No arribarem al primer d’octubre…

«Al setembre la cadena d'esdeveniments serà tan elèctrica que l'estat no tindrà capacitat de reaccionar sense provocar un final immediat contrari als seus interessos»

Vicent Partal
Vicent Partal
23.06.2017 - 05:30
Actualització: 23.06.2017 - 07:30
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Hi ha gent que fa dies que es dedica a dir que l’estat tindrà una reacció furibunda contra el referèndum, que actuarà amb una resolució i una duresa enormes i que el procés morirà abans d’arribar al primer d’octubre.

A mi em sembla que és una profecia agosarada que té molt poca base fàctica. Entenc que els nervis puguen dur algú a pensar en hipòtesis extremes. I entenc molt millor encara que alguns dels qui no volen el referèndum exageren l’amenaça simplement per veure si ens hi repensem, espantats. Però a mi tot plegat em semblen elucubracions molt voluntaristes. Oimés si com a argument final només ens diuen que l’estat no pot restar plegat de braços.

Que l’estat no voldria restar plegat de braços és segur. Però en política una cosa és voler i una altra de ben diferent poder. Tenim, de fet, l’experiència del 9-N. Ara s’ha posat de moda insinuar que tot havia estat pactat i tolerat. Però ja tenim notícia, pel cap baix, de dos intents d’atac que l’estat va planificar i que no va acomplir. Per què? Doncs l’única resposta sensata és perquè no va poder. Perquè va calcular el risc i va veure que l’atac els creava molt més problemes que no pas els en treia. I ha canviat res, en aquest sentit?

De substancial, no. Sempre que algú em parla de situacions extremes, la meua pregunta és simplement demanar com ho faran. Encara espere que algú m’ho explique d’una manera raonable i creïble.

En el referèndum hi haurà vuit mil urnes. Si han de venir a endur-se-les, hem de pensar que no podran enviar un policia per urna, sinó que en necessitaran molts més. I d’on els trauran? Sumant tots els cossos policíacs de l’estat, mossos inclosos, i suposant que els poguessen dur tots a Catalunya el mateix dia i deixar sense vigilància la tanca de Melilla, la Moncloa, la Sarsuela, ports i aeroports, carreteres, les centrals nuclears, les presons i tot el que vulgueu imaginar, tindrien tirant molt llarg setze efectius per urna. Impossible de fer res, amb això, havent-se de repartir per tot el territori del Principat. Impossible d’enfrontar-se a les cues de milers de manifestants arreu del país en aquestes condicions. Perquè si ho intentassen haurien d’actuar de manera contundent i efectiva, no a mitges. No poden traure unes urnes sí i unes altres no, no els val. Una intervenció en massa contra el referèndum, per tant, s’ha de descartar. I encara més si fem càlculs raonables, pensant que no poden dur tots els policies que tenen.

I aleshores només queda la hipòtesi d’una actuació selectiva contra l’organització del referèndum. Però, novament, l’explicació de què es podria fer i de com ho podrien fer resulta molt poc convincent. Al setembre la cadena d’esdeveniments serà tan elèctrica que l’estat no tindrà capacitat de reaccionar sense provocar un final immediat contrari als seus interessos. La convocatòria anirà seguida de l’11 de setembre, l’11 de la campanya i la campanya de la votació. El país es trobarà mobilitzat de cap a cap i en espera tensa. Originar un incident en eixe moment seria la pitjor idea possible si tenen en el cap guanyar.

Així doncs haurien d’actuar al juliol o l’agost, però això seria com provar de detenir l’aire. Al juliol no hi haurà urnes ni col·legis ni convocatòria ni res de res. Contra què haurien d’anar? Contra el govern? Contra el parlament? I amb quin argument? I amb quin coixí legal? I, sabent com saben ja que el govern no acceptarà de ser inhabilitat pel constitucional, amb quin resultat previsible?

Per tot això, especular amb una acció contundent, en aquestes condicions i sense respondre a aquests interrogants, em sembla un exercici de poca maduresa política i gens útil. I no em serveix d’argument que alguna cosa han de fer, això no és seriós. La pregunta que encara espere que em responga algun d’aquests que van pregonant l’enfrontament és quina cosa podrien fer. I com podrien fer-la. Perquè, per més voltes que hi faig, jo no sé veure-la.


[Bon Dia] –Sant Joan es des de fa anys la Festa Nacional dels Països Catalans. La flama encesa dalt el Canigó anit arribarà avui a tot el territori, de Salses a Guardamar, enguany en un símbol d’unitat especialment significatiu. Per això a VilaWeb us oferim un especial sobre Sant Joan on podeu trobar la informació sobre la flama, sobre les festes de falles al Pirineu o de fogueres a Alacant i un text preciós d’Esperança Camps sobre les festes de Sant Joan a Ciutadella. Bona revetlla a tots!

–Comença la dansa del Brexit. Ahir May va anunciar als dirigents de la Unió que està disposada a concedir drets polítics als ciutadans europeus que ja fa cinc anys que viuen al Regne Unit. No és gran cosa, però tenint en compte que deien que havia de ser un Brexit dur, és un primer indici que no ho serà tant…

–Tot fa pensar que avui quatre diputats de Ciutadans a les Corts Valencianes anunciaran que abandonen el seu grup polític i que passaran a ser diputats no adscrits. D’ençà que va començar la legislatura, el grup de Ciutadans ha viscut convuls, amb abandonaments, escissions i picabaralles constants. Ara restarà molt afeblit.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
22.06.2017  ·  23:11

Ja fa temps que s’especula amb la reacció de l’estat. A mi em recorda l’esperança de la reacció soviètica allà pels anys seixanta del segle passat, quan la carrera espacial va prendre una direcció concreta amb el programa Apol·lo. Sí que s’esperava, però mai va arribar. De moment, anem de cap al juliol i l’agost, que són períodes de vacances, i ja només resten 99 dies, per al final de setembre. Hem baixat de cent i sembla que tot continua segons un guió previst.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
23.06.2017  ·  01:04

No sé si se’n recordeu de fa any i mig escàs en què ja ens interrogàvem com seria el panorama entre nosaltres i l’estat a hores d’ara. O si a nosaltres les cames ens farien figa.

Paga la pena rellegir aquells editorials i els comentaris. Llavors ja especulàvem sobre si els nervis dels dirigents de l’estat serien prou temperats per a aguantar-nos la pressió.

Mentre intenten abaixar-nos la moral per a reblanir-nos la trempera amb declaracions serenes i plenes de supremacisme com la del cantant aquell andalús que La Vanguardia Española ahir ens refregava pel nas, veiem “l’adoctrinament nacionalista” en què han estat segles inoculats gent aparentment senzilla i noble, tant, que ara els cal cercar una inculpació que es tanca en dues premisses: l’odi que sentim envers España i la “imposició” que practiquen els dirigents nostrats. Allò que no entenen i els autoexculpa de fer autocrítica.

Una fugida endavant d’una societat zombi aplegats a un imaginari col·lectiu que només transpua supremacisme cínic.

Sense parar atenció -ni un minut- que són triats des d’avall i contra el seu estat, que no pas contra la seua España.

Que també, doncs, caldria enraonar-ho com a subproducte cultural alineador farcit de tòpics que no es sustenten a si mateixos ni drogant tots els súbdits d’aquell estat-nació

En definitiva, com dèiem, fa molts mesos, restem a l’espera a que estaquen els gambals fins el garró quedant-hi atrapats al seu propi parany.

Com la resta de pobles que ja escaparen de les seues urpes. No estem inventant res….està escrit en el destí d’aquells que s’estimem la llibertat pròpia i la de l’altri.

Però açò no és odi, sinó justícia per als que quan s’alcem diem o entrem a un lloc diem “Bon dia” i també per als que ho diuen diferent.

That’s the question !

Josep C. A. Codina
Josep C. A. Codina
23.06.2017  ·  01:08

Aquesta seguretat que fas servir, i que tens Vicenç, ens fa molt de bé i s’encomana, que cada un de nosaltres, faci el que hagi de fer, principalment anar a votar.

Ramon Perera
Ramon Perera
23.06.2017  ·  02:12

Els que hem conegut directament el franquisme, i tots nosaltres si mirem la història, sabem que l’estat espanyol hauria intervingut per la força en qualsevol dels passos que portem caminats. I no ho ha fet. Això no havia passat mai abans. No ha passat quan s’ha anunciat la data del referèndum.

Passarà el dia 4 quan se n’anuncïin els detalls? Algú ho veu probable?
Cada pas que fem els ho posa més difícil. Si per alguna raó perden el cap i fan alguna bestiesa, ens faran mal però hauran perdut del tot.

Josep Martín
Josep Martín
23.06.2017  ·  02:13

El dimarts, a Gràcia, el periodista parlamentari Martí Rigau ens deia que sembla que hi haurà una acció contundent contra la Conselleria d’en Romeva per a impedir la arribada d’observadors internacionals.

La pregunta que ell i el moderador Lluís Falgas es van fer va ser la contrària: com s’ho farà el nostre Govern per repartir les urnes amb Espanya radicalment en contra?

És natural que el nervis s’expressin arreu..

Jordi Peradalta
Jordi Peradalta
23.06.2017  ·  02:14

Una acció fàcil de fer, barata i amb necessitat de pocs recursos no podria ser una cosa tan senzilla com anar a la fàbrica d’urnes i requisar-les totes abans que les enviéssin a les autoritats catalanes? És il·legal? Bé, i què? Tenen una colla d’antecedents d’actes il·legals i tant se’ls en refot.

Roger Civera
Roger Civera
23.06.2017  ·  02:16

No tinc clar si faran quelcom o no… no tinc tant clar, com s’exposa a l’editorial, si tenen o tindran capacitat per a fer-ho… però sincerament poc m’importa (pose el m’ per a no semblar prepotent i no dir directament “poc importa”), puix aquesta relació (Catalunya-Espanya) està morta.
Com a valencià puc explicar de primera mà tot l’odi cultivat a les espanyes contra el que fes el menor olor a català, no d’ara si no des de fa décades. I com a resident al principat, lo farta que ha quedat d’aquesta gent gran part de la societat catalana… per tant, quan un odia i l’altra part ja no estima… solament hi ha dos finals posibles, que el masclista assessine a la seua parella (cosa totalment imposible parlant de pobles a la Europa actual) o una separació més o menys sorollosa…

Ramon Morató
Ramon Morató
23.06.2017  ·  02:17

Si la por venia per temes com les pensions o la pertinença a la UE, ara el nou discurs ja és: “Que viene el coco”. Ens volen atemorir només insinuant que el cel ens caurà a sobre, però sense dir com ho faran.
Steven Spielberg, va fer una pel·lícula de por amb un tauró que s’insinuava només per la seva aleta, i això feia més por que un tauró de joguina, per que insinuar fa que la teva por vegi més del que hi ha realment.

Enric Pelegrin
Enric Pelegrin
23.06.2017  ·  02:18

De moment, tots ens estem movent en el terreny de les declaracions d’intencions. Encara no hi ha cap convocatòria formal i, per tant, tampoc cap reacció formal a la mateixa.

Veig que està creixent molt aquesta mena de “processisme” que no para de parlar dels temes secundaris i amb un cert to novel·lesc.

Jo crec que hem de demanar als que s’oposen a la realització de la consulta és que expliquin bé els motius, perquè en una democràcia el que és normal és que les decisions les prengui el poble.

I també cal exigir al govern que prepari bé la consulta de forma que puguin votar tots els catalans i que tothom disposi de prou informació com la necessària per prendre una decisió transcendent. Demanar als del NO que expliquin quines són les seves raons per romandre depenent de l’estat espanyol, als del SI que expliquin també les seves raons per agafar un nou camí i crear una república catalana i també als que no es volen implicar, ni SÍ, ni No, que expliquin perquè no cal pronunciar-se davant d’una decisió transcendent per Catalunya.

Amb les anteriors condicions entenc que si els catalans voten NO és perquè se’ls hi ofereix un nou estatus dins de l’estat espanyol prou engrescador com per voler continuar depenent d’ell. I entenc que si voten SÍ el que caldrà a partir del dia 1 d’octubre és encetar un camí nou que ens dugui a disposar d’un estat propi i de les eines que aquest posarà a disposició de la societat catalana.

I tant si passa una cosa, com l’altra, caldrà estar atents de que s’implementin els resultats de manera fefaent. La única cosa que resultaria desastrosa en no gaire temps seria continuar tal com estem. No seria bo ni per Catalunya, ni per Espanya. La quantitat de reptes que la societat te pendents d’abordar no permeten ajornar més aquesta decisió. És per això últim que no tenen raó els que s’oposen al referèndum, tant de forma directa com indirectament no implicant-se perquè aquest sigui efectiu. No ofereixen res més que la submissió incondicional dels catalans.

Jordi Serramià
Jordi Serramià
23.06.2017  ·  02:19

L’anàlisi d’avui és força encertat, la clau està en que no es vulguin acatar les inhabilitacions, si aconseguim fer pinya quan arribi l’hora no hi tenen res a pelar, així de clar! El que trobo a faltar és més contundència en la defensa d’aquest pla, encara hi ha molta gent que no s’ho acaba de creure i aquesta és la única arma que els hi queda i que els hi pot funcionar: la por

Lluís Paloma
Lluís Paloma
23.06.2017  ·  02:19

La meva tesi és que estan tan desesperats i tenen tantes ganes de fer-nos mal, que faran un munt de bestieses. Però aquestes bestieses no faran més que enterrar-los. Se suposa que són professionals del mal i que la seva psicopatia no té límits, però la mateixa aversió espanyola a la intel·ligència els ha dut a posar al govern i a determinats llocs clau a un munt de gent estranyament tòrpida, incapaç de pensar amb normalitat. Simplement són incapaços de vèncer. Tenim tot el dret a flipar.

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
23.06.2017  ·  02:20

Penso que serà molt difícil que l’estat espanyol ens ataqui amb violència extrema i tampoc que ho faci amb una violència “proporcional” com diuen. Cap de les dues hipòtesis que planteja el Vicent sembla inviable però no acabo d’entendre perquè es necessiten 16 policies per anar a treure una urna. Vénen dos policies armats, l’agafen, se l’emporten i no crec que la gent es planti al davant tractant d’impedir-ho perquè s’hi podria jugar la vida. És evident que una acció d’aquestes característiques no solament no desinflaria el procés sinó que seria un desprestigi tan gran per Espanya quan la gent anés enviat fotos d’aquesta acció a tot el món, a banda de la versió que donarien els observadors internacionals que seria un escàndol majúscul que Espanya no es pot permetre de cap manera. Si de cas miraran de d’intentar que les urnes no es posin impedint que no surtin de la fàbrica on les fan.

L’altra possibilitat de les inhabilitacions o la suspensió de l’autonomia, tindria també unes conseqüències molt negatives pel govern espanyol perquè el dia després Catalunya s’hauria tornat ingovernable des del punt de vista espanyol i governada de nou segons el poble català per l’Assemblea de Càrrecs Electes, que a hores d’ara ja té 9.000 membres inscrits, que es reuniria per proclamar una DUI.

Per tant, tranquil·litat i estar alerta si a banda del polítics, cal que la ciutadania surti al carrer tantes vegades com calgui -i si cal que hi romangui-, protegint la nostra sobirania i la nostra dignitat. Tot plegat és una nova versió d’amenaçar per fer por per intentar canviar l’opció d’algú que dubti i es faci enrere. Un sistema que ja han vist que ha fracassat.

Josep M. Armengou
Josep M. Armengou
23.06.2017  ·  02:21

Em sembla que la calor fa massa estralls…

Octavi Monsonís
Octavi Monsonís
23.06.2017  ·  02:22

Quin sil·logisme és aquest que de reacció furibunda i d’acció contundent es conclou la mort del procés? La fal·làcia rau en una conclusió que mostra més un desideratum (que acabe el malson de l’independentisme), que no la conseqüència lògica d’unes premisses.
Per la mateixa raó podíem concloure una radicalització del procés davant d’una repressió tan dura.
No és convenient ni recomanable fer política-ficció. Ningú no pot saber què passarà, però sí que sabem el que volem que passe, que és fer el Referèndum i guanyar-lo i, per tant, hem de dedicar-nos-hi amb la màxima intensitat perquè aquest objectiu siga possible.
La resta, fum de canyes, i dedicar un sol minut a elucubrar sobre la qüestió és un minut perdut per a la independència.
No sabem què farà l’estat, per això el govern catalá ha de contemplar totes les eixides institucionals possibles per fer front a qualsevol escenari de repressió i de violència contra les institucions catalanes.
Però sobretot i per damunt de tot ha de ser la gent la que s’ha de mantenir ferma i combativa contra els intents de l’estat de reprimir el Referèndum. Aquesta és la més important i l’autèntica garantia que el Referèndum se celebrarà.

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
23.06.2017  ·  06:33

Ja fins i tot em fa vergonya repetir-ho, perquè sembla que ningú ho veu o no ho creu possible, al Estat espanyol ja en te prou si no es pot fer un recompte total, lo qual no faria valid el referèndum, ni vinculant, i això podria portar a una DUI i/o a una suspensió del nostre govern el temps just per convocar eleccions autonòmiques, fins i tot il·legalitzan els partits independentistes, ja se que es aberrant, i que a un demòcrata tot això no l’hi passa per el cap, però tinguem molt clar amb qui ens enfrontem, i es molt fàcil fer això de que no es pugui fer un recompte total de vots , no cal que la policia es faci la foto retirant urnes, dic lo que vaig escoltar que parlaven uns homes, segrestar urnes plenes just abans de tancar col·legis, en llocs o pobles on pot ser més fàcil fer-ho,…em pregunto, hi haurà mossos o municipals custodiant els col·legis, si el referèndum es il·legal per l’Estat espanyol? no ho crec, com a mìnim no a la porta, per aixo crec que s’haurien de organitzar grups de protecció d’urnes, fins a tancar els col·legis. En fi, sento molt repetir-me, no m’invento res.

Andreu Fàbregas
Andreu Fàbregas
23.06.2017  ·  08:23

Vicent, en aquesta ocasió discrepo d’algunes coses de l’editorial d’avui:

1 – Les 8000 urnes podrien representar uns dos mil llocs de votació. A l’estat espanyol li bastaria amb enviar a cada local de votació, p.ej. a les 7 del mati del primer d’octubre, un petit escamot de policies (amb 4 membres els seria més que suficient) per a ocupar-lo físicament, i sense necessitat de cap mena de violència. Retirar-ne totes les urnes i deixar després una ‘parelleta’ de membres permanent per a vigilar, i fer desistir a algú, de que la porta de cada recinte romanès tancada durant tot el dia. La resistència que hi trobarien a això (si ens guiem per la meva pròpia experiència del 9N), seria igual a cero. Quant als mossos d’esquadra i el sentit que tindria la seva possible actuació, no hi tenim res clar fins ara. Un dels seus sindicats diu que estan al servei del ordre i la protecció dels ciutadans de Catalunya. I que vol dir exactament això, davant d’unes ordres baix la legalitat actual (o la alternativa de lleis noves de Catalunya) d’alguns jutges o del principal de l’estat?

2 – Des de la data de convocatòria oficial del referèndum fins al primer d’octubre i ha d’haver com a mínim tres setmanes. Tenint-ho el estat espanyol tot preparat, com seria el cas, tenen temps més que de sobres per actuar contundentment contra tots els nostres dirigents polítics (que nosaltres els supliríem per uns altres no canviaria gran cosa la qüestió).

3 – Poques excuses necessita l’estat espanyol per a decretar la suspensió de funcions del parlament i de l’autonomia de Catalunya, si els cal.

4 – Hi han molts dubtes sobre la utilitat propagandística que nosaltres podríem obtenir amb tot això per a exhibir-ho davant tots els estats i pertinents organismes oficials del mon.

La solució? En un moment estratègic clau, fer nosaltres una proclamació unilateral d’independència (o si els nostres dirigents tenen ja prevista alguna altra cosa prou factible).

Esperem al 4 de juliol a veure que ens diuen que tenen previst els nostres. Jo, d’antuvi, ja els dono el meu vot de confiança.

Albert Miret
Albert Miret
23.06.2017  ·  08:47

Fa temps que quan en un grup es parla del referèndum pregunto què els sembla que passarà. Fins ara sempre hi havia personatges que es mostraven satisfets amb l’absurda excusa que mai es podria fer fins que fos pactat per la raó -per a ells òbvia- que seria il·legal. Ara no. Els que defensaven aquest argument infantil, ja no ho fan. Ara l’amenaça és directament de violència de l’estat contra Catalunya, i és l’únic argument. Però ja no riuen com abans.
Sé que no estic dient res de nou. Aquesta situació l’hem viscuda tots, però sí que em va estranyar que ahir, en un grup de trenta persones de la burgesia de la meva ciutat, només n’hi havia un que pensava així, quan fa només dos mesos ratllaven el 50%. Anem endavant!

David Gallifa
David Gallifa
23.06.2017  ·  09:08

Ull!, podríem tenir algun punt dèbil en la planificació, que podrien aprofitar amb resultats espectaculars: Per exemple, requisar totes les urnes abans que siguin repartides. Amb un o dos tràilers tindrien suficient. Seria bo que no estiguessin mai concentrades en un lloc, esperant ser repartides. Si això passes a pocs dies del referèndum seria dramàtic. (perdoneu si exposo idees massa innocents….., però és per si de cas)

Pere Nubiola
Pere Nubiola
23.06.2017  ·  09:10

I si lo que fa es evitar que les urnes arribin a la Generalitat, intervenint el fabrican?

TEO... Thierry Henri Marcel Vidal
TEO... Thierry Henri Marcel Vidal
23.06.2017  ·  12:21

– Em sembla que una bona part dels comentaris al teu text, pensen que portar-te la contrària i s’enganyen… potser perquè hagin interpretat que el teu títol i subutítol entre cometes no eren afirmacions teua, sinò dues frases a les qual contestes en contra.

– Contestant/comentant uns semblen entendre que argumentes que
‘L’estat espanyol no tindrà capacitat de reaccionar’ i punt.
No em sembla així, ans que no s’ha d’oblidar el final de la mateixa frase (del subtítol teu) que diu que no serà ‘sense provocar un final immediat contrari als seus interessos’ (els de l’estat es).
Vist així
I hi estic d’acord, també amb el títol ‘No arribarem al primer d’octubre…’ que interpreto que haurem (per culpa de l’estat tirant se un tret al peu) de reaccionar convenientment llavors i l’estat accelerarà el final… feliç (si em puc permetre), ABANS!
… llavors tots els comentaris/hipòtesis/propostes de com ho acabarem així, estan ben vàlids i complementaris amb:
‘No arribarem al primer d’octubre…
«Al setembre la cadena d’esdeveniments serà tan elèctrica que l’estat no tindrà capacitat de reaccionar sense provocar un final immediat contrari als seus interessos»
que interpreti com a frase teua (Vicent) i non com argument aliè, al qual portaries la contrària a continuació.
..

però em puc enganyar…

– El Vicent mai contesta als comentaris al mateix lloc on es llegeixen? Ens ho aclarirà aquí?
(com podeu deduïr, són els meus premer passos com a ‘comentarista’)?

pep gaya
pep gaya
23.06.2017  ·  12:39

Sentim parlar pels seus mitjans de tantes bajenades que tot ratlla en la irrealitat. Pensem que tres-cents anys de dependència els ha fet molt forts en la seva creença de que ens tirarem endarrere. Què mes poden fer que no estiguin fent ja. Diuen constantement que actuaran de manera proporcionada a les nostres decisions, o sigui que sempre reaccionen a la contra, tanmateix els hi tenim guanyada la moral, perquè els hi hem pres el relat del sí, de la democràcia, de la victòria, el relat de l’Europa que ara propugnen Macron i companyia. Som nosaltres els qui ens hem nodrit de democràcia, de votacions, de manifestacions, d’il·lusió, ja no tenim por de res, de res vol dir de res, cada dia estem guanyant, ens surt de dins la moral de victòria, penso que encara que els números ens fossin contraris, que no será, la victòria és nostra, jo ja no sóc independentista, em sento independent i exerceixo com a tal, no sé viure altrament.

Carles Balbastre
Carles Balbastre
23.06.2017  ·  18:33

La urna és només un objecte útil per dipositar-hi les paperetes. Però es poden dipositar en qualsevol altre recipient. Una bossa de Caprabo, per exemple. No és tan bonic però és igual d’efectiu.

Secundí Mollà
Secundí Mollà
24.06.2017  ·  14:10

Arribats en aquest punt, i davant de totes les malifetes imaginables que s’han plantejat que pugui fer l’Estat per tal d’impedir votar, fóra bo que recordéssim i interioritzéssim que tenim un Govern amb majoria absoluta i un manament inequívoc per part del poble de Catalunya: declarar la independència.

Àlex Humet
Àlex Humet
28.06.2017  ·  14:59

L’Estat i tervindrà la Generalitat durant les vacances. El Sr Millo serà posat com a nou President de la Generalitat.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies