanyol a guanyar temps”, s’oblida qui també guanya temps. L’estat espanyol per descomptat, però també aquells que ja saben de les seves fragilitats. El problema real són ells ( un règim com el del 78 ). La dinàmica històrica i política de l’estat espanyol és un problema internacional gens menyspreable. I molt més quan ensenyen del què son capaços. Un problema que ocupa Europa, però s’estén al model d’Amèrica Llatina. Un model del 78 que enceta una via amb possibles aportacions a la transició dels països ex comunistes. Un espai on buscar solucions aplicables a aquests sud d’europa que no se’n surt.

Carme Garcia
Carme Garcia
28.02.2020  ·  07:03

Rosa Gispert, totalment d’acord amb tú.

Albert Miret
Albert Miret
28.02.2020  ·  07:25

De miracles no n’hi ha hagut mai. Si Espanya ara vol estirar quatre anys simulant davant d’Europa que està dialogant amb els independentistes, no és perquè se’ls hagi girat el cervellet, és perquè Europa els ho ha exigit sota amenaça d’emprar l’article 7 o de tancar l’aixeta dels calés. Si en aquest moment els independentistes els segueixen regalant vots, cal que les eleccions catalanes es facin urgentment. Perquè tenim una classe política que no és la que ens mereixem. Són tan i tan babaus i incompetents com per creure que els coautors d’un cop d’estat i de la massacre més gran contra Catalunya post l’assassí Franco, ara s’han tornat bons, rebutgen mitjancers (no volen testimonis de la incompetència general), i com a mongetes de la caritat els van a salvar de la derrota final? A mi em produeix autèntica pena i molta vergonya. Així no ens en sortirem mai. Només ens queda l’esperança que es formi un nou partit o organització de representació transversal al que els de les manis puguem votar tots junts, . Els adoradors del cotxe a la porta i l’engreix del compte bancari, ja es poden quedar a casa i callant, i si pot ser deixant de fer revivals continus dels que no saben o no volen entendre que ja se’ls ha covat l’arròs.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
28.02.2020  ·  07:33

La inèrcia immensa de l’estat español fa que el seu rumb no es pugui modificar més que de forma infinitesimal, i encara amb dosis mastodòntiques de força, constant, aplicada en la mateixa direcció de manera continuada. Mantenint una força molt considerable durant un temps prou llarg sí que són possibles canvis de rumb perceptibles a la llarga. I això requereix, per part nostra, concentrar tots els esforços sota una única direcció: res de capelletes que estiren en direccions antagòniques, amb una resultant nul·la. També requereix un esforç màxim, sense encotillar per les limitacions (legals, judicials, policials, administratives, etc.) que impedeixen als de l’interior posar tota la carn a la graella. Per això la direcció permanent del sobiranisme l’ha d’exercir el front exterior, que fins ara és l’únic que ha donat resultats constatables. I res no serà possible sense el poble, disposat a lluitar i sacrificar-se com ja ha quedat clar tantes vegades. Sota la direcció coherent, agosarada i sobretot lliure del Consell per la República, disposem-nos a lluitar tot el temps que calgui fins a la victòria.

Fem-nos tots membres del Consell per la República! Donem força (també numèrica) a l’exili!

TOTHOM A PERPINYÀ.

Josep Salart
Josep Salart
28.02.2020  ·  07:38

Berta, no afegiría rés més.

També, i amb lo poc que costa avui dia, vull parlar del recompte de vots de les eleccions. Caldría fer sempre el recompte pel nostre compte. Que des de les meses, els partits enviín les dades a un programa. Quan la JEC informi del resultat, que coincideixi fil per randa amb el nostre.
Fan trampa? Si assassinen, fan suicidar, roben, manipulen, extorcionen i moltes coses “més” greus, no faran trampa en el recompte?.
Estem parlant del Tercio de Flandes, vull dir dels seus successors.

Pep Agulló
Pep Agulló
28.02.2020  ·  09:00

NO ÉS HORA PER DERROTISMES

Em sembla sa i necessari, quan es lluita, que a les envistes de celebrar una victòria, posem en fila les derrotes i barbaritats fallides d’aquest Estat miserable i feixista. Per tot això, perquè restem dempeus, ho anem a celebrar. Res més a afegir. Bona editorial.

LLIBERTAT I AMNISTIA!

PS. Deixem-nos de Taules, de vots, de traïcions, de partits, demà va de nosaltres, de tots nosaltres, de l’1-O.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
28.02.2020  ·  09:09

Continuem…
Som-hi i demà a Perpinyà hi falta gent.
No perdem l’objectiu i deixem comentaris distorsionadors per un altre temps.
Ara responsabilitat total. Som-hi!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Miquel-Àngel Montserrat
Miquel-Àngel Montserrat
28.02.2020  ·  09:25

Discrepo del sr Partal en el sentit de jo no veig que Espanya estigui “perdent”.
Més aviat al contrari. Té embranzida, sobre tot per “incompareixença” nostra a l’hora de presentar batalla.
Ens veiem demà a Perpinyà.

Alexandre Pineda
Alexandre Pineda
28.02.2020  ·  09:30

Sabent-ho, s’agraeix la claredat hi ha la descripció de la realitat feta per Vicent Partal, res més a dir, i les gràcies al bon redactat que és l’alegria de la maduresa intel·lectual i humana.

Jaume Riu
Jaume Riu
28.02.2020  ·  09:40

Vicent Partal en aquest editorial m’ha suggerit un exercici que resulta gratificant.
La situació d’avui, a les portes de l’acte del Consell de la República amb els tres eurodiputats i, sobretot, amb el president legítim Carles Puigdemont a Perpinyà, ho he traslladat a moments anteriors a l’entorn del 9-N, de l’1-O, del 3-O, del judici i la sentència del TS i, en tots els casos, la prepotència que exhibia el regne d’Espanya ha desaparegut. Veiem sinó el silenci de Borrell i del rei, o les rectificacions que han de fer els tribunals espanyols per admetre les excarceracions que van degotejant a les presons catalanes.
Només la comparació amb els escenaris anteriors ens permet veure que es comencen a produir canvis determinants.

Josep Ramon Alonso
Josep Ramon Alonso
28.02.2020  ·  09:44

Hi som i hi serem, seguim i seguirem, per que malgrat tot la força del nostre vot sempre serà nostre, si no defallim la victòria sempre ens la donarà el nostre vot, i esperem que no ens el puguin treure mai, per que si ens el treuen, voldrà dir que ens han tret la poca democràcia que tenim.

Rosa Masot
Rosa Masot
28.02.2020  ·  09:53

1) Perquè no deixen sortir de la presó a Rull i Turull?
2) No n’hi ha prou amb deixar sortir unes hores o mantenir la presó continuada a persones que no han comès cap delicte.
3)El referèndum el vam fer i el vam guanyar. Si algú va actuar malament i qui va causar desordre públic va ser el “gobierno” Ñ i les seues forces de l’ “ordre”. No tenim perquè pagar-ho naltros.
4) Apart del dret que tenim a ser un país independent, ara ja hi ha massa agressions de tot tipus i massa seqüeles per parlar altra cosa que no sigui la independència.

maria serra
maria serra
28.02.2020  ·  09:54

Segur que Perpinyà serà un èxit, però ja ens podem preparar la propera setmana ,
que segur que ja tenen alguna noticia apunt d’aquestes que ens tenen acostumats…

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
28.02.2020  ·  10:00

Si be és cert fil per randa tot el que diu l’editorial d’avui, jo continuo discrepant de la conclusió. Espanya no està tan malament, encara que a ulls de qualcevol persona mitjanament intel·ligent ho sembli, estar malament és el seu estat natural. És que hi ha un període de l’història on hagin estat bé? Si quan no se’ls ponía mai el sol, les riqueses espoliades salvatgement se’ls escapaven entre els dits, entre pícars i bandolers, església i terços a Flandes, armades invencibles (amb bon temps) que mai no van vèncer ningú… Això a l’epoca gloriosa, segons ells. Si viure de l’espoli als països catalans, darrera colònia que els queda, i de les subvencions europees és estar be (?), pot ser un moment han tingut, per tornar a la seva realitat natural. No espero massa res d’aquesta situació.
De nosaltres sí espero i molt. Espero una llista transversal per l’independència unilateral a qui poder votar amb il·lusió, espero una bona tasca a l’exterior, espero que tots continuem sent Meridiana, que no afluixem, i que s’acabi quan avans millor aquesta mascarada de la taula de negociació, que no serveix per a negociar res, ni sembla que tampoc per demostrar, per enèsima vegada, que no es pot negociar res amb ells, i que no se per què ni per qui (tret del govern espanyol) serveix.
Molta il·lusió per demà, molta al.legria i un altre cop demostrar la força i la voluntat. Però, amb el cap fred, no se que hi vaig a escoltar, la veritat, el que acabo d’escriure i prou? (I ja em sembla be, molt be) O alguna cosa concreta per tirar endavant? Expectació i esperança.

Oriol Ribera
Oriol Ribera
28.02.2020  ·  10:14

ERC blanquejar la Represio , Podemos callan sobre fets com els de la JEC
Pais mol trist
Adeu , soc independent

Marià Puig
Marià Puig
28.02.2020  ·  10:42

Vas embalat . Quina alegría que torni el meu Sr. Partal de sempre. Gràcies.

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
28.02.2020  ·  11:14

Sr. Partal gràcies per ser tan, tan optimista.
Però crec que en “Jordi Grau’ hi posa una mica de seny i limita tanta eufòria. Sóc optimista, però tocar de peus a terra amb tot el que té a veure amb Ñ (justícia, processos, multes, etc.) és per no fer volar coets.

Eduard Samarra
Eduard Samarra
28.02.2020  ·  11:49

Llegint l’entrevista a Raül Garrigasaït en aquest mateix mitjà queda clar que hi ha una part important del catalanisme que s’ha pensat històricament en clau espanyola; una federació amb Portugal, Castella i Catalunya al mateix nivell i la idea de manar a Espanya. Merdes vàries que sabem impossibles.

Potser ja sabeu per on vaig, ja que sempre estic amb el mateix. Digueu-me el que vulgueu però jo veig unes ganes boges de “normalitzar” la situació, deixar l’ensurt de la repressió enrere i tornar tots a lloc. Quan parlem del Règim ens referim a tot ell en seu conjunt, també aquells que l’apuntalen des dels marges (i no tant marges), ergo, la nostre classe política.

Si això que feren les nostres polítics era ingenuïtat (“els asseurem a negociar”) o cinisme (“hem de controlar les masses”) és un tema que no s’ha acabat d’explicitar. Hi ha moltes evidències, però no s’ha oficialitzat pas res. Segurament és més complex i és una barreja de totes dues.

El que jo tinc clar és que ara mateix no hi ha voluntat de fer la independència per part de la classe política. Ni amb bones condicions, ni amb dolentes. El Mas ho deixa ben clar i qui no ho vulgui veure allà ell: “Penso que és molt millor anar més clar: la Generalitat ja ha fet tant com podia. Deixem el procés sobiranista a les mans d’aquella gent no controlada per l’estat espanyol.”

Per tant, Espanya es pot enfonsar tot el que vulgui que si nosaltres deixem el rumb en mans de qui es pensa, es veu i se sent en clau espanyola ens enfonsarem amb ells. Repeteixo: deixar Espanya en evidència no és igual a independència.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
28.02.2020  ·  11:59

Sempre va bé engrescar la gent amb relats positius com aquest d’avui. Però són com aspirines que calmen el dolor però no solucionen el mal.
La realitat és que, gràcies a la repressió intel·ligent de l’estat, moltíssims han perdut l’objetiu d’independència real i han acceptat ajudar a la governabilitat d’ Espanya.

Comprovo Vicent que molts que votaven independentisme per simpatia, nomes per provar un canvi, han decidit que és millor recolçar el PSOE i Comuns perquè el sistema espanyol ES EFICAÇ i sembla guanyador.. més si es té en compte la gelosia i ganivetades entre polítics independentistes.

És absurd no valorar l’eficacia del cruel sistema espanyol.
Seguim sent una “reducción indígena” com les de 1545.

Josep Sierra
Josep Sierra
28.02.2020  ·  13:16

Ja va sent hora d’exigir responsabilitats polítiques, professional i personals, també, a tota aquesta gent que han causat tant dolor. Fins que no passem contes, no podem dir que la societat avança.

JAUME ORTS
JAUME ORTS
28.02.2020  ·  13:52

Escoltant a la Ministra M. Jesús Montero després de la primera reunió de la “taula de diàleg”, em va fer l’efecte que el subconscient li va jugar una mala passada i va demostrar que ho tenen més coll avall del que sembla. De tot el que va dir em quedo amb: “bla bla bla… entre Cataluña y España…” , “bla,bla, bla… entre los catalanes y los españoles…”. Ho diferenciava explícitament. Veieu com ho tenen més assumit del que volen reconèixer (i del que ells mateixos es pensen) ?

Josu Elorduy
Josu Elorduy
28.02.2020  ·  16:06

Momentos de oscuridad, momentos de esperanza.
Las olitas del tsunami.
Como el agua, que surte por los sitios más inesperados. No tengo ninguna solución ni mágica ni real. Tengo la fe y la seguridad que un pueblo en marcha, empoderado, determinado en sus convicciones y perseverante triunfará. Por eso voy a Perpiña, para ser una gota más de la ola del “consell” puesto de largo.
Habrá muchos errores y tropiezos, dudas, deserciones, que sé yo.. Pero también el resultado de nuestro trabajo. Perpiña es un gran eslabón, hasta aquí se ha llegado. No gastemos muchas fuerzas en criticar a los débiles, indecisos o con vocación de renegados.
Nuestra fuerza, nuestra convicción tiene que ser como un imán que atraiga la ilusión, la alegría, el futuro de la mayor parte de nuestro pueblo.
Así ganaremos. Con las manos abiertas a todos. Nuestra causa es la causa de todos los que quieren un mundo mejor, para personas y pueblos, desde los abuelos y abuelas que dedican el otoño de su vida a la libertad de su pieblo hasta los adolescentes, casi niños y niñas que nos exigen para si y para todos un mundo sostenible, pasando por las mujeres que quieren, que exigen ser respetadas y escuchadas como personas en pie de igualdad con el resto de los seres humanos, pasando por los trabajadores y aspirantes a trabajadores, que reclaman con justicia poder vivir de su esfuerzo diario, si verse

Rosa Maria Tomàs
Rosa Maria Tomàs
28.02.2020  ·  16:21

Ens veiem demà a Perpinya !!!!! I mentrans tant hem de fer boicot economic a les seves empreses, especialment a les del Ibex.

Roser Caminals
Roser Caminals
28.02.2020  ·  16:32

Esperem que la ciutadania obri els ulls quan quedi clar que la taula de diàleg és una taula de monòleg.
Aleshores estarà a la mà dels votants decidir si recolzen l’estratègia d’unitat i confrontació de l’exili o la de divisió i acatament del Parlament. I, com diu Josep Salart, alerta amb el compte de vots. Amb el vot exterior fan tota mena de martingales.
Seré amb vosaltres en esperit a Perpinyà.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
28.02.2020  ·  20:09

En una situació, per tant, molt diferent de la del 2017… Sí, vam perdre 400.000 vots, a veure si els recuperem aviat i els doblem..

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
28.02.2020  ·  20:44

Si d’aquest argument en feren una sèrie divertida i didàctica, riu-te’n del culebrot pseudo-històric “Cuéntame cpmo pasó”.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes